Nacionalisme valenci??
De Viquip??dia
Sota el terme de valencianisme, o nacionalisme valenci??, en l'actualitat podrien encabir-s'hi un grup molt heterogeni de moviments que tenen com a ??mbit d'actuaci?? el Pa??s Valenci??. Aquests poden demanar el reconeixement de les particularitats culturals o tradicionals valencianes, un major grau d'autonomia o, fins i tot, la independ??ncia.
Pot distingir-se aquells que entenen el Pa??s Valenci?? en el context d'una ??nica naci?? catalana en els Pa??sos Catalans, coneguts tamb?? com a pancatalanistes; o b??, com a una naci?? valenciana diferenciada, sense que aix?? excloga la cooperaci?? pol??tica i cultural amb Andorra, Catalunya i les Illes Balears.
D'altra banda, tamb?? s'autoanomenen valencianistes diferents grups de tend??ncies m??s o menys espanyolistes, que es caracteritzen majorit??riament pel seu blaverisme i anticatalanisme.
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria
[edita] Or??gens
Els historiadors assenyalen al doctor Faust?? Barber?? com a pare del valencianisme, i la lectura del seu discurs, "De regionalisme i valentinicultura", el 1902 com a simb??lica data de naixement per al nacionalisme valenci??. La Renaixen??a cultural valenciana que preced?? l'aparici?? del valencianisme no es destac?? per tindre implicacions pol??tiques en ser protagonitzada per personatges com Teodoro Llorente que ho trobaren innecessari. Tot i aix??, ja des d'aquell per??ode sorgeixen alguns grups valencianistes, sovint al caliu de Lo Rat Penat, entitat, no obstant, amb la que s'enfrontaren bona part d'aquest naixent valencianisme pel seus tibis i sovint elitistes, posicionaments.
El primer grup organitzat, "Val??ncia Nova", convoc?? i celebr?? el 1907 la "Primera Assemblea Regionalista Valenciana", tractant d'aconseguir un pacte solidari valenci??, inspirat en la Solidaritat Catalana. Val??ncia Nova es convert?? m??s tard en el "Centre Regionalista Valenci??" que acoll?? a la "Joventut Valencianista" relacionada amb la "Joventut Nacionalista de Castell??" i la "Joventut Valencianista de Catalunya".
La primera generaci?? de valencianistes publicaren diverses revistes, sent P??tria Nova una de les m??s importants per la seua transcend??ncia. Tot i que el fenomen aparegu?? a la ciutat de Val??ncia, amb el temps anaren apareguent grupuscles valencianistes per altres localitats del pa??s, especialment a les comarques centrals i a les comarques del nord.
Un dels fets m??s destacats d'aquell incipient nacionalisme valenci?? fou la promulgaci?? de la "Declaraci?? Valencianista de 1918", patrocinada principalment per la pr??pia Joventut Valencianista. En aquesta declaraci?? s'arreplegaven alguns dels posicionaments b??sics del moviment nacionalista valenci?? de l'??poca.
El pensament valencianista primigeni ja era heterogeni per?? en bona mesura partidari de la construcci?? nacional estrictament valenciana ,el manteniment de la unitat ling????stica i l'establiment de relacions especials entre els territoris del seu domini ling????stic, aix?? si, en un escenari no exempt del confusionisme propi d'un baix grau de desenvolupament de les ci??ncies socials i la filologia.
Una excepci?? significativa la protagonitz?? Josep Maria Bayarri, autor d'una normativa pr??pia per al valenci??, diferenciada del catal??, i del llibre "El perill catal??". No fou l'??nic, per?? s?? el m??s destacat precursor de l'ideari anticatalanista dins del nacionalisme valenci?? com a resposta a alguns plantejaments de signe contrari que arribaven des de Catalunya. Paradoxalment l'anticatalanisme era una de les claus del discurs republic?? blasquista que sovint ho intrumentalitzava en contra del propi valencianisme als qui acusava de c??mplices amb la burgesia catalana contempor??nia.
La influ??ncia de l'ideari pancatalanista proposat per una part del nacionalisme a Catalunya tamb?? troba cabuda al discurs valencianista de principis del segle XX. Si b?? la catalanofilia era habitual, personatges com Miquel Duran i Tortajada, proposaren anar m??s enll?? en la concepci?? d'un espai com?? amb catalans i balears. Un testimoni que anys despr??s recolliria Joan Fuster per desenvolupar el seu concepte de Pa??sos Catalans. La visi?? fou minorit??ria i no agreuj?? les discrep??ncies entre els valencianistes fins al trencament fusteri??.
[edita] El valencianisme republic??
.svg/180px-Senyera_d'Esquerra_Valenciana_(1931).svg.png)
Durant la Rep??blica reapareixen alguns partits de tall valencianista de diversa ideologia. Per l'esquerra, sovint com a escissions del blasquista PURA, trobarem el "Partit Valencianista d'Esquerres", "Esquerra Valenciana" i "Esquerra Republicana Valenciana". Tots tres partits defensors d'una naci?? valenciana i de la unitat ling????stica, tot i la normalitat amb la que feien servir el terme llengua valenciana, mai amb ??nim secessionista. Les relacions amb els partits catalans d'ideologia af?? eren fluides, aix?? el diputat Vicent Marco Miranda ingress?? com a diputat al grup pol??tic d'ERC a l'estat.
La catalanofilia era m??s visible encara en alguns dels grups de dretes on "Uni?? Valencianista Regional", encap??alada pel banquer Ignasi Villalonga i Villalba, qui mantenia molt fluides relacions amb la Lliga Regionalista de Camb??.
Tamb?? foren altres destacats grups valencianistes de dretes l'"Acci?? Nacionalista Valenciana" , o "Acci?? Valenciana", grup cat??lic sorgit d'escissions de la "Dreta Regional Valenciana" i l'"Agrupaci?? Valencianista de la Dreta".
Les reivindicacions autonomistes d'altres pobles de l'estat tingueren reflex al Pa??s valenci?? amb l'aparici?? de diverses propostes d'Estatut d'Autonomia. Aix?? fou redactat el text d'un avantprojecte, publicat pel juliol del 1931, per iniciativa fonamentalment blasquista. La negativa de nuclis republicans d'Alacant i de Castell?? a secundar-lo impossibilit?? l'acord. La vict??ria del Front Popular al 36 revif?? la q??esti?? autonomista i nom??s l'esclat de la guerra civil espanyola deix?? sense estatut al Pa??s Valenci??.
[edita] La Dictadura i el ???Nou Valencianisme??? fusteri??
Una vegada instaurat el r??gim dictatorial de Francisco Franco, el valencianisme experiment?? una forta repressi??. El primers anys de dictadura, un redu??t grup intel??lectual mantindr?? viu, per??, el moviment nacionalista. En part, el grup de l'editorial La Torre, liderat per Miquel Adlert i Xavier Casp, es lliur?? d'una major repressi?? del franquisme per la seua fe cristiana i el posicionament ideol??gic conservador que tots dos mantenien. Tamb?? des de Lo Rat Penat, amb una intermitent toler??ncia per part del r??gim, treballaran alguns valencianistes.
El pensament nacional d'aquest grup, que tamb?? comptava amb la participaci?? de joves com Eliseu Climent, Alfons Cuc?? i el propi Joan Fuster continuava sent valenci?? si b?? guanyava terreny la concepci?? cultural de la "comunitat catal??nica", terme encunyat per Adlert. L'evoluci?? intel??lectual del jove Fuster fou fonamental per entendre l'evoluci?? del propi valencianisme i posterior ruptura en dos grans blocs.
Fuster, que havia nascut en una fam??lia de tradici?? carlista, i fins i tot havia tingut una xicoteta incursi?? en el falangisme, adopt?? progressivament un posicionament m??s progressista, convergent amb algunes de les idees existents al pensament europeus. Els seus contactes amb el catalanisme, que tamb?? tenien la resta del grup, foren conseq????ncia o motivaci?? de la recuperaci?? de l'ideari pancatalanista dins del valencianisme que amb els anys condens?? en "Nosaltres els valencians".
El pensament nacionalista fusteri?? atorga a la llengua compartida amb catalans i balears un paper central en la concepci?? nacional. D'aquesta concepci?? eminentment ling????stica es deriva la proposta dels Pa??sos Catalans, conformada pels territoris catalanoparlants dels diversos pa??sos que havien conformat la Corona d'Arag??.
La modernitat del discurs fusteri??, enfrontada al conservadorisme dels l??ders valencianistes del seu temps, li valgu?? un major protagonisme, especialment entre els grups m??s joves que hi veien en ell un clar referent antifranquista. A????, junt al trencament intern que supos?? la seua concepci?? nacional, deriv?? en un enfrontament amb el ratpenatisme, o valencianisme cl??ssic. En un primer moment la resposta que ben b?? podria representar un escrit publicat a la revista catalana "Serra d'Or", no contingu?? cap s??mptoma anticatalanista i fins i tot fou signada per joves, com Alfons Cuc?? que despr??s seguirien d'alguna manera el pensament fusteri??. La resposta a Serra d'Or dels primers textos de Fuster, q??estionava el sentit d'atorgar a la unitat ling????stica i cultural un paper absolutament definitori en la concepci?? nacional. Fuster per??, no renunci?? al nou pensament i l'expos?? de manera detallada en "Nosaltres els valencians" publicat a l'any 1962.
Tot i que el llibre no tingu?? en un primer moment excessiva repercussi?? entre la societat valenciana - a difer??ncia d'altres com la pol??mica guia "El Pa??s Valenciano"- el nou valencianisme, com el defin?? Fuster, es convert?? en un referent destacat per a les noves generacions d'estudiants universitaris, que assimilaren la q??esti?? nacional com un element notori dins del discurs antifranquista. L'??xit entre els adversaris al r??gim fou tal que la pr??ctica totalitat de l'esquerra assum??, tot i que nom??s f??ra de manera est??tica, el discurs valencianista, tal i com reflexa l'addici?? de les sigles "PV" als noms de grups i partits pol??tics de la clandestinitat. La resposta del r??gim fou contundent. Ja ho havia sigut amb la publicaci?? del llibre de viatges en aprofitar alguns dels seus passatges per oferir una caricatura antivalenciana i ofensiva de l'intel??lectual de Sueca. En aquell episodi, s'inst?? a les falles, controlades pel franquisme, a cremar un ninot de Joan Fuster i algunes p??gines d'"El Pa??s Valenciano" a una desfilada festiva al centre de la ciutat de Val??ncia.
[edita] La Batalla de Val??ncia
- Per m??s informaci?? vegeu l'article principal sobre la Batalla de Val??ncia.
El caire intel??lectual del discurs fusteri??, si b?? inspir?? una introspecci?? acad??mica sense precedents (l'estudi de les ci??ncies socials, l'economia, la historiografia, la filologia) no trob?? adhesi?? entre sectors populars, sovint pr??xims a la ciutat de Val??ncia, que professaven un valencianisme temperamental. Aix??, bona part del m??n festiu i cultural qued?? en mans dels adeptes al r??gim primer, i de l'anticatalnisme despr??s.
Precisament foren alguns sectors del valencianisme tradicional, encap??alats per Adlert i Casp, qui abjuraren de les seues idees catalan??files i promogueren una resposta ling????sticament secessionista per tal d'evitar, segons les seues intencions, les derivacions pol??tiques que el fusterianisme preconitzava. Aprofitant d'una banda l'her??ncia anticatalanista del blasquisme republic??, i d'altra l'oposici?? del r??gim franquista a l'ideari fusteri??, Casp i Adlert foren els precursors del "blaverisme". Un moviment populista de reacci??, ideol??gicament heterogeni que convert?? el particularisme valenci?? en fonament d'un discurs anticatalanista, i en la pr??ctica, conservador. Un moviment que pren el seu nom, de la Senyera tricolor, origin??ria de la Ciutat de Val??ncia, que el fusterianisme no reconegu?? com a pr??pia del pa??s a difer??ncia dels seus predecessors valencianistes.
L'enfrontament identitari entre "blavers" i "catalanistes" que tingu?? lloc durant la transici??, ocult?? en realitat un enfrontament entre dreta i esquerra estatal, sobretot quan la UCD adopt?? una estrat??gia d'instrumentalitzaci?? per tal de superar, precisament, la polaritzaci?? en els termes cl??ssics d'esquerra-dreta. Aquest per??ode, que fractur?? definitivament el valencianisme embrionari, ??s conegut com "Batalla de Val??ncia".
Al terreny cultural, Lo Rat Penat qued?? sota el control de l'anticatalanisme. No pass?? aix?? amb altres associacions, com ara la Societat Coral el Micalet o amb la molt m??s recent Acci?? Cultural del Pa??s Valenci??, d'Eliseu Climent, l'activista cultural i empresari m??s destacat entre el fusterianisme i que evolucion?? des dels posicionaments socialcristians inicials a l'activitat cultural i empresarial entorn al nacionalisme.
A l'esquerra, generacions de joves universitaris com les que havien fundat, encara al franquisme, el "Front Marxista Valenci??" o el "Partit Socialista Valenci??", crearien ara el "Partit Socialista del Pa??s Valenci??", integrat primer, i definitivament absorbit despr??s pel PSOE. Tamb?? destacaren el PSAN i el PCPV. No obstant a bona part de l'esquerra tingu?? lloc una assumpci?? program??tica de reivindicacions nacionalistes b??siques que lligaven la democr??cia amb el reconeixement del fet diferencial valenci?? i l'autonomia.
La dreta valencianista tingu?? m??s problemes per a trobar expressions pol??tiques per l'??xit del discurs anticatalanista entre els sectors socials m??s favorables al seu posicionament ideol??gic. No obstant destaca la "Uni?? Democr??tica del Pa??s Valenci??", que defens?? el valencianisme pol??tic des de la democr??cia cristiana. Membres de la UCD valenciana abandonaren el partit despr??s de la deriva anticatalanista i l'estrat??gia "blavera". Aix??, Francesc de Paula Burguera amb la formaci?? del "Partit Nacionalista del Pa??s Valenci??", fou protagonista d'un intent no reeixit per agrupar el nacionalisme valenci??.
Millor sort tingu?? des de l'esquerra l'"Unitat del Poble Valenci??" que supos?? un primer intent seri??s d'aglutinar el nacionalisme valenci?? d'esquerres i que, una vegada aprovat l'estatut valenci??, es convert?? en el referent nacionalista d'arrel fusteriana. Front a ell, "Uni?? Valenciana" acab?? per consolidar-se com el referent ??nic del valencianisme blaver deixat arrere la "Uni?? Regionalista Valenciana" que s'havia refundat en "Esquerra Nacionalista Valenciana". Amb Vicent Gonz??lez Lizondo al capdavant, UV assol?? representaci?? parlament??ria a les Corts Valencianes i una molt destacada pres??ncia municipal, sobretot a la prov??ncia de Val??ncia.
[edita] Corrents actuals
Hui dia podem distingir diferents tipus de nacionalisme valenci??: el pancatalanista, el seccessionista, la "tercera via", i finalment l???anomenat valencianisme de construcci??. Encara que de formes diferents, tots hi tracten d'aconseguir el m??xim grau de sobirania per al poble valenci?? respecte de la resta d'Espanya, especialment a all?? que es referixen sovint com a Castella.
[edita] Valencianisme pancatalanista
Anomenat tamb?? com a "nou valencianisme" pel seu rupturisme amb el valencianisme tradicional de pre-guerra, t?? el seu marc ideol??gic en la proposta de Joan Fuster a traves del llibre Nosaltres els valencians. Postula que com el Pa??s Valenci?? ??s un territori de llengua catalana ??s tamb??, per tant, de naci?? catalana, almenys culturalment. Per aix?? els partits que concorren en aquest pensament busquen fomentar i refor??ar els lla??os culturals i pol??tics amb la resta de territoris de 'cultura catalana', ??s a dir, Catalunya i les Illes Balears; aix??, en ??ltima inst??ncia, comportaria la independ??ncia del Pa??s Valenci?? respecte d'Espanya, i a la formaci?? d'un Estat pol??tic dels Pa??sos Catalans. En aquest context se situaven partits hist??rics com el PSAN i la UPV, i actualment partits com ERPV i alguns sectors del Bloc.
Fou el corrent nacionalista valenci?? majoritari durant la d??cades dels 60, 70 i 80, representat inicialment pel Partit Socialista del Pa??s Valenci?? (PSPV), d'esquerres, i la Uni?? Democr??tica del Pa??s Valenci?? (UDPV), de centredreta. No obstant aix??, no existeix, ni tan sols tampoc llavors, unanimitat sobre el model pol??tic, que va des de la lliure confederaci?? a la uni??, ni tan sols sobre l'exercici del dret d'autodeterminaci?? respecte dels PPCC. A causa d'aquestes importants diverg??ncies, si b?? el "nou valencianisme" es mantingu?? cohesionat per la seua oposici?? al r??gim franquista, als pocs anys despr??s de l'aprovaci?? de l'Estatut d'Autonomia valenci?? ??s palesa una important crisi de credibilitat pol??tica reflexada en els seus dolents resultats electorals. En conseq????ncia, hi t?? lloc un intens debat a partir d'aquestes diverg??ncies pol??tiques, que acaba amb la integraci?? d'aquests partits nacionalistes en partits d'??mbit estatal, el PSPV en el PSOE i la UDPV en la UCD, amb la pretensi?? qu?? ambd??s partits assumiren part dels seus objectius valencianistes. No obstant aix??, no tota la milit??ncia assum?? aquesta decisi??, i es crearen partits com Partit Nacionalista del Pa??s Valenci?? (PNPV, de centredreta), Unitat del Poble Valenci?? (UPV, d'esquerres), Agrupament d'Esquerres del Pa??s Valenci?? (AEPV), etc., que, sense haver-hi clos el debat pol??tic i ideol??gic, amb innombrables escissions i fusions, evolucionaria cap a postures que van des del valencianisme pol??tic estricte (tercera via, veure secci??) al lliure confederalisme amb els pa??sos de parla catalana, tot aix?? sempre partint del dret d'autodeterminaci?? del poble valenci?? com a subjecte pol??tic estricte. Altres partits, com el PSAN, s'han mantingut en els seus trets ideol??gics sense cap incid??ncia electoral.
[edita] Valencianisme seccessionista
L'objectiu d'aquesta corrent ??s obtenir les majors quotes d'independ??ncia per la Naci?? Valenciana (nom amb que designen al Pa??s Valenci??), tamb?? a nivell cultural i ling????stic, negant la unitat de la llengua catalana i postulant que el valenci?? es una llengua distinta (seccesionisme ling????stic). A diferenci?? del blaverisme, del que s??n hereus, s?? reivindiquen el dret d'autodeterminaci?? del poble valenci??, aix?? com la independ??ncia pol??tica, q??estions no assumibles pel regionalisme blaver. T?? una escassa implantaci?? social, no obstant ??s reivindiquen ells mateixos com hereus del valencianisme tradicional de pre-guerra, encara que el seu discurs pol??tic ??s for??a diferent, i de vegades contradictori. Amb freq????ncia, els militants d'aquest moviment s'autoanomenen "quarta via", sent els seus estendards Opci?? Nacionalista Valenciana i Esquerra Nacionalista Valenciana, si b?? el primer recentment ha mostrat indicis de simpatia cap el moviment tercerviista.
[edita] Tercera via
Corrent nascuda als anys 80 amb la finalitat de fer convergir ambdues corrents anteriors, t?? les seues bases ideol??giques en els llibres De Impura Natione i Document 88, que van fructificar a partir de les anomenades ???converses de l???Hotel Angl??s???. Fruit d???aquelles converses es va produir la signatura d???un acord entre diversos partits valencianistes, entre els que es trobaven UV i el PVN, que va resultar un frac??s. Un segon intent es va produir a finals dels anys 90 amb l???acostament entre la UV liderada per H??ctor Villalba i el Bloc de Pere Mayor, que de nou no va fructificar, el que va arraconar definitivament aquesta corrent ideol??gica fins a la pr??ctica desaparici??.
L'estatut de Benic??ssim pot ser considerat com la primera plasmaci?? de l???esperit tercerviista; en ell, valencians d'un costat i del altre consensuaren una bandera i un nom per al territori. A efectes de l'actualitat, la principal feina de la tercera via ??s acabar amb la divisi?? del nacionalisme que s'obr?? en 1979 durant la batalla de Val??ncia i aconseguir el consens de la transici??.
[edita] Valencianisme de construcci??
L?????ltima de les corrents nacionalistes valencianes, a l???igual que la tercera via reivindica la sobirania plena del Pa??s Valenci??, i t?? en la unitat de la llengua un dels seus pilars fonamentals, per?? al contrari que aquesta no es reivindica fruit de la fusi?? de les dues corrents sorgides de la batalla de Val??ncia, sin?? hereva directa del valencianisme republic??, que a diferencia del pancatalanisme i el secessionisme tenia molt clara la sobirania valenciana i la unitat de la llengua. Aix?? i tot, es tracta majorit??riament d???una evoluci?? del fusterianisme cap a un marc nacional purament valenci?? que t?? les seues arrels en el llibre de Joan Francesc Mira, Sobre la naci?? dels valencians. En l???actualitat el seu m??xim representant ??s el Bloc Nacionalista Valenci??, malgrat que al seu interior conviuen corrents pancatalanistes.
Entre els seus objectius est?? la aconseguir la sobirana del Pa??s Valenci??, que permeta organitzar una rep??blica valenciana, i la plena normalitzaci?? del valenci??, el qual es reconeix com a pertanyent al mateix sistema ling????stic que el catal??, per?? conservant els seus trets diferencials regulats per l???AVL.
