Jacques Brel

De Viquipèdia

Jacques Brel ( ^? i  escolteu-ne la pronunciació en francès) és un cantant i autor belga de cançons en francès, nascut a Brussel·les el 8 d'abril de 1929 i mort a Bobigny el 9 d'octubre de 1978. Amb una veu d'ampli registre i una presència escènica molt teatral, Brel és un dels mestres de la "chanson", amb un estil basat, musicalment, en les formes populars - el vals, la java, el tango - al servei d'unes lletres en que tracta, de forma poètica, l'abandó, l'amistat, la soledat i la mort, a la vegada que fustiga la hipocresia burgesa i la mesquinesa humana.

Fill d'un industrial, als setze anys es posà a treballar en la fàbrica paterna, però ja el 1952 començà a cantar les seves pròpies cançons. El 1953 enregistrà un disc senzill, que li va permetre ser contractat per la discogràfica Philips de París, i això el va fer abandonar la seva família i instal·lar-se a la capital francesa, pel juny de 1953. Actuà al club "Les trois Baudets", composà cançons per a d'altres cantants i el 1955 enregistrà el seu primer disc. Amb el seu quart disc, editat el 1959, triomfà plenament amb les cançons La valse à mille temps i Ne me quitte pas.

El dia 1 de novembre de 1966 es retirà de les actuacions en públic, per bé que seguí treballant com actor al teatre i el cinema. Pel novembre de 1977, malalt de càncer, es publicà el seu quinzè i darrer disc.

A part de les esmentades, les seves cançons més destacades són : Quand on n'a que l'amour (1956), Marieke(1961), Les bourgeois(1961), Le plat pays (1962), Amsterdam (1964), Ces gens-là(1966), La chanson des vieux amants (1967), Vesoul(1968) i Jaurès (1977).

[edita] Enllaços externs

• Web oficial en francès, neerlandès, anglès i italià.