Ratpenat de dits llargs cavernícola
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Miniopterus schreibersii Kuhl, 1817 |
||||||||||||||
El ratpenat de dits llargs cavernícola (Miniopterus schreibersii) es troba des del sud d'Europa fins al Japó, a més de les Illes Salomó, les Filipines, Àfrica del nord i subsahariana i Austràlia.
Taula de continguts |
[edita] Morfologia
Un dels trets que més fàcilment permet reconèixer aquesta espècie és el cap: petit i arrodonit, té el front bombat, de manera que, vist de perfil, sembla que s'elevi per sobre la cara. El musell és curt, i les orelles, també curtes i triangulars, es disposen molt separades entre elles. El tragus és curt, amb la punta arrodonida, té la mateixa amplada en tota la seua longitud i es projecta cap endavant. Les ales són estretes i punxegudes, i la cua, aproximadament tan llarga com el cap i el cos junts, queda completament inclosa dins l'uropatagi.
El pelatge del llom és llarg, mentre que el del cap és curt i espès, una mica arrissat. La coloració és marró grisenca o grisa cendrosa, més clara per la regió ventral, i els adults tenen una taca marró grogosa o canyella al coll i una altra al front. El musell, les orelles i les membranes alars són de tonalitats més fosques que el cos, i el tragus és grogós o, de vegades, gris clar.
Dimensions corporals: cap + cos (48 - 65 mm), cua (42 - 64 mm), avantbraç (42 - 48 mm) i envergadura alar (305 -350 mm).
Pes: 9 - 20 g.
[edita] Hàbitat
Ocupa tota mena d'hàbitats, des de boscos fins a àrees obertes i ambients antropitzats, sempre que hi pugui trobar refugis adients.
El seu nom comú reflecteix la gran tendència a refugiar-se en coves, si bé ocasionalment també es pot allotjar en soterranis i altres habitacles humans.
[edita] Costums
Ix a caçar poc després de pondre's el sol, amb un vol alt (10-20 m) i ràpid (50-55 km/h) que recorda el dels falciots.
És el ratpenat que té uns costums més gregaris: s'ajunta en grups de centenars i fins milers d'individus que pengen del sostre de la cova, de vegades barrejats amb altres espècies cavernícoles, com el ratpenat de musell agut, el ratpenat de musell llarg i els ratpenats de ferradura.
[edita] Espècies semblants
És relativament fàcil de diferenciar de la resta de vespertiliònids per la peculiar Morfologia del cap i la cara.
[edita] Bibliografia
- Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, col•lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 72-73.
[edita] Referències
- Fordham et al (2006). Ratpenat de dits llargs cavernícola. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la IUCN, 2006. IUCN 2006. Consultat el 12 desembre 2007.
