Ètica demostrada segons l'ordre geomètric
De Viquipèdia
L'Ètica és considerada generalment l'obra més important del filòsof Spinoza. El seu títol complet és "Ètica demostrada segons l'ordre geomètric" (sense l'article "la"). Adopta alguns dels aspectes de l'ètica cartesiana, accepta l'existència d'un Déu totpoderós i omnipresent [tota realitat és, o Déu mateix, o algun atribut o mode d'aquest], elimina la idea de casualitat i de lliure voluntat [res no pot no ésser necessari; la llibertat és una confusió dels sentits, i no té existència real; tot està absolutament i inevitablement predestinat per adelantat per la voluntat del déu spinozista, segons "L'Ètica"; la necessitat és absoluta], i tota l'obra està escrita al mode geomètric (amb axiomes, postulats, comentaris, etcetra.). En la opinió d'Spinoza segons la qual tot està predestinat i decidit per Déu per adelantat, la seva postura és semblant a la dels importants pastors protestants Luter i Calví.
L'Ètica no fou publicada en vida d'Spinoza, sinó pocs mesos després de la mort d'aquest; no obstant, aquest curiosíssim llibre tingué força èxit en la filosofia posterior (Leibniz, Hegel, etcetra) i també molts detractors (especialment Hume, i d'altres autors), sense comptar que, de fet, gent de moltes condicions i classes socials han tingut actituds, a favor i en contra, de l'Ètica spinozista, per exemple els sectors religiosos...
La fascinació per l'Ètica d'Spinoza no ha desaparegut encara. És llegida amb un cert interès per força públic, especialment els més amants de la filosofia. Actualment, en un temps en que potser la religió oficial i conservadora ja ha perdut un cert pes, l'Ètica i la seva particular visió dels mites, de la religió i de l'ontologia, manté alguna importància. En quan a l'interès que pugui tenir en el futur, el temps dirà.
