[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Art marcial - Viquipèdia

Art marcial

De Viquipèdia

Una art marcial és un estil de combat, amb freqüència orientada a la defensa personal. En l'ús comú, el terme es refereix als sistemes de combat desenvolupats a tot el món.

Mural xinès, al primer quadre de l'esquerra es pot veure un homé practicant exercicis amb un Wodden Dummy una mena de ninot de fusta molt popular a l'iconografia del Kung Fu per a l'entrenament, la resta dels quadres representen diversos exercisis fisics principalment a les Arts marcials de la Xina també conegudes com Kung Fu.
Mural xinès, al primer quadre de l'esquerra es pot veure un homé practicant exercicis amb un Wodden Dummy una mena de ninot de fusta molt popular a l'iconografia del Kung Fu per a l'entrenament, la resta dels quadres representen diversos exercisis fisics principalment a les Arts marcials de la Xina també conegudes com Kung Fu.

El concepte d'"art marcial" va aparèixer per primera vegada a l'anglès en l'edició de 1920 del Takenobu's Japanese-English Dictionary com una traducció del terme bu-gei o bu-jutsu que significa "art o resolució dels assumptes militars".

Taula de continguts

[edita] Introducció

En paraules simples, les arts marcials són sistemes de combat. Hi ha moltes escoles i estils d'arts marcials, però totes comparteixen un objectiu: la defensa personal. Algunes arts marcials, com el tai txi txuan també poden ser emprades per a millorar la salut i la manera com flueix el qi.

No totes les arts marcials van néixer a Àsia. El savate, per exemple, va sorgir a França i els moviments atlètics de la capoeira vénen del Brasil.

Moltes arts marcials inclouen cops de puny (boxa, karate), puntades de peu (taekwondo, kickboxing, karate), agafades (judo, jujutsu, lluita), armes (iaijutsu, kendo, kenjutsu, naginatado, foto, esgrima) o alguna combinació dels elements abans esmentats (diversos estils de jujutsu).

Practicants d'arts marcials de Korea.
Practicants d'arts marcials de Korea.

Les arts marcials es divideixen en dos grans grups: les anomenades "arts marcials dures" com el karate i el kickboxing, que emfatitzen l'atac per derrotar el contrincant i les "arts marcials suaus" com el judo i l'aikido, que aborden l'oponent de manera menys agressiva, valent-se fins i tot de la força d'aquest últim per sotmetre'l.

És difícil de comparar l'efectivitat de les diverses arts existents. Darrerament, es desenvolupen competències com Ultimate Fighting Champions als Estats Units o Pancrase al Japó, que també són conegudes com "arts marcials mixtes" o tornejos d'AMM. Si bé encara està per veure l'èxit o fracàs comercial d'aquests esdeveniments, és interessant de notar que certs sistemes tendeixen a imposar-se en aquestes competències sense regles. Els que donen suport a aquests sistemes justament es valen d'això com a argument de la veritable efectivitat del seu estil.

Les arts marcials es defineixen més o menys així: a través de la història, al soldat en el camp de batalla l'única cosa que li importa és derrotar el contrincant que se li enfronta. Que un estil sigui suau o dur o quants punts s'aconsegueixen amb un cop són detalls i temes de discussió que sorgeixen en temps de pau, quan es tracta d'un combat cos a cos.

Les arts marcials són les arts de la guerra. Si l'objectiu principal en una competència consisteix a anotar punts a favor d'algú, llavors no estem enfront d'una art marcial sinó d'un esport.

La història de les arts marcials és extensa. El desenvolupament dels sistemes de combat data de quan l'home va ser capaç de transmetre el coneixement, juntament amb les estratègies de guerra. Part del material escrit més antic sobre el tema data del segle XV a Europa i l'autoria correspon a mestres notables, com Hans Talhoffer i George Silver. També han arribat als nostres dies transcripcions de textos encara més antics, un dels quals és un manuscrit denominat I.33, que data de finals del segle XIII.

Els artistes marcials difereixen respecte a l'assumpte de les competències. Certes arts, com la boxa o el muay Thai, donen èmfasi als enfrontaments de pràctica i a participar en competències, mentre que les formes més freqüents d'aikido i krav maga rebutgen les competències. Les raons que sustenten aquests punts de vista són diverses. Moltes de les arts competitives argumenten que les competències donen lloc a tècniques millors i més eficients. No obstant això, certs estils no competitius sostenen que les regles amb les quals es desenvolupen aquestes competències afecten a l'art i no són representatives del que pot ocórrer en una situació real.

En els últims anys, s'han portat a terme intents per reviure certes arts marcials considerades històriques. Exemples d'aquesta reconstrucció històrica de les arts marcials són el pankration i l'escola Shao Lin, que no posseeix una tradició contínua.

[edita] Arts marcials asiàtiques

  • La Xina -totes les arts marcials xineses denominades kung-fu, wushu, Tx'uan fa o kuntao.
    • Estils interns: vegeu nei chia.

[edita] Arts marcials d'altres països


[edita] Enlaces externos


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Art marcial