Barri del Centre (Terrassa)
De Viquip??dia
El Centre ??s el nom amb qu?? es coneix el barri de Terrassa corresponent a la ciutat antiga. ??s el nucli hist??ric i comercial. Situat al districte 1, t?? una superf??cie d'1,36 km2 i una poblaci?? de 16.650 habitants el 2005, any en qu?? era el segon barri m??s poblat de la ciutat despr??s de Ca n'Aurell. ??s, de tota manera, el que ocupa m??s extensi?? de tota la trama urbana, ??s a dir sense tenir en compte les urbanitzacions disseminades de les Martines i les Fonts.
Est?? limitat al nord pel passeig Vint-i-dos de Juliol (l'antiga via del ferrocarril Barcelona-Manresa de la RENFE), al sud per la carretera de Montcada (N-150, ara desviada al sud de la ciutat), a l'est pel parc de Vallparad??s (l'antic torrent de Vallparad??s) i a l'oest per la Rambla d'??gara (antic llit de la riera del Palau).
T?? parr??quia pr??pia, al Sant Esperit, que sobrepassa els l??mits del barri i inclou una part de Ca n'Aurell, si b?? la part nord-oriental dep??n de Sant Pere. La festa major del barri del Centre, el primer diumenge despr??s de Sant Pere, coincideix amb la de Terrassa.
Concentra tota mena d'equipaments i serveis de tipus educatiu (entre els quals l'Escola Universit??ria de la Creu Roja, el Centre del Vall??s de l'Institut del Teatre de la Diputaci?? de Barcelona, l'IES Montserrat Roig o l'Escola Pia), sanitari (la M??tua de Terrassa, l'Hospital de Sant Ll??tzer, diversos centres d'assist??ncia prim??ria), comercial (el Mercat de la Independ??ncia), financer (les oficines centrals de la Caixa de Terrassa), cultural (la Biblioteca Central, el Teatre Alegria, la Sala Maria Plans, el Teatre Principal, sales de cinema i d'exposicions, l'Arxiu Tobella, el Centre Cultural de la Caixa de Terrassa), comunicatiu (la redacci?? del Diari de Terrassa), etc.
[edita] Hist??ria
La hist??ria del barri del Centre va lligada a la de la vila de Terrassa, formada al voltant del castell palau a partir del segle XII en el que avui es coneix com la pla??a Vella, on s'aixequen l'antiga bas??lica del Sant Esperit, avui catedral; la torre del Palau, ??nic vestigi de l'antic castell de Terrassa, i l'antic Ajuntament. El nucli original el formaven els carrers Major, de Baix, de les Parres, Mosterol, Cantarer i Cremat. Ja al segle XIII es construeix el primer eixample, al voltant del carrer de la Vila Nova. Fora el recinte emmurallat, al Raval de Montserrat, segles m??s tard s'hi construir?? l'edifici de l'Ajuntament actual.
Al segle XV s'enderroquen les muralles medievals i la vila creix cap a l'est i el sud. Ja al segle XIX es basteix un eixample a la part nord, a les terres d'en Suris i a l'??rea del pant??, on s'aixequen cases i ind??stries que acabaran ocupant tot el terme de Terrassa, aleshores d'extensi?? redu??da i completament voltat pel municipi eminentment rural de Sant Pere, que quedar?? annexat a la ciutat el 1904 per permetre el creixement de Terrassa. De fet, el sector nord-est del barri encara dep??n de la parr??quia de l'Antic Poble de Sant Pere.
[edita] Llocs d'inter??s
.JPG/180px-Sala_Muncunill_(Terrassa).JPG)
- La catedral del Sant Esperit i la torre del Palau, vestigis de la Terrassa medieval, a la pla??a Vella.
- El convent de Sant Francesc, mescla d'estils g??tic i renaixentista, vora el parc de Vallparad??s.
- L'Ajuntament modernista, al Raval de Montserrat.
- La Casa Alegre de Sagrera, casa modernista al carrer de la Font Vella.
- El Vapor Aymerich, Amat i Jover, a la Rambla d'??gara, seu del Museu de la Ci??ncia i de la T??cnica de Catalunya.
- Altres edificis modernistes com el Teatre Principal, el Gran Casino, l'Arxiu Tobella (antic magatzem Farn??s), l'Institut Industrial, el Mercat de la Independ??ncia, la Farm??cia Albi??ana (antiga confiteria de la v??dua Carn??), el Magatzem Torras, els vapors Amat, Marcet i Ros, etc.
- El parc de Vallparad??s, el parc central de la ciutat.
- El Centre Cultural de la Caixa de Terrassa (1980) i la seu central d'aquesta entitat d'estalvis (2001), a la Rambla d'??gara.
- La Biblioteca Central de Terrassa (1998), als terrenys de l'antiga f??brica Torredemer.
