Ratpenat de musell llarg
De Viquipèdia
Ratpenat de musell llarg |
||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
||||||||||||||
Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
||||||||||||||
Myotis myotis Borkhausen, 1797 |
||||||||||||||
El ratpenat de musell llarg (Myotis myotis) és l'espècie més gran del gènere Myotis, d'aspecte robust i ales amples.
Taula de continguts |
[edita] Morfologia
Tal com indica el seu nom, té un musell allargat, de forma més o menys cònica. Les orelles fan entre 26 i 28 mm de llargada i si es dobleguen endavant sobrepassen entre 3 i 5 mm l'extrem del musell. El tragus és llarg (gairebé arriba a la meitat de l'orella), ample a la base i acabat en punta.
El pelatge és espès i curt. Al dors adopta tonalitats marrons grisoses clares, de vegades una mica vermelloses, mentre que el ventre és blanc grisós. El musell, les orelles i el patagi són de color gris marronós. Les cries són més fosques que els adults, de color gris cendra.
Dimensions corporals: cap + cos (65 - 84 mm), cua (40 - 60 mm), avantbraç (55 - 68 mm) i envergadura alar (350 - 450 mm).
Pes: 18 - 45 g.
[edita] Hàbitat
Boscos i altres àrees amb una cobertura arbòria o arbustiva prou desenvolupada, tant a les planes com a la muntanya, però no a grans altituds.
Típicament cavernícola, s'allotja en coves humides.
[edita] Costums
Surt tard a la nit, quan ja fa estona que s'ha post el sol, i si fa fred o plou prefereix quedar-se amagat. Generalment caça a 5-10 m d'alçada, si bé també pot fer-ho arran de terra, amb un vol lent i pesat fàcil de reconèixer.
Molt gregari, forma colònies de centenars d'individus, que es pengen de les parets i el sostre de les coves en raïms molt compactes, de vegades associats amb altres ratpenats cavernícoles, com els ratpenats de ferradura, el ratpenat de musell agut i el ratpenat de cova.
[edita] Espècies semblants
El ratpenat de musell agut presenta sovint un floc de pèls blanquinosos al front i té les orelles una mica més curtes (no superen els 26 mm).
[edita] Bibliografia
- Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 102-103.