Pen?? de la Conquesta
De Viquip??dia
L???anomenat Pen?? de la Conquesta ??s el senyal hissat pels andalusins valencians per indicar la seua rendici?? a Jaume I durant la conquesta feudal de la ciutat i regne de Val??ncia.
Est?? fet de tres tires cosides de drap tosc, de color blanc, que foren retallats a corre-cuita de forma bossellada, sobre el qual s???hi pintaren 4 barres vermelles. Actualment les franges blanques estan engroguides pel pas del temps, la qual cosa li d??na un aspecte de Senyera Reial. T?? unes mesures de 2 metres de longitud, sospitant-se que inicialment seria m??s llarg i que fou retallat. A dalt de tot figura una inscripci?? d'??poca indeterminada on hi diu A??o 1238, repartida entre les diferents franges groguenques.
[edita] Hist??ria
Segons diu la tradici??, aquest drap pintat imitant l'estendard reial va ser el senyal que els andalusins de Balansiya van hissar el 28 de setembre de 1238 sobre la torre d'Al??-Buf??t ???despr??s dita del Temple, junt a la porta de B??b Ibn Sakhar, a la muralla de Val??ncia??? per indicar la seua rendici?? a les tropes feudals catalanoaragoneses de Jaume I, tal com ja havien negociat abans amb el rei en secret. Coneixem el fet per l???esment que se???n fa al Llibre dels feyts (?? 282): ??enviam a dir al rey e rai?? Abulhamalet, per tal que sabessen los christians que nostra era Val??ncia, e que negun mal no??ls faessen, que metessen nostra senyera en la torre que ara es del Temple; e els dixeren que??ls pla??a. E nos fom en la rambla, entre'l reial e la torre, e quan vim nostra senyera sus en la torre descavalgam del caval, e endre??am-nos ves orient, e ploram de nostres uils, e besam la terra per la gran merc?? que Deus nos havia feyta.??. Sembla que aquest senyal o pen?? va ser considerat una rel??quia, i Jaume I va ordenar, probablement, que es conserv??s a l'esgl??sia de l'hospital de Sant Vicent, antic lloc de culte cristi?? dedicat al patr?? de la ciutat, on va quedar fins al segle XIX.
Va ser el cronista Pere Antoni Beuter, encarregat de fer el tradicional Serm?? de la Conquesta del segon centenari (1538), qui a la seua Primera part de la Hist??ria de Val??ncia va dir que el pen?? es conservava a la volta de l???esgl??sia de Sant Vicent i va defensar que aquesta pe??a era el mateix pen?? hissat pels andalusins. Cent anys despr??s, per al tercer centenari, est?? documentat que el Just??cia Criminal va baixar el Pen?? de la volta de l???esgl??sia, i va assegurar que era vertader com deia la tradici??, segurament basant-se en el seu aspecte vell. ??s molt provable, malgrat que no est?? corroborat, que fos en aquest moment quan es va afegir la inscripci?? de l'any, si b?? tal volta fou al segle XIX.
Amb la desamortitzaci?? dels bens de l???Esgl??sia, al segle XIX, el Pen?? va passar a guardar-se a la Casa de la Ciutat junt a la Senyera de la ciutat de Val??ncia. El 8 d'octubre de 1838, per al sis?? centenari de la conquesta, va ser exhibit a la Torre del Temple ???al lloc on 600 anys abans fou hissat pels andalusins??? amb la Senyera Coronada i la resta de rel??quies atribu??des a Jaume I. En 1855 es va traslladar amb la resta de l???Ajuntament des de la Casa de la Ciutat a la Casa d???Ensenyan??a, l???actual Ajuntament de Val??ncia.
A la Process?? C??vica de 1939, en la commemoraci?? franquista del set?? centenari de la conquesta, el Pen?? va eixir en substituci?? de la Senyera Coronada, que en aquell moment era considerada pels franquistes un s??mbol republic??, mentre el Pen?? era interpretat com un s??mbol mon??rquic hist??ric del Casal d???Arag??. En 1952 va viatjar a Tarragona ???portat per l???Ajuntament de Val??ncia??? per al retorn de les restes dels reis de la Corona d'Arag?? al monestir de Poblet, on va cobrir en tot moment el ta??t de Jaume I.
Actualment, pel seu estat de conservaci??, no es mou de la vitrina de l???Arxiu Hist??ric Municipal, en l???Ajuntament de Val??ncia.
[edita] Pol??mica
Al voltant del Pen?? existeix certa pol??mica sobre els seus or??gens, com de tot element relacionat amb la simbologia pr??pia del Pa??s Valenci??.
D???una banda, existeix la creen??a entre alguns sectors nacionalistes que aquest Pen?? ??s en realitat la bandera que Jaume I va donar origin??riament a la ciutat de Val??ncia, malgrat que no est?? documentat que aquest rei don??s cap bandera pr??pia a aquesta ciutat. De fet, sembla una hip??tesi molt poc probable degut al color original del drap, que era blanc, aix?? com el car??cter for??a improvisat que es despr??n de la manufactura de la pe??a, la qual cosa refor??a la idea tradicional que es tracta del drap hissat pels andalusins.
D???altra banda, i en resposta a la idea anterior, hi ha tamb?? qui ha volgut demostrar que el Pen?? ??s d???una ??poca molt posterior, possiblement del segle XV, ja que de 1538 data la primera menci?? segura de la seua exist??ncia, la que en va fer Beuter. S???argumenta tamb?? que la Senyera en temps de Jaume I era ??nicament de dos bastons vermells, i per tant aquest pen?? de quatre bastons no podria ser del segle XIII. Tanmateix, no s'ha demostrat l'exist??ncia d'una Senyera pr??pia de Val??ncia amb dos bastons, i a m??s a m??s existeixen proves visuals de representacions de la Senyera Reial al segle XIII amb 4 bastons, com ara les pintures del Palau d'Aguilar a Barcelona (referides a la conquesta de Mallorca en 1229, per?? que mostren una senyera sensiblement id??ntica), les pintures del retaule de Sant Jordi de Pere Ni??ard (actualment en el Museu dioces?? de Palma), i sobretot les pintures murals del castell d'Alcany??s, que representen la conquesta de Val??ncia, tamb?? d'??poca pr??xima, on igualment apareixen dues senyeres de quatre barres grogues i tres roges, una bossellada i una altra en punta. A l'escut de defensa de Jaume I, conservat a Val??ncia, tamb?? s'aprecien quatre barres roges, malgrat que no ??s segur que aquest escut pertangu??s a aquest rei. Aix?? i tot, als anys 90, fins i tot passada la Batalla de Val??ncia pels s??mbols, una regidora d???Uni?? Valenciana va proposar realitzar-li proves de Carboni 14 per demostrar la seua suposada falsedat, per?? els equilibris pol??tics a l'Ajuntament li ho van impedir.
