James George Frazer
De Viquip??dia
James George Frazer (Glasgow, 1 de gener de 1854 ??? Cambridge, 7 de maig de 1941), antrop??leg escoc??s.
Les seves obres comprenen Totemism 1887, en la qual es va basar el fam??s estudi de Sigmund Freud titulat T??tem i tab??; Totemism and Exogamy 1910, The Scapegoat 1913, The Fear of the Dead in Primitive Religion (El temor a la mort en la religi?? primitiva, 3 vols., 1933???1936) i Antologia antropol??gica (4 vols., 1938???1939).
La seva obra principal va ser The Golden Bough (La branca daurada), publicada en dos volums el 1890 i que es va incrementar fins a arribar a dotze volums, que el seu propi autor va reduir a un, en forma de s??ntesi, l'any 1922. Q??estionada i lloada, aquesta obra ??s una fita dels estudis sobre m??gia i religi?? i va influir en les obres d'importants escriptors, com T. S. Eliot, W. B. Yeats i James Joyce.
Frazer va dur una vida a??llada i tranquil??la, i malgrat la ceguesa que va patir des de 1930, aquesta rutina li va permetre escriure una impressionant quantitat d'estudis, mentre exercia la doc??ncia. Va rebre el t??tol de sir i va ser membre de la Royal Society. El major q??estionament a La branca daurada ??s que la seva tesi no est?? suficientment provada, malgrat la qual cosa impressiona la capacitat de Frazer de relacionar diferents mites i rituals de diverses cultures que semblen abonar molt seriosament la idea que m??gia, ci??ncia i religi?? no marxen per camins distints. Partint d'un petit problema, com era el d'explicar la norma que regulava la successi?? del sacerdoci de la deessa Diana a Aricia, It??lia, l'obra es va multiplicar i va ramificar, abastant els mites i d??us agr??coles, els mites de la vegetaci??, les v??ctimes propiciat??ries, la m??gia, els al??lucin??gens, els ritus de fertilitat, el temor als morts en el naixement de les religions, i la religi?? mateixa.
La seva tesi que els errors de la m??gia van conduir a les religions, i que la ci??ncia no procedeix de manera molt distinta en les seves idees generals, van ser el centre de la controv??rsia, que no invalida la idea que percepcions i temors semblants van crear semblats mites en totes les cultures; i que totes les cultures van tancar en els seus mites una similar intu??ci?? sobre l'univers i un mateix sentiment sobre el seu car??cter sagrat, m??s enll?? de l'enteniment.
Malgrat tot l'obra de Frazer pateix dels inconvenients t??pics del pensament vuitcentista. La idea darwiniana d'evoluci?? que tant va influir a tots els pensadors de la seva ??poca anava sempre aparellada a la idea de progr??s. Per aix?? Frazer pren per evidents dos sup??sits indemostrats, que la hist??ria de la humanitat reflecteix aquesta evoluci?? i progressi?? i que la societat occidental ??s la c??spide d'aquest proc??s de desenvolupament. Influenciat per aquestes idees Frazer tra??a un redu??t esquema evolutiu del pensament al llarg de la Hist??ria de la humanitat, segons el qual en els estadis primers de civilitzaci?? es donaria la M??gia, que progressivament seria substitu??da per la Religi??. Aquesta finalment seria reempla??ada per la Ci??ncia, que ??s un coneixement m??s veritable, en un estadi superior de desenvolupament del pensament i el coneixement hum??. Aquest esquema tenia i t?? totes les connotacions etnoc??ntricas i ideol??giques dels intelectuals del seu temps.
