Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Integraci?? de fraccions racionals - Viquip??dia

Integraci?? de fraccions racionals

De Viquip??dia

La integraci?? de les funcions racionals (o trobar la seva funci?? primitiva) es fa descomponent la fracci?? racional en la suma d'un polinomi m??s una s??rie de fraccions racionals amb el denominador de grau dos com a m??xim i despr??s integrant cada fracci??.

Sia f=\frac{P}{Q}, on P i Q s??n polinomis, si el grau de P ??s m??s gran que el grau de Q, es divideix P entre Q i s???escriu: \frac{P}{Q}=P_{1}+\frac{P_{2}}{Q}

Llavors es descompon \frac{P_{2}}{Q} en una suma de fraccions racionals de la forma:

\frac{P_{2}}{Q}=\frac{A_{n}}{\left( x-a \right)^{n}}+\ldots +\frac{A_{1}}{\left( x-a \right)}+\ldots +\frac{p_{m}x+q_{m}}{\left( \left( x-r \right)^{2}+s^{2} \right)^{m}}+\ldots +\frac{p_{1}x+q_{1}}{\left( x-r \right)^{2}+s^{2}}

Per a obtenir aquesta descomposici??, es troben les arrels de Q, es descompon Q i es planteja una equaci?? on les A, p i q s??n inc??gnites, en plantejar que el polinomi P2 sigui igual al numerador, cada terme ha de ser igual, de forma que s???obt?? un sistema d???equacions lineals amb tantes equacions i tantes inc??gnites com el grau del polinomi del denominador.

Llavors el problema queda redu??t a integrar cada un dels diferents tipus de fraccions que han quedat.


Taula de continguts

[edita] Polinomi de primer grau al denominador

La [[integraci?? per substituci??|substituci??] u = ax + b, du = a dx transforma la integral

\int {1 \over ax+b}\,dx

en

\int {1 \over u}\,{du \over a}={1 \over a}\int{du\over u}={1 \over a}\ln\left|u\right|+C = {1 \over a} \ln\left|ax+b\right|+C.

[edita] Pot??ncia d???un polinomi de primer grau al denominador

La mateixa substituci?? transforma la integral

\int {1 \over (ax+b)^8}\,dx

en

\int {1 \over u^8}\,{du \over a}={1 \over a}\int u^{-8}\,du = {1 \over a} \cdot{u^{-7} \over(-7)}+C = {-1 \over 7au^7}+C = {-1 \over 7a(ax+b)^7}+C.

[edita] Polinomi irreductible de segon grau al denominador

Suposeu una integral com per exemple

\int {x+6 \over x^2-8x+25}\,dx.

La forma m??s r??pida de veure que el denominador x2 ??? 8x + 25 ??s irreductible ??s observar que el seu discriminant ??s negatiu.

Es transforma de la seg??ent manera:

x^2-8x+25=(x^2-8x+16)+9=(x-4)^2+9\,

La idea ??s fer la substituci??

u=x^2-8x+25\,
du=(2x-8)\,dx
du/2=(x-4)\,dx

Per aix?? caldria tenir x ??? 4 al numerador. Per aix?? es descomposa el numerador en x + 6 en (x ??? 4) + 10, i s???escriu la integral com a

\int {x-4 \over x^2-8x+25}\,dx + \int {10 \over x^2-8x+25}\,dx.

La substituci?? porta a:

\int {x-4 \over x^2-8x+25}\,dx = \int {du/2 \over u}
= {1 \over 2}\ln\left|u\right|+C
= {1 \over 2}\ln(x^2-8x+25)+C.

Ara cal resoldre la integral

\int {10 \over x^2-8x+25} \, dx.

Es fa:

\int {10 \over x^2-8x+25} \, dx
= \int {10 \over (x-4)^2+9} \, dx
= \int {10/9 \over \left({x-4 \over 3}\right)^2+1}\,dx

I tot seguit la substituci??

w=(x-4)/3\,
dw=dx/3\,

Que d??na

{10 \over 3}\int {dw \over w^2+1}
= {10 \over 3} \arctan(w)+C={10 \over 3} \arctan\left({x-4 \over 3}\right)+C.

Ajuntant-ho tot,

\int {x + 6 \over x^2-8x+25}\,dx
= {1 \over 2}\ln(x^2-8x+25) + {10 \over 3} \arctan\left({x-4 \over 3}\right) + C.

[edita] Polinomi irreductible de segon grau al denominador elevat a una pot??ncia

Per exemple

\int {x+6 \over (x^2-8x+25)^{8}}\,dx.

Tal com abans, es parteix x + 6 en (x ??? 4) + 10, i es tracta la part que cont?? x ??? 4 via la substituci??

u=x^2-8x+25,\,
du=(2x-8)\,dx
du/2=(x-4)\,dx.

Aix?? deixa

\int {10 \over (x^2-8x+25)^{8}}\,dx.

Tal com abans, s???obt??

\int {10 \over (x^2-8x+25)^{8}}\,dx
=\int {10 \over ((x-4)^2+9)^{8}}\,dx
=\int {10/9^{8} \over \left(\left({x-4 \over 3}\right)^2+1\right)^8}\,dx.

Llavors es fa servir la substituci??:

\tan\theta={x-4 \over 3},\,
\left({x-4 \over 3}\right)^2+1=\tan^2\theta+1=\sec^2\theta,\,
d\tan\theta=\sec^2\theta\,d\theta={dx \over 3}.\,

Aix?? la integral esdev??

\int {30/9^{8} \over \sec^{16}\theta} \sec^2\theta \,d\theta
={30 \over 9^{8}}\int \cos^{14} \theta \, d\theta

Aplicant repetidament la f??rmula del angle meitat

\cos^2\theta={1 \over 2}+{1 \over 2} \cos(2\theta)\,

Es pot reduir a una integral que no implica pot??ncies del cos ?? m??s grans que la unitat.

Llavors es t?? el problema de una expressi?? amb el sin(??) i el cos(??) com a funcions de x. Com que

\tan(\theta)={x - 4 \over 3},

I la tangent = catet oposat/adjacent. Si el catet "oposat" t?? la longitud x ??? 4 i l???"adjacent" t?? la longitud 3, llavors pel teorema de Pit??gores la hipotenusa t?? de longitud ???((x ??? 4)2 + 32) = ???(x2 ???8x + 25).

Per tant es t??

\sin(\theta) = {\mathrm{oposat} \over \mathrm{hipotenusa}} = {x-4 \over \sqrt{x^2 - 8x + 25}},
\cos(\theta) =  {\mathrm{adjacent} \over \mathrm{hipotenusa}} = {3 \over \sqrt{x^2 - 8x + 25}},

i

\sin(2\theta) = 2\sin(\theta)\cos(\theta) = {6(x-4) \over x^2 - 8x + 25}.

[edita] Vegeu tamb??

Llista d'integrals de funcions racionals