Bram Stoker
De Viquipèdia
Abraham Stoker (Clontarf, Irlanda; 8 de novembre de 1847 - Londres, Anglaterra; 20 d'abril de 1912); escriptor irlandès cèlebre per la seva novel·la de terror Dràcula, una de les obres més famoses de la literatura gòtica. Literàriament es coneix amb el seu pseudònim Bram Stoker.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Fill d'Abraham Stoker i de la feminista Charlotte Thornley, els quals van tenir set fills i Bram Stoker en fou el tercer. Era una família burgesa, treballadora i austera que tenien com a única fortuna els llibres i la cultura. La precària salut de Stoker el va obligar a estudiar a casa amb professors privats. Va estar fins als 7 anys al llit per diverses malalties mentre la seva mare li explicava històries de fantasmes i misteri, que posteriorment l'influirien, i el seu pare li feia sangries.
Uns anys més tard, el 1864 va estudiar al Trinity College, gràcies a la preparació d'un professor particular es va graduar en matemàtiques i ciència el 1870. Anys més tard va treballar com a funcionari al Dublin Castle i com a crític teatral a la publicació Dublin Evening Mail, fins i tot va realitzar diverses obres teatrals que es van publicar a diversos diaris.
Va fer les seves primeres intervencions en forma de relats de terror a la revista Shamrock, on va publicar els seus primers textos de misteri, com The Crystal Cup (La Copa de Cristall) el 1872. Quasi sempre escrivia de nit ja que era un noctàmbul. El 1876 va marxar d'Irlanda per anar a Londres, acompanyat de l'actor Henry Irving, qui l'havia contractat com a representat i secretari després de llegir la seva crítica de Hamlet, producció de William Shakespeare on Irving hi intervenia. Un cop a Anglaterra es van dirigir al Lyceum Theatre. Stoker fou un autèntic esclau de Irving, feia tot el que li demanava i el va portar als llocs més soterrats d'Europa, com els barris de prostitutes de París, on va contraure el sífilis que més tard el mataria. Quan Irving va morir el 1905 no va donar res a Stoker, malgrat posseir una gran fortuna gràcies a la seva exitosa carrera d'actor teatral. Irving es considerava un Déu i el seu ego no tenia límits.
El 1878, Stoker es va casar amb Florence Balcombe, antiga parella del seu amic Oscar Wilde, amb la qual va tenir un fill, anomenat Noel. El 1879 va publicar el seu primer llibre, "The Duties of Clerks of Petty Sessions in Ireland" (Les obligacions dels escrives als Tribunals de Primera Instància d'Irlanda), el qual seguirien altres com The Snake's Pass (El pas de la serp) (1890), Crooked Sands (1894), Miss Betty (1898), The Jewel of Seven Stars (La joia de les set estrelles) (1903), The Lady of the Shroud (La dama del sudari) (1909) o The Lair of the White Worm (El cau del cuc blanc) (1911).
S'afirma falsament que va pertànyer a la societat secreta Golden Dawn on es reunien diversos escriptors famosos com William Butler Yeats i Arthur Machen per tractar temes esotèrics i d'ocultisme com la màgia cerimonial i l'hermetisme.
Bram Stoker morí a causa de la sífilis, el 20 d'abril de 1912, als 64 anys d'edat. Va expirar en una humil i pestilent pensió de Londres i en els seus últims minuts de vida no parava de senyalar una cantonada de la seva habitació mentre deia una vegada rere l'altre: "Strigoi", paraula que en romanès significa vampir, el ser que tant havia investigat i perseguit per la seva obra Dràcula.
La seva esposa va ser l'encarregada d'administrar el llegat literari de Stoker i de donar a conèixer obres com la introducció de Dràcula, el relat curt Draculas Guest (L'invitat de Dràcula).
[edita] Dràcula
Dràcula (1897) és la creació literària estrella de Bram Stoker que va realçar els matisos del vampirisme, així com va passar a ser una obra literària transmesa al llarg dels anys.
Es tracta d'una història fictícia basada, segons algunes fonts, en el personatge real de Vlad Draculea (Vlad el Fill del Dimoni/Drac) també anomenat Vlad Tepes "l'empalador".
Per aquesta novel·la Stoker es va servir dels coneixements d'un erudit orientalista húngar anomenat Vámberi amb el qual es va reunir diverses vegades perquè li expliqués les peripècies del Príncep de Valaquia i de llibres com el d'Emily Gerard "Informe sobre els principats de Valaquia". Es va inspirar en Irving i Franz Liszt per reflexar l'aspecte del Compte. El llibre reflexa la lluita constant del Bé contra el Mal. Òscar Wilde va definir aquesta novel·la com l'obra de terror millor escrita de tots els temps, a més de rebre elogis de, entre d'altres, Arthur Conan Doyle.
Stoker va concebre l'obra quan, arrel d'una indigestió de cranc, va tenir al·lucinacions amb una mena d'espècie de rei dels vampirs que sortia de la tomba en busca de sang. Actualment és la tercera obra en llengua anglesa més llegida de tot el món, després de la Bíblia i de l'obra de Shakespeare.
[edita] Bibliografia
[edita] Novel·les
- The Primrose Path (1875)
- The Snake's Pass (1890)
- The Watter's Mou' (1895)
- The Shoulder of Shasta (1895)
- Dràcula (1897)
- Miss Betty (1898)
- The Mystery of the Sea (1902)
- The Jewel of Seven Stars (1903)
- The Man (AKA: The Gates of Life) (1905)
- Lady Athlyne (1908)
- Snowbound: The Record of a Theatrical Touring Party (1908)
- The Lady of the Shroud (1909)
- Lair of the White Worm (1911)
[edita] Recopilació de contes curts
- Under the Sunset (1881)
- Dracula's Guest (1914) Publicat després de la seva mort per Florencia Stoker
[edita] Contes sense recopilar
- Bridal of Dead (Final alternatiu a The Jewel of Seven Stars)
- Buried Treasures
- The Chain of Destiny
- The Crystal Cup (1872)- publicat per 'The London Society'
- The Dualitists; o, The Death Doom of the Double Born
- The Fate of Fenella (1892), Chapter 10, "Lord Castleton Explains" només.
- The Gombeen Man
- In the Valley of the Shadow
- The Man from Shorrox'
- Midnight Tales
- The Red Stockade
- The Seer
- The Judge's House
[edita] Altres obres
- The Duties of Clerks of Petty Sessions in Ireland (1879)
- A Glimpse of America (1886)
- Personal Reminiscences of Henry Irving (1906)
- Famous Impostors (1910)
