|
Benvinguts al Viquiportal de Filosofia de la Viquip??dia. Aquest portal vol servir com a centre d'informaci?? i de recursos per a tothom interessat en la filosofia.
La filosofia (del grec ??????????????????, amor pel saber), ha acompanyat l'home des de la Gr??cia antiga, quan els ciutadans es reunien vora l'??gora per discutir sobre diversos temes que els preocupaven. Ja aleshores, la diversitat de creences i de pensaments port?? a agrupar-se en diferents escoles, sota el nom de grans mestres: Pit??gores, S??crates, Plat??, Arist??til. Els temps canviaren, i amb les conquestes d'Alexandre el Gran, el territori s'expand?? per Europa al mateix temps que ho feu el pensament d'aquells que hi habitaven. Sorgiren noves escoles, i s'adaptaren les antigues: estoics, epicuris, esc??ptics, c??nics.
Les invasions b??rbares esfondraren tot el model. Amb la ciutat assetjada pels v??ndals, caigu?? tamb?? Agust?? d'Hipona, coneixedor dels antics sabers, alguns dels quals foren integrats en el cristianisme, que prenia cada cop m??s for??a; comen??ava l'edat mitjana. Durant m??s de mil anys, filosofia i teologia anirien lligades, tot i que diversos pensadors interpretarien el saber aristot??lic dominant i donarien nous punts de vista: Averrois, Tom??s d'Aquino, Pere Abelard, ... Amb Guillem d'Occam l'escol??stica arribava a la seva fi, i un jove Petrarca anticipa l'arribada d'una nova ??poca: el Renaixement. Hi hagu?? canvis en arquitectura, en pintura, en m??sica, en pol??tica,... i per suposat, tamb?? en el pensament. Es volia passar p??gina de l'edat fosca que els havia separat de la llum dels antics. ??s l'??poca del ressorgiment del platonisme, de Ficino, Pico della Mirandola, Maquiavel, Cop??rnic, Giordano Bruno, Montaigne.
El naturalisme renaixentista acaba, i amb ell l'alqu??mia, les forces ocultes. Descartes obre la porta a una nova ??poca, un nou m??tode de coneixement anal??tic, en avinen??a amb els nous temps, la Il??lustraci??, la ra?? i la ci??ncia. Sorgeixen diverses reaccions: racionalistes d'una banda, empiristes de l'altra, Spinoza, Leibniz, Berkeley, Hume, i finalment, Newton. Kant assenta unes noves bases per a la filosofia. Tornen a sorgir moviments contraris, ??s l'??poca del Romanticisme, que d??na peu a Hegel, i al forniment de les ideologies: marxisme, anarquisme, que responen al desenvolupament paral??lel de la pol??tica liberal i a la revoluci?? industrial. Nietzsche, Wittgenstein, Foucault, reflexionen sobre el discurs i l'individu. El capitalisme triomfa, i implanta la democr??cia al m??n. La filosofia segueix. refresca edita
|
Edat antiga
Edat mitjana
Renaixement
Edat moderna
Edat contempor??nia
La Filosofia de l'edat antiga ??s l'inici de la hist??ria de la filosofia a Occident, i se n'acostumen a separar aquestes etapes:
- Filosofia grega
- Filosofia presocr??tica. T?? en com?? un cert rebuig a les explicacions mitol??giques, i l'intent de buscar explicacions racionals als fen??mens observables, la natura. Algunes de les preguntes claus d'aquest per??ode s??n la recerca del principi motor del m??n (arkh??), la pregunta per l'origen material (apeiron), i l'aparent contradicci?? entre pluralitat i unitat. Es subdivideixen entre monistes: milesis, ele??tics, pitag??rics i pluralistes, d'entre els que en s??n part els atomistes.
- Filosofia cl??ssica. Es creen els grans sistemes filos??fics, que influirien completament en el desenvolupament posterior de la filosofia.
- Filosofia hel??len??stica. Els canvis socials i culturals de l'??poca redirigeixen l'atenci?? de la filosofia: ??s el moment de l'epicureisme, l'esto??cisme, l'escepticisme, el cinisme.
- Filosofia romana
- S'hereta la filosofia grega, i s'adapta al pensament rom??. Grans estudiosos interpreten i fan comentaris a l'obra dels fil??sofs anteriors. Pren molta for??a el neoplatonisme, que juntament amb algunes doctrines de l'esto??cisme i del gnosticisme conformarien el pilar filos??fic del cristianisme.
edita
La Filosofia de l'edat mitjana compr??n un llarg per??ode de temps, on hi ha diversos canvis socials, pol??tics i culturals. A grans trets, la filosofia medieval integra la filosofia hel??len??stica (especialment el neoplatonisme), i l'adapta en els ??mbits cultes de les societats cristianes, isl??miques, i jueves. El proc??s es duu a terme de forma progressiva, en base als debats intel??lectuals m??s rellevants de l'??poca: la relaci?? entre la filosofia i la teologia, o entre ra?? i fe, el problema dels universals, l'eternitat del m??n, l'abast de l'omnipot??ncia divina, o l'estatut de l'intel??lecte hum?? i de la seva capacitat per con??ixer D??u i el m??n.
Es pot parlar de diversos moviments dins de la filosofia medieval:
- 380 - 800 Transici?? entre el m??n grec i el llat??.
- 800 - 1200 Filosofia isl??mica.
- 1000 - 1400 Filosofia jueva.
- 1050 - 1170 Primera escol??stica, tot i que pr??piament correspon a una dial??ctica entre punts de vista diferents.
- 1170 - 1277 Escol??stica
- 1277 - 1350 Escol??stica tardana. Les condemnes de 1277 s??n a la interpretaci?? de l'averroisme llat?? de 219 tesis aristot??liques, que l'Esgl??sia Cat??lica considera her??tiques.
Aquests moviments no s??n separats entre si: cal pensar que a Al-??ndalus, per exemple, hi hagu?? debat entre la filosofia isl??mica i la jueva, i tamb?? hi hagu?? pr??viament influ??ncia entre el neoplatonisme i la filosofia isl??mica, i posteriorment, entre la filosofia isl??mica i l'escol??stica (especialment pel que fa a la recepci?? de l'obra d'Averrois).
edita
La filosofia del Renaixement est?? estretament vinculada a la revoluci?? cultural de l'humanisme. No ??s un fenomen espec??ficament localitzat, sin?? que existeixen diversos Renaixements (tamb?? a Fran??a, Alemanya, Anglaterra, ...), tot i que a Flor??ncia es donen unes condicions socials i un intercanvi de coneixements que suposa un motor per a la resta d'Europa. En general, es busca una restauraci?? del saber de l'edat antiga, que es considera perdut durant l'edat mitjana.
Davant de l'aristotelisme dominant en l'??poca medieval, hi ha una revaloritzaci?? del platonisme (especialment en Ficino i Pico della Mirandola), per?? sense desmer??ixer la import??ncia d'Arist??til (Pomponazzi elabora un aristotelisme cr??tic). Impera el naturalisme m??gic i l'hermetisme: s'elaboren ci??ncies ocultes, com l'alqu??mia, que responen a un saber antic (Hermes Trismegist, neopitagorisme, per?? tamb?? Ramon Llull). A nivell m??s pol??tic, Maquiavel reflecteix el nou ideal a seguir. En Montaigne trobem l'emerg??ncia de l'escepticisme modern.
Tamb?? hi ha una gran preocupaci?? per la cosmologia: Cop??rnic comen??a la revoluci?? cient??fica, proposant una alternativa heliost??tica al geocentrisme aristot??lico-ptolemaic, i la seva proposta rep l'aportaci?? de Giordano Bruno, Galileu i Kepler.
edita
La filosofia de l'edat moderna es centra en el terreny de la subjectivitat: ??s possible un coneixement objectiu de la realitat? De forma paral??lela, els canvis socials i culturals fan incidir la filosofia en temes com l'autonomia individual, la llibertat de pensament i el la??cisme. Hi ha una gran fractura entre filosofia i ci??ncia: seguint els passos dels fil??sofs del que podr??em anomenar una primera modernitat (Bacon, Galileu, Kepler), es separen tant els m??todes de coneixement com les preguntes que formula la ci??ncia.
A nivell filos??fic, el problema original de la modernitat ??s la separaci?? entre la res extensa (mat??ria, com a extensi??) i la res cogitans (pensament) de Descartes. Aquesta separaci?? comporta diversos problemes, que fil??sofs com Spinoza, Leibniz, Berkeley tracten de manera diferent. Hume ho resol de manera esc??ptica, fet que porta Kant a reformular la pregunta, per protegir la filosofia de l'escepticisme.
El Romanticisme alemany intenta donar un nou punt de vista, centrant-se m??s en els sentiments que en la ra?? pura de Kant. De la seva influ??ncia, sorgeix en part el fonament filos??fic de les ideologies i les utopies.
edita
La filosofia de l'edat contempor??nia ??s la que comen??a a finals del s.XIX i es perllonga fins als nostres dies. Hi ha diversos corrents que s'influeixen i s'entrecreuen en la filosofia actual: alguns dels m??s destacats s??n el fenomenologisme, formulat com a tal per Husserl, tota la branca de la filosofia anal??tica, que englobaria en un sentit general tamb?? tant el positivisme com l'estudi de la filosofia del llenguatge, el nou corrent de la filosofia de la ment, l'existencialisme i la filosofia postmoderna.
edita
edita
|
|
La filosofia es planteja les preguntes m??s fonamentals que s'ha fet la humanitat. Es posen en dubte un nombre creixent d'afirmacions, i les preguntes que susciten s'acostumen a presentar en les branques sobreposades d'aquest arbre de la filosofia:
|
- L??gica: Qu?? converteix un argument en cert? Com es pot pensar cr??ticament sobre arguments complexos? Qu?? ??s necessari per pensar b??? Quan es pot dir que alguna cosa no t?? sentit? Quin ??s l'origen de la l??gica?
- Epistemologia: Quina ??s la naturalesa del coneixement, i quins l??mits t??? ??s fonamental a l'home con??ixer? Quins s??n els l??mits del coneixement? Quina certesa tenim de l'exist??ncia d'un m??n extern?
- Metaf??sica i Ontologia: Qu?? existeix? Quina ??s l'ess??ncia de l'??sser? Existeixen les coses independentment de la nostra percepci??? Quina ??s la natura de l'espai i el temps? Com es relacionen ment i cos? Qu?? ??s la consci??ncia? Existeix D??u?
- ??tica: T?? sentit establir una distinci?? entre accions i valors correctes i incorrectes? L'??tica ??s natural a l'home o ??s constru??da artificialment? ??s possible l'exist??ncia d'una ??tica universal? Qu?? ??s la felicitat? Com cal viure?
|
- Est??tica: Qu?? ??s la bellesa? L'art t?? sentit? T?? significat? Qu?? ens connecta amb l'art? Hi ha gustos comuns? Hi ha art immoral?
- Filosofia del llenguatge: Quin ??s el sentit de les paraules, i de les oracions? Qu?? ??s el significat? Com utilitzem el llenguatge, i quin prop??sit t??? Quina ??s la relaci?? del llenguatge amb la ment? Com es relaciona el llenguatge amb el m??n?
- Filosofia pol??tica: Existeixen alternatives a la democr??cia? L'Estat ha d'imposar una forma de pensament? ??s leg??tima l'exist??ncia d'institucions pol??tiques? Qu?? ??s la just??cia, i quina relaci?? t?? amb el poder? Pot un Estat entrar en una guerra en contra de l'opini?? dels seus habitants?
edita
|
|
| Categories |
Article destacat |
Conceptes
Disciplines
Fil??sofs
Filosofia oriental
Obres
Podeu cercar la categoria general dels fil??sofs, o b?? us pot ser ??til alguna de les subcategories, on se'ls classifica per origen, per ??poca, o per llengua.
En tot cas, a continuaci?? es presenta una llista d'alguns dels m??s notables:
Existeixen articles sobre diverses obres de filosofia, podeu consultar la categoria corresponent, o b?? buscar entre algunes de les m??s rellevants:
edita
|
Il??lustraci?? de Gustave Dor?? per a la part del Purgatori.
La Divina Com??dia ??s l'obra m??s coneguda de Dante Alighieri (1265 - 1321), i ha estat una de les m??s importants en la literatura universal.
El poema descriu l'estructura medieval de l'altre m??n: Infern, Purgatori i Parad??s. L'autor viatja entre els diferents mons, acompanyat del poeta Virgili, que fa de cicerone per als dos primers, on es troba diversos personatges hist??rics i mitol??gics. El seu guia no pot accedir al darrer m??n, per ser pag??, pel que ??s Beatriu, un antic amor de Dante, qui li mostra el cam?? del Parad??s. Dante relata el seu pas a trav??s de les esferes celests de la cosmologia aristot??lica-ptolemaica, fins arribar a D??u.
edita
|
|
| Tasques pendents |
Filosofia oriental |
|
Ajudeu-nos a completar la informaci?? sobre Filosofia...
- Reviseu i referencieu la informaci?? dels articles existents.
- Completeu els esborranys de filosofia i els esborranys de fil??sofs.
- Inicieu un nou article: per a qualsevol dels enlla??os vermells que trobeu en aquest portal, si en voleu fer o traduir un que considereu important, o de la seg??ent llista d'articles demanats, on altres viquipedistes escriuen articles que troben a faltar:
edita
Articles per crear:
- Filosofia moderna - Gottlieb Frege - Voluntat fr
- Un article per cadascun dels -ismes (angl??s). Per exemple, es pot comen??ar amb: Antropomorfisme en, Comunitarisme en, Individualisme en.
- Sobre la filosofia xinesa en general i articles concrets, com ara: Mozi i mo??sme - trigrama - hexagrama - Daodejing - Cinc processos (Wuxing) - Mengzi - Xunzi - Neoconfucianisme, etc.
Articles per millorar:
edita
|
En japon??s, bu significa guerra i do la via o el cam??. Els budo s??n les arts marcials japoneses aparegudes principalment entre mitjan segle XIX i mitjan segle XX. Dins la seva forma original, els budo estan inpregnats del budisme zen, del daoisme i del xintoisme. Tradicionalment, les diferents escoles ja basaven les seves t??cniques en principis secrets i m??stics. Aix??, el budo inclou, per exemple, la noci?? filos??fica de "vacu??tat":
- No-pensament: no pertubar l'esperit per no deformar la percepci?? del m??n, oblidar la por per combatre efica??ment; l'esperit ??s similar a un llac reflectint el cel, si est?? agitat (per les emocions), es deforma la imatge percebuda.
- No-acci??: no oposarse a l'atac per?? guiar-lo, percebre la intenci?? de l'adversari sense deixar apar??ixer les pr??pies intencions; aix?? l'atac ??s controlat en el mateix moment en qu?? l'adversari el formula dins el seu esperit, l'acci?? s'acaba abans d'haver comen??at.
edita
|
|
| Enlla??os |
Ajuda |
|
Algunes de les webs on podreu trobar m??s informaci?? sobre filosofia s??n:
edita
|
Si teniu dubtes o problemes mentre redacteu algun article...
edita
|
|
| Viquiportals |
|
edita
|
|
| Altres wikis relacionades amb la Filosofia |
|
edita
|
|
|
