Escut de València
De Viquipèdia
L'escut de València, malgrat que no ha estat oficialitzat en el DOGV, tradicionalment es correspondria amb el següent blasonament:
Escut caironat: d'or, quatre pals de gules; acostat i per damunt de dues eles d'or coronades. Per timbre, una corona reial oberta somada d'un rat penat de sable d'ales esteses. Envoltant l'escut dues branques de sinople, encreuades per la base.
[edita] Història
Inicialment després de la conquesta, la ciutat de València utilitzà com escut d'armes un emblema que feia referència a la seua localització: “Una ciutat murallada sobre ones”. Als primers segells municipals apareix aquest emblema, i així encara es pot veure a la porta gòtica de la Catedral de València. A partir del regnat de Pere el Cerimoniós, al segle XIV, va començar-se a utilitzar el rombe amb quatre pals de gules sobre camp d'or. En aquella època alternava amb una representació amb només dos pals.
És al 1377, quan el Consell de la Ciutat determinava finalment l'escut:
| « | E és cert que·l senyal per los molt alts senyors reys d'Aragó atorgat e confermat a la dita ciutat era e és llur propi senyal real de bastons o barres grogues e vermelles[...] Per tal, lo dit Consell deliberadament e concordant, tench [tengué] per bé e volch [volgué] e provehí que els ordinaris e escrivans [...] usen del dit senyal real [...] axí com a senyal encara de la dita ciutat [...]; al cap subirá sia feyta corona per dues rahons: la primera, car la dita ciutat és cap de regne, e la segona, majorment, car lo molt alt senyor rey ara regnant, per son propi motiu e de sa mera liberalitat, tenint-se axí con fon [fou] sa mercé, per molt servit de la dita ciutat, senyaladament en la guerra de Castella proppassada, specialment en los dos setges..., enadí de la dita corona al dit senyal | » |
Des d'aleshores, l'escut ha variat mínimament i es pot veure en la majoria de segells i obres realitzades des d'eixe moment. Més tard es va afegir una "L" a cada banda de l'escut, atribuït a un dret concedit per Pere el Cerimoniós, i simbolitzava la lleialtat del cap i casal a la corona en front de dos assetjaments durant la guerra amb Castella. Existeixen documents on Pere el Cerimoniós quan enumera els seus títols (Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, comte de Barcelona, etc.) signa i col·loca a mà una corona sobre la "L" de València.
El 1460, Jaume Roig, a la seva obra L'Espill, es va referir al blasonament de l'escut de la ciutat i a l'esmentat origen, sense cap referència a les dues "L", però sí a la lleialtat:
| « | "Sabé's defendre / del rei malvat / esta ciutat / molt valentment / e llealment, / absent son rei. / Per tal servei/ e valentia / per cortesia, / de tot peatge / e cabessatge / morabatí, / la enfranquí / lo seu rei Pere, / que alt prospere / en lo cel Déu; / com tanta hi véu / fidelitat, / féu la ciutat / noble, reial, / com pus lleal / la coronà, / e li donà, / com molt l'amàs, / sola portàs / en sa bandera, / penó, senyera, / altres senyals:/ armes reials / soles pintades, / no gens mesclades / ab lo passat, / lo camp daurat, / vermells bastons, / sobre'ls cantons / d'or coronat."
(Jaume Roig, L'Espill, MOLC, p.115-116.) |
» |
El 1503, la vibra o drac alat que apareix ara a l'escut de la Generalitat Valenciana, va integrar-se a l'escut de la ciutat, però amb la forma de ratapenada, un animal que ja s'utilitzava en algunes representacions i s'associava a alguns mites de la conquesta de València per Jaume I. Al segle XVII el ratpenat ja és oficial i apareix en tots els impresos oficials.
Segons una llegenda recollida per Joan Amades, per tal de promoure esperit de conquesta el rei Jaume va prometre atorgar a València l'escut i els Usatges de la gent que aconseguira arribar abans a la ciutat a força d'armes. Qui va guanyar la juguesca va ser Lleida i es diu que en memòria d'aquell fet es va posar els quatre pals de l'escut lleidetà i una L a cada costat de l'escut que recordès el nom de la ciutat. També es diu que en memòria d'aquells fets la ciutat de Lleida va donar un lliri del seu escut de manera que ara només en té 3. A l'escut però que és fet servir actualment per l'ajuntament de València no s'hi aprecia tal lliri. La ratapinyada de sobre l'escut l'hauria afegida el rei en memòria de l'animal que va fer guanyar la brega als lleidetans contra els moriscs. La llegenda es recordava dient que Lleida ha foradat ja que es deia que havien estat els primers a foradar les muralles. En una altra llegenda s'explica l'origen del ratpenat confonent-lo amb l'oroneta que havia fet el niu al tendal o pavelló de Jaume I a Borriana i que el rei va protegir, segons explica a la seva autobiografia o Llibre dels feits. Aquesta llegenda és semblant a una de mallorquina, segons la qual el rei protegí un ratpenat que es trobava dins la primera mesquita consagrada, de la ciutat de Mallorca, l'actual església de Sant Miquel.
Des del final de la Guerra de la Independència, Fernan VIIé atorgà dues rames de llorer que hi foren afegides com a recompensa per la resistència de la ciutat davant el francés.
