Vicent Marco Miranda
De Viquipèdia
Vicent Marco i Miranda (Castelló de la Plana, 1880 - València 1946) fou un polític valencià. Fou un destacat blasquista, des del 1905 formà part de la redacció d'El Pueblo, del qual Fèlix Azzati i Descalci el nomenà redactor en cap. Fou regidor i cap de la minoria republicana a l'ajuntament de València fins a l'arribada de la dictadura de Miguel Primo de Rivera.
En proclamar-se la República el 1931 fou escollit alcalde de València, però al poc temps fou nomenat governador civil de Còrdova. A les eleccions de 1933 fou escollit diputat pel Partit d'Unió Republicana Autonomista, que formava part de la CEDA. Tanmateix, disconforme amb el gir dretà del seu partit i impressionat per la repressió de la revolta d'Astúries, el 1934 se'n va escindir i fundà Esquerra Valenciana. Amb aquest partit es presentà dins la candidatura del Front Popular a les eleccions de 1936 i tornà a ésser diputat. Formà part de la minoria parlamentària d'Esquerra Catalana, degut a les seves bones relacions amb Esquerra Republicana de Catalunya.
Durant la guerra civil espanyola es va mantenir fidel a la Segona República Espanyola, i en acabar s'hagué d'amagar a Borriana, malalt, d'on marxà per a establir-se a València.
[edita] Obres
- Las conspiraciones contra la Dictadura (1930)
- Memorias de Vicente Marco Miranda. In illo tempore (1942), publicades el 2002.
