Viquip??dia:Articles seleccionats d'hist??ria de l'art
De Viquip??dia
Articles per tem??tica: Andorra ?? Arts Visuals ?? Astronomia ?? B??squet ?? Biografies ?? Biologia ?? Biotecnologia ?? Catalunya ?? Ci??ncia ?? Ci??ncies de la salut ?? Economia ?? Entreteniment ?? Filosofia ?? Filosofia oriental ?? F??sica ?? F??rmula 1 ?? Futbol ?? Geografia ?? Hist??ria ?? Ling????stica ?? Llengua catalana ?? Lleng??es ?? Manga ?? Matem??tiques ?? M??xic ?? Mitologia ?? Occit??nia ?? Pa??s Valenci?? ?? Qu??mica ?? Societat ?? Terra Mitjana ?? Tecnologia ?? Uni?? Sovi??tica ?? Videojocs
[edita] Articles del Portal de la Hist??ria de l'art
El conjunt monumental de les esgl??sies de Sant Pere de Terrassa el formen les esgl??sies rom??niques de Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria, situades a la conflu??ncia dels torrents de Vallparad??s i Montner, a l'antic nucli visig??tic d'??gara, origen del poble de Sant Pere, avui barri de Terrassa. S??n el conjunt art??stic m??s important de la ciutat i una de les joies de l'art rom??nic catal??.
Les tres esgl??sies es van bastir vora l'empla??ament de l'antiga ??gara romana (de la qual encara es conserven restes) com a seu del bisbat d'??gara, constitu??t cap a l'any 450 i que va perdurar fins a la invasi?? sarra??na, al segle VIII. Se sap el nom d'alguns dels seus bisbes (com ara el primer, Ireneu) i s'hi va reunir un concili provincial de la Tarraconense l'any 614. El conjunt episcopal segueix el model bizant?? de l'antiguitat, amb dues esgl??sies (Sant Pere i Santa Maria) i un baptisteri (Sant Miquel). Despr??s d'un llarg proc??s constructiu, les esgl??sies van quedar enllestides segons la forma actual cap als segles XI i XII i s??n de factura rom??nica, edificades sobre antics edificis prerom??nics de l'??poca visig??tica.
{{Article d'hist??ria_de_l'art_del_mes_ 01}} - discussi?? - edici?? - historial
Tuthmosis III fou fara?? de la dinastia XVIII de l'Antic Egipte. Va regnar segons las cronologies d'una data que va entre el 1500 i el 1480 aC a una que va entre el 1450 i el 1425 aC. El seu regnat fou de mes de 50 anys si be els primers 20 o 22 els va passar sota reg??ncia de Hatshepsut i despr??s amb ella mateixa com a reina principal exercint el poder efectiu.
Era fill de Tuthmosis II i d'una dona secundaria anomenada Isis o Iset. Quant el seu pare Tuthmosis II va morir era molt jove i la germana i esposa del difunt va assolir la reg??ncia i al cap d'un temps es va proclamar reina per dret propi.
El seu nom d'Horus fou Anakhtkhamwaset; el nebti Aasefjtemtawnebu, l'Horus d'or Djeserjaw i el nom de regne fou Menkheperre (La manifestaci?? de Ra es duradora). El seu Sa Ra era Djehutymes per?? es mes conegut per la forma grega Tuthmosis (nascut del deu Toth). Tot i que Hatshepsut va assolir la corona, Tuthmosis fou representat a les inscripcions i els anys del regnat de la reina es van comptabilitzar sobre el regnat de Tuthmosis. Probablement va exercir funcions militar sota la seva madrastra i potser li va fingir una sotsmissi?? falsa per salvar la vida. Se l'acusa de destruir la mem??ria de la reina fent esborrar el seu nom de les inscripcions i destruint les seves imatges. El monument mes afectat fou el temple mortuori de la reina a Deir al-Bari.
Les seves activitats militars durant els seus 42 anys de regnat foren recordades amb gran detall per l'arxiver i escriba reial Thanuni i foren gravades al santuari de Karnak i a la tomba del mateix Thanuni.
{{Article d'hist??ria_de_l'art_del_mes_ 02}} - discussi?? - edici?? - historial
L'Impressionisme ??s una escola pict??rica nascuda a Fran??a que es va manifestar sobretot, de 1874 a 1886 i qui va marcar la ruptura de l'art modern amb l'academicisme. Destaca la seva tend??ncia a recollir les impressions fugitives, la mobilitat dels fen??mens m??s que l'aspecte estable i conceptual de les coses. L'impressionisme ??s considerat el moviment m??s important a la pintura de les ??ltimes d??cades del segle XIX.
Des de la seva creaci??, sota el regnat de Llu??s XIV a Fran??a, l'Acad??mia reial de pintura i d'escultura privilegiava l'ensenyament del dibuix, ja que aquest es podia definir en un cos de doctrina ben estructurat per al qual la c??pia dels models de l'escultura antiga constitu??a la refer??ncia a l'ideal de bellesa. El color, considerat des d'Arist??til com un accident de la llum, es prestava molt menys b?? a una pedagogia estructurada. Tampoc era, en aquell temps, ensenyada al si de l'Acad??mia, sin?? en tallers particulars. S??n els descobriments de la ci??ncia que, progressivament, van aportant un coneixement millor de la constituci?? de la llum blanca. La descomposici?? de la llum pel prisma de Newton (1642-1727) obrir?? la porta a la teoritzaci?? de les relacions de colors. ??s crea aix?? un marc conceptual que altres investigadors aprofundiran (Buffon, 1707-1788, sobretot).
{{Article d'hist??ria_de_l'art_del_mes_ 03}} - discussi?? - edici?? - historial
La bas??lica de Santa Maria del Fiore ??s la catedral de Flor??ncia, una de les obres mestres de l'art g??tic i del primer Renaixement itali??. S??mbol de la riquesa i del poder de la capital toscana als segles XIII i XIV, la catedral florentina, coneguda com el Duomo, ??s un dels edificis m??s grans de la cristiandat: t?? 155 m de llarg, 130 m d'ample (d'una banda a l'altra del transsepte) i 107 m d'alt, des de la base fins dalt de tot de la c??pula.
Hi destaquen sobretot la grandiosa c??pula de Brunelleschi i el campanar exempt del Giotto, de 82 m d'altura. Tamb?? ??s digne d'esmentar-se l'adjacent baptisteri de San Giovanni, amb les famoses portes de bronze de Gioberti. El conjunt format per l'esgl??sia, el campanar i el baptisteri, al cor de la ciutat, conforma un dels joiells art??stics i arquitect??nics de Flor??ncia.
El nom de la catedral, "Santa Maria de la Flor", es refereix al lliri, s??mbol de la ciutat.
{{Article d'hist??ria_de_l'art_del_mes_ 04}} - discussi?? - edici?? - historial
La Col??legiata Bas??lica de Santa Maria, o com es diu popularment, La Seu, ??s l'edifici m??s emblem??tic del g??tic religi??s manres??. Corona el Puig Cardener, bressol hist??ric de la ciutat i des d'on es contempla un bon panorama sobre el riu, ocupa l'espai de construccions religioses i civils m??s antigues. ??s, sens dubte, la imatge m??s cl??ssica i bonica de la ciutat.
El primer nom fa refer??ncia al cap??tol de canonges que acull, mentre que de la denominaci?? de bas??lica correspon al t??tol atorgat l'any 1886 pel papa Lle?? XIII. L'any 1931 fou declarada monument hist??rico-art??stic de car??cter nacional.
L'esgl??sia de Santa Maria de Manresa apareix documentada l'any 890. El 999, les tropes musulmanes d'Al-Mansur la van devastar, com tota la ciutat. No fou fins l'any 1000 quan el comte Berenguer Ramon I i la seva mare, la comtessa Ermessenda, juntament amb Oliba, bisbe de Vic, van restituir l'antiga dotaci?? de l'esgl??sia. Se'n conclueix doncs que abans de la construcci?? rom??nica del segle XI, precedent a l'actual edifici g??tic, n???hi havia hagut dues d'anteriors, prerom??niques.
{{Article d'hist??ria_de_l'art_del_mes_ 05}} - discussi?? - edici?? - historial
Filippo Tommaso Marinetti (Alexandria, Egipte, 22 de desembre 1876 - Bellagio, Como, 2 de desembre 1944); poeta, novel??lista, dramaturg i editor itali?? del segle XX; conegut, sobretot, per ser el fundador del Futurisme, moviment d???avantguarda hist??ric de principis del segle XX.
Marinetti (en d???altres documents apareix com a "Filippo Achille Emilio") passa els primers anys de la seva vida a Alexandria, Egipte, a on el seu pare (Enrico M.) i la seva mare (Amalia Grolli) convivien en more uxorio. El seu amor per la literatura nasqu?? quan encara era un nen, al col??legi. Als 17 anys fund?? la seva primera revista estudiantil, Papyrus; els jesu??tes l???amena??aren d???expulsi?? per haver introdu??t a l???escola la lectura escandalosa d?????mile Zola. Fou enviat lluny de la fam??lia a diplomar-se a Par??s a on obtingu?? una beca al 1893. All?? s???inscriv?? a la facultat de dret de Pavia, juntament amb el seu germ?? gran Leone.
La mort d???aquest darrer, amb nom??s vint anys, fou el primer trauma en la vida Marinetti que, despr??s de graduar-se (1899), decid?? abandonar la jurisprud??ncia i seguir la seva vocaci?? liter??ria. Des d???aquest moment mai deix?? d???experimentar en qualsevol camp de la literatura (poesia, narrativa, teatre, paraules en llibertat), signant sempre com a "Filippo Tommaso Marinetti". L???any 1902 pateix una altra p??rdua important: mor la seva mare Amalia Grolli, que sempre l???havia encoratjat a practicar la poesia.
{{Article d'hist??ria_de_l'art_del_mes_ 06}} - discussi?? - edici?? - historial
La Dama d'Elx ??s una escultura monol??tica i policrom??tica que es trob?? casualment al jaciment arqueol??gic de l'Alc??dia, en l'any 1897, prop de 2 km. al sud d'Elx (Baix Vinalop??). Generalment, es considera que la Dama d'Elx ??s una escultura d'art ??ber, datada al segle IV aC, o potser el segle V, ??s a dir, de les ??poques dels romans o dels helen??stics.
Tanmateix, es pensa que representa a una dona que duu complexos i luxosos abellaments al cap, i collarets gruixuts a cada costat de la cara. Com moltes altres figures ??beres religioses de mena que se'n trobaren enlloc, disposa d'un buit a l'esquena el qual, presupossadament, servia per a introduir-hi cendres, rel??quies o d'altres objectes sagrats, i les seues espatlles s'hi disposen lleugerament inclinats cap avant, amb la qual cosa se sospita que se'n tracta d'una deessa o d'una sacerdotessa ??bera.
En els ??ltims anys s'ha convertit en el s??mbol d'Elx, on hi han hagut mobilitzacions socials reivindicant el seu retorn i la seua perman??ncia a l'esmentada ciutat, en voltes d'exhibir-se a Madrid. Despr??s d'unes llargues negociacions i continuades negatives, el 17 de maig de 2006 la Dama va ser traslladada a Elx (al Palau d'Altamira, que ha estat convenientment habilitat) i oberta al p??blic el dia 18 de maig. L'escultura romandr?? a Elx sis mesos i tornar?? a Madrid el dia de l'??ltima representaci?? del misteri d'Elx de l'any 2006.
{{Article d'hist??ria_de_l'art_del_mes_ 07}} - discussi?? - edici?? - historial
Joaqu??n Sorolla i Bastida, (1863-1923). Pintor i artista gr??fic valenci??. Va n??ixer el 27 de febrer de 1863, a Val??ncia. Quan nom??s comptava amb dos anys d'edat, van morir els seus pares a causa d'una epid??mia de c??lera. En quedar ??rfens la seua germana Concha i ell, la seua tia Isabel, germana de sa mare, i el seu marit, de professi?? many??, els van recollir. Passats els anys van intentar ensenyar-li, debades, l'ofici de la manyeria, advertint prompte que la seua vertadera vocaci?? era la pintura.
En 1874 va comen??ar a estudiar a l'Escola Normal Superior on li van aconsellar que tamb?? es matriculara a les classes nocturnes de dibuix a l'Escola d'Artesans. En aquesta ??ltima va rebre, en 1879, una caixa de pintures i un diploma com a premi ???per la seua constant aplicaci?? en el dibuix de figura???. Aqueix mateix any va ingressar a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles de Val??ncia al mateix temps que treballava al taller del seu oncle.
Va ser a l'Acad??mia de Sant Carles on va con??ixer a un altre alumne, Juan Antonio Garc??a, germ?? de qui m??s tard acabaria sent la seua esposa, Clotilde Garc??a. En 1880 va aconseguir una Medalla d'Argent per la seua obra Moro acechando la ocasi??n de su venganza ("Moro aguaitant l'ocasi?? de la seua revenja) en l'exposici?? de la societat 'El Iris'.
{{Article d'hist??ria_de_l'art_del_mes_ 08}} - discussi?? - edici?? - historial
El Monestir de Santo Domingo de Silos ??s una abadia benedictina situada en el municipi de Santo Domingo de Silos, a la prov??ncia de Burgos. La seva celebritat prov?? fonamentalment del seu claustre rom??nic.
El monestir, encara que no en la seva actual configuraci??, es remunta a l'??poca visig??tica (segle VII), si b?? s'esvaeix durant l'ocupaci?? musulmana. Al segle X, anomenat encara San Sebasti?? de Silos, i en especial durant el per??ode en qu?? el comte Fern??n Gonz??lez governa a Castella (930-970), torna a ressorgir la comunitat mon??stica assolint una gran activitat que novament decau sota les destroces d'Almansur. Quan aquest desapareix el 1002 i recobrada la serenitat, el monestir es troba arru??nat i malparat. Quan l'any 1041 Domingo, prior del monestir de San Mill??n de la Cogolla, es refugia a Castella fugint del rei de Navarra, ??s ben rebut pel monarca castell?? Fernando I que li confia la missi?? de restablir l'antiga esplendor i donar una nova empenta al monestir de Silos encara sota l'advocaci?? de Sant Sebasti??. Amb el decidit impuls de Santo Domingo com a abat del cenobio es va erigir l'esgl??sia rom??nica, magn??fic temple de tres naus i cinc absis consagrat el 1088 per l'abat Fortunio, el claustre, que encara perdura, i la resta de les depend??ncies monacals. A la mort del sant, el monestir pren el seu patrocini i passa a denominar-se Santo Domingo de Silos.
{{Article d'hist??ria_de_l'art_del_mes_ 09}} - discussi?? - edici?? - historial
Eduardo Chillida Juantegui ( Sant Sebasti??, Pa??s Basc 1924 - ??d. 2002 ) fou un escultor basc.
Nasqu?? el 10 de gener de 1924 a Sant Sebasti??. Inicialment futbolista, despr??s d'una fractura de genoll va canviar el seu lloc de porter a la Real Sociedad de F??tbol per iniciar-se en la seva vocaci?? art??stica, l'escultura.
Va iniciar-se en el m??n de l'art el 1942 amb uns estudis d'arquitectura que abandonaria per dedicar-se al dibuix i l'escultura en una acad??mia d'art. Va mudar-se a la ciutat de Par??s per con??ixer els moviments art??stics de la capital francesa, i va debutar amb una exposici?? a Les Mains Eblouis el 1950. All?? va relacionar-se amb diversos autors com Eusebio Sempere i Pablo Picasso.
Impressionat per l'escultura grega va iniciar els seus treballs amb el guix per passar despr??s al ferro, el seu material preferit. El seu talent ben aviat fou reconegut, situant-se al costat d'autors com Constantin Br??ncu??i i Giovanni Giacometti.
{{Article d'hist??ria_de_l'art_del_mes_ 10}} - discussi?? - edici?? - historial
Una pintura rupestre ??s un tipus d'art rupestre realitzat pels homes prehist??rics, que demostra que l'home, des del seu origen a la Terra ??s capa?? de realitzar obres d'art a les parets de les coves que habita. Tamb?? s'han trobat pintures sobre c??dols, escultura, cer??miques decorades i objetes ornamentals.
Entre els anys 5000 i 2500 aC., aproximadament, es documenta una nova expressi?? simb??lica lligada als canvis econ??mics i socials que comporten la introducci?? i posterior expansi?? de l'agricultura primitiva. Les pintures rupestres a les parets de les coves, en les qu?? es representen ??ssers humans i animals, es troben a tots els continents de la Terra. Pareix que tots els grups humans al passar per la fase de ca??adors recol.lectors crearen aquest tipus de treball pl??stic durador en el qu?? expressen l'especial relaci?? que tenien amb les criatures del seu entorn i amb les seues deitats. Els motius i materials de les diferents pintures rupestres del m??n tenen un paregut entre s??, malgrat haver estat realitzades a milers de kil??metres de dist??ncia i a milers d'anys de difer??ncia.
{{Article d'hist??ria_de_l'art_del_mes_ 11}} - discussi?? - edici?? - historial
El rococ?? ??s un moviment art??stic nascut a Fran??a als inicis del segle XVIII com a evoluci?? del tardo-barroc. El seu nom sembla ser una combinaci?? de la paraula francesa rocaille (petxina, roca) i de la paraula italiana barroc.
???El rococ?? es defineix pel gust dels colors pastissos, suaus i clars. Predominen les formes naturals, i t?? en com?? amb el barroc el gust pel recarregat. ??s un art mund??, sense connexi?? amb la religi??, que tracta temes de la vida di??ria, de galants i arist??crates, aix?? com el gust pels temes orientals i ex??tics. Es reflecteixen paisatges lluminosos i colorits, ondulacions ramificades i lleugers arabescs florals.
S???expressa sobre tot en la pintura, la decoraci??, al mobiliari, a la moda i a la producci?? d???objectes. La seva pres??ncia a l'arquitectura i escultura ??s menor, motiu pel qual alguns cr??tics el consideren fr??vol i circumscrit a la moda m??s que no pas a l'art.
Amb tot, el terme rococ?? fou acceptat fins i tot pels historiadors de l???art de meitat del segle XIX i, tot i que encara avui hi ha discussions sobre el significat hist??ric de l???estil, el rococ?? ??s avui ??mpliament considerat com un important per??ode del desenvolupament per l'art europeu.
{{Article d'hist??ria de l'art del mes 12}} - discussi?? - edici?? - historial
Articles per tem??tica: Andorra ?? Arts Visuals ?? Astronomia ?? B??squet ?? Biografies ?? Biologia ?? Biotecnologia ?? Catalunya ?? Ci??ncia ?? Ci??ncies de la salut ?? Economia ?? Entreteniment ?? Filosofia ?? Filosofia oriental ?? F??sica ?? F??rmula 1 ?? Futbol ?? Geografia ?? Hist??ria ?? Ling????stica ?? Llengua catalana ?? Lleng??es ?? Manga ?? Matem??tiques ?? M??xic ?? Mitologia ?? Occit??nia ?? Pa??s Valenci?? ?? Qu??mica ?? Societat ?? Terra Mitjana ?? Tecnologia ?? Uni?? Sovi??tica ?? Videojocs
