Enric Barbat

De Viquip??dia

Enric Barbat, barcelon?? nascut el 1943, ??s el sis?? membre d'Els Setze Jutges.

S'hi integra l'any 1963 -en un recital celebrat a la Facultat de Dret- amb unes primeres can??ons de clara influ??ncia brasseniana, que enregistra al seu primer EP (1964): "El gamberret", "El cementiri del Sud-Oest", "Pel caminet de la pla??a del poble", "Ara que estic sol", i al segon (1965): "Snack-bar", "Jo no s??c cartagin??s", "Dimarts i tretze", "Pol??tics de sal??" (tema reengistrat a l'??lbum col??lectiu Audi??ncia p??blica el 1966).

El seu tercer EP (1967) cont?? can??ons de s??tira costumista i de brillants jocs ling????stics ("L'endem??", "El melic", etc.).

L'any 1968 publica un darrer EP de tres can??ons on tornem a trobar la s??tira social ("El malalt"), el brassenisme militant ("El vi") i la can??o seriosa de tem??tica c??vica i social ("El qui v??nen", tema sobre la immigraci?? i escrit per Joan Margarit).

Despr??s d'alguns SG publicats l'any 1970, Enric Barbat enregistra per fi un primer LP (Enric Barbat, 1971). De clara influ??ncia francesa, aplega noves versions d'algun tema ja conegut a trav??s dels discos petits anteriors ("No fa gaires anys"), moltes can??ons de tem??tica amorosa centrades quasi sempre en el desencant i el comiat ("Un jorn de maig", "Anna"...), un tema sat??ric ("Edicte") i una can???? en la qual Barbat observa Barcelona des de la perspectiva del petit objecte que li forneix el t??tol.

L'any 1972, Enric Barbat tradueix al catal?? una s??rie de tangos que interpreta amb Guillermina Motta en un espectacle dirigit per Mario Gas. Aquests tangos donaran peu a un bon disc (Tango, 1972, reeditat en CD el 1998) i a una pel??l??cula.

L'any 1973, Ed. Lumen publica Can??ons de la p... vida, un llibre que recull molts textos de can??ons d'Enric Barbat. A partir d'aquest moment, decebut del m??n de la Can????, s'allunya de les actuacions p??bliques i se'n a viure a Menorca, dedicat al seu ofici d'aparellador, i torna nom??s de tant en tant a l'activitat art??stica.

L'any 1976 publica un segon LP (N??vols de setembre) amb vuit temes farcits d'elements surrealistes ("I love you", "Vol de perdiu", "Elefantiasi"...) i una vella can???? ir??nica sobre la condici?? humana ("El m??s fals dels animals"). L'any seg??ent enregistra un ??nic ??lbum en castell?? (Erre Hache positivo) i no torna a fer-se sentir fins al 1983 amb un darrer ??lbum anomenat Quatre format per quatre llargs temes ("Matinada", "Migdia", "Capvespre" i "Nit") de text metaf??sic.^[1]

Finalment el 2006 i amb el nom de Barbat edita un nou disc que porta per t??tol (Camins privats), m??s de vint anys despr??s del seu ??ltim disc ("4", publicat per Phillips el 1983), l'exintegrant d'Els Setze Jutges Enric Barbat torna amb un nou treball. A Camins privats hi trobem deu can??ons que donen bona mostra de la capacitat liter??ria del seu autor. L cont?? alguns dels temes que ja coneix??em dels seus anteriors discos (???Amic Enric???, ???El m??s fals dels animals???...), altres que vam descobrir amb el seu llibre de lletres ( Can??ons de la p... vida, publicat per Editorial Lumen el 1973) i tres de totalment in??dits: ???Drapaire del temps???, ???Tendresa??? i ???Lluny de casa (so long Bob)???. Un treball que no s'adre??a a la nost??lgia i que pot fer descobrir Barbat als que no el coneixien o no el recordaven.

[edita] Refer??ncies

??? Pujad?? i Garc??a, Miquel: Diccionari de la Can????: D'Els Setze Jutges al Rock Catal??. Enciclop??dia Catalana, Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-412-0467-5, plana 98.