Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Joan Manuel Serrat i Teresa - Viquip??dia

Joan Manuel Serrat i Teresa

De Viquip??dia

Joan Manuel Serrat
Joan Manuel Serrat
Joan Manuel Serrat
Informaci?? b??sica
Nom real Joan Manuel
Serrat i Teresa
Altres noms el noi del Poble-sec, el nano
Naixement 27 de desembre, 1943
Lloc d'origen Poble-sec,
Barcelona
G??nere can????
Professi?? cantant
Anys en actiu + de 40 (des de 1965)
Artistes relacionats Joaqu??n Sabina, Josep Maria Bardag??, Lle?? Borrell, Francesc Burrull, Tete Montoliu, Ricard Miralles, Antoni-Ros Marb??, Duo Din??mico, Augusto Alguer??, etc.
Web oficial www.jmserrat.com
Instruments destacats
guitarra

Joan Manuel Serrat (Barcelona, 1943), m??s conegut senzillament com a Serrat, ??s un dels cantautors i m??sics catalans m??s populars, l'obra del qual es desenvolupa indistintament en catal?? i castell??.

Taula de continguts

[edita] Biografia

[edita] Infantesa

Joan Manuel Serrat, conegut amb el sobrenom de el noi del Poble-sec, va n??ixer en una fam??lia obrera d???aquest barri barcelon??. El seu pare, Josep Serrat, era un anarquista catal?? afiliat a la CNT, i la seva mare, ??ngeles Teresa, mestressa de casa, era filla de Belchite (Saragossa). La seva infantesa i el seu carrer el marquen profundament, i ??s per aix?? que un gran nombre de les seves can??ons narren la geografia de la Catalunya de la postguerra. La Carmeta, La tieta i El drapaire, entre d???altres can??ons, descriuen personatges t??pics del seu barri.

Als dotze anys, Serrat es matricula com a alumne intern a la Universitat Laboral de Tarragona, on estudia el batxillerat laboral superior amb l'especialitat industrial minera i la modalitat de torner-fresador. M??s endavant aconsegueix una beca per fer estudis de biologia i escull l???especialitat de sexador d???aus.

[edita] Inicis musicals

Mentre estudiava cantava i aprenia a tocar la guitarra. El 1965 participa en el programa Radioscope que presentava Salvador Escamilla a R??dio Barcelona, interpretant les seves primeres can??ons. Poc temps despr??s el van cridar per a oferir-li un contracte i gravar el seu primer disc. Serrat va ser un dels pioners de la Nova Can???? catalana, i form?? part de Els Setze Jutges (amb el n??mero tretze), grup de cantants en llengua catalana que tenen com a referent els cantautors francesos (Jacques Brel, Georges Brassens, L??o Ferr??...) i que donen una empenta molt important a la llengua catalana durant la dictadura franquista.

El 1965 s'edita el seu primer disc, amb quatre can??ons: Una guitarra, bell??ssima i tendra can???? dedicada a la guitarra que li havia regalat el seu pare, Ella em deixa, la seva primera can????, La mort de l???avi i El mocador.

El 1966, treu el segon disc, amb les can??ons Ara que tinc vint anys, un cant a la vitalitat juvenil, Quan arriba el fred, El drapaire, que esdevingu?? molt popular, i Sota un cirerer florit, que fou la primera can???? de Serrat que interpret?? un altre cantant: N??ria Feliu.

El m??sic Francesc Burrull col???labora amb Joan Manuel Serrat des de 1967 signant els arranjaments del tercer disc, que cont?? Can???? de matinada, Paraules d???amor, la m??s coneguda i m??s cantada per altres int??rprets, Me???n vaig a peu, una de les seves can??ons favorites i Les sabates, del franc??s Guy B??art. Aquest disc ??s el primer en catal?? que obt?? el n??mero u en les llistes de vendes de l???estat.

L'1 i el 2 d'abril de 1967, Serrat fa els seus primers recitales al Palau de la M??sica Catalana. Cadascun dels dos dies canta 13 can??ons.


El 1967 apareix tamb?? el single amb els populars temes La tieta i Can???? de bressol, que t?? una tornada en castell?? treta de la can???? popular aragonesa. El mateix any treu el seu primer disc de llarga durada: l'hist??ric Ara que tinc vint anys. ??s un disc sobri, amb la majoria de can??ons acompanyades nom??s per una guitarra, on Serrat ??s presentat ben b?? com un joglar. Inclou algunes de les can??ons editades anteriorment, i tres can??ons noves: Balada per a un trobador, Els vells amants i Els titelles. Cal remarcar que en El drapaire el mot empipant ??s substitu??t per emprenyant i donota per bandarra.

[edita] Les primeres can??ons en castell?? i el conflicte d???Eurovisi??

El 1968 treu el seu primer disc en castell??, amb les can??ons El titiritero, que es pot considerar la versi?? castellana de Els titelles i Poema de amor. En la car??tula apareix el nom de Juan Manuel Serrat en lloc de Joan Manuel Serrat. Al cap de poc s???anuncia que Serrat ser?? el representant d???Espanya en el Festival d???Eurovisi??. Hi havia dues can??ons proposades: El titiritero i La, la, la, de Manuel de la Calva i Ram??n Arcusa (D??o Din??mico). La can???? escollida fou aquesta darrera, perqu?? es consider?? que era m??s "festivalera". El disc surt a la venda acompanyat de Mis gaviotas. Serrat comen???? a rebre moltes pressions d???alguns membres de la Nova Can???? i d'altres sectors catalanistes pel fet de cantar en castell??. Davant aquest clima de queixes, Edigsa decideix posposar el llan??ament del seu segon disc de llarga durada: Can??ons tradicionals(1).

El 8 de mar?? Televisi?? Espanyola emet un programa especial titulat As?? es... As?? canta... As?? compone... Joan Manuel Serrat, per promocionar el nou representant a Eurovisi??. Canta quatre temes en catal?? i els tres que havia gravat en castell??: Can???? de matinada, Paraules d'amor, El titiritero, Me???n vaig a peu, Mis gaviotas, Poema de amor i Ara que tinc vint anys.

Despr??s de gravar la can???? en franc??s, itali?? i portugu??s (i enregistrar les imatges equivalents als videoclips actuals destinades a diferents cadenes de televisi?? europees), el 25 de mar?? s???anuncia que Serrat no vol anar a Eurovisi?? si no ??s cantant el La, la, la en catal??. Sobre aquest fet hi ha dues versions. La m??s estesa ???que Serrat mai ha no negat??? ??s que el cantant pretenia cridar l???atenci?? sobre la situaci?? marginal en la qual es trobava la llengua catalana. Per altres persones va ser una maniobra publicit??ria. Aix??, segons indica ??ngel Casas en el seu llibre 45 revoluciones en Espa??a, el que realment va passar ??s que el seu representant, Jos?? Mar??a Lasso de la Vega, va decidir fer un intent perqu?? el cantant recuper??s el seu p??blic m??s catalanista, que anava perdent a poc a poc. Es tractava que durant el festival Serrat cant??s en catal?? un vers de la can????. L???auda?? manager va pensar que la millor manera d'aconseguir aix?? seria dir que el cantant exigia cantar tota la lletra en catal?? per arribar m??s tard ???despr??s d???una suposada negociaci?? amb les autoritats??? a un acord que li permet??s almenys cantar el vers esperat i acontentar aix?? l'audi??ncia "de casa". Per?? aquest pla va fallar(2). Al r??gim franquista no li va agradar gens la idea, i la can???? va ser defensada per Massiel, que es va endur el primer premi. Serrat va ser castigat amb un perllongat veto a la r??dio estatal i a la televisi??.

Joan Manuel Serrat enregistr?? la versi?? catalana del La, la, la, amb lletra pr??pia, per?? mai no fou comercialitzada.

[edita] 1969-1974

El 1968 apareix el disc Can??ons tradicionals, meravellosament harmonitzat per Antoni Ros-Marb??. La can???? El ball de la civada, que Serrat "ressuscita" del can??oner popular on dormia oblidada, esdev?? molt popular.

El mateix any publica un single en castell?? amb les can??ons Manuel, forta cr??tica social del feudalisme que encara imperava en alguns llocs d???Espanya i Poco antes de que den las diez. Tamb?? treu un altre single amb les can??ons Per Sant Joan, amb m??sica de Juan y Junior, i la meravellosa can???? d???amor Marta. En aquest disc Ricard Miralles debuta com a harmonitzador de les can??ons de Serrat.

El 1969 edita l'elap?? Com ho fa el vent -del qual apareixeran diversos singles- que recull les can??ons Paraules d'amor, Can???? de matinada i Marta i set can??ons noves. Tamb?? surt al mercat el seu primer disc de llarga durada en castell??, on apareix, per primera vegada, una traducci?? d'una can???? seva al castell??: En cualquier lugar (En qualsevol lloc). Ambd??s discos s??n harmonitzats per Ricard Miralles.

Tamb?? el 1969 fa la seva primera gira per Sud-am??rica, fet que m??s endavant es convert?? en un costum. Aquest mateix any va publicar un ??lbum amb poemes d???Antonio Machado titulat Dedicado a Antonio Machado, poeta, amb el qual assol?? un inesperat ??xit de vendes malgrat la prohibici?? que pesava en contra seva, que fins i tot impedia radiar els seus discos. D???aquest disc cal destacar les can??ons La saeta i Cantares, en la qual ajunta versos de Machado amb paraules pr??pies. El disc tamb?? inclou la can???? En Cotlliure, amb lletra i m??sica de Serrat, on, imitant l???estil del poeta, descriu els darrers anys de vida de Machado.

El 1970 participa en el Festival de Vi??a del Mar com a artista convidat, i guanya el Festival de Rio de Janeiro amb la can???? Pen??lope, amb m??sica d???Augusto Alguer??.

Tamb?? el 1970 surt el disc Mi ni??ez, dues can??ons del qual, Fiesta i Muchacha t??pica apareixen mutilades per la censura franquista. La versi?? original s???edit?? a Sud-am??rica. Tamb?? pertany a aquest per??ode Edurne, que nom??s fou publicada t??midament el 1974, i encara aix?? no va resistir la censura. A la fi d???aquest darrer any, les estisores franquistes fan desapar??ixer l???expressi?? "m??nage ?? trois" de la can???? Conillet de vellut, del disc Serrat 4.

A la fi de 1970 va participar en la tancada d'intel???lectuals i artistes al monestir de Montserrat en senyal de protesta pel proc??s de Burgos i en contra de la pena de mort. Segons diuen, all?? comen???? a compondre la can???? Mediterr??neo, que, en els primers esborranys s???anomenava Amo el mar i tamb?? Hijo del Mediterr??neo, can???? composta igual que la resta del disc, entre agost i novembre de 1970, segons declaracions del propi Serrat, i a cavall entre l???hotel Batlle de Calella de Palafrugell, Hondarribia (Guip??scoa), i Cala d???Or (Mallorca).

El 1971 va editar Mediterr??neo, un dels seus ??lbums m??s importants. A aquest disc pertany la can???? Aquellas peque??as cosas, que cont?? una de les seves lletres m??s personals i evocatives. El disc aconsegueix estar gaireb?? un any seguit en la llista dels deu discos m??s venuts de tot l???estat, i diverses setmanes en el n??mero u, malgrat l'estricta censura.

Participa per segona vegada en el Festival de Vi??a del Mar, actuant gratis, en suport al govern de Salvador Allende.

L???any seg??ent, treu el disc Miguel Hern??ndez, una musicaci?? molt treballada i acurada d???una selecci?? de versos del poeta d???Oriola.

El 1973, publica l?????lbum Per al meu amic, considerat per alguns cr??tics com un dels m??s ben aconseguits de la seva carrera. D???aquest recull cal destacar Helena, can???? d???enyor d???un amor perdut i Pare, ferma den??ncia de la destrucci?? que sofreix la natura.

Finalment, el 1974 Televisi?? Espanyola li aixeca la prohibici?? i ofereix l'especial A su aire, en el qual interpreta tamb?? can??ons en catal??.

[edita] El seu exili

El setembre de 1975, a M??xic, condemna p??blicament els darrers afusellaments del franquisme. Aix?? li valgu?? un any d???exili. A m??s, tal com ja havia ocorregut el 1968, els seus treballs van ser retirats i censurats pel r??gim. El nou disc Para piel de manzana, acabat d???estrenar, es vei?? especialment afectat per aquesta prohibici??.

Durant la seva estada a M??xic no va poder compondre cap can????. De fet, el disc que edit?? l'any seg??ent ??s la finalitzaci?? d'un proc??s anterior.

Fa una gira amb els seus m??sics per tot el territori mexic?? amb un autob??s batejat com La Gordita, oferint recitals a baixos costos. Serrat ha confessat que aquell va ser un per??ode molt dur de la seva vida, perqu?? vivia en el constant neguit de no saber si l???endem?? tornaria a la seva terra o no hi podria tornar mai.

Les seves can??ons m??s combatives pertanyen a aquesta ??poca. Com hem dit, no compon, sin?? que canta peces d'altres cantautors que serveixin per a expressar la postura de lluita que en aquells moments de precarietat, postulava.

Existeixen enregistraments no oficials on Serrat canta Maz??rquica Mod??rnica, de Violeta Parra, La poes??a es un arma cargada de futuro o La vida no vale nada, entre moltes altres.

No pot fer la gira per tota Llatinoam??rica perqu?? algunes dictadures, com la de Xile, li havien negat l'entrada t??citament.


[edita] Serrat en la transici??

El 1977 publica un disc amb poemes de Joan Salvat-Papasseit titulat Res no ??s mesqu??, amb arranjaments del m??sic Josep Maria Bardag??. D???entre tots els temes cal destacar la melodia -molt elaborada- de la can???? que d??na nom al disc. Aquest treball inclou tamb?? Can???? per a Joan Salvat-Papasseit, que ja havia aparegut en l?????lbum Serrat 4.

Aix?? ocorre en el marc d'un retorn a una Espanya indecisa i enrarida despr??s de la mort del dictador Franco. Ho fa amb por, perqu?? encara no s???ha promulgat l'amnistia i hi ha la possibilitat que sigui empresonat i jutjat. Afortunadament, no passa res, i Serrat es reincorpora t??midament a la vida p??blica del pa??s.

El 1978 grava un disc amb el t??tol 1978. Finalment, gr??cies a la promulgaci?? de la llei d'amnistia, durant el govern d'Adolfo Su??rez, perd la por i participa activament en campanyes pol??tiques en favor del PSOE.

El 1980 edita el disc Tal com raja. El mateix any rep un cop dur en la seva vida personal: mor el seu pare.


[edita] Maduresa

El 1981 va publicar el disc En tr??nsito, amb el qual aconsegu?? situar-se en el lloc m??s alt de les llistes espanyoles i don?? un aire madur i renovat a la seva obra.

En aquest mateix any retorna a Televisi?? Espanyola, en un especial d'una hora, amb el t??tol M??sica, maestro. Obre l???actuaci?? amb Visca l'amor, un poema de Salvat-Papasseit musicat per Guillermina Motta.

El 1983 veu la llum Cada loco con su tema, un dels seus millors treballs. Fa una gran gira per Sud-am??rica, llevat de Xile, ja que li ??s impedida l???entrada a aquest pa??s mitjan??ant un decret del ministeri de l'interior del dictador Pinochet.

A l???Argentina, amb la caiguda imminent de la dictadura del Proceso de Reorganizaci??n Nacional, el seu recital en el Luna Park va constituir en un esdeveniment hist??ric que simbolitz?? la vict??ria de la democr??cia(3).

Aquest mateix any es public?? En directo, un LP doble que contenia la gira de 1983 per Espanya. Poc abans havia sortit al mercat un vinil il???legal amb el mateix t??tol,conegut com Serrat al Grec. Aquest disc, que recollia alguns temes interpretats en directe, va ser retirat. Un anunci de compreses amb la can???? Hoy puede ser un gran dia sense l'autoritzaci?? expressa del cantant causa la seva indignaci?? i un conflicte amb el seu representant, que acaba perdent el seu lloc.

Els anys seg??ents va editar-se Fa vint anys que tinc vint anys (1984) amb la can???? de den??ncia ecol??gica Plany al mar, i Seria fant??stic, i El sur tambi??n existe (1985), en el qual musica versos del poeta uruguai?? Mario Benedetti.

El 1987 surt el disc Bienaventurados, amb la can???? hom??nima, que ??s una dura cr??tica a les esgl??sies cristianes, tant cat??liques com protestants, i Lecciones de urbanidad, on posa en evid??ncia les dictadures que encara es mantenen.

El 1989 treu l?????lbum Material sensible, del qual cal remarcar Barcelona i jo, Salam Rashid, un al???legat contra el racisme amb la col???laboraci?? de Paco de Luc??a, i Kubala, homenatge a aquest gran futbolista. ??s el darrer disc en el qual treballa Josep Maria Bardag??.


[edita] El nano ja t?? cinquanta anys

Joan Manuel Serrat rep la Fiambrera de Plata 2001 de l'Ateneo de C??rdoba.
Joan Manuel Serrat rep la Fiambrera de Plata 2001 de l'Ateneo de C??rdoba.

El 1996 enregistra un disc doble que ??s una antologia de les can??ons dels seus companys de la Nova Can????, amb el t??tol Banda sonora d???un temps, d???un pa??s. Com a can??ons pr??pies tria Me???n vaig a peu i una versi?? amb piano de Paraules d???amor, interpretada el 1969 per Tete Montoliu. ??s l?????ltim disc de Serrat que es publica en format elap?? (Ariola, 1996).

Tamb?? el 1996 fa una gira per tot Espanya amb V??ctor Manuel, Ana Bel??n i Miguel R??os, amb l'espectacle El gusto es nuestro, que va ser dut per diversos pa??sos d'Am??rica el 1997.

El 1998 edita Sombras de la China, amb els arranjaments de Josep Mas Kitflus. Sobre aquest disc hi ha opinions oposades, perqu?? alguns el consideren una nova joia dintre de la seva discografia, i d???altres, una obra menor.

L???any 2000 fa un homenatge a la can???? llatinoamericana amb el disc Cansiones, signat per Tarr??s|Serrat, amb adaptacions de temes populars de diversos pa??sos de Llatinoam??rica, i autors reconeguts com Violeta Parra, V??ctor Jara, Sim??n D??az, Jos?? Alfredo Jim??nez, Enrique Sants Disc??polo, entre d???altres.

El mateix any s???edita la seva discografia en format CD.

[edita] Fa vint anys que dic que fa...

Serrat inicia el nou segle amb el disc Versos en la boca, publicat el 2002, en el qual, a m??s de temes propis -despr??s de quatre anys-, d??na veu amb la seva m??sica als poetes Tito Mu??oz, Eduardo Galeano i Luis Garc??a Montero.

A la fi de 2003 llan??a al mercat Serrat sinf??nico en col???laboraci?? amb la Orquestra Simf??nica de Barcelona i Nacional de Catalunya, sota la direcci?? musical del mestre Joan Albert Amarg??s, amb la col???laboraci?? especial de Ricard Miralles al piano i Roger Blavia a la percussi??. En aquesta producci?? presenta quinze temes ja coneguts i un de nou, el poema Herido de amor, de Federico Garc??a Lorca, que Serrat havia musicat per a Ana Bel??n.

El 2004, participa en el projecte Neruda en el coraz??n, amb un disc col???lectiu en el qual interpreta el Poema XX de Pablo Neruda, amb m??sica de Ram??n Ayala El Mensu. L???espectacle es va presentar en directe, en un concert ??nic, el 5 de juliol de 2004 al Palau Sant Jordi de Barcelona, dintre de la programaci?? del F??rum Universal de les Cultures 2004.


Tamb?? el 2004 El Peri??dico de Catalunya li atorg?? el premi Catal?? de l'Any en homenatge als seus quaranta anys de carrera.

El mateix any participa en l'acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya al Parc de la Ciutadella, interpretant Can???? de bressol.

Mentre fa la gira de Versos en la boca, tamb?? el 2004, es fa c??rrer que est?? malalt. Per?? Serrat, davant les preguntes dels periodistes, diu amb humor: "Si el doctor em demana que deixi el vi, canvio de doctor". El 2005 es fa p??blica la not??cia de la malaltia. En molt??ssims f??rums d???internet apareix una gran quantitat de salutacions i mostres d???estima cap al cantautor. La seva p??gina web oficial supera en aquesta ??poca el mili?? de visites.

Despr??s de la seva recuperaci?? va emprendre una nova gira intimista al costat de Ricard Miralles, interpretant els seus temes cl??ssics sota el t??tol Serrat 100x100, una llargu??ssima gira amb cent cinquanta concerts que s'inicia el 6 de maig de 2005 a Valladolid i finalitza el 14 de desembre de 2006 a Sant Sebasti??.

El 15 de mar?? de 2006 va rebre el t??tol de Doctor Honoris Causa de la Universitat Complutense de Madrid(4) per la seva contribuci?? a la cultura espanyola i llatinoamericana i per la seva labor per la conviv??ncia de les diferents lleng??es de l???estat. Deu dies despr??s reb?? la Medalla d'Or al M??rit en el Treball per tota la seva traject??ria professional(5).


[edita] Serrat en l'actualitat

Joan Manuel Serrat durant una visita a la Casa Rosada, Argentina
Joan Manuel Serrat durant una visita a la Casa Rosada, Argentina

El 18 d'abril de 2006 va publicar el disc M??, amb can??ons en catal??. Aquest nom transcriu la manera com els bale??rics pronuncien el top??nim Ma??, localitat de Menorca on el cantant t?? una casa i passa els estius. ??s la seva primera producci?? en aquesta llengua ???llevat del disc Banda sonora d???un temps, d???un pa??s- en disset anys.

El 27 i 28 d'abril de 2006, a Ma??, inicia una gira de quaranta-vuit concerts de promoci?? d'aquest disc per Catalunya, Val??ncia, les Balears i Madrid. Fa dinou concerts al Teatre Nacional de Catalunya i acaba el quatre d'octubre a Girona. Despr??s fa una segona sessi?? de concerts de la gira Serrat 100x100.

El 2007 ??s guardonat amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya, en reconeixement per la seva labor en defensa de la llengua i la cultura catalana com a membre, els anys 60, d???Els Setze Jutges, i ??s investit Cavaller de la Legi?? d???Honor de la Rep??blica Francesa.

El mateix any fa una gira amb Joaqu??n Sabina anomenada Dos p??jaros de un tiro, que comen??a el 29 de juny a Saragossa i acaba el 18 de desembre a Buenos Aires, despr??s de setanta-un concerts. Serrat hi interpreta les millors can??ons del cantant d?????beda, i aquest fa el mateix amb el repertori del Noi del Poble-sec. Dels concerts fets a Madrid s???enregistra un disc en directe i un DVD, editats el desembre de 2007 sota el nom de Dos p??jaros de un tiro(6).


[edita] Els seus poetes

Alguns dels seus temes de m??s ??xit han sigut poemes musicats de poetes de la literatura catalana i castellana:

  • Antonio Machado, El 1969 li dedica un monogr??fic complet: Dedicado a Antonio Machado, poeta, consta de dotze can??ons que popularitzaren la figura i l'obra del poeta.
  • Miguel Hern??ndez, amb un disc dedicat a l'evocaci?? de la seva figura po??tica: Miguel Hern??ndez.
  • Rafael Alberti, el poema La paloma amb m??sica de l'itali?? Sergio Endrigo i de l'argent?? Carlos Guastavino, el 1969, per al disc hom??nim.
  • Le??n Felipe, el tema Vencidos, el 1971, per al disc Mediterr??neo.
  • Joan Verg??s, el poema El vell, en el disc Per al meu amic, de 1973.
  • Joan Salvat Papasseit, al qual dedic?? un disc monogr??fic el 1976: Res no ??s mesqu??. Cal tamb?? tenir en compte la can????-homenatge que Serrat li compongu??, publicada anteriorment en el disc Serrat/4, amb el t??tol Can???? per a en Joan Salvat Papasseit.
  • Ernesto Cardenal, la can???? Epitafio para Joaqu??n Pasos, el 1975.
  • Josep Palau i Fabre, Serrat posa m??sica al poema Vaig com les aus per al disc Tal com raja, el 1980.
  • Josep Vicen?? Foix, el poema ??s quan dormo que hi veig clar, gravat en Tal com raja.
  • Josep Carner, posa m??sica a El gall per al disc Bestiari, de Guillermina Motta i a El falc??, per a Fa vint anys que tinc vint anys.
  • Pere Quart, la can???? Infants, inclosa en Fa vint anys que tinc vint anys.
  • Jaime Sabines, la can???? La lluna, per a Material sensible, el 1989.
  • Mario Benedetti, al poeta uruguai?? li dedica el monogr??fic El sur tambi??n existe (1986) i la musicaci?? del poema Maravilla, en el disc Utop??a (1992).
  • Jos?? Mar??a Fonollosa, adapta el poema Subway I per a la can???? Por dignidad, que s'inclou en Nadie es perfecto.
  • Le??n Felipe, el tema Vencidos, en el disc Mediterr??neo.
  • Eduardo Galeano, els temes Secreta mujer, en Sombras de la China i La mala racha, en el disco Versos en la boca.
  • Joan Barril, amb el periodista i escriptor barcelon?? Serrat compon les can??ons Salam Rashid, el 1989 i M??rame y no me toques, el 1992.
  • Luis Cernuda, adapta un poema del poeta sevill?? per al tema M??s que a nadie, del disc Sombras de la China, el 1998.
  • Tito Mu??oz, Tarr??s, en el disc Cansiones (2000) i De cuando estuve loco, en Versos en la boca (2002).
  • Luis Garc??a Montero, el tema Se??or de la noche, en el disc Versos en la boca.
  • Federico Garc??a Lorca, el poema Herido de amor en Serrat sinf??nico, que ja havia enregistrat Ana Bel??n en el seu disc Lorquiana.

[edita] Serrat i la cultura popular

Dintre del repertori serrati??, diversos discos rescaten can??ons populars:

  • Can??ons tradicionals, editat el 1968, un conjunt de can??ons populars del folklore catal??. A m??s, tamb?? ha cantat la can???? de bressol La lluna, la pruna, que va interpretar el 1974 durant l'enregistrament a l???Alian??a del Poble Nou de l'especial A su aire per a Televisi?? Espanyola.
  • Cansiones, del 2000, signat per Tarr??s|Serrat, el seu alter-ego, que ??s una antologia llatinoamericana, amb la interpretaci?? de can??ons d'autors com Violeta Parra i V??ctor Jara. Diverses fonts assenyalen que aquest disc estava projectat per a la d??cada dels setanta, per?? les convulsions de l'??poca van fer que es pospos??s.

Serrat ha interpretat en viu altres can??ons del can??oner popular de Llatinoam??rica en les seves presentacions:

  • Volver a los 17, de Violeta Parra, interpretat en el concert que va oferir a l'Estadi Nacional de Xile, el 1990, despr??s de disset anys d'abs??ncia for??ada arran de la prohibici?? que contra ell pesava per part de la dictadura d'Augusto Pinochet. Serrat va dir que en aquells moments la can???? tenia una nova lectura. El retorn a un pa??s prohibit.
  • Del can??oner d???Atahualpa Yupanqui: La tarde, Milonga del solitario, Coplas del payador perseguido, Milonga del pe??n de campo, Canci??n de los horneros, Luna tucumana, Zamba del grillo, Caminito del indio, Vendedor de yuyos.


[edita] Serrat i la copla

La copla ??s un dels g??neres de refer??ncia en l'educaci?? musical de Serrat. L'escoltava a la r??dio i la sentia cantar a la seva mare i les seves ve??nes quan era un nen, aix?? ho declara en multitud d'entrevistes. Les veus de Concha Piquer, Juanita Reina, Miguel de Molina, Angelillo o Juanito Valderrama formen part de la seva banda sonora personal.

Va assistir personalment a l???enterrament de Concha Piquer, i prolog?? el llibre Juanito Valderrama: mi Espanya querida (La esfera de los libros, ISBN 84-9734-036-1) d'Antonio Burgos.

El 2003, declarava que ell feia copla a la seva manera: can??ons com Romance de Curro el Palmo o Pueblo blanco poden considerar-se properes a aquest g??nere(7).

Ha compartit escenari amb Juanito Valderrama, Lola Flores (Ay pena, penita, pena), Roc??o Jurado (cantant l'Himno de Andaluc??a). Ha cantat en solitari les coples No me quieras tanto, La ni??a de puerta oscura...

Ha gravat el seu pasdoble ???for??a ir??nic- Qu?? bonito es Badalona a duo amb Manolo Escobar, amb Juanito Valderrama el tema Pena mora en el disc Homenaje a Juanito Valderrama, la copla Antonio Vargas Heredia en duo postmortem amb Carlos Cano, en el disc d???homenatge Que naveguen los sue??os, i ha participat en l???homenatge p??stum a la figura de Bambino en el disc Bambino, por ti y por nosotros.

Totes aquestes manifestacions mostren la seva vinculaci?? musical amb els cantants que van ennoblir la copla.

[edita] Serrat i el tango

Un altre dels g??neres que es troben en la mem??ria musical de Serrat ??s el tango, que conegu?? mitjan??ant el seu pare, que n???era un gran afeccionat. Serrat ha demostrat el seu amor pel tango interpretant-lo en nombroses ocasions, especialment en les seves visites a l???Argentina:

  • Cambalache d'Enrique Santos Disc??polo, durant diversos concerts de la gira de 1983 a Espanya que va quedar plasmat en el seu disc En directo (1984).
  • El ??ltimo organito en Cansiones (2000).
  • Fangal en Cansiones (2000).
  • Sur (1970) - Ca??o 14 de Buenos Aires (amb Anibal Troilo)
  • A Buenos Aires (1970), en el programa de la televisi?? argentina S??bados circulares.
  • Amablemente (34 punyaladas) el 1985, en el programa de TV3 Cap d'any.
  • Melod??a de arrabal (1988), en directe en el Teatre Alb??niz de Madrid, amb l'Orquestra De Osvaldo Pugliese.
  • Malena (1990), en el programa Querido Cabaret de TVE.
  • Margot (1990), en el mateix programa Querido Cabaret de TVE.
  • Taconeando (1990), a Querido Cabaret.
  • Ninguna (a cappella el 1990), a Querido Cabaret.
  • Cuando me entres a fallar i Afiche (2000), a cappella en el Programa del Troesma.

Tamb?? trobem la influ??ncia del tango en Can???? per a Joan Salvat-Papasseit, quan comen??a: "Per ell la meuca es posava la roba de quan fou verge..."

[edita] Serrat i el bolero

El bolero ??s tamb?? un g??nere amb rellev??ncia per la seva popularitat a Espanya entre els anys quaranta i seixanta del segle XX, anys d'infantesa i primera joventut de Serrat. El seu mitj?? de difusi?? era la r??dio, igual que els anteriors g??neres. Les veus d'Antonio Mach??n, Juanito Segarra, Bonet de San Pedro, Jorge Sep??lveda, Lorenzo Gonz??lez o Jos?? Guardiola arribaven a tots els racons.


[edita] Serrat i el cinema

El 1968 protagonitza, conjuntament amb Serana Vergano i Mar??a Jos?? Goyanes la pel???l??cula Palabras de amor, inspirada en la novel???la de Jaume Picas Tren de matinada.

El 1969 roda La llarga agonia dels peixos, dirigida per Francesc Rovira-Beleta, basada en la novel???la Vent de grop, d???Aurora Bertrana. Un altre dels protagonistes de la pel???l??cula ??s Emma Cohen. Com a curiositat, Serrat canta una can???? que no apareix enregistrada en cap disc: Els amants ofegats[1].

El 1972 fa la seva tercera pel???l??cula: Mi profesora particular, de Jaime Camino, al costat d???actors com Jos?? Luis L??pez V??zquez i Rafael Anglada.

El 1976 s???estrena La ciutat cremada, d???Antoni Ribas. La pel???l??cula narra els fets que ocorregueren a Barcelona entre els anys 1899 i 1909, des de l???arribada dels soldats de la guerra colonial de Cuba fins a la rebel???li?? popular coneguda com La Setmana Tr??gica. Per donar relleu al film, intervingueren en papers secundaris N??ria Espert, Mary Santpere, Ovidi Montllor i Joan Manuel Serrat entre d???altres. Serrat hi interpreta el paper d???un carboner, retardat mental, que es posa a ballar amb l???esquelet d???una monja desenterrada despr??s de profanar les tombes del convent de Les Magdalenes. El noi fou condemnat a mort.


[edita] Serrat canta en altres lleng??es

Gallec

  • Anduri??a (1997), de Juan Pardo i Antonio Morales, canta amb Juan Pardo

Portugu??s

  • Sinceramente teu (1986), de Joan Manuel Serrat, versi?? de Santiago Kovadoff
  • Eu me dou bem com todo o mundo (1986), de Joan Manuel Serrat, versi?? de Santiago Kovadoff, canta amb Maria Bethania
  • Barquinho de papel (1986), de Joan Manuel Serrat, versi?? de Santiago Kovadoff
  • N??o fa??o mais do que pensar em ti (1986), de Joan Manuel Serrat, versi?? de Santiago Kovadoff, canta amb Gal Costa
  • Cada qual com sua mania (1986), de Joan Manuel Serrat, versi?? de Santiago Kovadoff, canta amb Caetano Veloso
  • De vez em quando a vida (1986), de Joan Manuel Serrat, versi?? de Santiago Kovadoff
  • Uma mulher nua e no escuro (1986), lletra de Mario Benedetti, m??sica de Joan Manuel Serrat, versi?? de Santiago Kovadoff
  • La, la, la (1968)
  • Poema de amor (1968), versi?? d???Antonio Jos??

Franc??s

  • La, la, la (1968), versi?? de Pierre Delanoe
  • Po??me pour une voix (Poema de amor) (1968) versi?? de Louis Amade

Itali??

  • La, la, la (1968)
  • Poema de amore (1968)

Angl??s

  • She gives me love (La, la, la) (1968), versi?? de Michael Julian

Guaran??

  • Che Pykasumi (2000), amb una versi?? al castell?? de Rub??n Bareiro Saguier i el mateix Serrat

A m??s, la can???? Edurne, principalment en espanyol, cont?? alguns versos en ??uscar.

[edita] Autotraduccions

Joan Manuel Serrat ha tradu??t al castell?? algunes de les seves can??ons catalanes i les ha interpretat:

  • En cualquier lugar (En qualsevol lloc)
  • Tiempo de lluvia (Temps de pluja)
  • Palabras de amor (Paraules d'amor)

D'altra banda Joan Isaac, en el seu disc Joies robades (2002), va enregistrar a duo amb Serrat Aquelles petites coses, la seva versi?? catalana d'Aquellas peque??as cosas.

[edita] Discografia

[edita] Vinils de llarga durada

Foren tots editats en compactes els anys 1990, 2000 i 2007.

  • Ara que tinc vint anys (Edigsa,1967)
  • Can??ons tradicionals (Edigsa, 1968)
  • Com ho fa el vent (Edigsa, 1968)
  • La paloma (Zafiro/Novola, 1969)
  • Dedicado a Antonio Machado, poeta (Zafiro/Novola, 1969)
  • Serrat/4 (Edigsa, 1970)
  • Mi ni??ez, tamb?? conegut com Disco blanco (Zafiro/Novola, 1970)
  • Mediterr??neo (Zafiro/Novola, 1971)
  • Miguel Hern??ndez (Zafiro/Novola, 1972)
  • Per al meu amic (Edigsa, 1973)
  • Para vivir, tamb?? conegut com Canci??n infantil para despertar a una paloma morena de tres primaveras (Zafiro/Novola, 1974)
  • Para piel de manzana (Ariola, 1975)
  • Res no ??s mesqu?? (Edigsa, 1977)
  • 1978 (Ariola, 1978)
  • Tal com raja (Ariola, 1980)
  • En tr??nsito (Ariola, 1981)
  • Cada loco con su tema (Ariola, 1983)
  • Fa vint anys que tinc vint anys (Ariola, 1984)
  • En directo (Ariola, 1984)
  • El sur tambi??n existe (Ariola, 1985)
  • Sinceramente teu (amb Mar??a Bethania, Raimundo Fagner, Gal Costa, Caetano Veloso i Toquinho) (Ariola, 1986)
  • Bienaventurados (Ariola, 1987)
  • Material sensible (Ariola, 1989)
  • Utop??a (Ariola, 1992)
  • Nadie es perfecto (Ariola, 1994)
  • Banda sonora d'un temps, d'un pa??s (Ariola, 1996).

[edita] Vinils de dues o quatre can??ons que contenen temes no enregistrats en altres discos

El nom de les can??ons en q??esti?? apareix en negreta.

  • Ella em deixa, El mocador, La mort de l???avi, Una guitarra (Edigsa, 1965)
  • Quan arriba el fred, Sota un cirerer florit, Ara que tinc vint anys, El drapaire (Edigsa, 1966)
  • Les sabates, Me???n vaig a peu, Can???? de matinada, Paraules d???amor (Edigsa, 1967)
  • Per Sant Joan, Marta (Edigsa, 1968)

La controvertida La, la, la, en totes les seves versions ???llevat de la catalana-, nom??s apareix en discos de dues can??ons.

[edita] Discos compactes

  • El gusto es nuestro (amb Ana Bel??n, Miguel R??os i V??ctor Manuel) (Ariola, 1996), publicat en format CD i DVD.
  • Liliana, Historia de Babar y Viaje a la luna (narracions amb m??sica, Audivis Ib??rica, 1997)
  • Liliana, Hist??ria de Babar i Viatge a la lluna (narracions amb m??sica, Audivis Ib??rica, 1997)
  • Sombras de la China (Ariola, 1998)
  • Cansiones (Ariola, 2000)
  • Versos en la boca (2002)
  • Serrat sinf??nico (2003)
  • M?? (2006)
  • Dos p??jaros de un tiro (amb Joaqu??n Sabina) (2007)

[edita] Discos i gravacions no autoritzats

Article principal: Joan Manuel Serrat (Bootlegs)
  • Platx??ria: Un poema de Joan Salvat-Papasseit. No tenim refer??ncies de la data d'enregistramenr. Se suposa que ??s una gravaci?? residual de Res no ??s mesqu??. Circula per internet.
  • Al grec: Disc de vinil de car??cter il??legal que circul?? per Espanya el 1983.

[edita] Discos col??lectius d'homenatge

  • Serrat, eres ??nico (BMG Ariola, 1995)
  • Serrat, eres ??nico (volum 2) (BMG Ariola, 2005)
  • Cuba le canta a Serrat (Discmedi, 2005)
  • Per al meu amic Serrat (Discmedi, 2006)
  • Cuba le canta a Serrat (volum 2) (Discmedi, 2007)




Actualment, tots els ??lbums originals de Serrat es troben disponibles en disc compacte, publicats per BMG Ariola; nom??s romanen ??introbables?? alguns temes publicats en discs senzills o EP.

[edita] Refer??ncies

[edita] Notes

1 ??? jmserrat.com, Biograf??a, 1968

2 ???jmserrat.com, Serrat en otros libros

3 ??? Joan Manuel Serrat, El retorno, Revista Humor (1983)

4 ??? elmundo.es (Nomenament com a Doctor Honoris Causa)

5 ??? elmundo.es (Medalla al M??rit del Treball)

6 ??? Serrat & Sabina, Dos p??jaros de un tiro

7 ??? Entrevista en el setmanari Tiempo

[edita] Bibliograf??a

[edita] Enlla??os externs



Pa??sos Catalans Setze Jutges
Miquel Porter i Moix ?? Remei Margarit ?? Josep Maria Espin??s ?? Delf?? Abella ?? Francesc Pi de la Serra ?? Enric Barbat ?? Xavier Elies ?? Guillermina Motta ?? Maria del Carme Girau
Mart?? Llaurad?? ?? Maria Am??lia Pedrerol ?? Joan Ramon Bonet ?? Joan Manel Serrat ?? Maria del Mar Bonet ?? Llu??s Llach ?? Rafael Subirachs
v ??? d ??? e
Premis Catal?? de l'Any
2000: Ernest Lluch  ??? 2001: Pau Gasol  ??? 2002: Manuela de Madre  ??? 2003: Ferran Adri??  ??? 2004: Joan Manuel Serrat  ??? 2005: Joan Massagu??  ??? 2006: Neus Catal??  ??? 2007: Pasqual Maragall