Ramon Muntaner i Torruella
De Viquipèdia
Ramon Muntaner i Torruella (Cornellà de Llobregat, 1950), és el director de la SGAE i va ser un dels cantautors del moviment de la Nova Cançó, actuant amb el nom de Ramon Muntaner.
Després de compondre música per a teatre, el 1972 guanya el concurs de Promoció de Noves Veus. Es dóna a conèixer sobretot el 1974 sent el teloner de Lluís Llach. Aquest mateix any Edigsa li publica un SG amb quatre cançons on ja es presenta com un intèrpret a la vegada ple de força i sensibilitat.
El 1975 apareix el seu primer àlbum, Cançó de carrer, musicant a diversos poetes i obtenint un gran èxit sobretot en el públic jove. El reconeixement és degut a la seva bona formació musical, a ser un dels primers a envoltar-se d'un bon grup de musics, i al seu aspecte amb llarga melena, unit a una considerable agressivitat vocal no incompatible amb una gran tendresa.
El segon àlbum, Presagi, apareix l'any següent dedicat monogràficament a la poesia de Miquel Martí i Pol. Presenta el disc al Palau de la Música amb un gran èxit i amb reaccions del públic properes al fenomen de les fans.
El 1977 fitxa per Movieplay i treu el seu tercer àlbum, Cròniques, altra vegada posant música a diferents poetes.
L'any següent, amb col·laboració amb Joan Ollé, publica un àlbum totalment unitari sobre la infantesa durant els anys cinquanta a Barcelona. Es tracta de Veus de lluna i celobert, el qual interpreta als recitals d'una tirada.
El seu següent àlbum es de l'any 1979 i porta per nom Balades i cançons. La segona cara la dedica de ple a poemes de Josep Maria de Sagarra. Uns grans arranjaments de Manel Camp arrodoneixen el seu treball que, tanmateix, no obté gaire impacte popular.
No és fins al 1982 que publica dos nous discos. Per un costat la banda sonora de la pel·lícula La plaça del Diamant, i per l'altre El pas del temps, una altra vegada amb textos de Joan Ollé.
El darrer disc, Fugida, surt en uns moments en que ja està pràcticament allunyat dels escenaris. Està format íntegrament per textos de Vicenç Villatoro.
A partir d'aquest moment es fa càrrec de l'oficina Ressons de difusió musical, després porta la programació de la sala L'Espai, i des de l'any 1996 passa a dirigir la SGAE.
