Georges Brassens
De Viquipèdia
![Placa commemorativa de Georges Brassens a París](../../../../images/shared/thumb/8/89/Georges_Brassens,_plaque_commémorative,_Paris.jpg/300px-Georges_Brassens,_plaque_commémorative,_Paris.jpg)
Georges Brassens (Seta, França, 22 d'octubre de 1921 - Sant Geli dau Fesc, prop de Montpeller, 29 d'octubre de 1981) va ser un cantautor francès.
Va arribar a la fama gràcies a les melodies de les seves cançons, senzilles i elegants; i a les seves lletres, variades i elaborades. Se'l considera un dels millors poetes francesos de la postguerra (va guanyar el premi nacional de poesia). Va posar música a poemes de molts altres escriptors, com Louis Aragon, Victor Hugo, Jean Richepin i altres. No solia actuar fora del seu país.
En català són famoses les versions de Brassens que en va fer Josep Maria Espinàs; altres cantants catalans que han cantat Brassens són Quico Pi de la Serra, Joan Manuel Serrat o Rafael Subirachs. Qui més ha dedicat la seva carrera musical a versionar Brassens és, però, el terrassenc Miquel Pujadó, que li ha dedicat tres discos sencers i n'ha traduït la seva novel·la La torre dels miracles (Pòrtic, 1989). La mauvaise réputation («La mala reputació»), una de les cançons més famoses de Brassens, va ser adaptada a l'espanyol per Paco Ibáñez (recordeu el seu concert a l'Olympia de París els anys 70's) i, posteriorment, aquesta versió traduïda va ser recuperada per Loquillo; en aquesta llengua són també molt famoses les versions de Paco Ibáñez.