Dr??cula
De Viquip??dia
Aquest article tracta sobre la novel??la. Per a altres significats, vegeu ??Dr??cula (desambiguaci??)??. |
Dr??cula ??s una novel??la de 1897 escrita per l'autor irland??s Bram Stoker.
[edita] El Dr??cula hist??ric
Bram Stoker per la seva obra a inspirar-se en una figura hist??rica real: el pr??ncep Vlad Tepes; a m??s de les hist??ries i llegendes de vampirs que circulaven per l'Europa Oriental. Tepes va viure al segle XV, va ser pr??ncep de Val??quia, territori que juntament amb Mold??via i Transilvania formava el regne de Romania.
Des de molt petit, Tepes va mostrar un inter??s morb??s per les masmorres del castell del seu pare. A la seva terra va ser un heroi per la seva resist??ncia ferotge a la conquesta turca. Per?? va ser tamb?? extremadament cruel amb els seus enemics, als que sovint condemnava a morir empalats. La hist??ria explica, i molts gravats ho avalen, que Vlad Tepes sucava pa en un recipient amb sang de les seves v??ctimes. El terme Dr??cula deriva del roman??s Draculea, que significa fill de Dracul, nom amb el que es coneixia el seu pare, membre de l'Orde del Drac, fundada pel rei Segimon I de Luxemburg. El terme roman??s dracul signigica fill del diable En la Romania moderna, el castella i la regi?? on va viure aquest personatge son un important dest?? tur??stic.
Bram Stoker va trobar una breu referpencia a Dr??cula en un llibre sobre Valaquia i Mold??via, en que deia a peu de p??gina: Dr??cila en la llengua nativa de Valquia significa diable. La sonoritat d'aquest nom va agradar a Stoker, que havia anomenat originalment al seu vampir compte Vampir. Va decidir llavors anomenar-lo compte Dr??cula. Stoker no sabia res sobre la vida del veritable Vlad Tepes, tot i que es diu sense gaire fonament que Arminius Vamb??ry, un professor hongar??s, expert en temes orientals li va donar molta informaci?? sobre Transilvania i sobre Vlad Tepes. Stoker y Vamb??ry es van reunir poques vegades a Londres i no necess??riament van parlar de vampirs.
[edita] La novel??la
La novel??la comen??a amb Jonathan Harker, un advocat angl??s, que viatja cap a Transilvania per tancar un negoci de compra de propietats a Londres efectuada pel comte Dr??cula. Jonathan ??s rebut amb hospitalitat pel comte, que sembla un anci?? amable per?? un bastant exc??ntric, orgull??s del passat de la seva fam??lia. Amb ell mant?? llargues xerrades sobre Londres i les seves costums fins que surt el sol, moment en el qual el Dr??cula sempre es retira. Al llarg dels dies Jonathan comen??a a veure coses estranyes, com ara que el comte no menja mai, no es reflecteix als miralls i que baixa per les parets del seu castell aferrant-s'hi amb les ungles. A m??s a m??s descobreix que est?? presoner del comte. En unes estances del castell ??s atacat per tres dones, que li haurien xuclat la sang si no arriba a ser per la intervenci?? de Dr??cula. Finalment Jonathan descobreix que el comte dorm dins d'una caixa, en estat de mort aparent i t?? indicis de que s'alimenta de sang. Dr??cula abandona el castell per traslladar-se a Londres, deixant Jonathan a la merc?? de les tres vampiresses. S'emporta caixes plenes de terra sagrada del seu pa??s, per amagar-s'hi. Jonathan decideix abandonar el castell a la desesperada encara que li costi la vida.
Mentrestant a Anglaterra, Wilhemina Mina Murray, la promesa de Jonathan passa uns dies amb la seva amiga Lucy Westenra, una noia adinerada que viu amb la seva mare en una mansi??. Tres amics, Arthur Holmwood, el doctor John Seward i un americ??, Quincey Morris li proposen matrimoni a Lucy, que decideix casar-se amb Arthur, al que ja estimava d'entrada.
En aquells dies, la Demeter, la nau que transportava em comte i les seves caixes de terra, encalla al port de Withby en mig d'una tempesta. La tripulaci?? ha desaparegut i nom??s troben el capit??, lligat al tim??, aferrant un crucifix. Al diari d'abord parla de les desaparicions progressives dels membres de la tripulaci?? per culpa d'una pres??ncia maligne a bord. En el moment d'encallar del vaixell baixa un ??sser semblant a un gran gos, que desapareix.
Mentrestant el doctor Seward, que ??s el director d'un manicomi, per tal d'oblidar que Lucy l'ha rebutjat, es centra en estudiar Renfield, un pacient del manicomi, man??ac zoof??g, que creu que devorant vides, des de mosques fins a persones, pot allargar-se la vida. Renfield, com si tingu??s una mena de connexi?? telep??tica amb Dr??cula, comen??a a parlar d???un ???amo??? que vindr?? a treure???l d???all??.
Lucy comen??a a mostar-se inquieta quan dorm i a caminar en somnis. Mina, la vigila, per?? un dia descobreix que la noia ha aconseguit marxar de casa. Quan surt a trobar-la veu que un ??sser amb ulls vermells s'inclina sobre ella i despr??s es retira. Mina la recull i la porta cap a casa. Li troba dues punxades al coll, per?? ho atribueix a una punxada accidental amb un imperdible. Lucy li demana que no li digui res a la seva mares perqu?? pateix una afecci?? card??aca.
Jonathan aconsegueix arribar fins a Bucarest i escriu a Mina demanant que vingui a trobar-lo i es casi amb ella. A consecu??ncia de la seva terrible experi??ncia, Jonathan ha patit unes febres cerebrals i desconfia de tot el que li va passar al castell de Dr??cula i del que ha anat anotant al seu diari. Mina va a trobar Jonathan i es casen.
Els dies seg??ents Lucy es comen??a a trobar malament i sempre est?? p??lida i d??bil. Arthur se n'adona i li demana al seu amic, el doctor Seward que li faci un cop d'ull. Incapa?? de descobrir que li passa a Lucy, Seward entra en contacte amb el seu antic mestre, un holand??s anomenat Abraham Van Helsing. Van Helsing li fa diverses transfusions de sang, primer del seu prom??s, i despr??s d'ell mateix i del doctor Seward, per?? Lucy sempre recau sense explicaci??. Una nit que Van Helsing ha de tornar a Amsterdam i que el doctor Seward no es pot quedar a vigilar-la, un llop ataca a Lucy i la seva mare. Al estar malalta del cor, la senyora Westenra mor del espant i al mat?? seg??ent troben a Lucy extremament p??lida i quasi sense vida. Malgrat que li fan una altra transfusi??, amb la sang de Quincey Morris, Lucy aparentment mor.
Els dies posteriors al seu enterrament comencen a apar??ixer nens amb senyals al coll que parlen de una dona b??nica. Van Helsing li comen??a a parlar dels vampirs al doctor Seward i li revela que creu que Lucy est?? al darrere d'aquestes agressions i que vol entrar a la seva tomba, clavar-li una estaca al cor i tallar-li el cap. Entren a la tomba de Lucy de nit i la troben buida. Al mat?? seg??ent hi tornen i hi troben el cos de Lucy, que sembla m??s plena de vida i m??s b??nica que quan estava viva. Tot i aix?? el doctor es mostra reaci a creure-ho i comen??a a plantejar-se si Van Helsing s'ha tornar boig. Van Helsing reuneix al doctor, a Quincey Morris i a Arthur Holmwood, ara Lord Godalming, ja que el seu pare ha mort recentment deixant-li el t??tol. El professor, que sap que no el creuen, decideix portar-los a la tomba de Lucy, on la troben viva, amb un nen petit que ha segrestat per xuclar-li la sang, descobreixen que ??s una vampiressa i decideixen acabar amb ella. Arthur li clava una estaca al cor i despr??s li tallen el cap.
Poc despr??s Mina, preocupada per la salut de Jonathan li ensenya el seu diari a Van Helsing, que li confirma que tot el que li ha passat al seu marit es veritat. Tots es reuneixen i decideixen acabar amb Dr??cula. Van a les seves propietats i comencen a destruir les caixes amb terra sagrada perqu?? no tingui cap lloc on amagar-se. Mentrestant Dr??cula s???infiltra a casa del doctor Seward amb l???ajuda de Renfield i ataca Mina, obligant-li a beure la seva sang, de manera que la noia s???anir?? convertint gradualment en una vampiressa.
Sabent que han destru??t totes les caixes excepte una, Dr??cula decideix tornar al seu pa??s, per?? el persegueixen. A Transilv??nia, Van Helsing i Mina arriben fins al castell i all?? el professor acaba amb les tres vampiresses que havien atacat a Jonathan. Mentrestant Harcker i els altres segueixen el comte, que ??s transportat en un carruatge. Quan est?? apunt d???arribar al seu castell, assalten el carruatge i despr??s d???una lluita a espasa amb els homes que el transportaven, en la que Quincey Morris perd la vida, aconsegueixen tallar-li el cap i apunyalar-lo al cor, acabant amb ell.