Ratapinyada

De Viquipèdia

Ratapinyada Registre fòssil: Paleocè inferior - actualitat
Rata penada
Classificació científica
Regne: Animalia Fílum: Chordata Classe: Mammalia Ordre: Chiroptera Blumenbach, 1779
Subordres
Megachiroptera Microchiroptera

Les ratapinyades, en valencià rates penades, també anomenats en català ratpenats, ratapenades, muriacs, muricecs, voliacs o quiròpters (Chiroptera) són un ordre de mamífers.

Tots ells tenen les mans transformades en ales i alguns d'ells es guien i cacen per ecolocalització. Els ratpenats segons les espècies poden ser frugívors, insectívors o alimentar-se d'ocells i altres petits vertebrats. Alguns com els vampirs beuen sang.

Taula de continguts 1 Classificació 1.1 Cladograma 2 Espècies dels Països Catalans 3 El ratpenat a la cultura

[edita] Classificació

• Ordre Chiroptera
  • Subordre Megachiroptera
    • Família Pteropodidae
  • Subordre Microchiroptera
    • Superfamília Emballonuroidea
      • Emballonuridae
    • Superfamília Molossoidea
      • Antrozoidae
      • Molossidae
    • Superfamília Nataloidea
      • Furipteridae
      • Myzopodidae
      • Natalidae
      • Thyropteridae
    • Superfamília Noctilionoidea
      • Mormoopidae
      • Mystacinidae
      • Noctilionidae
      • Phyllostomidae
    • Superfamília Rhinolophoidea
      • Megadermatidae
      • Nycteridae
      • Rhinolophidae
    • Superfamília Rhinopomatoidea
      • Craseonycteridae
      • Rhinopomatidae
    • Superfamília Vespertilionoidea
      • Vespertilionidae

[edita] Cladograma

Chiroptera	Megachiroptera Icaronycteris† Archaeonycteris† Hassianycteris† Palaeochiropteryx† Microchiroptera

[edita] Espècies dels Països Catalans

De la família dels vespertiliònids, caracteritzada pel fet de presentar el musell sense excrescències nasals, el pavelló de l'orella amb tragus i la cua que a penes surt de la membrana alar, hi ha les del gènere Leuconoe i les del gènere Selysius abans agrupades en el gènere Myotis —Myotis daubentonii (ratpenat d'aigua) i Myotis capaccinii (ratapinyada de peus grossos)—, les del gènere Selysius S.mystacinus (ratapinyada de bigotis), Myotis nattereri (ratpenat de Natterer), Myotis bechsteinii (ratpenat de Bechstein).

Les del gènere Pipistrellus (ratapinyada comuna), Pipistrellus kuhlii (ratpenat de vores clares) i Pipistrellus savii (ratapinyada muntanyenca). Les del gènere Barbastella (ratpenat de bosc), les espècies Plecotus auritus i Myotis myotis (conegudes com a ratapinyada orelluda), Miniopterus schreibersii (ratpenat de dits llargs cavernícola), Eptesicus serotinus (ratpenat bru dels graners) i finalment Nyctalus noctula (nòctul gros).

Entre les pertanyents a la família dels molòssids, de característiques semblants a l'anterior, però amb la cua sortint força de la membrana alar, hi ha el ratpenat cuallarg europeu (Tadarida teniotis).

De la família dels rinolòfids, caracteritzats pel fet de presentar unes excrescències en forma de ferradura en el musell, cosa que justifica el nom de ratapinyada de ferradura que hom els dóna, totes elles pertanyents al gènere Rinolophus.

Els ratpenats quan estan volant s'orienten gràcies a un so que fan ells, que els humans no l'arribem a sentir, i fa que aquest so reboti per les parets que hi ha just per on està volant en aquell moment i quan arriba el so a una paret rebota i li arriba al ratpenat. D'aquesta manera el ratpenat sap per on pot girar. Tot aquest procés es fa en molts pocs segons.

[edita] El ratpenat a la cultura

L'associació de l'animal amb els vampirs fa que se'ls consideri perillosos, símbol de la nit i del Mal a Occident. Aquest mite ha donat peu a figures de ficció com Batman o el Comte Dràcula, així com a tota una saga de vampirs antropomòrfics. El ratpenat seria una de les manifestacions de les ànimes turmentades, que també poden transformar-se en llops o cabres de color negre.

Per contra, a l'Àfrica es consideren l'encarnació de l'ànima i per tant són animals sagrats. Els xinesos i els àrabs creuen que dóna bona sort, mentre que els indis americans el veien com un esperit enganyador, similar al follet europeu.

Per últim cal destacar que és un dels emblemes de la ciutat de València.

v • d • e Ordres vivents de mamífers per infraclasses
Regne: Animals • Fílum: Cordats • Subfílum: Vertebrats • (sense rang): Amniotes
Prototeris	Monotremes
Metateris	Didelfimorfs • Paucituberculats • Microbioteris • Notorictemorfs • Dasiuromorfs • Peramelemorfs • Diprotodonts
Euteris	Afrosorícids • Macroscelidis • Tubulidentats • Hiracoïdeus • Proboscidis • Sirenis • Cingulats • Pilosos • Escandents • Dermòpters • Primats • Rosegadors • Lagomorfs • Erinaceomorfs • Soricomorfs • Quiròpters • Folidots • Carnívors • Perissodàctils • Cetartiodàctils