Joaquim Sorolla i Bastida

De Viquip??dia

Auto-retrat, Museu Sorolla - Madrid

Joaqu??n Sorolla i Bastida, (1863-1923). Pintor i artista gr??fic valenci??. Va n??ixer el 27 de febrer de 1863, a Val??ncia. Quan nom??s comptava amb dos anys d'edat, van morir els seus pares a causa d'una epid??mia de c??lera. En quedar ??rfens la seua germana Concha i ell, la seua tia Isabel, germana de sa mare, i el seu marit, de professi?? many??, els van recollir. Passats els anys van intentar ensenyar-li, debades, l'ofici de la manyeria, advertint prompte que la seua vertadera vocaci?? era la pintura.

En 1874 va comen??ar a estudiar a l'Escola Normal Superior on li van aconsellar que tamb?? es matriculara a les classes nocturnes de dibuix a l'Escola d'Artesans. En aquesta ??ltima va rebre, en 1879, una caixa de pintures i un diploma com a premi ???per la seua constant aplicaci?? en el dibuix de figura???. Aqueix mateix any va ingressar a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles de Val??ncia al mateix temps que treballava al taller del seu oncle.

Va ser a l'Acad??mia de Sant Carles on va con??ixer un altre alumne, Juan Antonio Garc??a, que era germ?? de qui m??s tard acabaria sent la seua esposa, Clotilde Garc??a. En 1880 va aconseguir una Medalla d'Argent per la seua obra Moro acechando la ocasi??n de su venganza ("Moro aguaitant l'ocasi?? de la seua revenja) en l'exposici?? de la societat 'El Iris'.

En acabar la seua formaci??, va comen??ar a enviar les seues obres a concursos provincials i exposicions nacionals de belles arts, com la de Madrid al maig de 1881, on va presentar tres marines valencianes que, encara que formidables, van passar sense pena ni gl??ria perqu?? no encaixaven amb la pintura oficial, de tem??tica hist??rica i dram??tica. L'any seg??ent, va estudiar l'obra de Vel??zquez i altres autors en el Museu del Prado. Per fi, en 1883, va aconseguir una medalla en l'Exposici?? Regional de Val??ncia i, en 1884, va aconseguir la gl??ria en aconseguir la Medalla de Segona Classe en l'Exposici?? Nacional gr??cies a la seua obra Dos de Mayo, obra melodram??tica i fosca feta expressament per a l'exposici??, tal com li va dir a un col??lega seu: ???Ac??, per a donar-se a con??ixer i guanyar medalles, cal fer morts.???

Va recollir un altre gran ??xit a Val??ncia amb la seua obra El crit del palleter sobre la Guerra de la Independ??ncia Espanyola. D'aquesta manera, va ser pensionat per la Diputaci?? Provincial de Val??ncia per a viatjar a Roma on, al mateix temps que treballava, va con??ixer l'art cl??ssic i renaixentista, aix?? com els grans museus, contactant, a m??s, amb altres artistes.

Amb el seu amic el pintor Pedro Gil es va despla??ar a Par??s durant el primer semestre de 1885, vivint de prop la pintura impressionista que va produir en ell, ja de tornada en Roma, variacions en la seua tem??tica i estil, arribant a pintar el quadre religi??s El entierro de Cristo, amb el que va fracassar rotundament.

En 1888 va contraure matrimoni amb Clotilde Garc??a en Val??ncia, per?? viurien un any m??s en It??lia, aquesta vegada a la localitat de Ass??s. En 1889 es van instal??lar en Madrid i, en a penes cinc anys, Sorolla va aconseguir certa fama i prestigi com a pintor. En 1894 va viatjar novament a Par??s, on va con??ixer el luminisme, que tant marcaria la seua posterior obra. Va comen??ar a pintar a l'aire lliure, dominant amb mestria la llum i combinant-la amb escenes quotidianes i paisatg??stiques de la vida mediterr??nia. En obres com La vuelta de la pesca, La playa de Valencia o Triste herencia, va descriure el sentiment que produ??a la visi?? de la mar Mediterr??nia, comunicant l'esplendor d'un mat?? de platja amb un colorit vibrant i un estil solt i vigor??s. Amb Triste herencia va rebre, en 1900, el Grand Prix en el certamen internacional de Par??s. A m??s va seguir amb la seua pintura de den??ncia social que tants ??xits li havia reportat en els ??ltims anys amb obres com I encara diuen que el peix ??s car (1895).

En aquell moment, Val??ncia li va anomenar fill predilecte i meritori, i li va ser donat el seu nom a un carrer. Despr??s de molts viatges per Europa, principalment Anglaterra i Fran??a, va celebrar una exposici?? aPar??s amb m??s de mig miler d'obres, que li va donar un reconeixement internacional inusitat, coneixent-se la seua obra pict??rica per tota Europa i Am??rica. Va exposar la seua obra a Nova York en 1909 i va recollir un ??xit sense cap precedent, amb obres com Sol de tarde o Nadadores, entre moltes altres. Tamb?? ho va fer, en 1911, en el City Art Museum de Saint Louis i en l'Art Institute de Chicago. Al novembre d'aqueix mateix any, va signar un enc??rrec per a la Hispanic Society of America pel que realitzaria catorze murals que decorarien les sales de la instituci??. Amb aquesta obra, realitzada entre 1913 i 1919 i de tres metres i mig d'alt per setanta metres de llarg, va al??ar un inesborrable monument a Espanya, perqu?? en ella es representaven escenes caracter??stiques de diverses prov??ncies tant espanyoles com portugueses. Va necessitar quasi tot l'any 1912 per a viatjar per tot el territori, realitzant esbossos i treballs de costums i paisatges. D'aquesta obra destaquen els olis pintats en 1916 dedicats a xiquets i dones en platges de Val??ncia, on predomina la llibertat de pinzellada i la llum de la seua terra. Alguns exemples s??n Mare i filla o Pescadora valenciana. Tamb?? destacava, fora d'aquesta tem??tica, el seu incommensurable llen?? Visi??n de Espa??a.

Una altra important faceta seua va ser la de retratista, de figures importants com van ser Juan Ram??n Jim??nez, el rei Alfons XIII, Vicente Blasco Ib????ez, Ortega i Gasset, etc. Tamb??, en 1914, havia sigut anomenat acad??mic i, quan va acabar els treballs per a la Hispanic Society, va treballar com a professor de composici?? i color a l'Escola de Belles Arts de Madrid. La seua pintura va representar l'aplicaci?? directa del luminisme al paisatge i la figura, acostant per tant aquesta tend??ncia a la societat de l'??poca.

En 1920, mentre pintava el retrat de la senyora P??rez d'Ayala al jard?? de sa casa en Madrid, va patir un atac d'hemiplegia que va minvar dr??sticament les seues facultats f??siques i mentals. Va morir a la seua casa de Cercedilla el 10 d'agost de 1923.