M??gia

De Viquip??dia

Aquest article tracta sobre la m??gia. Per a altres significats, vegeu ??Gens M??gia??.

Article inacabat!
Un (o m??s d'un) viquipedista treballa en l'edici?? de la present entrada, per la qual cosa ??s possible que trobeu defectes de contingut o de forma: a fi de coordinar la redacci??, contacteu amb els col??laboradors m??s recents amb un missatge a la p??gina de discussi?? de l'article en q??esti?? abans de realitzar modificacions o substitucions importants.

El seu ??s ??s temporal mentre l'usuari estigui editant l'article. No us oblideu de treure l'av??s un cop estigui acabat, o b?? es podr?? treure despr??s d'uns dies d'inactivitat.

La fetillera, quadre de John William Waterhouse.

M??gia s??n les arts, coneixements i pr??ctiques amb que es pret??n produir resultats contraris a les lleis naturals conegudes valent-se de certs actes o paraulas, o b?? amb la intervenci?? d'??ssers fant??stics. La m??gia est?? considerada un art ocult que pret??n produir efectes a partir d'elements sobrenaturals o de la natura. Hi ha una variant anomenada il??lusionisme, que es fonamenta en l'??s expl??cit de trucs i sovint en un llenguatge teatral.

[edita] Generalitats

Bandera vud??.

El terme m??gia ve de "magi", un dels elements religiosos de Babil??nia relacionat amb els conjurs, herbes medecinals i sortilegis. Les religions monoteistes perseguien la m??gia per pagana i perqu?? anava contra els designis divins , ja que nom??s D??u podia alterar la natura. Per aix?? es va produir una persecuci?? d'endevins, bruixes i susposats mags.

La m??gia, ??s l'acte o representaci?? expl??cita per la qual l'individu creu demostrar el seu reconeixement de l'exist??ncia d'una o v??ries de??tats o forces que tenen poder sobre la seva destinaci??, a qui obe??x, serveix i honra. La m??gia seria una forma de pensar que permea el pensament i de vegades la vida de l'individu, des de simplement triar un color determinat a una vocaci??.

En la majoria de les religions, seg??ent estadi al de la m??gia, que pot no desapar??ixer en la religi??, vam trobar cults falics i sexuals, ritus de fertilitat i cult a la fam??lia, relacionats amb el instint sexual, social i de reproducci??, que busquen sublimar en energia espiritual. Aquesta energia s'expressaria en forma d'impuls sexual, i sublimada s'expressaria en forma de germanor i de solidaritat. Ja Freud en la seva teoria de el eros, va insistir a posar a l'impuls sexual sublimat, com origen de religi?? i cultura.

Des d'un punt de vista m??s ampli, m??gia designa les creen??as metaf??sicas, l'element central de la qual i difer??nciador ??s la capacitat humana de modificar la realitat sense mitjans estrictament causal. La m??gia en general ??s tamb?? designada sovint com bruixeria. Molts invents moderns s??n m??gia per a les societats primitives, i supleixen les capacitats buscades pels antics mags.

El pensament m??gic origen de la m??gia, s??n certes creen??as freturoses de l??gica. Sol estar basat en percepcions ps??quiques subjectives de l'individu/col??lectiu, podent haver estat condicionat per altres persones que hagi conegut o acceptant d'alguna manera les teories d'aquests individus amb aquestes creences. En psiquiatria, v??ries malalties mentals i trastorns de personalitat es caracteritzen per diversos graus de pensament m??gic.

Estudis sobre el pensament m??gic:

• Ocultisme, ??s l'estudi de les doctrinas ocultes de les diverses religions i filosofies, posant l'accent en els fen??mens paranormales i els poders ocults del ser hum??.

• Esoterisme, ??s l'estudi i la pr??ctica de tradicions esot??riques, ??s a dir, vinculades a corrents religiosos i filos??fiques importants, per?? (almenys en origen) desconegudes o secretes per al gran p??blic.

• Pseudociencia (falsa ci??ncia; de el llat?? pseudo: fals i scientia:coneixement???) ??s un terme que ad??na d'un conjunt de suposats coneixements, metodologies, pr??ctiques o creences no cient??fiques per?? que reclamen dit car??cter. Aquest concepte ??s utilitzat pels enfocaments epistemol??gics preocupats pel criteri de demarcaci?? de la ci??ncia i t?? major consens entre les ci??ncies exactes i naturals.

• Superstici?? ??s la creen??a, no fonamentada, o assentada de forma irracional en l'home, que certes accions volunt??ries com: resos, ensalmos, conjurs, encisos, malediccions o altres rituals), o involunt??ries: com la caiguda de sal al s??l o l'arribada d'un dimarts 13), poden alterar la destinaci?? o la sort d'una persona. S'inclouen entre les supersticions la adivinaci?? i les seves diferents disciplines astrologia, quirom??ncia, cartom??ncia o tarot, geom??ncia o feng-shui, espiritisme etc. i el curanderisme. Tamb?? utilitzat per a referir-se a fen??mens que no tenen una explicaci?? racional. L'inexplicable pot ser ??m??gic??. De vegades per a referir-se a sentiments com l'amor, la felicitat, quan hi ha una mica que no es pot definir ??hi ha m??gia??.

[edita] Hist??ria

El terme m??gia deriva de magi, un dels elements religiosos incorporats pels mags en l'antiga Babil??nia. Va haver mags en Roma, en Gr??cia i en gaireb?? tot el m??n occidental i oriental de la Antiguitat, quan la m??gia o hechicer??a populars estaven relacionades amb antics ritus de fertilitat i iniciaci?? en el coneixement en els pobles cridats b??rbars, principalment els xinesos. La m??gia i la hechicer??a estaven lligades tamb?? a les creences de pobles orientals molt antics, en els quals el mag o bruixot era alhora un sanador i un coneixedor del m??n invisible de l'esperits i ocupava un paper preponderant en la comunitat.

En Gr??cia i Roma els endevins i mags no tenien ja gens que veure amb els chamans, encara que eren consultats sobretot pels poders de adivinaci??n dels quals es creia estaven dotats. En la Europa medieval la m??gia va estar relacionada amb la alquimia i l'astrologia, activitats ocultes considerades demon??aques per la Esgl??sia Cat??lica, i que van ser objecte de persecuci?? especialment durant la Baixa Edat Mitjana i la Edat Moderna.

Unes 500.000 persones van resultar processades i gran part executades per tribunals civils i religiosos, acusades de bruixeria, al llarg de gaireb?? cinc segles. Va haver processos per bruixeria fins al segle XIX, tant en Europa com en Am??rica del Nord. En Europa el Tribunal de la Santa Inquisici?? va desenvolupar un paper preponderant en aquests fets. Ha d'assenyalar-se que cap de les grans religions accepta la m??gia, i pel que fa a la religi?? judeocristiana en particular, ja es troben refer??ncies negatives als mags en el Antic i Nou Testament.

L'antropologia distingeix avui dia entre m??gia i religi??, i col??loca a la m??gia en un pl??nol paral??lel al de l'evoluci?? de les religions. La interrelaci?? dels mites antics de les m??s diverses culturas, les seves similituds i relaci?? amb les religions animistas, en les quals la m??gia ocupava un paper central, van ser estudiades per l'antrop??leg brit??nic James George Frazer en la seva obra monumental La branca daurada.

Van mer??ixer tamb?? una ??mplia consideraci?? per part de el psiquiatra Carl Jung, qui va desenvolupar la teoria de el inconscient col??lectiu. El hermetisme (cridat l'antiga ci??ncia en l'Edat Mitjana) va influir en el pensament de el Renaixement. Aquesta pseudoci??ncia es vincula, en alguns aspectes, amb el manteniment d'antigues creences que, com la m??gia, condu??en al coneixement i maneig de les lleis espirituals de l'univers. En 1463, Cosme de M??dici va encarregar la traducci?? de l'obra de Hermes Trimegisto, que se suposava escrita en l'antic Egipte per?? que, per a molts, data dels primers segles de l'era cristiana i que ??s la pedra angular del moviment herm??tic o gn??stic (de gnosi, coneixement). La adivinaci?? mitjan??ant el tarot va ser una activitat freq??ent en el naixement de la Edat Moderna i els sistemes de s??mbols desenvolupats pels cartom??ntics per al coneixement de la realitat present i futura s??n clarament deutors d'altres m??todes de adivinaci??n practicats pels mags, entre ells la lectura del vol de les aus i de les entranyes dels animals sacrificats.

Pr??ctiques de simple fetilleria, adivinaci??, astrolog??a, lectura de baralles i de llibres oraculares com l'antigu??ssim I Ching, dels xinesos, o el alfabet r??nic dels escandinaus, aspectes de el hinduisme, el yoga i fins a la creen??a en la divinitat de civilitzacions extraterrestes i la seva pres??ncia entre els humans van constituir des de mitjans del segle XX un conglomerat feblement articulat que es va con??ixer com moviment de la Nova Era (en angl??s New Age). La m??gia ha estat molt perseguida en la Hist??ria (per corrents religiosos o socials) i, encara avui, contrastant les seves teories per mitj?? del m??tode cient??fic; encara que en altre temps hagu??s significat la mort per al mag.

[edita] La m??gia en l'Antropologia Simb??lica

[edita] La m??gia segons Frazer

Urarin Chamanisme, 1988

Segons Frazer, el Pensament en el qual es fonamenta el concepte de la m??gia, un conjunt de pr??ctiques i creen??as als quals individus d'una societat recorren, per a crear-se un benefici, per a una consecuci?? de fins, relacionandolas al seu torn amb cert ordre en la naturalesa, ja sigui com grup, com quan una limitante natural afecta severament en l'organitzaci?? social del grup, per exemple una sequera o la infertilidad (fetilleria), o a nivell individual, com quan es necessita desfer-se d'un enemic que amena??a la vida (tab??).

Els evolucionistes van distingir notablement les professions p??bliques sota les quals es constitu??a una o altra societat:

• La funci?? de el mag va ocupar en moltes societats un paper fonamental en la presa de decisions importants.

• Els consells de majors, distingint-se en general la tend??ncia als consells de majors, qui representaven el cap de govern de les societats ??salvatges??. Va representar un punt medul??lar en els estudis que van tractar de comprendre l'organitzaci?? de societats no occidentals que contrastaven amb les occidentals. Es pot dividir en dos vessants de an??lisis, pels processos mentals, segons els principis abstractes en els quals es basa la pr??ctica de la m??gia, sota una llei denominada de empatia.

??s per aquesta ra?? que en est?? l??nia de pensament la m??gia ??s predecessor a la religi?? en una escala evolutiva, ??s a dir, que la m??gia correspon a un estadi de grau de evoluci?? de certes societats considerades salvatges i la religi?? a unes altres que se suposen amb major grau de civilitzaci??. He aqu?? l'inter??s del seu estudi, que va tractar de comprendre el punt que la m??gia deixa de ser tal per a convertir-se en religi?? i aix?? marcar un avan?? social cap a altre estadi evolutiu.

Frazer ent??n a la m??gia com l'expressi?? de regles que determinen la consecuci?? d'esdeveniments en tot el m??n, com m??gia te??rica; i considerada com una s??rie de regles que els hum?? compliran a fi d'aconseguir les seves fins, com m??gia pr??ctica. Aquesta es divideix en dos tipus, cadascun d'ells es funda sota els principis de semblan??a i contacte:

• M??gia imitativa. Relacionada que el semblant produ??x el semblant, Homeopat??a. Aix?? es refereix als efectes provocats a alguna cosa o a alg?? assemblessin a les causes que ho van provocar, es pot abastar des de qui usa la m??gia, qui la practica, fins a amb que fins.

• M??gia contaminant. Que es refereix a les coses que una vegada van estar en contacte s'actuen rec??procament a dist??ncia unint-los per sempre un lla??, despr??s d'haver estat separats, tamb?? present en la Homeopat??a.

Per a arribar a un enteniment ??s necessari rec??rrer a exemples que puguin figurar dintre d'aquests esquemes. En La Branca Daurada de Frazer, en tot moment refereix exemples de societats ex??tiques, per aix?? cridar-los, que fins a cert punt semblen estar intactes davant el m??n occidental. El que ??s cert ??s que est??s societats es trobaven ja tenint contacte amb l'home occidental, qui es trobava colonizando els seus territoris.

??s de rellev??ncia esmentar la conseq????ncia colonial de el mestissatge, que no nom??s ??s de manera racial, com s'abordaria en el punt de vista biol??gic, sin?? que abans de res respon a l'intercanvi soci-cultural.

A manera d'exemple podem prendre a la cridada santer??a, que poder a trets generals ??s consider??s com un conjunt d'elements que componen a el catolicisme i a les tradicions yorubas que van importar els esclaus negres que eren capturats en Nig??ria per a ser traslladats a Cuba.

Aquesta conjugaci?? de sistemes religiosos segueix sent practicada fins als nostres dies en diverses parts de Llatinoam??rica, que no nom??s ??s regida per la devoci?? als sants identificats amb els orishas, sin?? que implica una jerarquia sacerdotal. Un exemple clar de la m??gia contaminant ??s quan per a la iniciaci?? d'un sacerdot, li ??s lliurada certa quantitat de collarets durant el ritu que li permetran que representi certa quantitat de orishas,i estar en contacte amb ells a trav??s de el sacrifici de animal??s, per esmentar algun, les cabres. Aquestes creences i pr??ctiques tamb?? impliquen que resoldre certs problemes, per exemple que se li retorni la salut a alg?? que ho va sol??licitar, que quan s'assoleixi es deur?? al fet que es va invocar a el esperit dels seus ancestres, que es va dur l'ofrena al orish?? indicat...etc aix?? ??s m??gia imitativa. Aix?? implica creences animistas .

[edita] El pas de la m??gia a la religi??

Frazer considera que els principis d'associaci?? d'idees aplicats de manera err??nia produ??xen la m??gia, a la qual fins i tot considera com ??germana bastarda de la ci??ncia??. Frazer considera que el primer cop que va transformar a la humanitat per a desistir de la m??gia com regla de fe i pr??ctica, va anar al recon??ixer ??la seva impot??ncia per a manejar a plaure certes forces naturals que fins a llavors s'havien suposat dintre del seu mandat??.

Dintre d'aquesta concepci?? ??s possible entendre que la intel??lig??ncia dels homes comen??ava a percebre que la pr??ctica de la m??gia no produ??a precisament els resultats esperats, que amb anterioritat significaven una realitat. A aix?? li va continuar un llarg per??ode de temps d'un pensament reflexiu que va fer la transici?? cap a la religi?? de manera gradual, pel major coneixement de les forces amb un poder superior al de l'home i el desenvolupament del coneixement. Frazer conclou que el pas definitiu de la m??gia a la religi?? es d??na en ??la confessi?? de la sencera i absoluta depend??ncia de l'home pel que fa al div????, culmina amb la submissi?? de l'home davant la immensitat de l'univers.

[edita] Sistemes de m??gia

La antropologia distingeix la hechicer??a tradicional de les primeres societats. D'ella han derivat molts sincretismes:

• Bruixeria. Correspon a el bruixot, que es considerava vinculat amb la m??gia negra.

• Bruixeria diab??lica: influenciada per el cristianisme, ??s aquella en la qual es rendeix cult a el Diable.

[edita] Fetilleria

??s la forma m??s simple de m??gia practicada en les societats antigues. Es basa en la manipulaci?? de la mat??ria i en l'analogia. El fetiller recorre a pocions, fetitxes, animals i diferents objectes per a assolir les seves fins. En el seu vell origen la paraula farm??cia, del grec pharmak??a, es referia a la preparaci?? de pocions i ver??s. Despr??s va passar a l'??s actual d'auxiliar de la medicina, de pharmakon, medicament.

[edita] Animisme

El Animisme engloba diverses creences en les quals ??ssers personalitzats sobrenaturals (o esperits) habiten objectes animats i inanimados. Si b?? dintre d'aquesta concepci?? caben m??ltiples variants del fenomen.

Cham?? en un ball de conjur.

[edita] Chamanisme

El Chamanismo es refereix a una classe de creences i pr??ctiques tradicionals similars a el animisme que asseguren la capacitat de diagnosticar i de guarir el sofriment del ser hum?? i, en algunes societats, la capacitat de causar-lo. Sistema que va donar origen a diversos cults i religions i l'origen de les quals remunta a la edat de Pedra. El cham??n ??s una esp??cie de remeier, amb poders m??gics especials.

[edita] Candombl??

Sistema semblant a el Vud?? ??s popular en Brasil. Consisteix en la invocaci?? de certes de??tates cridades Orix??s.

[edita] Vud??

Sistema popular en Haiti. Semblant al Candombl??.

[edita] Umbanda

Fusi?? de les religions afro-brasileres, especialment el Candombl??, amb el espiritismo kardecista, amb predominancia d'aquest ??ltim. Difereix de el Candombl??, tamb??, per considerar diversos tipus de orix??s com esperits de persones mortes.

[edita] Quimbanda

Sistema de m??gia que tracta de la invocaci?? d'entitats cridades Exus, podent-se amb l'ajuda d'aquestes entitats, fer tant el b?? com el mal.

[edita] Wicca

??s una religi?? creada per Gerald Gardner, que perseguia, en la seva base, la pr??ctica de la m??gia en auxili de l'evoluci?? humana. Moviment neopagano, que inclou el culte de suposats poders subjacents de la Naturalesa, a m??s de la adivinaci??n.

[edita] M??gia cl??ssica, Teosof??a i Noves m??gies contemporaneas

La m??gia contempor??nia troba les seves arrels en el treball d'iniciats menjo Eliphas Levi i Papus. La Teosof??a, o la moderna Teosof??a, t?? com un dels seus fundadors Helena Petrovna Blavatsky, que va anar a buscar a orient la font del seu sistema filos??fic. Aquest sistema no es presenta exactament com els sistemes utilitzats pels estudiosos de m??gia, mes, abans, pret??n transmetre el coneixement esot??ric universal que estaria contingut en totes les tradicions filos??fiques o religioses. Blavatsky considera, per exemple, que tots els homes s??n mags en el sentit ??ltim de la paraula, doncs tots poden utilitzar el poder creador div??, sigui a trav??s del pensament, la paraula o l'acci??.

[edita] M??gia sexual

S'agrupen en aquest t??pic diversos sistemes: Thelemita, gn??stico, etc., que ha de ser certament diferenciat de el Tantra amb el qual guarda alguns punts de relaci??. La base d'aquests sistemes ??s el concepte que el sexe ??s sagrat. La m??gia sexual es divideix en diversos sistemes diferents i amb diverg??ncies, alguns d'ells derivats del sistema originalment desenvolupat per Paschal Beverly Randolph i despues per Theodor Reuss en la Ordo Templi Orientis (O.T.O.) i per Aleister Crowley ypo el Sr. Kenneth Grant i per l'artista Austin Osman Spare. Citem entre els diversos sistemes de m??gia sexual:

• Ansari??tico: Creat pels Ansarichs o Alu??tas (en angl??s: Ansaireth o ainda Nusairis) en la S??ria antiga.
• Eulis: Creat per Pascal Beverly Randolph, un iniciat entre els Alu??tas
• Sistema de la 0. T. 0.: Sistema de m??gia sexual que guarda alguna relaci?? amb algunes branques de Tantra Oriental.
• Sistema d??na Fraternitas Saturni: derivat d'O.T.O.
• Sistema Maatiano: Creat per dissidents d'O.T.O.
• Sistema d??na 0. T. O. A.: Derivat d'O.T.O., fa ??s de pr??ctiques astrales de m??gia sexual
• Caos: Sistema m??gic basat en ??acte-m??gia sexual??
• Movimento Gn??stico Cristi?? Universal: Sistema de m??gia sexual acentuadamente asc??tico fundat per el neo-gn??stico Samael ??dhuc Weor
• T.O.T.O. Corrent Thel??mica Tifoniana desenvolupada pel sr. Grant.
• Zos Kia Cultus. Sistema de Hechicer??a inventat per A.O.S.

[edita] Thelema

Filosofia, Cult o Religi??, depenent del punt de vista, creat per Aleister Crowley a partir del Liber AL vel Legis (el llibre de la llei). Amb la recepci?? d'aquest llibre es va iniciar una nova era, E??n de Horus, on l'??sser hum?? es percep com centre del seu propi univers. Thelema, en grec, significa voluntat.

[edita] Samael ??dhuc Weor

Samael ??dhuc Weor, fundador de el Movimento Gn??stico Cristi?? Universal, prenent la m??gia sexual com un dels pilars fonamentals del que va cridar Revoluci?? de la Consci??ncia. La seva principal caracter??stica ??s el que el propi autor crida de ??asc??tica revolucion??ria de l'Era d'Aquari??. D'acord amb l'autor, metaf??sicament, el seu proc??s consisteix en ??barreja intel??ligent de l'??nsia sexual amb l'entusiasme espiritual??, aquesta consisteix, en suma, en la connexi?? dels ??rgans genitals masculins i femenins cridats pels termes orientals Lingam i Yoni, evitant-se l'orgasme, tant mascul?? com femen??, i la p??rdua del semen.

[edita] O. T. O.

La Ordo Templi Orientis, fundada per Theodor Reuss i Karl Kellner al principi del segle XX es va basar inicialment en l'aplicaci?? de el tantra sexual amb una estructura que recorda a la masoner??a. Quan l'ocultista angl??s Aleister Crowley, va passar a tenir el control d'aquesta ordre, els seus rituals i filosofia b??sica van ser reformulados per a ser interpretats i treballats sota la cridada llei de thelema. L'O. T. O. va acabar sent l'origen de diverses dissid??ncies que van adoptar diferents perspectives sobre la m??gia. D'entre les dissid??ncies que realitzen una labor considerada seriosa podem citar a la Ordo Templi Orientis Antiqua (O. T. O. A.) i a la Ordo Templi Orientis Tifoniana (Typhonyan O. T. O. o TOTO).

[edita] M??gia lucif??rica

Sistema de Fraternitas Saturni. ??s un sistema semblant al de OTO, centralitzant les seves pr??ctiques en la m??gia sexual (especialment en les pr??ctiques del ??sendera de l'esquerra??) i en la m??gia ritual??stica. La difer??ncia principal en relaci?? a l'O.T.O. ??s que, en tant aquesta cerca la fusi?? individualitzada amb l'energia creadora, com idea central, la Fraternitas Saturni busca elevar l'esperit hum?? a una condici?? de divinitat, representada per Llucifer. El sistema posse??x 33 graus.

[edita] M??gia enoquiana

La m??gia enoquiana ??s un sistema simb??licament complex, que consisteix en l'evocaci?? d'??ngels enokianos, descobert per el astr??leg John Dee i pel seu vident, Edward Kelley. El sistema va ser posteriorment estudiat per l'Aurora Daurada Golden Dawn i per Aleister Crowley.

[edita] M??gia musical

Creat per una renombrada ocultista, Juanita Wescott, estudiosa del sistema de Franz Bardon. El sistema de la m??gia musical fa ??s de el hermetisme i de la c??bala.

[edita] Vegeu tamb??

• M??gia negra
• Il??lusionisme
• Harry Houdini
• M??gia blanca