Els Setze Jutges

De Viquipèdia

Els Setze Jutges va ser un grup de cantants en llengua catalana fundat el 1961 per Miquel Porter i Moix, Remei Margarit i Josep Maria Espinàs. El seu nom prové d'un joc de paraules molt conegut tant a Catalunya com al País Valencià o les Illes: "Setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat".

La seva missió era impulsar el moviment de la Nova Cançó i normalitzar l'ús del català en el món de la música moderna. Els primers membres, com ara Miquel Porter i Moix o Josep Maria Espinàs, van decidir -amb una actitud generosa i alta de mires- retirar-se quan apareguessin els cantants professions. Varen començar cantant cançons pròpies i versions de cantants francesos, especialment Georges Brassens. El cercle s'anà ampliant: Delfí Abella, Francesc Pi de la Serra, Enric Barbat, Xavier Elies, Remei Margarit, Guillermina Motta, Maria del Carme Girau, Martí Llauradó, Maria Amèlia Pedrerol, Joan Ramon Bonet, Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet, Lluís Llach i Rafael Subirachs.

Els Setze Jutges es van començar a dissoldre a la fi de la dictadura i amb la progressiva professionalització d'alguns dels seus membres.

El 13 d'abril de 2007, el grup de cantants en el seu conjunt va rebre la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya, en reconeixement a la seva tasca en favor de la cultura i la llengua catalanes durant la dictadura; tanmateix, la Bonet va aprofitar l'avinentesa per criticar l'escasa promoció de la cançó catalana alhora que Guillermina Motta es queixava del tardà atorgament del guardó quan dos dels setze integrants ja havien faltat:^[1] Miquel Porter en 2004 i Delfí Abella en febrer del mateix 2007.