Bandera del País Valencià

De Viquipèdia

...

Bandera del País Valencià

Característiques	2:1
Origen	Indeterminat, cap al segle XV (Evolució a partir de l'escut de la ciutat de València)
Adopció	1982–actualitat
Colors	Roig (Solid 1795U)    Groc (Solid 116C)    Blau (Solid 286U)    Verd (Solid 335C)    Blanc Ref.: PANTONE

La bandera del País Valencià és actualment la Senyera Coronada Valenciana com assenyala l'article 4 de l'Estatut valencià. També és coneguda com a Senyera Tricolor, en certs àmbits com a Reial Senyera, i en el passat també va ser coneguda com a Senyera del Rat Penat.

En origen, aquesta era la bandera local de la ciutat de València. A partir de la Renaixença el moviment polític valencianista la va reivindicar i utilitzar majoritàriament com a símbol propi del País Valencià, i des de 1982, després d'un llarg conflicte que encara dura, es va convertir en la bandera autonòmica oficial.

[edita] Blasonament

"La Bandera de la Comunitat Valenciana és la tradicional Senyera composta per quatre barres roges sobre fons groc, coronades sobre franja blava vora el pal." Article 4.1 de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià.

No hi té fixades unes proporcions oficials, però s'utilitzen de facto dues formes, de 2:1 i de 3:2. Es considera que la primera forma és la tradicional, s'utilitza sobretot en edificis de gran simbolisme històric i en cotes altes i, per tant, el seu ús és de més solemnitat. La segona forma, en canvi, és d'ús general i comú, probablement per mimetisme amb la forma 3:2 de les banderes d'Espanya i de la Unió Europea les quals, juntament amb la senyera, s'utilitzen a les façanes dels edificis governamentals del País Valencià.

[edita] Història

[edita] Un origen incert i discutit

Bandera Tradicional

Característiques	1:2

Portolà d'Abraham Cresques (1375). La ciutat de València apareix encara representada per una Senyera Reial. Tant la bandera de València com les de Barcelona i Mallorca porten dues barres per qüestions d'espai.

Portolà de Gratiosus Benincasa (1473). Senyera bipartida amb franja blava sobre la ciutat de València. Altres banderes sobre Tortosa, Barcelona i Marsella, entre d'altres ciutats.

Portolà de Joan Martines (1578). Senyera Coronada amb franja blava sobre la ciutat de València. També apareixen la de la ciutat de Barcelona i la del rei de Castella.

Malgrat que la concessió de la Senyera del rei a València s'ha atribuït tradicionalment a un privilegi especial de Jaume I, no hi ha cap document que així ho explicite. València, com la resta de viles reials, tenia com a ensenya els símbols del monarca perquè pertanyia a ell, és a dir, era part integrant del territori del rei com a senyor feudal. És així com, amb el progressiu procés de desenvolupament de la personalitat jurídica dels municipis arreu de la Corona durant el segle XIII, València i la resta de viles de reialenc degueren adoptar la Senyera Reial com a bandera municipal; posteriorment, amb l'enfortiment de la personalitat municipal, arribarien les particularitzacions simbòliques per gràcia reial. En qualsevol cas, les primeres referències documentals deixen clar que a principis del segle XIV la senyera del senyor rei e de la ciutat era la que seguia la milícia local quan havia de lliurar batalla. Així i tot la tradicional variabilitat en el nombre de bastons a les representacions medievals de la Senyera ha fet que alguns autors blavers, sense cap base textual, defensen que la Senyera de València tenia en origen únicament dues barres per gràcia de Jaume I.

Entre 1356 i 1369 es va produir l'anomenada Guerra dels dos Peres, entre els reis de la Corona d'Aragó i Castella. Durant aquesta guerra la ciutat de València va ser assetjada dues vegades per l'exercit del rei castellà, i ambdues va resistir, per això el rei Pere el Cerimoniós va voler recompensar la ciutat amb un privilegi que afegia la corona reial a les seues armes. No s'ha trobat fins ara el document original, però en coneixem l'existència a traves d'un acord del Consell de la ciutat que en 1377 va decidir canviar els segells amb l'escut antic sense corona que encara utilitzava l'administració municipal, per uns de nous amb la dita corona recentment atorgada: «e és cert que·l senyal per los molt alts senyors reys d'Aragó atorgat e confermat a la dita ciutat era e és lur propri senyal de bastons o barres grogues e vermelles. [...] al cap subirà sia feta corona per dues raons, la primera car la dita ciutat és cap de regne majorment, e la segona car lo molt alt senyor rey, ara regnant, per son propri motiu e sa mera liberalitat, tenint-se així com fon sa mercè per molt servit de la dita ciutat senyaladament en la guerra de Castella prop passada, specialment en los setges, e pus principalment en lo segon e derrer d'aquells tenguts sobre aquella per lo dit rey de Castella, enadí la dita corona al dit senyal».^[1] Hom pot veure com el document parla en tot moment de l'escut de la ciutat, però com que a l'edat mitjana una bandera no és més que un escut o armes posades sobre tela, això ha servit a nombrosos autors per considerar aquest document com la prova més antiga de l'existència de la Senyera Coronada. No obstant això, no es coneix cap document del segle XIV que parle de la corona afegida a la Senyera, simplement aquest fa referència a l'escut de la ciutat, aplicat als segells i armes municipals.

El següent document conegut que en parla és novament un acord del Consell pel qual es decideix en 1449 fer-ne una nova «attenents [que] la bandera d'or e flama que la ciutat tenia fos squiurada e gastada, per tal proveïren ne fos feta una nova consemblant d'aquella, emperò ab corona».^[2] El que el document sembla indicar és que fins ara la bandera de la ciutat continuava essent la del rei, i és en aquest moment quan s'afegeix la corona. Altres autors pensen que el document es refereix a la corona metàl·lica que porta damunt el pal, però en qualsevol cas l'existència de l'esmentada corona sobre la tela sembla quedar demostrada des d'aquests anys gràcies als nombrosos portolans en què apareix, dins d'una franja de tons blaus situada al costat de les quatre barres.

En els portolans del segle XIV, com els de Dulcert (1339) o Cresques (1375), la ciutat de València s'identifica únicament amb les barres reials, sense corona ni franja. El primer portolà conegut en què apareix la corona és el de Macià de Viladesters, de 1413, conservat a la Biblioteca Nacional de París. A partir de llavors, nombrosos portolans mostren la corona dins d'una franja normalment blavosa, com els de Vallseca (1439), Roselli (1466), Benincasa (1473) o Martines (1570, 1572 i 1578). No obstant això, algunes altres representacions coetànies continuen mostrant la bandera de la ciutat de València simplement amb les quatre barres reials, com en el cas dels portolans de Reinel (1485) o Cantino (1502).

En tot cas, malgrat aquesta diversitat, hi ha diversos documents municipals que indueixen a confirmar la presència de la corona sobre la Senyera de València, tal i com apareixia representada en la majoria de portolans. Gràcies als albarans de pagament conservats entre la documentació del Racional, l'oficial reial encarregat de controlar les despeses municipals, sabem que la bandera municipal es va refer en diverses ocasions al llarg del segle XVI. En 1503 es confeccionà una bandera nova i en 1545 una altra, que va ser refeta en 1596 a causa d'un incendi produït a la Casa de la Ciutat en 1586, deu anys abans. El document de 1596, en què es descriuen els costos de les teles i els treballs per confeccionar la Senyera, és el que indica més clarament l'existència d'una corona de tela sobre una franja blava en parlar de «sis alnes un palm y mig de tafatà de mantòs blau pera la asta y corona de dita bandera […] dos terços de palms de setí carmesí y mig palm de setí vert pera la pedreria de la corona [...] trenta cinch alnes dos palms de tafatà carmesí doble de un palm de ample».^[3] La claredat del document i les voluminoses mesures de les teles aportades impedeixen que es puga argumentar que el tafetà blau siga per als petits fullatges o llambrequins que pengen de la cimera del pal, representant el mantellet blau amb creu blanca de l'escut reial, mentre que el setí carmesí i verd sembla clarament destinat a les pedres precioses simulades –roges i verdes– que hi ha a la franja roja que separa les quatre barres de la franja blava.

Sembla que és també a principis d'aquest segle XVI quan es popularitzà el nom de Senyera del Rat Penat, el que indica que allò que es considerava més important i recognoscible de la Senyera era la cimera del pal. Sabem que en 1545 es féu per primera vegada una cimera d'argent i que en 1587 es va fer completament nova perquè aquella s'havia cremat en l'incendi de l'any anterior, ordenant que es fes lo rat penat que se acostuma portar en lo cap de la bandera de la present ciutat. En 1596, al mateix temps que es reparava la Senyera, s'aprofità per reduir les dimensions de la cimera del rat penat, situat sobre l'elm o celada de l'escut del rei. En 1638, per al quart centenari de la conquesta, es va fer un nou pal d'argent amb la cimera, la qual segons va demostrar V. Vives Liern és segurament la mateixa que ha arribat fins a nosaltres i encara s'utilitza, ja que s'adequa a les descripcions documentals i pesa exactament el mateix.

Demostrada més que presumiblement l'existència d'una corona de tela sobre una franja blava, cal aclarir que els origens de la Senyera Coronada és un tema políticament conflictiu encara avui. Tanmateix, a l'edat mitjana els territoris (regnes, comtats o principats) no tenien banderes pròpies, ja que eren senyals personals dels reis i de la resta de la noblesa, així com de les ciutats com a cossos polítics. Un sector dels autors que han tractat el tema, de tendència blavera, ha intentat demostrar que aquesta bandera privativa de la ciutat era la bandera de tot el regne de València, argumentant que era una espècie de ciutat-estat medieval, bo i justificant-se en la notable influencia de la ciutat en els afers del regne, hipòtesi aquesta que no recolza cap historiador del període. Així mateix, i pel contrari, un altre sector dels investigadors, de tendència catalanista, ha intentat demostrar que la bandera de la ciutat de València no tenia cap franja blava, plantejant hipòtesis com la de Pere M. Orts segons la qual la corona dins la franja blava hauria estat afegida al llarg del segle XIX, una conjectura que ha fet fortuna com a vertadera entre alguns sectors nacionalistes, però que no va tenir en compte els documents esmentats del segle XVI, publicats en 1900 per Vicent Vives Liern, i els portolans anteriorment esmentats. En qualsevol cas, tot i que els testimonis literaris indiquen que la franja blava no tenia absolutament cap importància simbòlica i era un simple fons per a la corona, ja que mai s'esmenta com un element destacat,^[4] sembla clar que la Senyera Coronada existia almenys des del segle XVI, i molt probablement des del segle XV, però com a bandera privativa de la ciutat de València, mentre que la Senyera Reial era el senyal privatiu del rei, i no del regne. Aquesta doble diferenciació es pot veure clarament en les pintures del Saló de Corts del Palau de la Generalitat realitzades durant la dècada de 1590, tot representant els braços o estaments de les Corts Valencianes forals. Enlloc apareix cap franja blava de la ciutat de València, perquè la seua bandera no representava ni el regne ni al braç reial. En canvi, sí que apareix la Senyera Reial, però representant únicament al braç reial o popular, i no a tot el regne com argumenten els autors catalanistes, ja que el general del regne està representat a les Corts pel conjunt dels tres estaments i no únicament pel reialenc. L'única representació que coneixem que englobava al general del regne era l'emblema conjunt dels tres estaments, la Mare de Déu per l'estament eclesiàstic, Sant Jordi per l'estament nobiliari i l'Àngel Custodi amb l'escut quatribarrat del rei per l'estament reial. I no es pot considerar, com va argumentar Joan Fuster, que el braç reial represente al poble “lliure”,^[5] perquè únicament representava els interessos de l'oligarquia urbana de les ciutats i viles reials valencianes.

Així doncs, podem concloure que durant l'època foral la bandera de la ciutat de València era la Senyera Coronada, mentre que la Senyera Reial era la del rei de València i tota la Corona d'Aragó. Cap investigador o historiador ha demostrat que cap bandera representés al conjunt sencer del regne com a cos polític.

[edita] La Senyera de València en època foral

Actualment encara s’acompleix la tradició medieval de no inclinar la Senyera. Processó Cívica de 2005.

L'origen de l'heràldica medieval és identificar als nobles, i les banderes no són sinó la representació de les seues armes en una tela per a la seua identificació al camp de batalla. En aquest sentit, les ciutats i viles reials valencianes van adoptar en principi la bandera del seu senyor, el rei, i no les van personalitzar sinó més tard. Seguir la senyera per part d'un exercit feudal implica seguir al senyor que representa, en aquest cas el rei, i Jaume I va establir un fur en què s'ordena als cavallers seguir la bandera de la ciutat o del terme d'allà on residissen i tinguessen dret a ser justícia o jurat, confirmant-ho els seus successors. En el cas de la ciutat de València, quan el rei o els jurats convocaven la milícia ho feien col·locant la Senyera de la ciutat a un lloc públic i visible i fent una Crida per seguir-la. Aquesta la custodiava el Racional a la Casa de la Ciutat, que la lliurava al Justícia perquè la portés a la batalla. El Justícia (separat en Justícia Criminal i Justícia Civil en 1321) era un càrrec municipal foral que exercia la justícia com a delegat reial, ja que el rei era l'únic amb capacitat per impartir-la als seus territoris privatius (el reialenc), i per tant el Justícia era també l'encarregat de dur la Senyera Reial en representació de la persona del rei quan l'exercit feudal havia d'eixir de la ciutat a lliurar batalla. En aquest sentit, sabem que el Justícia va ser qui portà la Senyera Reial en representació del monarca en la primera processó de Sant Dionís del 9 d'octubre de 1338, que commemorava el primer centenari de la conquesta de València. I així ho va fer, durant tota l'època foral, a totes les processons religioses o civils on l'ensenya de la ciutat desfilava.

Existia tot un cerimonial que indicava que la Senyera de València no es podia inclinar mai, ni podia passar per sota d'una porta, per això era costum baixar-la pel balcó de la Casa de la Ciutat, o hissar-la per sobre de les portes de la muralla quan havia d'eixir a fora. En 1365 el rei Pere el Cerimoniós va concedir a la ciutat de València un privilegi per crear un cos de cent ballesters amb la finalitat de protegir la Senyera a la batalla, l'anomenat popularment Centenar de la Ploma, que va estar vigent fins 1707.

Quan la ciutat de València, com altres viles i ciutats, va particularitzar la seua Senyera amb una corona, aquesta va continuar complint el mateix paper que la Senyera Reial, ja que aquesta Senyera Coronada representava a la ciutat de València, però aquesta no deixava de ser una ciutat reial, i com a tal tot el que era de la ciutat era del rei. Així és com la Senyera Coronada, senyera municipal i reial alhora, va heretar totes les disposicions de l'anterior com una evolució natural, i el Justícia va continuar portant la Senyera de la ciutat, el Centenar de la Ploma rendint-li els mateixos honors, i es va continuar sense poder-la inclinar.

La primera vegada que hi ha documentada una eixida de la Senyera de València és en 1321 (no s'ha conservat documentació a l'arxiu municipal anterior a 1306), quan encara era únicament una Senyera Reial. Ho va fer per dirigir la milícia local contra el senyor de Riba-roja, i així ho va fer també en nombroses ocasions al llarg de tot el període medieval. Una exida significativa va ser la de 1412, quan en ple Compromís de Casp el Governador del regne la va treure contra una host de castellans partidaris de Ferran d'Antequera, i després d'una lluita a prop de Morvedre el Governador va morir i els castellans es van fer amb la Senyera. En 1465 eixia de nou la senyera de València dirigint la host ciutadana, dins l'exercit reial, per aixafar la rebel·lió de Jaume d'Aragó, senyor d'Arenós. I una altra eixida important i ben documentada per Escolano va ser quan va anar contra els musulmans revoltats a la serra d'Espadà en 1526.

[edita] Després de la Nova Planta

Després del Decret de Nova Planta de 1707 que abolí els Furs, la Senyera Coronada, com la resta de senyeres forals, va caure en desús, i sembla que va quedar oblidada a una arca en la Casa de la Ciutat. Així, per a la proclamació de Lluís I com a rei, en 1724, es va utilitzar en substitució de la Senyera ciutadana, emprada en les proclamacions reials des de feia segles, un nou penó blanc al que es va brodar la flor de Lis borbònica (actualment es pot observar al Museu d'Història de València), que es va continuar utilitzant per a les posteriors proclamacions de Carles III i Carles IV al llarg del segle XVIII. En 1738 la Senyera Coronada es va recuperar per a la desfilada de commemoració del cinquè centenari de la conquesta, i es va improvisar una reconstrucció de l'abolida milícia del Centenar de la Ploma.

A partir de llavors la Senyera va quedar com un element folklòric i festiu que es va continuar utilitzant sense cap oficialitat per a la processó de Sant Dionís, i a partir del segle XIX també a altres festes locals com la processó del Corpus, que encapçalava, o com a element històric i decoratiu en visites reials i altres desfilades.

[edita] Un símbol del valencianisme

Estrelada. Senyera de lluita del nacionalisme valencià des de principis del segle XX.

Serà cap a finals del segle XIX quan el moviment cultural de la Renaixença va recuperar la Senyera Coronada com a símbol identitari valencià, i tornà a popularitzar-se com a símbol regional. Amb l'aparició del valencianisme polític, i la seua evolució cap al nacionalisme a partir dels primers anys del segle XX, la Senyera Coronada va ser considerada per aquests grups com una bandera nacional del País Valencià. Fruit d'açò és la Senyera Estrelada, una bandera de lluita apareguda en aquests anys contemporàniament a d'altres com l'estelada catalana, que imitava a la bandera de Cuba. Tanmateix, és cert que l'incipient moviment valencianista va estar als seus inicis molt circumscrit a la ciutat de València i a les comarques més properes, el que va provocar aquesta elecció de bandera, però a poc a poc el nacionalisme, i amb ell la Senyera Coronada, va anar estenent-se arreu del país, arribant a utilitzar-se a ciutats com Castelló, on els regidors valencianistes demanaren en 1908 que es fes una còpia de la de València,^[6] o a Alcoi i Alacant amb nombrosos exemples,^[7] entre d'altres pobles i ciutats. Així i tot, cal advertir que la Senyera Coronada i la Senyera Reial van conviure sempre amb total naturalitat arreu del país, ja que la bandera del valencianisme no era antitètica als tradicionals símbols dels reis d'Aragó, presents a bastament per tots els territoris de la Corona. El fet que el nacionalisme català adoptés l'antiga Senyera Reial com a bandera de Catalunya, va provocar que la Senyera Coronada, en aquell moment entesa com a símbol privatiu valencià, fos acceptada majoritàriament arreu del país, i no solament pels grups nacionalistes. Així, per exemple, acabada la Dictadura de Primo de Rivera, durant la qual estava mal vista, o quasi prohibida, la Senyera Coronada va ser hissada als balcons de les diputacions provincials i als d'alguns ajuntaments del país, entre ells molt significativament els de les tres capitals provincials, el que va permetre que acabés presidint la proclamació de la República en 1931. Aquest mateix any Alacant va fer seua oficialment la Senyera Coronada, afegint-hi, això sí, el seu escut. I fins i tot el llavors València F.C. va decidir modificar la seua bandera per a que per una banda es veiés la del club i per l'altra la Senyera valenciana.^[8] En 1928 es va jugar el primer partit que es coneix de la selecció valenciana de futbol, en què es va lliurar un banderí commemoratiu amb la Senyera valenciana a la selecció andalusa,^[9] i un altre exemple són els dos partits celebrats en 1936 entre les seleccions valenciana i catalana, on cada selecció va lluir la seua Senyera^[10].

En 1928, degut a l'estat de deteriorament en què es trobava la Senyera foral de l'Ajuntament es va decidir fer una còpia, malgrat que el tradicional to blau celest es va tornar en un blau més fosc, possiblement perquè van creure que estava descolorit en l'original. Aquesta còpia és la que encara actualment s'utilitza al 9 d'octubre, i es van fer així mateix dues més, una que va ser enviada per cobrir el taüt de Blasco Ibáñez al seu trasllat a València en 1933, que encara es conserva, i una tercera que va quedar al museu del Col·legi de l'Art Major de la Seda.

Senyera de lluita d'Esquerra Valenciana, el partit polític més important del nacionalisme valencià a la II República Espanyola, amb estrela roja socialista.

Durant els anys de la II República i el llarg debat estatutari, les posicions simbòliques valencianistes van anar assumint-se a poc a poc pel conjunt de la societat i per les forces polítiques estatals i regionalistes (com el blasquisme), gràcies al creixement en nombre i influencia dels partits nacionalistes d'esquerra (com Esquerra Valenciana) i en menor mesura de dreta (com Unió Valencianista). Així la Senyera Coronada era present a la major part de les institucions, malgrat no ser-hi oficial per no haver-hi autonomia com a Catalunya, i mai faltava als actes polítics valencianistes, com ara les manifestacions i els aplecs arreu del país, sobretot al més conegut Aplec del Puig, però també a Alzira i Xàtiva entre d'altres. Amb tot, en aquests anys es va alçar alguna veu reivindicant la Senyera quatribarrada com a nacional, per exemple en diversos articles publicats al setmanari valencianista El Camí (1932-1934).

Durant la guerra civil la Senyera Coronada va estar molt present a la propaganda militar del bàndol republicà, com es pot veure a alguns cartells, i per exemple fou hissada al castell d'Eivissa quan els republicans valencians prengueren la ciutat en agost de 1936, tal com havia promès el capità M. Urribarri a la delegació del Partit Valencianista d'Esquerra que li l'havia lliurada.^[11]

A la desfilada de la victòria del bàndol rebel a Madrid, en 1939, la Senyera Coronada es va exhibir com a trofeu de guerra, juntament amb altres símbols com la bandera de Catalunya, la ikurriña i la bandera de la República, i aquell mateix any no va participar a la tradicional Processó Cívica del 9 d'octubre. Aquests primers anys de la dictadura va estar prohibida per ser considerada un símbol separatista, i les autoritats franquistes s'asseguraven, per exemple, que no s'utilitzés durant les Falles de València, amenaçant als organitzadors amb un dia de presó per cada "bandera seccessionista" que es mostrés als balcons dels carrers de la ciutat.

A poc a poc, però, el règim franquista va anar desenvolupant un paper regionalitzador i folkloritzant de les cultures identitàries i la Senyera Coronada va ser reinterpretada, igual que al segle XIX, com a símbol regional per excel·lència. Així, per exemple, en 1943 es van reprendre les celebracions anuals del 9 d'octubre, de nou amb la Senyera Coronada, però ara la comparsa de la desfilada estava composta bàsicament per grups fallers i elements folklòrics. Més endavant, als anys 60, el filòleg valencianista Manuel Sanchis Guarner convencé les autoritats franquistes perquè la Senyera Coronada s'adoptés legalment com a bandera de la ciutat de València.

[edita] El tardofranquisme i la Transició: el conflicte al voltant de la Senyera

Bandera del Consell Preautonòmic del País Valencià

Característiques	3:2
Origen	Consell preautonòmic
Adopció	1978–1980

El valencianisme de postguerra, molt afeblit per la desfeta i la situació política, es va refugiar en àmbits culturals, bàsicament al voltant del grup Torre i l'editorial del mateix nom, on es van forjar la major part d'aquesta generació de valencianistes. A finals dels anys 50, però, van aparèixer certes divergències al grup sobre l'àmbit nacional valencià, les quals van culminar amb la publicació en 1962 de “Nosaltres els valencians”, de Joan Fuster, una proposta renovadora que trencava completament amb els plantejaments nacionals del valencianisme republicà, i també amb l'antiga bandera nacionalista, ja que segons creia Fuster, els valencianistes de preguerra en el tema de la bandera no sabien el que es feien.^[12] Així doncs, mentre el nou valencianisme fusterià anava penetrant als àmbits socials més polititzats, com ara la Universitat, les banderes quatribarrades començaven a aparèixer a les primeres manifestacions polítiques antifranquistes, mentre la Senyera Coronada quedava relegada per una banda a l'esquifit valencianisme continuista, i per l'altra a les manipulacions folklòriques i regionals del franquisme, dos sectors que a la Transició confluirien en el denominat Blaverisme.

Tot i així, ambdós símbols convivien a la ciutat de València en esdeveniments socials i esportius importants com la celebració per la victòria del València C.F. en la lliga de 1971, o, ja arribada la Transició, a la manifestació del 9 d'octubre de 1977 sota el lema Ara, volem l'Estatut, on milers de persones van participar portant Senyeres amb i sense blau. Però aquest va ser el punt d'inflexió, i aquest mateix any l'associació Lo Rat Penat publicava un fullet anònim ple d'incorreccions històriques sobre La senyera valenciana defensant que històricament la Senyera Coronada havia estat la del regne de València, quasi al mateix temps que Joan Fuster publicava també un breu llibret anomenat El blau en la Senyera, en el qual relegava el blau als seus orígens locals de la capital, i apostava per una mateixa bandera per a tots els Països Catalans. Després d'això vindrien obres més extenses d'altres autors en un o altre sentit.

Bandera de l'Estatut de Benicàssim

Característiques	3:2
Origen	1981 (Estatut de Benicàssim)
Adopció	No arribà a ser oficial

En abril de 1978 el Consell Preautonòmic del País Valencià, amb majoria socialista, va adoptar la Senyera sense blau com a bandera oficial de l'ens, amb l'escut valencià al bell mig, hissant-se al balcó de l'Ajuntament de València juntament amb la bandera espanyola i amb la Senyera Coronada com a bandera de la ciutat. La reacció de la dreta va ser contundent i violenta: la van cremar el 9 d'octubre de 1979. Quan a finals d'aquest mateix any el president socialista J.L. Albiñana va haver d'abandonar el Consell Preautonòmic, un dels primers actes del nou president de UCD, E. Monsonís, va ser fer oficial la Senyera Coronada. La batalla pels símbols estava en el moment més àlgid.

En aquesta situació d'estancament polític i violència va arribar el moment de negociar la redacció de l'Estatut d'Autonomia. La dreta arribava a la negociació defensant la Senyera Coronada i el nom de Regne de València, mentre l'esquerra defensava la Senyera quatribarrada i el nom País Valencià. Els redactors de l'Estatut nomenats pels diferents partits valencians amb representació parlamentaria aplegaren en Benicàssim a una solució de consens quasi salomònica, bandera amb blau, però amb l'escut valencià a la franja en compte de la corona, i el nom País Valencià. Al dia següent la UCD declarava per boca d'Abril Martorell que no reconeixia l'acord signat pels seus representants, i tot va quedar en orris. Quan en 1982 el Congrés dels Diputats va aprovar oficialment l'Estatut d'Autonomia valencià, l'anomenat Estatut de Madrid, la bandera era la Senyera Coronada i el nom Comunitat Valenciana. D'aquesta manera, amb una decisió presa a Madrid, el conflicte sobre els símbols valencians quedà obert i mai es va tancar al País Valencià.^[13]

[edita] La Senyera en l'actualitat: un símbol oficial

La Senyera oficial onejant a les Torres de Serrans.

Des de l'aprovació de l'Estatut valencià, que la feia oficial, la Senyera Coronada oneja a tots els ajuntaments del país i ha estat acceptada com a natural per la major part de la població valenciana. Així i tot continua havent-hi fortes reticències entre els partits majoritaris d'esquerra i nacionalistes (EUPV, Bloc), i un clar rebuig entre la resta minoritaria (Els Verds, ERPV, i altres grups independentistes com Maulets o Endavant), que solen referir-se a ella com "la blavera". Tampoc a les comarques més allunyades de la capital s'ha acceptat completament per part de la ciutadania, i les quatre barres nues continuen lluint als balcons i carrers a les festivitats de molts pobles. Mentrestant els grups clarament blavers continuen utilitzant-la com a símbol ideològic de confrontació, en compte de promocionar-la com a bandera de tots.

[edita] Bibliografia

• Vicent Vives i Liern, Lo rat penat en el escudo de armas de Valencia, València, 1900 (reeditat al 2001).
• Francesc Almela i Vives, Museo Historico de la Ciudad, s. d.
• José Martínez Ortiz, Historia de la Senyera de Valencia, València, 1972.
• Lo Rat Penat, La senyera de Valencia, València, 1977.
• Joan Fuster i Ortells, El blau en la Senyera, València, 1977.
• Josep l'Escrivà, Las banderas en el País Valenciano, Barcelona, 1978.
• Pere M. Orts i Bosch, Història de la Senyera al País Valencià, València, 1979.
• Ricardo García-Moya, Tratado de la Real Senyera: senyeras valencianas y pendones catalanes, València, 1993.
• Antoni Atienza Peñarroja, La Real Senyera, Bandera Nacional dels Valencians, València, 2001.

[edita] Referències

1. ↑ AMV, Manual de Consells, A-17, f. 87r.
2. ↑ AMV, Manual de Consells, A-34, f. 200r.
3. ↑ AMV, Certificacions del Racional
4. ↑ Vegeu l'estudi citat de P.M. Orts sobre la no citació documental del blau, basat sobretot en les descripcions dels centenaris de la conquesta de València.
5. ↑ J. Fuster, El blau en la Senyera, 3i4, 1977, p. 19.
6. ↑ Citat per A. Cucó, El Valencianisme polític, 1874-1939, Afers, 1999.
7. ↑ Vegeu algunes imatges d'aquest Web.
8. ↑ A. Cucó, op. cit. p. 191.
9. ↑ Banderí de 1928.
10. ↑ Vegeu el reportatge citat de Valencianisme.com a Enllaços Externs.
11. ↑ E. Mainar, “¡Todos al frente!”, La Guerra Civil en la Comunidad Valenciana, v. 5, p. 117. Fotos pp. 121 i 140.
12. ↑ Joan Fuster, El blau en la Senyera, 3i4, 1977, p. 26.
13. ↑ Per aprofundir en el conflicte vegeu A. Cucó, Roig i blau. La transició democràtica valenciana, Tàndem, 2002.

[edita] Vegeu també

• Estrelada
• Senyera Reial
• Centenar de la Ploma
• Penó de la Conquesta
• Escut del País Valencià
• Diada Nacional del País Valencià
• Bandera de Catalunya
• Bandera de Mallorca
• Bandera d'Aragó

[edita] Enllaços externs

• Dossier sobre la Senyera coronada, per l'expert en vexil·lologia Jaume Ollé, que forma part d'un reportatge sobre història de les senyeres de la Corona d'Aragó.
• Reportatge sobre la Senyera coronada valenciana, per la plataforma nacionalista Valencianisme.com.
• Resum de la teoria d'Orts sobre l'origen contemporani de la franja blava, del web antiblavers.
• Reportatge sobre la Senyera Coronada des de la perspectiva blavera, per Antoni Atienza.
• Reportatge sobre la Senyera Reial a València, per Pere Enric Barreda, Cronista Oficial de Benassal (Alt Maestrat).
• Imatges originals de la Senyera Coronada i el Penó de la Conquesta, a l'Arxiu Històric Municipal de València.
• Post d'un bloc amb imatges de portolans del segles XIV i XV.