Harry Houdini
De Viquipèdia
| Ehrich Weiss (Harry Houdini) | |
|---|---|
 |
|
| Naixement | Bess Houdini 24 de març de 1874 Budapest, Hongria  |
| Defunció | 31 d'octubre de 1926 (Amb 52 anys) Detroit, Michigan, EUA  |
| Ocupació | il·lusionista, escapista, doble, actor, historiador, pilot, i investigador de fenòmens paranormals |
Harry Houdini (24 de març de 1874 – 31 d’octubre de 1926), nascut Erik Weisz (nom que fou canviat a Ehrich Weiss en immigrar als Estats Units) fou un mag nord-americà d’origen hongarès.
Taula de continguts |
[edita] Naixement i nom
Houdini nasqué a Budapest, Hongria. Una copia del seu certificat de naixement es trobà i publicà en The Houdini Birth Research Committee’s Report (1972). El cognom de la seva família, Weiß, és alemany el significat del qual en català és “blanc”. No obstant, Houdini diría a les seves entrevistes que havia nascut a Appleton, Wisconsin, el 6 d’abril de 1874.
El pare de Houdini fou Mayer Samuel Weiss (1829-1892), un rabí; la seva mare fou Cecilia Steiner (1841-1913). Ehrich tingué sis germans: Herman M. (1885); Nathan J. Weiss (1870-1927); Gottfried William Weiss (1872-1925); Theodore Weiss (Dash) ([[1876-1945); Leopold D. Weiss (1879-1962); i Gladys Carrie Weiss (1882-?).
Immigrà amb la seva família als Estats Units el 3 de juliol de 1878, a la edad de quatre anys, al SS Fresia amb la seva mare (qui estava llavors embarassada) i els seus quatre germans. El nom de Houdini s’anotà com Ehrich Weiss. Els seus amics li deien “Ehrie” o “Harry”.
Al principi, visquéren a Appleton, Wisconsin, on hi el seu pare treballà com a rabí dins d’una congregació jueva reformista. En 1880, la família estava vivint a Appleton Street. El 6 de juny de 1882, el Rabí Weiss es convertí en ciutadà americà. Visquéren a un hostal a East 79th Street. Rabí Weiss més tard s’uniria a la resta de la seva familia un cop que trobà una casa més estable, De nin, Ehrich prengué diversos treballs. Féu el seu primer debut públic amb dis anys com a artista del trapezi, dient-se a ell mateix “Ehrich, the prince of the air” (Ehrich, el príncip de l’aire). Weiss es convertí en mag professional i començà a dir-se “Harry Houdini”, per la gran influència del mag francès Jean Eugène Robert-Houdin. El seu amic Jack Hayman li digué que en francès, afegint una “i” significaria “com Houdin”. Posteriorment, Houdini diria que el seu primer nom, Harry, ho havia près com un homenatge a Harry Kellar, a qui Houdini admirava. No obstante això, és més plausible que “Harry” derivés del seu sobrenom.
[edita] Carrera
Inicialment, la carrera de màgia de Houdini tingué poc èxit. Actuà a museus i actes secundaris, i fins i tot doblegà a “the Wild Man” al circ. Houdini, al principi, es centrà en trucs tradicionals de cartes. Arribà a ésser el “King of Cards”. Però aviat començà a experimentar amb actes d’escapisme. En 1893, mentre actuava amb el seu germà “Dash” a Coney Island com “The Brothers Houdini”, Harry conegué i es casà amb la seva companyera d’actuacions Wilhelmina Beatrice (Bess) Rahner. Bess reemplaçaria a Dash en les actuacions. Tot la resta de la seva vida, Bess treballaria com asistente de Houdini.
El gran èxit de Houdini arribà en 1899 quan conegué al manager Martin Beck. Impressionat amb les actuacions de Houdini, Beck li aconsellà que es concentrés en l’escapisme. Beck li aconseguí participar al circuit Orpheum de vodevil. En pocs mesos es situà als primers llocs a les cases de vodevil del pais. En 1900, Beck proposà a Houdini fer una gira per Europa.
Houdini fou una sensació a Europa, on hi fou ampliament conegut com “The Handcuff King” (Rei de les esposes). Viatjà per Anglaterra, Escòcia, Els Països Baixos, Alemanya, França i Russia. En cada ciutat, Houdini reptava a la policia local per a mantenir-lo dintre d’una cel•la. A Russia, Houdini escapà d’un vagó de transport de presos siberià. A Colònia demandà a un oficial de policiam Werner Graff, per haver dit que Houdini havía assolit escapar mitjançant suborns. Houdini guanyà el cas quan obrí la caixa fort del jutge (no obstant, Houdini declararia més tard que el jutge havía oblidat tancar la caixa). Amb la seva riquesa i el seu éxit, Houdini adquirí un vestit que havia sigut fet, suposament, per a la Reina Victoria. Celebrà llavors una gran recepció on hi presentà a la seva mare amb el vestit a tots llurs familiars. Houdini digué que hi havia sigut el dia més feliç de la seva vida. En 1904 Houdini tornà als Estats Units i comprà una casa per 25.000$. La casa encara existeix.
Des de 1907 i al llarg de 1910, Houdini actuà amb gran èxit als Estats Units. Sortiria de cel•les, esposes, cadenes, sogues i camises de força, sovint mentre penjava d’una soga abans un públic de carrer. Degut als imitadors i a una audiencia reptadora, el 25 de gener de 1908, Houdini deixà l’acte de les esposes i començà a escapar d’un bidó tancat ple d’aigua.. La possibilitat de fallada i mort entusiasmava al pùblic. Houdini també expandí el seu repte d’escapisme – al que hi convidava al pùblic a cercar qualsevol cosa que el mantingués – per incloure caixes de claus, calderes amb rebladures, llençols mullats i fins i tot l'estómac d'una balena. Hagué un moment en el que uns fabricants de cervesa li reptaren a escapar d’un bidó ple de cervesa. Molts d’aquests reptes foren organitzats per comerciants locals al que probablement sigui ún dels primers usos de marketing massius. En comptes de promocionar l’idea que li ajudaven esperits, com feien Davenport Brothers i altri, la publicitat de Houdini li mostrava fent l’escapisme a través de la desmaterialització, encara que Houdini mai digué tenir poders sobrenaturals.
En 1912, Houdini introduí el potser més famós de les seves actuacions, la Càmera de Tortura Xinesa, a la qual estava suspès de cap per avall a una cabina tancada, de ferro i cristall plena d’aigua. L’acte requeria que Houdini aguantés la respiració més de tres minuts. Houdini ho portà a terme tot la resta de la seva carrera.
Houdini explicà alguns dels seus trucs en llibres escrits per a la germanor de màgia al llarg de la seva carrera. En Handcuff Secrets (1909), revelà cuantes panys i esposes podrien obrir-se aplicant la força. Altres vegades duia ocultes claus les quals regurgitava quan volia. Quan es lligava en sogues o camises de força, ampliava els muscles i el pit, movent els seus braços i desllorigant-se els muscles. Desprendre’s de les camises de força ho féu en un començamente darrer d’unes cortines, amb ell sortint lliure al final. No obstant això, el germà de Houdini, qui era també un artista del escapisme, descobrí que l’audièndia s’impressionava i s’entretenia més quan no hi havia cortines, de forma que podian veure com lluitava per escapar.
La major part de la seva carrera, Houdini actuà al vodevil. Molts anys fou l’artista millor pagat del vodevil americà. Un dels seus més notables actes espectacles fou portat a terme al New York’s Hippodrome Theater quan féu desaparèixer a un elefant adult de l’escenari. En 1923, Houdini es convertí en president de Martinka&Co., la companyia de màgia més antita d’Amèrica. El negoci encara es troba operatiu avui dia. Fou també el president de la Society of American Magicians (S.A.M) des de 1917 fins la seva mort en 1926. Els seus darrers anys creà el seu propi show, “3 Shows in One: Magic, Escapes, and Fraud Mediums Exponed”.
[edita] Escaps notables
[edita] L’escap del Mirror
En 1909, el periòdic London Daily Mirror reptà a Houdini a escapar d’unes esposes especials que suposadament li havien dut al seu creador, Nathaniel Hart un serraller de Birmingham, cinc anys per construir-les. Houdini aceptà el repte el 20 de març durant una actuació al London Hippodrome theater. 4000 persones i més de 100 periodistes hi anirien a veure l’esvediment. L’intent d’escap dugué més d’una hora, durant el qual Houdini sortí del seu “ghost house” (mètode d’escap) diverses vegades. En una ocasió, preguntà si podia llevar el puny per a llevar-se l’abric. El representat del Mirror, Basse Parker, es negà, adduint que Houdini podria prendre advantatge si veia com obrir el puny. Houdini ivaç tragué una navalla la qual emprà per cortar el seu abric del seu cos. Al voltant de 56 minuts després, la dona de Houdini aparegué a l’escenari i li donà un petó. Es creu que a la seva boca hi estava la clan per a obrir les especials esposes. Houdini aleshores tornà darrer la cortina. Després d’una hora i dis minuts, Houdini aparegué lliure. Desfilà damunt d’un pùblic que ho aclamava fins al punt que acabà plorant. Houdini diria d’aquest escap, que seria el més complicat de tota la seva carrera.
Després de la mort de Houdini, el seu amic, Will Goldstone, publicà al seu llibre, Sensacional Tales of Mystery Men, que Houdini havia vençut aquell dia, li havia demanat ajuda a la seva muller. Goldstone arriba a dir que Bess havia suplicat al representat del Mirror que li donés la clan, havent-se-la donat a Houdini a un got d’aigua.
Biògrafs moderns han trobat proves que demostren que tot el repte del Mirror havia sigut preparat per Houdini i el periòdic.
[edita] El bidó de llet
En 1908, Houdini introduí la seva invenció original, l’escap del bidó de llet. Per tal efecte, Houdini seria esposat i introduït dintre d’un gran bidó de llet ple d’aigua i fer el seu escap darrer d’una cortina. Com a part del efecte, Houdini convidaria a qualques membres del públic per aguantar la seva respiració juntament amb ell mentre que hi estava dintre. Anunciat amb dramàtica publicitat que proclamava “Una fallada implica una mort per ofegament”, l’escap fou tot un èxit. Houdini només féu el bidó de llet com a part regular del seu acte durante quatre anys, però romangué com un dels efectes nés associats a l’artista de l’escap. El germà de Houdini, Theodore Hardeen, continuà portant a terme el bidó de llet fins els anys 1940.
[edita] La Càmera de Tortura Xinesa
Degut al gran nombre d’imitadors de l’escap del bidó de llet, en 1911 Houdini substituí el bidó de llet amb el seu més famó escap: la Càmera de Tortura Xinesa. A aquest escap, els peus de Houdini estarien atrapats, i seria penjat de cap per avall dins d’un tanc ple d’aigua. La cel•la de metal tenia un cristall frontal, a través del qual el públic podia veure perfectament a Houdini. Una cortina ocultaria el seu escap. En les primeres versiones una gàbia metàl•lica seria introduïda a la cel•la, estant Houdini dintre.
La cel•la original es contruí a Anglaterra, on hi Houdini actuà per primer cop davant un públic d’una persona com a part d’un acte al que denominà “Houdini ápside Down” Això fou un efecte de copyright. Houdini continuaria realitzant l’escap fins la seva mort en 1926. Malgrat dues pel•lícules a les que Houdini mor a la cel•la de tortura, l’escap no tenia res a veure amb aqueixa defunció.
[edita] Escap penjat amb camisa de força
Una de les actuaciones més populars de Houdini era la que es trobava suspès en l’aire, lligat pels turmells, vestit amb una camisa de força. Houdini feia el seu escap a la vista de tothom.
[edita] Pioner aviador
En 1909 quedà entusiasmat amb l’aviació. El mateix any, adquirí un bipla francès per 5000$ i contratà a un mecànic a temps complet, Antonio Brassac. Houdini pintà el seu nom als costats de l’avió. Després de tenir un contratemos, Houdini féu el seu primer i reeixit vol el 16 de novembre a Hamburgo, Alemanya.
