Joan Isaac
De Viquipèdia
Joan Isaac és el nom artístic de Joan Vilaplana i Comín, cantant nascut a Esplugues de Llobregat el 17 de setembre de 1953, compositor i intèrpret en llengua catalana. Poeta i músic, Isaac és una de les grans veus de la cançó.
Taula de continguts |
[edita] Trajectòria artística
Neix el 1953 i passa la seva infantesa i adolescència a Esplugues de Llobregat, des del 1974 viu a la ciutat de Barcelona, on va estudiar la carrera de Farmàcia.
Entre els anys 1969 i 1972 va formar part del grup musical Nosaltres, aconseguint ser el segon classificat darrere de Ramon Muntaner en el II Certamen Promoció de Noves Veus de la Cova del Drac, espai on es trobava la gent de la cançó en aquells temps, un concurs que es feia amb per iniciativa de la discogràfica Concèntric.
El 1973 s'independitza del grup, començant la seva carrera musical en solitari amb el nom artístic de Joan Isaac.
La producció artística de Joan Isaac es veu influenciada en els seus primers anys per grans poetes en llengua catalana, Joan Salvat-Papasseit, Josep Carner, Miquel Martí i Pol i Jaume Vidal Alcover, i més tard per poetes francesos com Paul Verlaine, Arthur Rimbaud i Louis Aragon. Algunes dels seus primers enregistraments inclouen poemes d´aquests autors. Josep Maria Espinàs i Joan Ollé recolzen i assessoren literàriament a l´artista en els seus començaments, quan va tenir la seva importància la experiència de actuar a la ciutat de Lisboa, a mitjans dels 70, poc després de la revolució dels clavells, al costat de José Afonso i altres artistes portuguesos.
Totes les manifestacions culturals relacionades amb la música éren molt polititzades en aquell temps, encara que les seves cançons tenien cert aire polític, Joan Isaac buscava més la poesia en les seves lletres de caràcter autobiogràfic, projectant-se en fets i sentiments universals des de la seva realitat íntima i personal, característica que en els seus començaments va marcar el tret diferencial amb la resta d´artistes de la seva generació.
La seva producció discogràfica s´inicia el 1974-75, quan Edigsa publica les seves primeres cançons en dos singles, un on s´inclouen les I som tu i jo i Requiem i un segon que conté Ai amic i Però no em robareu la força.
El 1975, es publica el seu primer LP també amb Edigsa, que es titula És tard, amb arranjaments de Manel Camp. Coincideix en l´any de publicació amb els d´altres joves autors: Marina Rossell i Ramon Muntaner, una nova generació de creadors en el marc de la Nova cançó, seguint les pases de Els Setze Jutges.
El 1977 es publica el seu segon LP, Viure, en el segell Ariola, que inclou una traducció dels textes al castellà realitzada per l´escriptor gadità José Manuel Caballero Bonald. En aquest treball s´enregistra per primer cop la seva cançó més emblemàtica: A Margalida, que ha esdevingut una cançó molt popular a Catalunya, arribant a ser tot un himne contra la pena de mort, va estar inspirada en la execució el 1974, a la presó Model de Barcelona del jove anarquista català Salvador Puig Antich. Aquest LP es va publicar en format CD el 2007.
El seu tercer LP, Barcelona, ciutat gris, néix l´any 1980, també publicat per Ariola. És en aquest treball on es veu clarament la seva atracció per la chanson, la cançó francesa, dedicant-li un tema a Jacques Brel Amic Jacques i també incluint-hi una versió de El Desertor de Boris Vian. En aquest disc col.labora Francesc Pi de la Serra.
El seu següent treball no surt al mercat fins a quatre ayss després, es publica amb la companyia Philips, de nom Inesperat, hi col.laboren Luis Eduardo Aute i Olga Román. Amb aquest disc, Joan Isaac desapareix de la escena musical catalana per decisió pròpia, per les diferents circumstàncies i el desinterès de la industria discogràfica per la cançó d´autor en català i per la manca de recolzament tant social com de les institucions culturals.
Catorze anys després, Joan Isaac reprèn la seva carrera artística, encara que allunyat dels escenaris no deixa mai de composar i el 1998 publica Planeta Silenci, amb Stres Music, i arrenjaments de Manel Camp i Joan Garrobé, disc que presenta a L´Espai de Barcelona. S´inclouen en aquest treball vuit cançons inèdites i recupera vuit dels seus clàssics, com A Margalida. Aquest nou disc és valorat per la revista Enderrock com el millor disc de cançó en català d´aquell any.
La carrera de Joan Isaac continua amb la publicació l´any 2000 del cd De Vacances, amb tots els temes amb lletra i música de l´autor, i producció musical de Manel Camp, disc on enregistra una de les seves millors cançons Gràcies vida, gràcies. Aquell mateix any participa com a artista convidat, per primer cop, al festival Tenco de San Remo, fundat el 1972 en homenatge al cantautor italià Luigi Tenco, un dels festivals de més renom en la cançó d´autor d´Italia i d´Europa.
El 2002 amb el segell Discmedi publica Joies robades, una obra formada per grans cançons d´importants autors i que són recuperades i adaptades al català per Joan Isaac, té la particularitat de que hi participen alguns dels autors originals, acompanyant Isaac en català, entre ells Silvio Rodríguez, Luis Eduardo Aute, Alejandro Filio, Joan Manuel Serrat i els italians Roberto Vecchioni i Mauro Pagani.
El 2004, també amb Discmedi publica una obra pels seus primers cinquanta anys, trenta-cinc dedicats a la música. El projecte és diu Només han passat cinquanta anys, presentat i enregistrat en directe en disc al Teatre Nacional de Catalunya amb la col.laboració de Maria del Mar Bonet, Manel Camp, Jordi Vilaprinyó, Moncho, Roberto Vecchioni i Mauro Pagani entre d´altres artistes. En aquest disc s´inclou un homenatge a la cançó italiana i a un dels seus més grans representants, Paolo Conte, amb una versió d´Azzurro.
Joan Isaac va ser premiat per la Academia de las Artes y las Ciencias de la Música en la IX Edición de los Premios de la Música que va tenir lloc el 2005, per la millor cançó en català de l´any, per la cançó El Pare, que va escriure per ser cantada per Dyango.
El 2006 publica De Profundis, disc inspirat en l´obra homònima de Oscar Wilde, coincidint ambdúes en la recerca interior de l´ésser humà. També el 2006 a Caracas i el 2007 a Barcelona, Joan Isaac va unir la seva veu la del cantautor veneçolà Henry Martínez, en un espectacle titulat Entremares, un pont entre cultures, la unió de dos mars, el Mediterrani i el Carib, mitjançant les cançons i la poesia. A Entremares els va acompanyar una de les veus més importants de la cançó a Veneçuela Cecilia Todd, acompanyats tots al piano de Manel Camp i Otmaro Ruíz.
El 2007 enregistra el disc La vida al sol, que serà editat properament, un grapat de cançons del particular univers íntim de l’autor que sovint és el retrat d’una societat que necessita paraules que recuperin oblits i records.
Al gener de 2008 és editat el seu disc La vida al sol, que presenta a l´Auditori de Barcelona el 18 de gener de 2008
[edita] Discografia
- Requiem (Edigsa, 1974)
- Pero no em robareu la força (Edigsa, 1975)
- És Tard (Edigsa, 1975)
- Viure (Ariola, 1977)
- Barcelona Ciutat Gris (Ariola, 1980)
- Inesperat (Philips, 1984)
- Planeta Silenci (Stres Music, 1998)
- De Vacances (Stres Music, 2000)
- Joies Robades (Discmedi, 2002)
- Només han passat cinquanta anys(Discmedi, 2004)
- De Profundis (Discmedi, 2006)
- Bàsic (Discmedi, 2007)
- Duets (Discmedi, 2007)
- La vida al sol (Discmedi, 2008)
[edita] Bibliografia
- Fernando Gonzalez Lucini: Y la palabra se hizo música. La canción de autor en España, Ed Fundación Autor, 2006.
- Jordi García-Soler: Crònica apassionada de la Nova Cançó, Flor del Viento Ediciones, Barcelona, 1996.
- Xevi Planas: Joan Isaac, el cant fràgil. Rockcol.lecció nº 18. Revista Enderrock.
