Integral de Lebesgue-Stieltjes
De Viquipèdia
En matemà tiques la integral de Lebesgue-Stieltjes generalitza la integral de Riemann-Stieltjes i la integral de Lebesgue, preservant molts dels avantatges d'aquesta última, però en un marc teòric de la mesura més general.
La integral de Lebesgue-Stieltjes, que s'anomena aixà en honor de Henri Leon Lebesgue i Thomas Joannes Stieltjes, també es coneix com la integral de Lebesgue-Radon o només la integral de Radon, en honor a Johann Radon, a qui es deu molta de la teoria d'aquest tema. Té aplicació en la teoria de la probabilitat, i els processos estocà stics, i en certes branques del anà lisi matemà tica que inclouen la teoria del potencial.
Taula de continguts[amaga] |
[edita] Construcció formal
Per tal de definir la integral de Lebesgue-Stieltjes, es comença per associar una mesura, μw, amb una funció additiva no negativa d'un interval, w(I), la qual ha de ser de variació afitada. Sia (Ω, F) un espai mesurable tal que w té suport a F, llavors es defineix
(l'Ãnfim sobre totes les successions d'intervals {Ij}). Fixeu-vos que es pot demostrar que μw és una mesura exterior de Lebesgue.
Tot seguit es passa a construir la integral de Lebesgue-Stieltjes d'una funció mesurable no negativa seguint un estil similar al que es fa servir per construir la integral de Lebesgue corresponent. Si (Ω, F, μw) és un espai mesurable, llavors es pot definir la integral de qualsevol funció esglaonada s = Σi ai1Ai (on 1A és la funció caracterÃstica de A) com
Llavors, si f és una μw-aplicació mesurable, f:(Ω, F) → [0, +∞], es pot definir la integral de f respecte de μw sobre E ⊆ Ω, com
on μwE(•) = μw(E∩•) a E i 0 fora de E. (Si E = Ω, μwΩ = μw.)
per suposat que, sovint cal calcular la integral de funcions mesurables arbitrà ries (no només no negatives) f:(Ω, F) → R∪{-∞, +∞}, però (al igual que en el cas de la integral de Lebesgue) aquestes integrals es costrueixen a partir de dues funcions no negatives. Si g:(Ω, F) → [0, +∞] i h:(Ω, F) → [0, +∞] de forma que g = max(0,f) i h = max(-f,0), llavors és clar que f = g - h i
Ara ja es té una teoria de la integral de Lebesgue-Stieltjes de funcions arbitrà ries f, respecte de mesures μw associades amb funcions de variació afitada additives no negatives d‘un interval. Normalment es vol tractar amb mesures associades amb funcions additives arbitrà ries, ara bé, suposant que v és una funció additiva de variació afitada arbitrà ria (es a dir, no cal que sigui no negativa) d'un interval. Sian w1 i w2 les variacions superior e inferior de v, respectivament. Llavors
On les mesures μw1 i μ-w2 es defineixen com a l'equació (1), de més amunt.
Finalment ja es té l'equipament necessari per a definir la integral de Lebesgue-Stieltjes d'una funció f arbitrà ria respecte de una mesura associada amb una funció additiva arbitrà ria d'un interval, v, la qual ha de ser de variació afitada.
Sia g = max(0, f) i h = max(-f, 0), i sian w1 i w2 la variació superior i inferior de v, respectivament. Llavors si μv es defineix d'acord amb les equacions (1) i (3), la integral de Lebesgue-Stieltjes de f respecte de μv és
On cada una de les integrals del cantó dret d'aquesta equació es defineixen d'acord amb (2).
[edita] Integració per parts
Es diu que una funció f és "regular" en un punt a si els lÃmits per la dreta i per l'esquerra f(a + ) i f(a − ) existeixen, i el valor de la funció al punt és la mitjana aritmètica,
,
Donades dues funcions U i V, si a cada punt, tant U com V són contÃnues, o si tant U com V són regulars, llavors es compleix la fórmula d'integració per parts per a la integral de Lebesgue-Stieltjes:
,
on b > a.
[edita] Conceptes relacionats
[edita] Integral de Lebesgue
Quan μv és la mesura de Lebesgue, llavors la integral de Lebesgue-Stieltjes de f és equivalent a la integral de Lebesgue de f.
[edita] Integral de Riemann-Stieltjes i la teoria de la probabilitat
Si f és una funció real d'una variable real i v és una funció real no decreixent, la integral de Lebesgue-Stieltjes és equivalent a la integral de Riemann-Stieltjes, en aquest cas sovint s'escriu
per indicar la integral de Lebesgue-Stieltjes, deixant que la mesura μv s'entengui de forma implÃcita. Això és particularment comú en teoria de la probabilitat quan v és la funció distribució de probabilitat d'una variable aleatòria real, en aquest cas
(Vegeu l'article sobre la integral de Riemann-Stieltjes per a més detalls sobre com tractar amb aquests cassos.)
[edita] Referències
- Shilov, G. E., and Gurevich, B. L., 1978. Integral, Measure, and Derivative: A Unified Approach, Richard A. Silverman, trans. Dover Publications. ISBN 0-486-63519-8.
[edita] Enllaços externs
- Saks, Stanislaw (1937) Theory of the Integral.
- www.probability.net Probability and foundations tutorial.