Vampir

De Viquip??dia

Per a altres significats, vegeu ??Vampir (joc de rol)??.

L'actor Max Schreck caracteritzat com el vampir Comte Orlok a la pel??l??cula "Nosferatu" (1922)

Un vampir ??s un monstre que sobreviu xuclant la sang humana o animal, ??s un par??sit amb forma humana. Sovint t?? la capacitat de transformar-se en altre formes, sobretot la de ratpenat. Una persona es transforma en vampir quan ??s mossegada per un i llavors viu una segona exist??ncia (usualment nocturna) que pot ser eterna si no se'l mata. En molts ritus religiosos antics est?? lligat al dimoni. Per als estudiosos, els vampirs s??n un arquetip que compleixen la funci?? de desafiar la mortalitat i per aix?? estan presents en moltes cultures.

[edita] Hist??ria

Al Renaixement va sorgir la hist??ria de Vlad Tepes, un rei roman??s que despr??s seria assimilat a Dr??cula. Aquest noble sanguinari empalava els seus enemics. Des d'aleshores, la regi?? de Transsilv??nia ??s el bressol dels vampirs. S'ha de dir que la historicitat dels fets ??s molt discutida i fins i tot el comte Dr??cula aut??ntic podria haver estat el fill d'aquest Vlad Tepes.

Al segle XVIII es produeix un auge en la creen??a en els`vampirs i s'associen a les morts sense resoldre i a les desaparicions. Molts contes infantils de terror s'omplen d'aquests personatges que arriben volant de nit per atacar les seves v??ctimes indefenses. La Inquisici?? s'ocupa tamb?? d'ells, declarant-los criatures demon??aques (d'aqu?? la creen??a que retrocedien davant la creu). Algunes investigacions relacionen els pressumptes morts per vampirisme amb una epid??mia de r??bia (fet que explicaria la viol??ncia dels afectats i la poca toler??ncia a les olors fortes com l'all).

Al Romanticisme els escriptors admiraven els vampirs com a ??ssers allunyats de la societat, condemnats a viure eternament. Eren homes de poder i lux??ria, que voliend eixar aquest m??n o tornar a viure de dia. Estaven lligats a l'aristocr??cia, per aix?? se'ls representa amb capes de vellut llargues, robes elegants i vivint en castells. Acostumen a ser estrangers per augmentar el seu exotisme.

L'obra de Bram Stoker es considera el cim literari pel que fa als vampirs. El llibre ha estat adaptat en nombroses ocasions al cinema i constitueix la base de la imatge actual dels vampirs. El segle XX ??s ple d'obres que recreen aquestes criatures, ara no necess??riament mal??fiques. Hi ha un auge de les vampiresses. Aix?? mateix tamb?? cal destacar l'aportaci?? de l'escriptora nord-americana Anne Rice a aquest g??nere literari

La ci??ncia actual ha intentat explicar els fen??mens associats tradicionalment als vampirs amb al??lusions a plagues, animals i malalties. Tanmateix l'origen ??s una manca de comprensi?? del fen??men de descomposici?? dels cossos morts, sumat a diverses creences paganes i cristianes.

[edita] Caracter??stiques

Tot i que cada regi?? i autor t?? les seves caracter??stiques sobre qu?? ??s i qu?? no ??s un vampir, i malgrat el rebuig d'aquests trets populars per part de la literatura vamp??rica del segle XX, hi ha una s??rie de fets que es relacionen amb els vampirs:

No es reflecteixen en els miralls ni tenen ombra
Tenen por de la creu i de l'all, aix?? com de l'aigua bene??da
Dormen en ta??ts i preferiblement a la seva terra natal
Poden ser assassinats si se'ls clava una estaca de fusta al mig del cor mentre dormen
No poden sobreviure amb la llum del sol
Volen augmentar la poblaci?? dels vampirs amb les mossegades als vius, ja que no poden tenir fills naturals
La sang fresca els ajuda a mantenir l'aparen??a de joventut amb el pas dels segles
Alguns dominen la m??gia i determinats animals
Poden sortir volant transformats en ratpenats.
Les bales de plata o la decapitaci?? poden matar-lo
No poden respirar, menjar, beure aigua o altres coses relacionades amb la vida
Els ullals creixen amb la visi?? d'una v??ctima

[edita] Vampirs d'arreu del m??n

Les llegendes i mites sobre vampirs s??n freq??ents a moltes cultures, si b?? no totes usen aquest nom.

Les l??mies de la cultura cl??ssica tenen conductes similars a la dels vampirs. Tenen la part superior de dona i la inferior de serp i ataquen a les seves v??ctimes a mossegades. A l'Odissea d'Homer apareixen ombres que es nodreixen de la sang dels sacrificis rituals. De fet, ??s una creen??a estesa en moltes religions que els d??us estimen la sang vessada per ells.

Els pobles eslaus van comen??ar a creure en vampirs com a cossos incorruptes que es negaven a morir del tot. Les causes podien ser mossegades de determinats animals, com escorpins, o l'excomuni??, que no deixava l'??nima en pau a l'altra vida. Usaven la creu i l'estaca com a armes contra ells. Les seves aparicions estaven marcades per desaparicions de ramat durant la nit. Els eslaus creuen que un bon exorcisme o cremar el cosa del vampir el pot fer morir de manera definitiva.

Les llegendes romaneses estan plagades de vampirs, per?? va ser a partir del p??ncep de Val??quia Vlad III que es van convertir-se en la p??tria dels vampirs per excel??l??ncia (juntament amb Hongria, ja que Transsilv??nia era una regi?? en dispusta entre els dos pa??sos). Vlad III va ser conegut com a Dr??cula (draculea en roman??s), que vol dir fill del drac o del dimoni (drac, en roman??s, ??s alhora drac i dimoni). Aquest malnom li venia de ser vir de Vlad II, conegut com a Dracul, el drac, per ser membre de l'orde del drac. Els romanesos obrien les tombes uns anys despr??s dels enterraments per comprobar que el cad??ver hi fos i per tant no s'hagu??s convertit en un vampir. El dia m??s actiu de l'any per als vampirs era el 22 d'abril.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a:
Vampir

A l'??ndia el vampir est?? relacionat amb la deessa Kali, que tamb?? reclama sang per a continuar vivint. Una transformaci?? de la seva figura en la "deessa negra" anomenada Sara perviu entre els gitanos d'arreu del m??n. Creuen que qualsevol criatura pot transformar-se en vampir, fins i tot les plantes. S??n dels pocs pobles que creuen que els vampirs poden barrejar-se amb la gent normal i tenir fills, criatures molts poderoses que sovint s??n els ??nics que poden matar els seus pares. Una vampiressa que es casa amb un home l'esgota en l'acte sexual fins a la mort.

[edita] Un vampir catal??: el comte Estruc

El Comte Estruc o Estruga, fou un vampir, radicat, segons la llegenda, al castell de Llers, a l'Alt Empord??, on tamb??, es soposa que hi havia bruixes, immortalitzades pel poeta Carles Fages de Climent ^[1] Segons aquestes fonts, el comte seria un noble catal?? del segle XII que, un cop mort hauria tornat a la vida en forma de vampir. Segons la llegenda, el comte sedu??a a les noies joves i les deixava prenyades. Al cap de nou mesos aquestes dones parien petits monstres que morien nom??s n??ixer.

Aquest horror va durar un temps fins que el monstre va ser trobat i mort per un ermit?? d'origen jueu que el va fer descansar en pau amb un sortilegi ancestral relacionat amb els rituals de la c??bala.

[edita] Organitzacions d'estudi

Existeixen diverses organitzacions que estudien la literatura i el folklore dels vampirs, com la Transylvanian Society od Dracula. A nivell dels Pa??sos Catalans existeix Cercle V des de l'any 2004.