Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana

De Viquip??dia

L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana (EACV) ??s la norma b??sica del Pa??s Valenci??, regulant els seus ??rgans d'autogovern, la Generalitat. Un estatut d'autonomia ??s una norma b??sica d'una comunitat aut??noma espanyola, reconeguda per la Constituci?? Espanyola de 1978 en el seu article 81.

Aquest Estatut va ser aprovat per la Llei Org??nica 5/1982, d'1 de Juliol. Publicada al BOE del 10 de juliol, data d'entrada en vigor.

Aquesta Llei ha tingut diverses reformes:

LO 4/1991 de 13 de mar??
LO 5/1994 de 24 de mar??
LO 1/2006 de 10 d'abril (BOE de l'11 d'abril)

A m??s de 3 modificacions sense rang de reforma (Llei 37/1983, Llei 36/1983, Llei 24/2002) que modificaven l'art. 52.1 (actual 73.1).

A aquesta ??ltima reforma, la del 2006, pel fet que ha modificat pr??cticament tots els articles de l'Estatut i degut a la publicitat que li la han donada, han acabat anomenant-la "nou Estatut", per?? no deixa de ser una expressi?? incorrecta ja que es tracta d'una reforma.

[edita] Estatut de 1982

L'Estatut de 1982, aprovat com a Llei Org??nica 5/1982, de l'1 de juliol de 1982 (DOGV n??m. 74, de 15 de juliol) va ser fruit d'unes llargues negociacions entre els partits de la mesa preauton??mica. En ??ltim terme, va ser tram??s per l'anomenada "via lenta" de la constituci?? (com a comunitat no hist??rica, article 143 de la CE), i va patir importants modificacions (en les senyes identit??ries) entre l'estatut que s'acord?? al Pa??s Valenci?? (conegut com a "Estatut de Benic??ssim") fins el que es va aprovar per les Corts Generals Espanyoles (de vegades anomenat, per aquesta mateixa causa, "Estatut de Madrid").

El pre??mbul recull, en certa manera, amb l'aparici?? de diferents noms, les discrep??ncies existents i les visions diferents de "l'autonomia valenciana" que mantenien els encarregats de la seua redacci??.

Aquest Estatut constitu??x la manifestaci?? de la voluntat auton??mica del poble de les prov??ncies valencianes, despr??s de l'etapa preauton??mica, a la qual va accedir en virtut del Reial Decret Llei 10/1978, de creaci?? del Consell del Pa??s Valenci??.

Aprovada la Constituci?? espanyola, ??s, en el seu marc, on la tradici?? valenciana provinent de l'hist??ric Regne de Val??ncia es troba amb la concepci?? moderna del Pa??s Valenci?? i d??na origen a l'autonomia valenciana, com a integradora dels dos corrents d'opini?? que emmarquen tot all?? que ??s valenci?? en un concepte cultural propi en l'estricte marc geogr??fic que abasta.

No obstant aix??, l'Estatut d'Autonomia del 1982 va ser la primera vegada, des de l'abolici?? dels Furs de Val??ncia amb els decrets de Nova Planta que el Pa??s Valenci?? gaudia de certa capacitat d'autogovern.

Amb els anys, els valencians van anar assumint pr??cticament totes les compet??ncies que permetia l'Estatut de 1982, i aquest ha estat el marc fonamental que ha fet possible desenvolupar un cert autogovern valenci??.

Cal assenyalar que l'estatut de 1982 no va ser pas sotm??s a refer??ndum per part dels ciutadans de Val??ncia.

[edita] Reforma de 2006

[edita] Antecedents de la reforma

Al cap de vint anys de vig??ncia de l'Estatut de 1982, va quedar pal??s, i en aix?? estaven d'acord totes les forces pol??tiques, que l'Estatut havia quedat superat i esgotat, i que en calia una reforma. Entre els punts que quasi totes les forces coincidien en la necessitat d'incorporar a la reforma es trobaven la possibilitat de dissoluci?? anticipada de les Corts Valencianes a expenses del President de la Generalitat, el reconeixement del Pa??s Valenci?? com a nacionalitat hist??rica i altres aspectes competencials i organitzatius (l??mit del nombre de conselleries i d'escons en les Corts).

Les difer??ncies m??s disputades entre els partits continuaven sent les de tipus identitari (denominaci?? del territori i reconeixement expl??cit de la unitat de la llengua) i el percentatge m??nim per a accedir a les Corts (que l'Estatut de 1982 establia en un 5% global al Pa??s Valenci??).

[edita] Redacci?? i tramitaci??

En unes llargues negociacions que comen??aren a finals dels 90 i que es van interrompre diverses vegades (m??s o menys coincidint amb les diverses campanyes electorals del per??ode) els dos partits majoritaris del Pa??s Valenci??, el PP i el PSPV-PSOE van aconseguir al 2004 un pre-acord sobre el nou Estatut Valenci??, que deixava pr??cticament sense tocar els temes identitaris (bandera, nom, himne, denominaci?? de la llengua, encara que en aquest ??ltim cas, apareixia molt m??s freq??entment el terme "idioma valenci??"). El tercer partit parlamentari, l'Entesa (coalici?? EU + Els Verds + Esquerra Valenciana), va restar fora de l'acord a primeres de canvi i des d'aleshores ha mostrat una posici?? n??tida en contra de l'Estatut. Les raons fonamentals era la perman??ncia del l??mit del 5% per accedir a les Corts; la situaci?? confusa del terme Pa??s Valenci??, que resta com una denominaci?? legal sense reconeixement oficial, en ser esmentat al pre??mbul de l'Estatut per?? no al cos de l'articulat; i, finalment, la manca d'un reconeixement expl??cit de la unitat de la llengua, tot i que incorpora l'AVL. De manera similar, altres partits extraparlamentaris com ara el Bloc Nacionalista Valenci??, Uni?? Valenciana i Esquerra Republicana del Pa??s Valenci?? tamb?? es manifestaren en contra de l'Estatut.

En l'estiu del 2005 comen??a la tramitaci?? de la reforma des de les Corts Valencianes. L'1 de juliol del 2005 (23?? aniversari del primer estatut) les Corts Valencianes aprovaren la proposta del nou estatut d'autonomia amb els vots a favor de PP (48 escons), PSOE-PSPV (35 escons), i els vots en contra de la coalici?? EU+Els Verds+Esquerra Valenciana (6 escons).

El projecte s'envi?? al Congr??s dels Diputats espanyol per a la seua tramitaci?? (pas necessari ja que els Estatuts d'Autonomia son lleis org??niques) i va ser aprovat pel ple del Congr??s el 9 de febrer i pel del Senat espanyol el 8 de mar??, amb els vots de PSOE, PP i Coalici??n Canaria. La resta de partits votaren en contra. Abans del ple del Congr??s exist?? una pol??mica entre els dos partits signants de l'acord (PP, PSOE) per la posici?? de Joan Ignasi Pla (l??der del PSPV) a favor d'eliminar el l??mit del 5%, en un intent que no fructific?? i que simplement qued?? en que el m??nim del 5% eixia fora de l'Estatut per?? quedaria de nou reflexat en una futura llei electoral, deixant les coses pr??cticament igual com estaven.

La reforma de l'Estatut d'Autonomia per al Pa??s Valenci?? s'aprov?? de forma definitiva el 27 de mar?? de 2006 pel ple de les Corts Valencianes amb els vots favorables del PP (47 escons), PSOE-PSPV (35 escons), i els vots en contra de la coalici?? EU+Els Verds+Esquerra Valenciana (6 escons) i un del grup mixt (tr??nsfuga del PP que havia passat a militar en Coalici?? Valenciana). Posteriorment l'Estatut fou sancionat pel rei Joan Carles el 10 d'abril de 2006 i entr?? en vigor l'11 d'abril amb la publicaci?? al Butllet?? Oficial de l'Estat (BOE) i al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV).

[edita] Trets m??s importants

Com a trets m??s destacats (segons els mitjans de comunicaci?? i els partits pol??tics) de la reforma de l'Estatut podem assenyalar:

No toca els aspectes simb??lics, nominatius i identitaris (nom, himne, bandera), per?? nom??s reconeix com a oficials els termes en valenci??. Aix??, encara que es parle en castell??, s'ha de dir "Comunitat Valenciana", "Les Corts" (i no "Corts Valencianes") i "Generalitat" (l'adjectiu "valenciana" desapareix d'aquest ??ltim), i d'igual manera amb tots els altres ??rgans que depenen de la Generalitat.
Declara la "Comunitat Valenciana" com una "nacionalitat hist??rica".
Atorga al President de la Generalitat la capacitat de dissoldre les Corts, cosa que possibilita que les eleccions auton??miques valencianes no hagen de coincidir amb les d'altres comunitats aut??nomes ni tampoc amb les municipals.
Augmenta el l??mit inferior d'escons de les Corts i n'elimina el l??mit superior.
??s molt m??s extens en l'especificaci?? de drets socials i personals, i la relaci?? amb Europa.
Es refereix a un Servici Tributari Valenci??, depenent del govern de la Generalitat, que compartir?? compet??ncies amb l'Ag??ncia Tribut??ria estatal.
Recupera, encara que siga parcialment, el dret civil foral valenci??.
En mat??ria ling????stica:
- Considera el "valenci??" com a llengua pr??pia del Pa??s Valenci??, no ja tan sols oficial com en l'Estatut anterior.
- Reconeix el dret de rebre l'ensenyament del i en valenci??.
- Respecte a la unitat ling????stica, parla sovint d'"idioma valenci??" (tot i que aquest terme pot ser interpretat de diverses maneres) i no reconeix expl??citament la unitat de la llengua, per?? declara l'Acad??mia Valenciana de la Llengua com la "instituci?? normativa de l'idioma valenci??". L'Acad??mia ha fet resolucions a favor de la unitat de la llengua i utilitza les mateixes normes ortogr??fiques que la resta del domini ling????stic.
- No exigeix el requisit ling????stic del valenci?? per a l'administraci??, i es limita a dir que "la llei establir?? els criteris d'aplicaci?? de la llengua pr??pia en l'Administraci?? i l'ensenyament".
- Garanteix l'??s de la Llengua de Signes Valenciana de les persones sordes.
Afegeix l'anomenada "Cl??usula Camps" que, segons els seus redactors, permet assumir qualsevol compet??ncia consitucional que assumisca una altra comunitat aut??noma en el futur.
Elimina el l??mit del 5% per accedir a les Corts, per?? segons el pacte entre PP i PSOE, aquest l??mit s'instaurar?? en llei electoral.
Afegeix el reconeixement d'algunes institucions i centres simb??lics del Pa??s Valenci??, com el Tribunal de les Aig??es de Val??ncia, el Monestir de la Valldigna (aquest en concret, aparentment, per iniciativa personal del president Francesc Camps) i d'altres, en forma de referents hist??rics.
Continua definint el territori com el conjunt de les tres prov??ncies, sense parlar de comarcalitzaci??, en contra del que algunes negociacions inicials volien aconseguir.