Integració per canvi de variable
De Viquipèdia
En càlcul, la regla de substitució o la integració per canvi de variable és un eina per a trobar primitives i integrals. La regla de substitució és la contrapartida de la regla de la cadena per a calcular derivades.
Suposeu que f(x) és una funció integrable, i g(t) és una funció contínuament derivable que està definida al interval [a,b] i que el seu recorregut està contingut al domini de f.
Suposeu que la derivada g'(t) és integrabla a [a,b] i
Llavors
La fórmula és més fàcil de recordar emprant la notació de Leibniz: la substitució x = g(t) porta a dx / dt = g'(t) i per tant formalment es pot escriure , que és precisament el que s’ha de substituir en el lloc de dx. (De fet, es pot veure la regla de substitució com una de les principals justificacions per emprar la notació de Leibniz en les integrals i les derivades.)
La fórmula es fa servir per a transformar una integral en un altre que és més fàcil de calcular. Així, la fórmula es pot fer servit de dreta a esquerra o d’esquerra a dreta amb la finalitat de simplificar la integral donada.
Taula de continguts |
[edita] Demostració de la regla de substitució
La demostració es fa per a integrals definides. Sia F una primitiva de f així F '(x) = f(x). Pel teorema fonamental del càlcul,
Tot seguit es defineix una funció G per la regla
on u satisfà les mateixes hipòtesis que abans φ i u(a) = c, u(b) = d.
Llavors, per la regla de la cadena G és derivable i la seva derivada és
Integrant els dos cantons respecte de x i emprant el teorema fonamental del càlcul s’obté
Però per la definició de F això és igual a
D’aquí
Que és la regla de substitució per a integrals definides.
[edita] Exemples
Calcular la integral
Emprant la substitució u = x2 + 1, s’obté du = 2x dx i
Aquí s’ha fet servir la regla de substitució de dreta a esquerra. Fixeu-vos com el límit inferior x = 0 s’ha transformat u = 02 + 1 = 1 i el límit superior x = 2 s’ha transformat en u = 22 + 1 = 5.
Per la integral
La fórmula s’ha de fer servir d’esquerra a dreta: La substitució x = sin(u), dx = cos(u) du és útil, perquè √(1-sin2(u)) = cos(u):
La integral que en resulta es pot calcular emprant la integració per parts o la fórmula de l’angle doble seguida per una o més substitucions.
[edita] Primitives
La regla de substitució es pot fer servir per a trobar primitives. Se selecciona una relació entre x i u, es determina la corresponent relació entre dx i du a base de derivar i realitzar les substitucions. Llavors es troba una primitiva de la funció substituïda i es desfà la substitució original entre x i u.
De forma similar al primer exemple, ara es pot trobar la següent primitiva amb aquest mètode:
On C és una constant d'integració arbitrària.
Fixeu-vos que no hi ha límits integrals que transformar, però a l’últim pas s’ha hagut de revertir la substitució original x = u2 + 1.
[edita] Regla de substitució per a múltiples variables
També es pot fer servir la regla de substitució quant s’integren funcions de varies variables. Aquí la funció substitució (v1,...,vn) = φ(u1,...,un ) ha de ser injectiva i contínuament derivable, i els diferencials es transformen com
on det(Dφ)(u1,...,un ) indica el determinant de la matriu Jacobiana que conté les derivades parcials de φ . Aquesta fórmula expressa el fet de que el valor absolut del determinant dels vectors donats és igual al volum del paral·lelepípede abastat.
De forma més precisa, la fórmula de canvi de variable s’estableix amb el següent teorema:
Teorema. Siguin U, V conjunts oberts de Rn i φ : U → V una funció Injectiva derivable amb derivades parcials contínues, i els jacobià de les quals és no nul per a tot x de U. Llavors per a qualsevol funció real f contínua amb suport compacte, amb suport connex en φ(U),
[edita] Aplicació en probabilitat
La regla de substitució es pot emprar per a respondre la següent qüestió que té importància en probabilitat: donada una variable aleatòria X amb densitat de probabilitat px i un altre variable aleatòria Y relacionada amb X per l’equació y = Φ(x), quina és la densitat de probabilitat per a Y?
És més fàcil de respondre aquesta qüestió responent primer la següent qüestió lleugerament diferent: quina és la probabilitat de que Y prengui un valor en algún subconjunt particular S? Aquesta probabilitat s’escriu . Per suposat, si Y té densitat de probabilitat py llavors la resposta és
,
Però això no és realment útil perquè no es coneix py; això és el que s’està intentant de trobar en aquest primer pas. Es pot avançar considerant el problema en la variable X. Y pren un valor en S sempre que X pren un valor en Φ − 1(S), així
.
Canviant de la variable x a y dona
Combinant aquestes dues equacions s’obté
així
En el cas on X and Y depèn de varies variables independents, és a dir. , i y = Φ(x), py es pot trobar emprant la regla de substitució en varies variables que s’ha discutit abans. El resultat és