Concha Piquer

De Viquipèdia

Concepción López Piquer, més coneguda com Concha Piquer (València, 8 de desembre de 1906 - Madrid, 12 de desembre de 1990), fou una cantant i actriu valenciana, una de les figures més rellevants de la copla. Interpretà diverses composicions clau en la cançó espanyola, quasi totes obra de Quintero, León i Quiroga, com Ojos verdes, Tatuaje, Y sin embargo te quiero, Suspiros de España i moltes altres. Quan tenia onze anys va fer la seua estrena en el teatre Segueros de València. Estudià cant amb el mestre Laguna. Actuà al Grau de Gandia, en els teatres valencians Apolo i Kursaal. Fou descoberta pel mestre Penella, que preparava l'estrena de la seua òpera El gato montés a Nova York. El 13 de setembre del 1922, en un entreacte d'esta estrena, interpretà la cançó El florero, de Penella. Passà cinc anys als Estats Units, cantant a Broadway i a molts teatres. L'any 1927 participà en la primera pel·lícula sonora, El cantant de jazz. Tornà a l'Estat espanyol, on actuà al teatre Romea de Madrid i al Coliseum barcelonés, i rodà a París El negro que tenía el alma blanca, de Benito Perojo. Continuà amb La bodega (1930, Benito Perojo), Yo canto para ti (1935, Fernando Roldán), La Dolores (1940, Florián Rey), Filigrana (1949, Luis Marquina) i Me casé con una estrella (1955). El 1933 es casà amb el torero Antonio Márquez. Conegué el poeta i lletrista Rafael de León i juntament amb Antonio Quintero i el mestre Quiroga, crearen una sèrie d'espectacles on apareixien cançons que es feren molt populars, com la copla La Parrala. Altres cançons seues són Tatuaje, Cinco farolas, Ojos Verdes, La Maredeueta (l'única cançó seua amb algunes frases en català), No te mires en el río, Los piconeros, La Lirio, Romance de la reina Mercedes, A la lima y al limón, Antonio Vargas Heredia, Cárcel de oro, La niña de la estación, No me quieras tanto, Yo soy ésa, Y sin embargo te quiero.