Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Les bruixes de Llers - Viquip??dia

Les bruixes de Llers

De Viquip??dia

Les Bruixes de Llers ??s un poemari publicat el 1924 per Carles Fages de Climent, amb il??lustracions de Salvador Dal?? i pr??leg de Ventura Gassol. Va ser el primer llibre de poemes de Fages i el primer llibre il??lustrat per Dal??.

Quan publiquen aquesta opera prima sobre les bruixes, Dal?? te 20 anys i encara no ha exposat mai fora de Figueres, i Fages 22, per?? ja ha guanyat els primers premis i comen??a a ser conegut a Barcelona. Baltasar Porcel diu que Josep Pla pensava que el millor de Dal?? eren les seves il.lustracions a Les bruixes de Llers, "que son ninotets"[1].

Fages mai va repetir amb un artista per fer il??lustrar els seus llibres; Dal?? tampoc acostumava a treballar amb els mateixos autors i nom??s va donar una tercera oportunitat a noms com Andr?? Breton, Paul ??luard, Maurice Sandoz, Shakespeare i ...Fages. El 1950, Fages publica el Poema dels tres reis il??lustrat per Joan Commeleran. L'exemplar que conserva el pintor a la seva biblioteca est?? dedicat per l'autor i diu: "Adre??o el POEMA DELS TRES REIS a Salvador Dal??, l'amic de sempre, en mem??ria del sabater d'Ordis". El 1954 Dal?? fa l'ep??leg i il??lustra Balada del sabater d'Ordis que Fages de Climent li dedica aix??: "Al meu genial i constant amic En Salvador Dal??, il??lustrador celebrat i epilogista just??ssim de la Balada del Sabater d'Ordis, amb la millor abra??ada- C Fages de Climent, 1954". El 1956, en un article publicat a la revista Canig?? que escriu Fages sobre Cadaqu??s s'inclou el text de Dal?? "Cadaqu??s, el poble m??s bonic del m??n" amb una il??lustraci?? del mateix pintor. Uns quants anys abans de la mort de Fages, el 1961, i amb motiu de l'homenatge de la ciutat de Figueres a Salvador Dal??, elaboren conjuntament l'auca El triomf i el rodol?? de la Gala i en Dal??, on Fages posa els versos i Dal?? els dibuixos que els acompanyen [2].

Pel que sabem, el pintor participava de tot el proc??s creatiu i fins i tot els textos eren fruit de les discussions que mantenien. Sobre Les bruixes de Llers escriur?? m??s tarde en Fages: "Al componer en ??ntimo intercambio la edici??n del poema, ni el poeta ni el ilustrador conoc??an los escenarios que en ??l se describen. Cuando en el carrito de un gitano que sol??a servir de modelo del pintor en su estudio fueron por vez primera a Llers, ya aparecido el libro, ambos convinimos que todo estaba bien, porque las cosas se hallan siempre de antemano como debe ser en su sitio correspondiente. Lo imprescindible para interpretar un paisaje determinado, dijo Salvador, es no haberlo visto nunca".

Despr??s de la mort de Fages, Octavi Saltor escriu que "el mestre en gai saber Joan Ar??s t?? escrit un magn??fic i extens pr??leg per a una ja prevista reedici??" i que "Josep Maria de Sagarra havia accedit a escriure una presentaci??[3] de la segona edici??, revisada i augmentada"[4]. L'any 1977 s'en va fer una reedici??, que va ser dirigida per Jaume Maurici i Montserrat Vayreda i es va limitar a una reproducci?? facs??mil i, finalment, l'any 2002, coincidint amb el centenari del naixement de Fages, Quaderns Crema va fer la que, de moment, n'es la darrera edici??.


[edita] Enlla??os externs


[edita] Refer??ncies

  1. ??? Verdaguer, tientos, Baltasar Porcel, La Vanguardia, 14/5/2002
  2. ??? Fages-Dal??: cr??nica d'un encanteri, Josep Play?? Marset. "Carles Fages de Climent (1902-1968), po??tica i m??tica de l'Empord?? (Figueres, 2002)
  3. ??? veure la web foros.salvador-dali.net Publicat: Mar Feb 25, 2003 7:41 pm Asumte: La fascinaci?? per la L??dia de Cadaqu??s (3) Josep Play?? Marset
  4. ??? Respecte d'aquest pr??leg comprom??s per Sagarra, hi ha una certa confusi??; Tom??s Roig i Llop, gran amic de Fages, ho dona per cert tamb??, tot i que. segons ell, la presentaci?? havia de ser pel Poema dels tres reis, i no pas per "Les Bruixes de Llers"- El meu viatge per la vida (1939-1975)", Tom??s Roig i Llop, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2005, pg. 133