Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Hist??ria econ??mica de Catalunya - Viquip??dia

Hist??ria econ??mica de Catalunya

De Viquip??dia

Icona de copyedit
Nota: L'article necessita algunes millores en el seu format:
(Cal retirar la plantilla un cop millorat l'article)
Pot necessitar retocs en; negretes, enlla??os, cap??aleres, imatges, categories, interwikis, ...
Caldria ampliar l'article: introducci??, justificaci??, seccions, enlla??os externs, refer??ncies i articles enlla??ats que cal escriure


Taula de continguts

[edita] Or??gens

Els or??gens de l'Economia a Catalunya, ens porten a temps anteriors a l'edat mitjana, quan a Barcelona, a l'antiga Llotja, actualment, pla de Palau, s'establia un dels primers precedents de les entitats financeres: la Taula de canvi de la ciutat (1401), per tal de facilitat el canvi de les nombroses monedes que arribaven pel concorregut port de la ciutat.

[edita] Uni?? din??stica amb Castella

  • Uni?? din??stica amb el regne de Castella - 1474 en casar-se secretament, l'any 1469, Ferran II amb Isabel de Castella. El dos regnes mantenen les seves caracter??stiques econ??miques (moneda pr??pia), territorials (fronteres) i culturals (idioma) i, sobretot, es conserven les lleis i les tradicions. ??s la data que el negacionisme hist??ric espanyol, reivindica com el del naixement d'Espanya.
  • Contractes d'asseguran??a mar??tima a Catalunya, m??s antics que es conserven - 1476.
  • Ferran II signa la Sent??ncia de Guadalupe - 1486 per tal de donar soluci?? als conflictes que havien motivat les dues guerres remences. Apareixen els pagesos benestants, que treballen sota el r??gim d'emfiteusi (usdefruit de la terra a perpetu??tat) i viu als masos.
  • Instauraci?? de la Inquisici?? castellana a Catalunya - segle XV.
  • Decret d'expulsi?? dels jueus - 1492 que provoca la seva persecuci??, exili i l'expoli de les seves propietats.

[edita] Segle XVIII

Despr??s de la derrota catalana a la guerra de successi??, el Principat va perdre els furs i privilegis econ??mics i socials que disposava des de la fusi?? de la Corona d???Arag?? amb la de Castella. Felip V va reorganitzar a nivell estatal la hisenda p??blica i va centralitzar l???estat, menys al regne de Navarra i les altres prov??ncies basques. A conseq????ncia d???aix??:

  • Es considera el naixement de l???estat espanyol.
  • Es van prohibir les institucions catalanes.
  • Es va centralitzar la recaptaci?? d???impostos
  • Es van modernitzar els sistemes d???assignaci?? de quotes .
  • Es va introduir a la Corona D???Arag?? l???impost del cadastre, que va multiplicar per sis la pressi?? fiscal de la pagesia catalano-aragonesa.
  • Es va poder fer censos de poblaci?? propietat molt minuciosament.

Encara que a curt termini i socialment la monarquia borb??nica va suposar un pas endarrere per les aspiracions de la Corona D???Arag??. L???expansi?? demogr??fica va arribar pel per??ode de pau que l???estat espanyol gaudia i amb l???augment de la taxa de natalitat, encara que la taxa de mortalitat era elevada i Catalunya estava en una fase estacion??ria alta de poblaci??, va arribar l???augment econ??mic i el canvi social en la producci?? manufacturera a Catalunya. Ja que:

  • A tot l???estat espanyol es van millorar les t??cniques de conreu i la productivitat del camp, gr??cies als ministres il??lustrats de Carles III. I sobretot a Catalunya on els pagesos tenien contractes, com el de rabassa morta, que permetien un conreu m??s lliure i el camp catal?? va tenir una amplificaci?? de les terres cultivables, la intensificaci?? dels rendiments i l???especialitzaci??.
  • La nova producci?? manufacturera catalana va fer cr??ixer l???economia catalana:
    • Amb la creaci?? de les Manufactures Reials, que eren grans tallers que gaudien de la protecci?? de la Corona i eren independents a les regles dels gremis, i que proporcionaven provisions a l???exercit.
    • Els gremis van oferir nous productes com els de luxe i de decorament de les cases nobili??ries.
    • Van sorgir les primeres companyies catalanes d???estampaci?? d???indianes que fabricaven teixits de cot??. Amb els capitals obtinguts es va incrementar la demanda i va permetre invertir i millorar el jove sector t??xtil catal??.
    • Amb la fundaci?? de les Juntes de Comer?? de Barcelona, 1758, i les companyies comercials que van impulsar la producci?? industrial i l???activitat comercial.
    • El decret de la llibertat de Comer?? que va firmar Carles III, que va permetre acabar amb el monopoli de Cadis i va autoritza a Catalunya el comer?? amb les col??nies de Sud Am??rica.

[edita] Segle XIX

[edita] La febre d'or i la industrialitzaci??

Els principis del segle XIX van ser durs per l???economia catalana que va haver de suportar la Guerra Gran i la del Franc??s que la van desmuntar. Per?? el naixement d???una nova burgesia moderna i arriscada va permetre realitzar el canvi econ??mic m??s important en la hist??ria contempor??nia: el naixement de la ind??stria catalana.

Com s'ha destacat abans, a Catalunya hi va haver un seguit de factors que van facilitar la industrialitzaci??, com s??n:

  • Tradici?? artesana i manufacturera.
  • Inici de la industrialitzaci?? catalana a c??pia del model angl??s.
  • Avan??ament econ??mic respecte a Espanya.
  • Creixement demogr??fic que va generar m?? d???obra abundant
  • Iniciativa empresarial.
  • Els gremis del t??xtil fabricaven teixits d???indianes que comerciaven amb les col??nies espanyoles, cosa que va fer arribar capital a Catalunya, que futurament es va invertir en la ind??stria cotonera.
  • L???agricultura catalana s???havia modernitzat. Els latifundis no van existir gr??cies als contractes de rabassa morta en l'??mbit de la vinya, contractes d???emfiteusi i els contractes d???arrendament que s???utilitzaven des de feia d??cades. A m??s, l???agricultura exportava molts productes tant al mercat interior com a la resta d???Europa.

Entre 1832 i 1833 es va fundar a Barcelona la primera f??brica que funcionava amb vapor, la f??brica Bonaplata. I Durant el 1832 al 1875, les primeres f??briques t??xtils es van situar a prop del port de Barcelona, ja que el carb?? que necessitaven per produir el vapor l???importaven del Regne Unit, on era m??s barat, aix?? com el cot?? necessari per produir els teixits tamb?? era importat. Aquestes primeres f??briques s???anomenaven Vapors. Els vapors van ser molt populars fins als anys 60, per?? l???elevat cost del carb?? va provocar la creaci?? de les col??nies industrials que utilitzaven grans turbines a prop dels salts d???aigua i aix??, aprofitaven l???energia hidr??ulica.

Les col??nies industrials eren com petites ciutats, on els treballadors vivien sota les ordres del patr??. En les col??nies industrials no hi havia moviments obrers, i aix?? feia que els patrons tinguessin menys mals de cap. Tamb?? estalviaven molt pel fet que no feien servir carb??. Tot i aix??, tamb?? hi havia inconvenients com la poca formaci?? professional dels obrers i el poc cabal dels rius en aquells temps.

L???economia catalana va evolucionar poc a poc, per?? a pas ferm gr??cies a la prohibici?? de venta de teixits anglesos a les col??nies espanyoles, ja que era impossible que els teixits catalans competissin amb la qualitat i el preu dels teixits de les pot??ncies europees industrials. Aix?? va comportar que el mercat espanyol qued??s a mans de la ind??stria catalana;si el 1830, la ind??stria catalana subministrava la demanda del 20% de teixits a Espanya, el 1850 ja en subministrava m??s del 75%.

[edita] Fets destacables

[edita] Primera democr??cia a Espanya

[edita] La immigraci?? i la fil??loxera

Durant el per??ode 1875-1898, Catalunya va experimentar un augment de poblaci?? i de l???economia en general. L???augment demogr??fic al Principat va ser superior que a la resta de l???estat, i gaireb?? igual que als diferents pa??sos europeus, ja que Catalunya va comen??ar a rebre molts immigrants de v??ries regions d???Espanya, fet que va provocar la disposici?? de m??s capital hum?? per les ind??stries catalanes. La ind??stria catalana va cr??ixer poc a poc fins arribar a tenir m??s import??ncia econ??mica que l???agricultura, contr??riament d'Espanya .

La ind??stria cotonera va provocar que el govern fiques m??s aranzels als productes estrangers degut a la petita crisi que patien per l???elevat preu de les fonts d???energies, i futurament va fer aplicar m??s aranzels per la p??rdua de Cuba com a col??nia espanyola, el mercat m??s important per la ind??stria catalana.

Tamb?? s???ha de destacar que a Catalunya, la vinya va tenir una gran import??ncia i va cr??ixer molt des que la fil??loxera destru??s la vinya francesa; va haver-hi grans inversions a la vinya, que van fer que l???economia catalana trob??s un altre sector a explotar, per?? la fil??loxera tamb?? va arribara les terres catalanes i va destruir gran part del conreu. Aix?? va desencadenar una crisi, ja que les inversions no havien sortit rendibles i molts propietaris van rescindir els seus contractes de rabassa morta amb els seus pagesos. Encara que es va reorganitzar r??pidament, el sector va perdre import??ncia al sector exterior i no es va poder recuperar la bona situaci?? anterior.

Aix?? doncs, encara que la ind??stria cotonera va ser la ins??gnia de l???economia catalana durant tot el segle XIX i part del segle XX, tamb?? hi va haver sectors industrials catalans molt importants a l'??poca com:

  • la ind??stria agroaliment??ria; que des de els finals del segle XVIII ja exportava productes i s???havia comen??at a comercialitzar.
  • la ind??stria vitivin??cola; va tenir molta import??ncia en el mercat espanyol i europeu durant l???any que la fil??loxera va arrasar la vinya francesa.
  • la ind??stria mec??nica; que estava a Barcelona, i tenia grans f??briques com la Nueva Vulcano, L???Espanya Industrial i la Maquinista Terrestre i Mar??tima de Barcelona.

La revoluci?? industrial catalana, amb el seu desenvolupament peculiar a base de risc, iniciativa, treball i proteccionisme, va permetre a Catalunya ser la f??brica d???Espanya i va constituir un senyal d???identitat que va diferenciar la societat catalana de la resta de l'estat.

  • Planas y Flaquer Construeix el primer transformador -1894.

[edita] Intent fracassat de proclamaci?? d'un estat catal??

[edita] Segle XX

[edita] Creixement demogr??fic, expansions i crisis

Durant el per??ode 1898-1936, la poblaci?? catalana va augmentar molt. El 1900 la poblaci?? a Catalunya era de gaireb?? 2 milions i al 1930 la poblaci?? passava dels 3 milions, aquest fenomen es va veure sobretot en la ciutat de Barcelona que va ser la primera ciutat de l???estat espanyol que va passar d???un mili?? d???habitants el 1930. Aix?? va suposar que Barcelona s???annex??s als pobles del voltant com Sarri??, el Poble Sec, Sant Andreu, etc. Que avui en dia, s??n barris barcelonins. El pulm?? industrial va concentrar-se a Sant Mart?? i tamb?? va esdevenir molt important el port de Barcelona en l?????mbit comercial de la ciutat.

El creixement de la poblaci?? catalana no va ser gr??cies a la fecunditat catalana, que va baixar respecte d??cades anteriors, sino gr??cies a la immigraci?? que arribava d???Espanya, la millora de l???atenci?? m??dica a la poblaci?? i l???augment de la pr??ctica de l'higiene en la societat.

En l?????mbit del camp catal??, la productivitat va cr??ixer gr??cies a nous adobs, l???augment dels regadius, noves t??cniques i nous conreus. Els llocs on van notar m??s la millora de la productivitat de l???agricultura va ser en els arrossars del Delta de l???Ebre i les hortes catalanes. En canvi, la producci?? vit??cola catalana no es va recuperar de la crisi de la fil??loxera i va portar un enorme conflicte social que va durar fins temps de la Rep??blica. La ind??stria catalana va passar per cinc per??odes diferents, tres d'expansi?? (1900-1907, 1913-1918, 1923-1929) i dos de crisi (1908-1912, 1919-1923).

La p??rdua de les col??nies espanyoles l???any 1898 van suposar un retroc??s a curt termini per l???economia espanyola, i sobretot catalana. Cap a la primera d??cada del segle XX, la p??rdua de Cuba va suposar una repatriaci?? del capital catal?? invertit a l'illa i va permetre la inversi?? al Principat i el creixement va ser del 2???2%, bastant baix comparat amb el del [[1898] que havia sigut d???un 5???5%. El mercat principal exterior va passar a ser EUA, amb un 72% de quota de mercat, per aix?? el creixement anual de la ind??stria va ser m??s baix que els creixements de finals del segle XIX, quan es disposava del mercat colonial. La crisi del 1908 al 1912 va ser per la depend??ncia m??xima amb l???exterior, ja que es necessitava importar el cot??, les m??quines i les fonts d???energia. La recuperaci?? es va donar per tres factors principals:

  • L???electrificaci?? de les f??briques, sobretot gr??cies a la creaci?? de grans companyies hidroel??ctriques com, Traction Light and Power, popularment coneguda com la Canadenca. Que va permetre allunyar les ind??stries dels ports i rius.
  • La potenciaci?? de nous subsectors industrials com el qu??mic, metal??l??rgic, automobil??stic, que van restar import??ncia al sector t??xtil que va comen??ar a perdre import??ncia a la ind??stria catalana, tot i continuar sent-ne la referent.
  • L???esclat de la primera guerra mundial, que va permetre que el mercat exterior m??s important fos el l???europeu amb un 70% d???exportacions.

Despr??s de la guerra, el capital guanyat es va invertir en renovar les f??briques velles i va fer pujar la productivitat, per?? es va perdre el mercat europeu i es va tornar al mercat interior i proteccionista, fent que el mercat exterior sols fos important a EUA amb el 70% de les exportacions.

Durant la segona d??cada del segle XX, la ind??stria va aprofitar el dol?? moment que vivia l???economia mundial i va permetre el creixement econ??mic. En el sector exterior es va recuperar pes en les antigues col??nies, amb 35% de les exportacions i el govern de Primo de Rivera va provocar l???augment dels salaris i la baixada dels preus per poder conviure m??s pac??ficament amb les classes populars. Per?? el ???crack borsari??? del 1929 va comportar una crisi mundial i durant els anys de la Segona Rep??blica l???economia de l'estat va passar per un per??ode de crisi i estancament.

[edita] Impuls econ??mic durant la Mancomunitat

[edita] La Guerra Civil i la post-guerra

Bitllet de la Generalitat de Catalunya em??s el 1936.
Bitllet de la Generalitat de Catalunya em??s el 1936.

L???esclat de la guerra civil va acabar de delmar moltes ind??stries, i fins i tot, algunes van ser obligades a convertir-se moment??niament en ind??stries de fabricaci?? d???armes. Durant la guerra civil, la part industrial de la perif??ria catalana, madrilenya i basca es va veure afectada per la p??rdua de capital hum??, social i de infrastructures com magatzems, m??quines, instal??lacions de producci?? d???energia, etc. La vict??ria dels rebels va fer pujar al poder al general Franco, que imitant les pol??tiques econ??mica feixista de Mussolini i la pol??tica econ??mica nazi de Hitler va implantar l???autarquia.

L???inici del franquisme es va veure caracteritzat per la pol??tica econ??mica aut??rquica. L???autarquia es refereix al nacionalisme econ??mic extrem, que es tracta de dotar un estat de tot el que necessita utilitzant els seus mateixos recursos. Evidentment aquest experiment va anar molt malament per factors diversos:

  • Les regions hist??ricament industrials van patir el tancament del comer?? exterior i van entrar les seves ind??stries en un estancament productiu, de qualitat, productivitat i tecnologia del proc??s industrial. Van acumular m??s retard industrial.
  • El mercat interior, com gaireb?? tota la historia d???Espanya era incapa?? de consumir com anys anteriors, ja que la poblaci?? sortia de la guerra i tenia un renda molt baixa.
  • La p??rdua de capital hum?? i de les instal??lacions industrials durant els combats de la guerra civil van suposar un cop molt dur a les inversions que s???havien realitzat.
  • L???INI, organitzaci?? creada per subvencionar les empreses espanyoles tenia molt poc pressupost i feia seguir als empresaris unes pol??tiques que no eren profitoses i que van provocar nombroses fallides en les empreses.
  • Franco va afirmar un cop que: hemos de descogestionar las grandes y peligrosas concentraciones industriales de Vizcaya i Barcelona.. L???empresariat catal?? va veure amena??ades les seves propietats industrials. I van patir els problemes d???energia que es van donar a Catalunya quan el govern aut??rquic va voler controlar l???energia produ??da.
  • L???estraperlo i els mercats negres van generar molta corrupci?? i va acabar de danyar el sistema.
  • Com que Espanya no complia els requisits m??nims democr??tics va veure com els Estats Units d'Am??rica no enviaven diners del Pla Marshall i es quedava sense ajudes.

El 1941 Franco aprova la Llei de Bases d'Ordenaci?? Ferrovi??ria i dels Transports per Carretera que estableix la nacionalitzaci?? i agrupament en una sola empresa de totes les companyies d'ample de 1,668 metres de l'estat espanyol, que pasen a formar part de la Red Nacional de los Ferrocarriles Espa??oles, RENFE.

Els mals resultats van ser molt clars, la renta del 1933 no es va igualar fins el 1953, la producci?? agr??ria no va cr??ixer i el racionament es va imposar, la producci?? industrial era molt baixa, etc.

[edita] El Pla d'Estabilitzaci??

Durant la d??cada dels cinquanta, es va anar millorant, encara que molt poc, la renda i el benestar de la poblaci?? gr??cies al fi del racionament, 1951, i amb l???inici del creixement moderat. L???any 1953, Espanya va comen??ar a obrir el seu mercat i va comen??ar a permetre un comer?? exterior i va rebre diners dels EUA, a canvi d???instal??lacions militars que EUA ficava a Espanya per poder tenir una base provisional en plena guerra freda. Tamb?? era l???any que entrava a l'ONU i s???iniciava el turisme. Per?? no es va poder evitar que l???autarquia caigu??s pel seu propi pes. Una inflaci?? alt??ssima va ser la causa principal de la redacci?? del pla d'estabilitzaci?? del 1959.

Les conseq????ncies a curt termini no van ser del tot bones ja que hi va haver un nombr??s atur, i la inflaci?? encara va ser alta fins el 1961, per?? en tot l???estat en els anys posteriors es va donar a con??ixer el ???milagro espa??ol???, ??poca de gran creixement. A Catalunya va ser l?????poca que moltes multinacionals gr??cies a l???obertura de mercat van instal??lar-se en la perif??ria i va donar el naixement del anomenat ???cintur?? roig???, aquestes multinacionals moltes fabricaven b??ns amb metall i aquesta expansi?? de la ind??stria metal??l??rgica, qu??mica i especialitzada va contrastar amb l???inici de la crisi del t??xtil. Aquestes noves inversions estrangeres van comportar una reducci?? brutal de l???atur a Catalunya i tamb?? en part a la resta d???Espanya amb la creaci?? de nous pols industrials, per?? aix?? no va impedir que prop de 1 mili?? d???espanyols immigressin des de la d??cada del 60 als 70 a Catalunya per buscar feina i modifiquessin la societat catalana amb el mestissatge. Les causes d???aquest gran creixement industrial i econ??mic a Catalunya van ser:

  • La inversi?? estrangera va ser molt elevada, com a conseq????ncia dels baixos salaris que rebien els obrers, de la inexist??ncia de sindicats i de l???especialitzaci?? dels obrers catalans.
  • El gran nombre d???ocupaci?? va requerir l???arribada massiva de molts immigrants andalusos que sense ells, segurament la implantaci?? de les noves empreses, moltes multinacionals, no hagu??s set possible.
  • El comer?? exterior va obrir-se, i va permetre tornar a participar en el mercat a Catalunya i Espanya. Tamb?? va permetre l???arribava massiva de importacions que van permetre la renovaci?? cultural i social de Catalunya.
  • El turisme va esdevenir una forta quantitat d???ingressos, cosa que va permetre el naixement del turisme a Catalunya. Encara que les balears eren el principal dest?? del turisme d'origen espanyol.
  • El r??gim franquista va deixar de banda la pol??tica de descongestionar l???economia catalana en veure que Catalunya era la f??brica d???Espanya i va afavorir la implantaci?? de noves f??briques, com la petroqu??mica de Tarragona.
  • L???aparici?? del sub-sector de la construcci??.

Les relacions econ??miques entre Espanya i Catalunya van ser m??ximes, ja que el mercat exterior encara no representava un pes important en l???economia catalana, i per tant Espanya era el m??xim importador de bens i serveis a Catalunya i Catalunya exportava gaireb?? tota la seva producci?? a Espanya.

El gran creixement i l???inici dels plans de desenvolupament van fer apar??ixer la depend??ncia petroliera i energ??tica. El 1973 la crisi del petroli va fer molt mal a l???economia catalana i franquista, i en aquell moment ??s va veure que el creixement econ??mic no va ser el mateix que el creixement del benestar social cosa que ??s va notar quan es va tornar a cr??ixer l???atur i veure que no hi havia cap subvenci?? ni cap ajuda pels aturats ni pels obrers que van quedar discapacitats.

El franquisme tant per Catalunya i per Espanya va suposar un pas endarrere en l?????mbit econ??mic, social, cultural, etc., ja que l???autarquia va suposar un canvi brutal per l???empresariat de la d??cada dels 40, van quedar fora de l?????rbita europea i es van veure obligats a abandonar el mercat exterior i tornar als inicis de la industrialitzaci?? amb pol??tiques corporativistes, proteccionistes i aranzel??ries. Encara que al 1959 es va aconseguir l?????xit del pla de Estabilitzaci??, al 1973, any d???inici de la crisi, es va deixar en evid??ncia la poca inversi?? del estat en pol??tica social com ara els subsidis d???atur.

[edita] La transici?? i el per??ode democr??tic

Despr??s de la caiguda de la dictadura, va sorgir el proc??s anomenat transici?? que va portar Espanya a la plena democr??cia. En plena transici??, 1977, es van abordar els plans anomenats, Plans de la Moncloa, que van real??ar la pol??tica econ??mica a Espanya, reduint el gran atur, baixant moderadament la inflaci?? i el deute amb l???exterior que hi havia a Espanya mitjan??ant mesures de sanejament a curt termini com pol??tiques macroeconomies, fixaci?? del canvi de la moneda, flexibilitzaci?? del mercat laboral, etc. Ja que la crisi del petroli va fer reduir el nombre de f??briques, sobretot a les zones regionals industrialitzades, i va ser la conseq????ncia d???un atur elevad??ssim. Encara que l???economia espanyola i catalana va quedar molt tocada i fins l???entrada a la CEE (Comunitat Econ??mica Europea), no va estabilitzar-se.

Tamb?? els bancs es van recuperar de la seva crisi, una crisi que va n??ixer quan les ind??stries i empreses que van fer fallida no van poder tornar els cr??dits, la gent va demanar cr??dits per afrontar els anys de crisis per?? no es va poder donar els cr??dits desitjats a falta de liquidesa del sistema bancari. La crisi ??s va solventar amb la reducci?? de la inflaci??, l???estalvi realitzat per part de la gent i l???arribada de diner estranger al sistema bancari espanyol.

Per la seva banda Catalunya va votar a favor de l???Estatut de Sau de 1979, que permetia a Catalunya obtenir cert autogovern, a llarg de l???inici de la democr??cia es van votar a favor tots el estatuts d???autonomia de les CCAA d???Espanya i va convertir a Espanya en un estat auton??mic. Les primeres eleccions al parlament les va guanyar el partit pol??tic de CiU i les generals d???Espanya les va guanyar UCD. Aquest clima de democr??cia feble es va alterar amb la crisi del 1973 que mai es va resoldre adequadament i fins el 1985 l???economia va patir constants alts i baixos.

Catalunya en l?????mbit demogr??fic des de 1980 a l???actualitat, la poblaci?? catalana en aquestes dues darreres d??cades i mitja, s???ha envellit molt i ha entrat definitivament en una fase estacionaria baixa, encara que la poblaci?? ha crescut gr??cies a l???arribada de nous immigrants que han perm??s que actualment la poblaci?? catalana estigui aproximadament en els 7 milions d???habitants.

L???activitat econ??mica de Catalunya ha evolucionat i ha millorat molt respecte del 1980, amb una renta per c??pita m??s elevada, un sector exterior cada cop m??s present, la terciaritzaci?? de l???economia, etc. L???agricultura catalana no es gaire representativa en el PIB catal??, per?? ha experimentat un gran dinamisme gr??cies en part de l???especialitzaci?? dels conreus, a l???orientaci?? comercial, millora de la qualitat, la subvenci?? de la UE i la potenciaci?? de la ind??stria agroaliment??ria; com la vit??cola, transformadora de carn, d???olis, etc. En la ramaderia s???ha donat molta import??ncia al sector porc?? i la pesca s???ha mantingut constant en la captura de tones, 60 tones per any aproximadament des de 1980 fins l???actualitat.

En el sector secundari, s???ha mostrat com sempre molt important en el PIB gr??cies a l???arribada de la inversi?? estrangera, creaci?? de noves multinacionals i la important modernitzaci?? tecnol??gica i d???organitzaci?? que s???ha fet per afrontar amb garanties la nova compet??ncia. Catalunya continua sent la regi?? d???Espanya amb m??s presencia de ind??stria. Les ind??stries catalanes m??s representatives s??n:

  • La ind??stria metal??l??rgica: que s???ha beneficiat de les inversions estrangeres i les compres de les dues principals empreses, SEAT i Motor Ib??rica, la primera per capital alemany i la segona per capital nip??. El subsector dels electrodom??stics tamb?? ha notat for??a les inversions i gr??cies a les inversions i la renovaci?? tecnol??gica, Catalunya exporta un nombr??s nombre de productes en el mercat nacional i internacional.
  • La ind??stria t??xtil: Encara que el sector tradicional ha anat perdent pes per culpa de la gran compet??ncia dels productes t??xtils de l?????sia. Encara hi ha un gran nombre de empreses t??xtils que s???han tingut que especialitzar i fer dissenys i acabats millors per competir en el dia d???avui.
  • La ind??stria qu??mica: Ha crescut molt durant les 4 darreres d??cades, i sobretot aix?? es defineix amb la implantaci?? de la petroqu??mica a Tarragona, els parcs tecnol??gics en moltes ciutats catalanes i la forta implantaci?? de la ind??stria farmac??utica.
  • La ind??stria agroaliment??ria: Tamb?? ha set un sector que ha crescut molt gr??cies a l???alta producci?? de vins i caves, i als derivats de les carns, gaireb?? totes les empreses d???aquest tipus s??n de capital catal??. En canvi el capital estranger s???imposa en les ind??stries de productes l??ctics, dol??os, precuinats, etc.

Tamb?? s???ha de esmentar la progressiva descentralitzaci?? del sector secundari, on la majoria de ciutats i pobles grans tenen el seu pol??gon propi. A causa de:

  1. Millora de les infrastructures en els camins, carreteres, i obra p??blica en general en les comarques de menor implantaci?? industrial.
  2. La varietat de subsectors de les ind??stries i la especialitzaci?? de les ind??stries
  3. L???establiment del tercer cintur?? i el desig de implantaci?? del tercer cintur??.

En el sector terciari, el turisme, les entitats banc??ries, el comer?? i el sector p??blic han estat els sector que m??s han crescut a Catalunya des de l???inici de l???etapa democr??tica.

  • El turisme; s???ha esdevingut en uns dels sectors m??s importants a Catalunya. Des dels inicis del segle XIX cada any es passa dels 20 milions de turistes anuals.
  • Les entitats banc??ries; han passat a tenir una enorme import??ncia en l???economia catalana, sobretot les caixes d???estalvis i les assegurances de tota mena.
  • El comer??; la seva estructura a canviat molt, ja que el petit comer?? cada cop es veu m??s amena??at per les gran superf??cies comercials, que ofereixen preus m??s barats i m??s productes. I per aix?? els petits comer??os s???han modernitzat i especialitzat per afrontar amb garanties la compet??ncia de les gran superf??cies.

El sector p??blic; en les dues darreres d??cades i mitja s???han creat noves empreses com la Corporaci?? Catalana de la R??dio i Televisi??, i s???han potencialitzat altres com els ferrocarrils de Catalunya. Encara que moltes empreses p??bliques estatals s???han privatitzat com Telef??nica i Iberia.

Tot i aix?? el sector p??blic catal?? d??na una enorme quantitat d???ocupaci??, tan sols els funcionaris de l???ensenyament s??n 100.000 a Catalunya, i actualment es fan noves pol??tiques de captaci?? de professorat.

El factor clau de l???estat actual de l???economia catalana i espanyola ha estat la integraci?? a la UE ja que ha perm??s:

  • Liberalitzar el mercat, rebre subvencions de les pot??ncies europees per arribar a una equitat econ??mica amb elles, inversions estrangeres de gran import??ncia, innovaci?? en les empreses i modernitzaci?? de la societat. Essent un fet la integraci?? a la UE, es pot assegurar que el balan?? de la integraci?? a la UE ha set positiva i el balan?? de l???etapa democr??tica tamb?? ho ha set, ja que ha perm??s cr??ixer econ??micament, socialment, culturalment, etc., tant a Catalunya com Espanya. I ha perm??s a Catalunya participar al mercat internacional que ha esdevingut en el primer importador de productes a Catalunya i consumeix una gran quantitat d???exportacions catalanes, encara que el comprador principal continua sent l???estat Espanyol.
  • Entrada a la Uni?? Europea - 1986.
  • Cas Banca Catalana, amb implicacions dels interessos del propi President de la Generalitat.

[edita] Catalunya a l'actualitat

  • Entrada en vigor de l'Euro com a moneda ??nica - 2002.
  • La Fundaci?? Trias Fargas publica un informe sobre l'espoli fiscal - 2005, en el que afirma que el d??ficit fiscal ??s de 450 Euros cada seg??n [1]