Nosaltres els valencians

De Viquipèdia

Nosaltres els valencians és un assaig publicat per Joan Fuster l´any 1962. Com ell mateix declara, el va realitzar perquè no sabia ben bé què eren els valencians. Mai no havia trobat una reflexió seriosa sobre la identitat del poble valencià i per este motiu ell mateix es va veure obligat a desxifrar-ho. El mestre suecà es va inspirar en Notícia de Catalunya de Jaume Vicens i Vives per a escriure eixe llibre. Era un "parèntesi" en la seua obra que per motius aliens a la seua voluntat s´havia vist obligat a realitzar.

Sobre la incidència de Nosaltres els valencians, val a dir que hom pot parlar d'un País Valencià abans i després de la publicació d´esta obra. Es va originar un moviment anomenat nou valencianisme que calà en molts sectors universitaris, progressistes i d´esquerres. Figures tan destacades com Sanchis Guarner, Joan Reglà, Francesc de Paula Burguera, Josep Giner, Alfons Cucó, entre d´altres, formaren part d'este "nou valencianisme". Fuster trencava de sobte amb tot el valencianisme predecessor per considerar-lo "folkloritzant". Cal recordar que els Jocs Florals que organitzava l'associació Lo Rat Penat estaven en mans de les institucions franquistes, el mateix Franco honrava la senyera de la ciutat de València aprofitant la manca de consciència col·lectiva dels valencians envers dels seus propis símbols. Després, durant la Transició, les màximes figures d´aquell valencianisme primerenc que datava de la República (Casp i Adlert) se situaran al costat de la dreta i l'extrema dreta espanyola formant un moviment de reacció contra l'expansió del valencianisme anomenat blaverisme.

En "Nosaltres els valencians" Fuster proposa la reconstrucció nacional del País Valencià dins d'un marc compost pels territoris de parla catalana i mitjançant el terme que ell mateix va encunyar: Països Catalans. Arran d'ací se'ns planteja un dubte i és el fet que el Regne de València des de la seua mateixa naixença ha presentat una "dualitat nacional indissoluble". L´autor tracta esta problemàtica argumentant que estes comarques castellanoparlants no han tingut mai incidència en la personalitat col·lectiva dels valencians en tant que poble, per tant no són més que un annex, un penjoll que tant sols es manté "fidel" a València per interessos econòmics. D'altra banda representa un entrebanc de cara a la futura unió del País Valencià amb el seu marc nacional natural. El valencianisme fusterià es basa, doncs, en el fet de parlar una llengua per tal de formar una nació que s'estén des de Salses fins a Guardamar i de Fraga fins a Maó.

En acabar-se el Franquisme, l'esquerra, no sense contradiccions, assumirà gran part dels postulats fusterians en llurs programes polítics. Així la dreta trobarà un pretext tant per tal d'atacar a l'adversari polític com per a destruir el desenvolupament del nacionalisme pancatalanista al País Valencià. Arran d´allò que hom coneix com a Batalla de València i l´aprovació de la Constitució espanyola i l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana el fusterianisme es veurà apartat a la marginalitat social.

A la meitat dels anys vuitanta alguns escriptors valencians (Mira, Mollà, Franch...) realitzaran una revisió dels plantejaments fusterians amb la publicació d´obres com "De impura natione" o "Document 88: Destinat sobretot a nacionalistes" els quals marcaran en certa mesura el camí que seguirà el valencianisme els anys posteriors. Naix així allò que hom coneix com a "la tercera via" que consistix grosso modo en la consideració del País Valencià com a nació tot i reconeixent els lligams històrics i lingüístico-culturals amb els altres territoris de l'antiga Corona d'Aragó. Malgrat haver sigut plantejat com a "valencianisme de reconciliació" la convergència mai no ha sigut total dins del moviment nacionalista valencià.