Centenar de la Ploma
De Viquipèdia
El Centenar de la Ploma va ser una companyia de cent ballesters encarregada d’escortar i protegir la Senyera de la ciutat de València.
Va ser instituïda per Pere el Cerimoniós en 1365 sota el nom de Centenar del Gloriós Sant Jordi per estar sota l’advocació d’aquest sant, però prompte es va conèixer popularment com a Centenar de la Ploma, per la característica ploma que portaven els ballesters al capell, i amb aquest nom ha passat a la història. Va desaparèixer el 1707 amb el Decret de Nova Planta.
Taula de continguts |
[edita] Història i funcions
Alguns autors van afirmar que es tractava d’una creació de Jaume I, doncs és tradicional al País Valencià atribuir-li a aquest rei totes les institucions valencianes que no tenen clars els seus orígens. Gràcies a un document de 1503 que en parla directament, avui sabem que aquesta milícia va ser instituïda pel Cerimoniós el 3 de juny de 1365, al setge de Morvedre estant, en plena guerra amb Castella. Sembla que aquesta concessió va ser una compensació pels serveis prestats per l’host o milícia urbana de València en aquesta guerra, doncs feia temps que la ciutat demanava la creació d’una milícia fixa que es pogués reunir amb rapidesa, contra la lentitud que suposa la convocatòria ciutadana d’host.
Així i tot la seua funció principal va ser la d’escortar i protegir la Senyera de València, que en el moment de la seua constitució era encara una Senyera Reial, que més tard es convertiria en la Senyera Coronada de la ciutat.
Existeix certa confusió amb un altre Centenar d’homes a cavall, distinta de la dels ballesters, però també amb la funció de protegir l’Estendard Reial, i que va ser creada el 23 de juliol de 1376, a les Corts Generals de Montsó, pel mateix Pere el Cerimoniós, malgrat que les ordenacions no es van elaborar fins a 1391, sota Joan I. Malgrat la coincidència de funcions, no sembla que siga la mateixa companyia, i no està massa clar si va continuar existint. Així i tot sabem que estava constituïda per 70 homes a cavall armats i 30 alforrats o genets.
[edita] Organització de la milícia
El Centenar de la Ploma estava format per cent ballesters, dividits en dehenes, cadascuna comandada per un cap de dehena. El capità de la companyia era, oficialment, el Justícia Criminal, que era el càrrec municipal encarregat de portar la Senyera a la batalla i a les desfilades.
Així mateix la composició social del Centenar era plural i estava establerta en 10 homes de paratge, 30 de la mà major, 30 de la mà mitjana i 30 de la mà menor, segons la divisió social urbana, establerta per Francesc Eiximenis.
Sembla ser, malgrat que la documentació conservada no ho explicita, que la companyia renovava cada dos o tres anys a la meitat dels seus membres, aconseguint-se així que sempre hi hagués un 50% de ballesters nous, i un altre 50% amb experiència.
[edita] Símbols del Centenar de la Ploma
La bandera de Sant Jordi era el senyal propi de la Companyia. Per emblema una ballesta a sobre d’una creu de Sant Jordi, i a sota el lema de la companyia: «In te Domine speravit non confundar»
L’uniforme consistia en una peça de llenç o tafetà blanc amb creu de Sant Jordi al davant i al darrere, per sobre del vestit, al que afegirien una cota de malla. Al casc portarien una ploma de garsa que donava nom a la companyia.
[edita] La Confraria de Sant Jordi
Sis anys després de la creació del Centenar de la Ploma, alguns dels seus ja antics membres van sol·licitar a Pere el Cerimoniós la creació d’una Confraria sota l’advocació de Sant Jordi, que va ser concedida per privilegi el 10 de juliol de 1371. Entre les funcions de la confraria estava la de vetlla de malalts, acompanyament de difunts i cambra mortuòria, un aplec anual de la confraria, i festes i banquets per Sant Jordi.
La confraria estava formada per un màxim de 100 homes i 150 dones. En 1391 van demanar al rei Joan I i a la reina que es feren confrares, i el rei va ampliar el nombre de confrares a 500 homes i 600 dones, i els va atorgar algunes exaccions.
[edita] Bibliografia
- Francesc Sevillano Colom, El “Centenar de la Ploma” de la ciutat de València, Barcelona, 1966.
