Sri Aurobindo
De Viquip??dia
Sri Aurobindo (Calcuta 1872 - Pondicherry 1950). Figura polifac??tica la vida del qual est?? a cavall entre els segles XIX i XX, Sri Aurobindo fou pol??tic i lluitador per la independ??ncia de l'??ndia; fil??sof, integrador de dues civilitzacions: Orient i Occident; vident, i descobridor d'una nova, misteriosa i ascendent geografia d'aquesta terra i d'aquest univers; mestre de ioga i de nous camins d'acostament a la divinitat; poeta de sonets i d'una extensa epopeia ??pica, Savitri, compendi de la seva experi??ncia.
Taula de continguts |
[edita] Els primers anys
Sri Aurobindo nasqu?? a Calcuta el 15 d'agost de 1872. A l'edat de 7 anys fou enviat a Anglaterra, on pass?? els seg??ents anys d'estudis. El 1889 va ingressar a Cambridge amb una beca d'estudis concedida per la St. Paul's School de Londres, on reiix?? brillantment els seus estudis amb menci?? de "primera classe".
Despr??s d'haver adquirit els t??tols necessaris per a entrar en el servei civil de l'??ndia, en el qual no va entrar per haver rebutjat presentar-se a l'ex??men d'equitaci??, va tornar al seu pa??s i va integrar, el 1893, el servei administratiu del principat de Baroda (actual districte de l'estat indi de Gujarat). A part del seu treball administratiu, fou nomenat professor de franc??s del col??legi de Baroda i, posteriorment, d'angl??s.
En aquest per??ode va aprendre el s??nscrit i altres lleng??es de l'??ndia, i va seguir al mateix temps amb inter??s els esdeveniments pol??tics del seu pa??s.
[edita] L'activitat pol??tica
Amb motiu de la divisi?? de Bengala, el 1905, abandon?? Baroda i va comen??ar a participar obertament en pol??tica. Fou un dels grans l??ders del moviment nacionalista de Bengala, durant el tr??gic per??ode de 1906 a 1910. La seva influ??ncia en la transformaci?? del pensament i opini?? de tota l'??ndia fou molt profunda, especialment mitjan??ant el diari Bande Mataram.
Detingut a causa de la seva activitat pol??tica, el 1908 fou empresonat durant un any a la pres?? d'Alipore (Calcuta).
[edita] El ioga
La seva estada a la pres?? va significar un canvi decissiu en la seva vida. En un medi tan poc favorable, es submergia quasi continuament en la meditaci??. La seva vida interior i les seves realitzacions espirituals aviat el duren a fixar-se en un objectiu m??s ampli i universal que l'alliberamnt del seu pa??s: l'esdevenidor de la humanitat, la nova era de l'esperit i l'aparici?? d'una nova ra??a humana.
En sortir de pres?? va fundar dos setmanaris, un en angl??s, Karmayogin, i un altre en bengal??s, Dharma. Va continuar durant algun temps les seves activitats pol??tiques, per?? una nit va rebre l'av??s que la policia projectava realitzar un registre al seu despatx de Karmayogin i, per a no ser detingut o deportat, an?? a amagar-se a Chandemagore, a pocs quil??metres de Calcuta. All?? va rebre, segons ell, "una ordre des de dalt" d'anar a Pondicherry, on arrib?? el 4 d'abril del 1910. Aquest fet siginific?? la ruptura definitiva amb la seva vida anterior.
Despr??s de quatre anys de practicar el ioga en el silenci va fundar, el 15 d'agost del 1914, una revista filos??fica mensual, Arya, en la qual expressava, en llenguatge intel??lectual, la seva visi?? de l'home i de la Hist??ria, del dest?? div?? de l'home i del cam?? a seguir per assolir-lo, de la marxa de la societat humana cap a la unitat i l'harmon??a, de la naturalesa i de l'evoluci?? de la poesia, del sentit profond dels Vedes, dels Upanishad i de la Bhagavad-gita i de l'esperit i de la significaci?? de la cultura india.
[edita] L'obra escrita
- Filosofia:
-
-
- Els continguts apareguts a Arya estan actualment recollits i publicats en llibres: The Life Divine (La Vida Divina), The Synthesis of Yoga (La S??ntesi del Ioga), The Human Cycle (El Cicle Hum??), The Ideal of Human Unity (El Ideal de la Unitat Humana), The Future Poetry (La Poesia Futura), The Secret of the Veda (El Secret del Veda), The Unpanishads (Els Upanishads), Essays on the Gita (Assaigs sobre la Gita), The Foundations of Indian Culture (Els Fonaments de la Cultura India). A cavall entre la filosofia i el ioga, per l'accessibilitat de la seva lectura al tractar-se de sent??ncies breus, s'ha de destacar els Aforismes i Cops d'ull i Pensaments.
-
- Poesia:
-
-
- La pr??ctica totalitat de la seva obra po??tica est?? recollida a: Collected Poems (Recull de poemes). Cal una menci?? a part pel poema ??pic Savitri, considerada pel propi Sri Aurobindo com la seva obra m??s representativa i que, prenent com inici un breu relat conegut en el Mahabarata, constitueix una descripci?? en to ??pic-po??tic de tota l'experi??ncia interior i espiritual de l'autor.
-
- Ioga:
-
-
- A m??s dels anteriors, des del punt de vista pr??ctic, com a guia i orientaci?? en el cam?? del seu ioga, el Ioga integral, existeix una extensa recopilaci?? d'escrits i cartes enviades als seus deixebles: Letters on Yoga (Cartes del Ioga), publicada de forma parcial sota els seg??ents t??tols: The Life Divine (La Vida Divina), The Synthesis of Yoga (S??ntesi del Ioga). Algunes d'aquestes cartes, per la import??ncia i profunditat del tema que tracten, han assolit el car??cter de petites obres a part amb substantivitat pr??pia. ??s el cas de The Supramental Manifestation Upon Earth (La Supramental Manifestaci?? sobre el M??n) i de Mother's Agenda (L'Agenda de La Mare), conjunt de cartes que de forma suscinta i de la pr??pia m?? de Sri Aurobindo exposen el contingut essencial del seu ioga.
-
[edita] Darrers anys
Durant la Segona Guerra Mundial es va pronunciar obertament en suport de la causa aliada -en un escenari colonial on qualsevol tipus d'alian??a amb els ocupants anglesos era m??s que q??estionada-, en percebre amb claredat el perill que les forces del nazisme representaven per a l'evoluci?? futura de la humanitat.
Despr??s de la independ??ncia va declinar l'oferiment de presidir el Congr??s Nacional Indi.
Sri Aurobindo mor?? el 5 de desembre del 1950.
[edita] L'ess??ncia del seu ensenyament
- La divinitat no ??s quelcom lluny?? i inaccesible, sin?? que es troba per tot arreu i tamb?? dins de l'??sser hum??, ??s la "divinitat interior". Sri Aurobindo dessigna aquest principi div?? l'interior de l'home com l'"??sser ps??quic" i mostra el cam?? per a entrar en contacte amb ell i fer que el seu influx pugui deixar tamb?? la seva empremta en la vida exterior.
- En el vessant universal o c??smic Sri Aurobindo planteja l'exist??ncia d'un principi actiu de la divinitat - all?? que denomina "Superment" - que porta en si mateix la capacitat, el poder inherent, de canviar el decurs de la marxa de la humanitat, des de l'actual situaci?? en la ignor??ncia cap a un desenvolupament evolutiu amb una major pres??ncia de la llum i de la consci??ncia.
[edita] La Mare
La seva ??ntima col??laboradora, Mirra Alfassa, m??s coneguda com "La Mare", nascuda a Par??s de pare turc i mare eg??pcia, arrib?? a Pondicherry el 29 de mar?? de 1914, instal??lant-se all?? definitivament el 1920.
Sri Aurobindo la considerava la seva igual, i a causa de la seva capacitat per a l'organitzaci??, es feu c??rrec de la vida di??ria de l'Ashram a partir del 24 de novembre del 1926, quan Sri Aurobindo es va recloure retirant-se de la vida p??blica. Des d'aquesta data, la supervisi?? dels assumptes de l'Ashram queda a c??rrec de La Mare, inclosos els seus Instituts i Auroville, la ciutat internacional propera a Pondicherry, fundada el 1968.
Despr??s de la desa'parici?? de Sri Aurobindo, La Mare va continuar el treball i??guic empr??s per aquest.
Els ensenyaments de La Mare foren impartits principalment de forma oral, sent recopilats en diversos volums sota els t??tols de Collected Works i de Mother's Agenda (L'Agenda de La Mare).
De la seva obra escrita destaca Prayers and Meditations (Precs i Meditacions).
