Tabú

De Viquipèdia

Un tabú (del tongalès tapu, 'sagrat' o 'prohibit') és la particular condició de les persones, dels llocs, dels objectes, dels temps... vers els quals és necessari realitzar o evitar algunes determinades accions o actes, que en tots els altres casos serien prohibits o permesos. Aquest concepte va ser introduint a Europa el 1777 de la mà del capità James Cook, que havia trobat el terme a diferents illes del Pacífic (Tonga, Sandwich...)

La identificació de base que realitzem entre tabú i el sagrat és gràcies a les aportacions de W.Ellis el qual amb el seu treball Recerques Polinesies 1829 ens mostra que el tabú ens manifesta substancialment una connexió amb els déus.

La primera i sistemàtica classificació de les diverses tipologies de tabú, recollint tots els possibles materials del folklore europeu, de les tradicions clàssiques antigues, dels costums de les poblacions d’Amèrica, de l’Àsia i de l’Àfrica, és una realització de l’etnòleg britànic James George Frazer en diverses obres seves, però especialment a El tabú i els perills de l’anima (1911) on ens posa de relleu els comportaments tabutitzants que fan referència als riscos de pèrdua i fuga de l’anima i d’exposició de la potència vital o d’altres potencies en el cas dels sacerdots, mags... El tabú és per Frazer un mecanisme que sacralitza i defensa algunes persones, objectes o realitats, i per tant constitueix un aspecte negatiu de la màgia. Aquest aïllament de les persones i de les coses sota tabú provoca una ambivalència, que les converteix al mateix temps en sagrades i impures.

A l’intern de l’escola sociològica francesa, que veu allò sagrat com una projecció del poder de la col·lectivitat, Marcel Mauss defineix tabú com a ritu negatiu, en contraposició als ritus positius com els sacrificis, la comunió etc defensant que la constricció i la prohibició són el signe distintiu de l’acció directa de la societat (Assaig de la teoria general de la màgia 1902-1903).

En una direcció semblant trobem a Émile Durkheim que lliga tabú a prohibició i fixa el concepte que tabú està lligat al sagrat i que els éssers sagrats són per definició éssers segregats-separats del grup. Tot sistema de prohibicions té la seva base en la diferenciació i en l’antagonisme entre sagrat i profà, i serveix a limitar el perill de contagi que comporta allò sagrat (Les formes elementals de la vida religiosa 1912).

És difícil de comprendre quin és el mecanisme que fa esclatar el tabú, que és dispara immediatament com una necessitat de separar el sagrat del profà, tenint sempre present que el concepte de “potència” és d’una amplitud superior a l’estricta religiositat, per poder intentar comprendre l’ambivalència d’impuresa i contaminació.

El procés de tabuització al qual són sotmeses les dones en totes les societats com a conseqüència de les seves funcions fisiològiques (menstruacions, embarassos, parts, avortaments, alletament...) que provoca que vinguin aïllades, evitades, però no estrictament pel seu contacte amb allò sagrat, sinó per considerar-les amb estret contacte amb el món de la “potència” sent el seu cos el lloc on arriba la vida procedent del més enllà. Aquest contacte les converteix en perilloses i al mateix temps impures per tot allò que és sagrat.

El tabú fou un element central dins l’obra de Freud, que ens planteja el paral·lelisme entre els tabús ètnics i els tabús individuals neuròtics, presents a les neurosis obsessives (Tòtem i tabú 1913). La neurosi obsessiva, com el deliri de tocar, és determinat d’un fet fonamental que ha tingut lloc a la primera infància, el plaer de tocar que ha patit la repressió i la prohibició.

Altres estudiosos han intentat repensar les concepcions sobre el tabú, per lligar-los als diversos contextos culturals. En aquest sentit Bronislaw Malinowski, des d’una concepció funcionalista de la cultura, ens parla dels tabús dinàmics que serien aquells connectats amb particulars condicions de risc, com per exemple, aquells que estan vinculats a les accions necessàries per obtenir o produir els béns necessaris per l’existència. Aquests tabús són especialment evidents dins el sistema d’intercanvis cerimonials del Kula (Els Argonautes del pacífic oriental, 1922) on les dones són obligades a particulars comportaments (plorar, no plorar, no tenir relacions sexuals, no sortir...) per assegurar que el viatge en canoa dels seus homes arribarà a una fi positiva.

Per designar termes considerata tabú (per la pròpia paraula, que pot contenir màgia, o pel concepte que desginen) s'usen eufemismes o paràfrasis per evitar-lo dins la conversa normal.