??gara

De Viquip??dia

??gara (del llat?? Egara) era un municipi (Municipium Flavium Egara) de la Catalunya romana que correspon a l'actual ciutat de Terrassa.

[edita] L'Egosa ib??rica

Segurament el Municipi Flavi d'??gara ??s la continuaci?? de l'assentament ib??ric anomenat Egosa, citat per Claudi Ptolemeu en la seva Geografia, del qual s'han trobat algunes peces de cer??mica amb inscripcions ib??riques a la conflu??ncia dels torrents de Vallparad??s i Montner, al subs??l de les esgl??sies de Sant Pere. Tamb?? hi hagut troballes a??llades de monedes ib??riques fora del barri de Sant Pere. En realitat el nom Egosa caldria posar-lo en dubte at??s que es pot tractar d'un error en la transmissi?? del text de Claudi Ptolomeu al llarg de l'edat mitjana. Molt probablement el nom d'??gara ??s el v??lid ja en ??poca ib??rica.

[edita] L'??gara romana

Arran de la romanitzaci?? de la Pen??nsula desenvolupada entre els segles II i I aC es crea una xarxa de vies de comunicaci?? que relliguen les diverses ciutats de nova creaci?? i les explotacions rurals anomenades vil??les (villae), precursores dels posteriors masos. Pel que fa als assentaments de tipus rural, es t?? const??ncia material o documental de la creaci?? de diverses vil??les romanes pels volts de Terrassa, concretament a Ca n'Amat, l'Aiguacuit, Ca n'Anglada, Can Fatj??, Can Poal, les Martines, Sant Pere, Can Jofresa i Can Bosch de Basea. Els dos darrers jaciments arqueol??gics han estat objecte de diverses campanyes d'excavaci??.

Pel que fa al poblat ib??ric d'Egosa/??gara, s'ha dit que fou abandonat i que els seus habitants es van traslladar a l'altra banda del torrent de Vallparad??s, concretament a la part mitjana de l'actual carrer de Sant Antoni, on hi ha hagut al llarg del segle XX troballes d'objectes i cer??mica. Tanmateix, a l'actualitat, i a la llum de les diverses excavacions realitzades a les esgl??sies de Sant Pere, s'ha descartat aquesta possibilitat gaireb?? de forma absoluta. L'??gara romana, entesa com a municipi, fou fundada a l'??poca de l'emperador Vespasi?? (69-79 dC) a l'esper?? de les esgl??sies de Sant Pere. Destacable ??s un top??nim d'??poca altmedieval, Parietes Antiquas, ubicat aproximadament a l'actual Pla del Bonaire o fins i tot al Pla del Garrot (a la carretera de Matadepera). Seria raonable relacionar aquest top??nim amb l'antiga ??gara?

Les institucions centrals del municipi rom?? es trobaven on actualment hi ha el conjunt monumental de les esgl??sies de Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria, element provat gr??cies a l'exist??ncia de dos pedestals epigr??fics reaprofitats per a la reconstrucci?? de l'esgl??sia de Santa Maria. En aquest recinte s'han trobat tamb?? diversos enterraments que fan pensar en l'exist??ncia d'una necr??poli, i les restes d'una vil??la romana. M??s restes de tombes s'han trobat tamb?? al carrer de la Font Vella, en ple centre de la Terrassa actual, on devia haver-hi una altra necr??poli.

??gara devia ser un municipi rom?? important, que va arribar a la m??xima esplendor amb la creaci?? de la seu episcopal, per a la qual es va construir el conjunt visig??tic de les esgl??sies de Sant Pere. Alsegle VIII, en paral??lel a la invasi?? sarra??na, el bisbat es perllong?? almenys fins el 778, per acabar desapareixent amb la invasi?? carol??ngia del 801 al territori de Barcelona i la restauraci?? de la seu barcelonina el 810.

[edita] Altres usos del top??nim rom??

• De l'antic top??nim llat?? ??gara, mot que sembla que es pronunciava esdr??ixol si b?? la pron??ncia popular ??s plana ja que tradicionalment s'ha escrit sense accentuar ???la grafia amb accent ??s d'origen relativament recent???, deriva el gentilici egarenc / egarenca, usat conjuntament amb el patrimonial, i m??s habitual, terrassenc / terrassenca.

• ??gara ??s tamb?? el nom d'un dels actuals barris de Terrassa, al sector est de la ciutat, tocant a la riera de les Arenes, que tot i que est?? situat ben lluny de l'antic empla??ament d'??gara rep aquesta denominaci?? per tal de recordar els or??gens romans de la ciutat. El barri va sorgir al voltant d'un grup de cases amb pati constru??des per l'Obra Sindical del Hogar l'any 1952.

• Dins el nomencl??tor oficial de la ciutat, tamb?? porten el top??nim rom??:
  • la rambla d'??gara (popularment coneguda com la Rambla, ras i curt), l'art??ria principal de la ciutat, que segueix el curs de l'antic llit de la riera del Palau. Separa els barris del Centre i de Ca n'Aurell, i durant el franquisme fou anomenada oficialment Avenida del Caudillo.
  • el carrer d'??gara, al barri de Sant Pere.
  • el passeig del Comte d'??gara (popularment el Passeig), al Centre, als extrems del qual es troben el carrer de la Font Vella i la pla??a del Doctor Robert.

• El t??tol de comte d'??gara fou concedit pel rei Alfons XIII, el 1926, a Alfons Sala i Argem??, industrial i pol??tic mon??rquic i president de la Mancomunitat de Catalunya durant la Dictadura de Primo de Rivera.

• Un dels clubs d'hoquei hist??rics de la ciutat ??s el Club Egara (sense accent).

• L'empresa municipal de transports de Terrassa es diu Transports Municipals d'??gara, S.A. (TMESA).