Vampir

De Viquipèdia

Per a altres significats, vegeu «Vampir (joc de rol)».

L'actor Max Schreck caracteritzat com el vampir Comte Orlok a la pel·lícula "Nosferatu" (1922)

Un vampir és un monstre que sobreviu xuclant la sang humana o animal, és un paràsit amb forma humana. Sovint té la capacitat de transformar-se en altre formes, sobretot la de ratpenat. Una persona es transforma en vampir quan és mossegada per un i llavors viu una segona existència (usualment nocturna) que pot ser eterna si no se'l mata. En molts ritus religiosos antics està lligat al dimoni. Per als estudiosos, els vampirs són un arquetip que compleixen la funció de desafiar la mortalitat i per això estan presents en moltes cultures.

[edita] Història

Al Renaixement va sorgir la història de Vlad Tepes, un rei romanès que després seria assimilat a Dràcula. Aquest noble sanguinari empalava els seus enemics. Des d'aleshores, la regió de Transsilvània és el bressol dels vampirs. S'ha de dir que la historicitat dels fets és molt discutida i fins i tot el comte Dràcula autèntic podria haver estat el fill d'aquest Vlad Tepes.

Al segle XVIII es produeix un auge en la creença en els`vampirs i s'associen a les morts sense resoldre i a les desaparicions. Molts contes infantils de terror s'omplen d'aquests personatges que arriben volant de nit per atacar les seves víctimes indefenses. La Inquisició s'ocupa també d'ells, declarant-los criatures demoníaques (d'aquí la creença que retrocedien davant la creu). Algunes investigacions relacionen els pressumptes morts per vampirisme amb una epidèmia de ràbia (fet que explicaria la violència dels afectats i la poca tolerància a les olors fortes com l'all).

Al Romanticisme els escriptors admiraven els vampirs com a éssers allunyats de la societat, condemnats a viure eternament. Eren homes de poder i luxúria, que voliend eixar aquest món o tornar a viure de dia. Estaven lligats a l'aristocràcia, per això se'ls representa amb capes de vellut llargues, robes elegants i vivint en castells. Acostumen a ser estrangers per augmentar el seu exotisme.

L'obra de Bram Stoker es considera el cim literari pel que fa als vampirs. El llibre ha estat adaptat en nombroses ocasions al cinema i constitueix la base de la imatge actual dels vampirs. El segle XX és ple d'obres que recreen aquestes criatures, ara no necessàriament malèfiques. Hi ha un auge de les vampiresses. Així mateix també cal destacar l'aportació de l'escriptora nord-americana Anne Rice a aquest gènere literari

La ciència actual ha intentat explicar els fenòmens associats tradicionalment als vampirs amb al·lusions a plagues, animals i malalties. Tanmateix l'origen és una manca de comprensió del fenòmen de descomposició dels cossos morts, sumat a diverses creences paganes i cristianes.

[edita] Característiques

Tot i que cada regió i autor té les seves característiques sobre què és i què no és un vampir, i malgrat el rebuig d'aquests trets populars per part de la literatura vampírica del segle XX, hi ha una sèrie de fets que es relacionen amb els vampirs:

No es reflecteixen en els miralls ni tenen ombra
Tenen por de la creu i de l'all, així com de l'aigua beneïda
Dormen en taüts i preferiblement a la seva terra natal
Poden ser assassinats si se'ls clava una estaca de fusta al mig del cor mentre dormen
No poden sobreviure amb la llum del sol
Volen augmentar la població dels vampirs amb les mossegades als vius, ja que no poden tenir fills naturals
La sang fresca els ajuda a mantenir l'aparença de joventut amb el pas dels segles
Alguns dominen la màgia i determinats animals
Poden sortir volant transformats en ratpenats.
Les bales de plata o la decapitació poden matar-lo
No poden respirar, menjar, beure aigua o altres coses relacionades amb la vida
Els ullals creixen amb la visió d'una víctima

[edita] Vampirs d'arreu del món

Les llegendes i mites sobre vampirs són freqüents a moltes cultures, si bé no totes usen aquest nom.

Les làmies de la cultura clàssica tenen conductes similars a la dels vampirs. Tenen la part superior de dona i la inferior de serp i ataquen a les seves víctimes a mossegades. A l'Odissea d'Homer apareixen ombres que es nodreixen de la sang dels sacrificis rituals. De fet, és una creença estesa en moltes religions que els déus estimen la sang vessada per ells.

Els pobles eslaus van començar a creure en vampirs com a cossos incorruptes que es negaven a morir del tot. Les causes podien ser mossegades de determinats animals, com escorpins, o l'excomunió, que no deixava l'ànima en pau a l'altra vida. Usaven la creu i l'estaca com a armes contra ells. Les seves aparicions estaven marcades per desaparicions de ramat durant la nit. Els eslaus creuen que un bon exorcisme o cremar el cosa del vampir el pot fer morir de manera definitiva.

Les llegendes romaneses estan plagades de vampirs, però va ser a partir del píncep de Valàquia Vlad III que es van convertir-se en la pàtria dels vampirs per excel·lència (juntament amb Hongria, ja que Transsilvània era una regió en dispusta entre els dos països). Vlad III va ser conegut com a Dràcula (draculea en romanès), que vol dir fill del drac o del dimoni (drac, en romanès, és alhora drac i dimoni). Aquest malnom li venia de ser vir de Vlad II, conegut com a Dracul, el drac, per ser membre de l'orde del drac. Els romanesos obrien les tombes uns anys després dels enterraments per comprobar que el cadàver hi fos i per tant no s'hagués convertit en un vampir. El dia més actiu de l'any per als vampirs era el 22 d'abril.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Vampir

A l'Índia el vampir està relacionat amb la deessa Kali, que també reclama sang per a continuar vivint. Una transformació de la seva figura en la "deessa negra" anomenada Sara perviu entre els gitanos d'arreu del món. Creuen que qualsevol criatura pot transformar-se en vampir, fins i tot les plantes. Són dels pocs pobles que creuen que els vampirs poden barrejar-se amb la gent normal i tenir fills, criatures molts poderoses que sovint són els únics que poden matar els seus pares. Una vampiressa que es casa amb un home l'esgota en l'acte sexual fins a la mort.

[edita] Un vampir català: el comte Estruc

El Comte Estruc o Estruga, fou un vampir, radicat, segons la llegenda, al castell de Llers, a l'Alt Empordà, on també, es soposa que hi havia bruixes, immortalitzades pel poeta Carles Fages de Climent ^[1] Segons aquestes fonts, el comte seria un noble català del segle XII que, un cop mort hauria tornat a la vida en forma de vampir. Segons la llegenda, el comte seduïa a les noies joves i les deixava prenyades. Al cap de nou mesos aquestes dones parien petits monstres que morien només nàixer.

Aquest horror va durar un temps fins que el monstre va ser trobat i mort per un ermità d'origen jueu que el va fer descansar en pau amb un sortilegi ancestral relacionat amb els rituals de la càbala.

[edita] Organitzacions d'estudi

Existeixen diverses organitzacions que estudien la literatura i el folklore dels vampirs, com la Transylvanian Society od Dracula. A nivell dels Països Catalans existeix Cercle V des de l'any 2004.