[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Pau Gasol - Viquipèdia

Pau Gasol

De Viquipèdia

Pau Gasol
[[Image:{{{imatge}}}|100px|Pau Gasol]]
Sobrenom: Pow, Gasolina, E.T., Metal Ticket
Posició: Pivot
Alçada: 2,15 metres
Pes: 118 quilos
Equip: Los Angeles Lakers (NBA)
Nacionalitat: Catalunya Català
Nascut: 6 de juliol de 1980
Barcelona, Catalunya
Mort:
Carrera: 1999 – present
Premis: {{{premis}}}
Vestint la samarreta dels Memphis Grizzlies
Vestint la samarreta dels Memphis Grizzlies

Pau Gasol i Sàez és un jugador català de bàsquet. Va néixer a Barcelona el 6 de juliol de 1980 (tot i que als sis anys es traslladà a Sant Boi de Llobregat) en el si d'una família relacionada amb la medicina i el bàsquet. Actualment és jugador dels Los Angeles Lakers. Va ser el primer jugador català de la història fitxat per un equip de la NBA (Memphis Grizzlies, 2001), i considerat un dels més destacats jugadors de la selecció espanyola de bàsquet.[1][2]

Taula de continguts

[edita] Història

En Pau Gasol va estudiar medicina durant uns mesos, però ho va deixar perquè no podia compaginar-ho amb el bàsquet. És el gran de tres germans, dels quals, en Marc, ja és professional del bàsquet. Amb 2,15 metres d'alçada, en Pau Gasol, és un aler-pivot dretà molt àgil i ràpid, capaç de jugar tant a prop de la cistella, com lluny, especialista en penetrar a cistella i amb un bon tir exterior.

La temporada 1997-98 va ingressar al Futbol Club Barcelona, debutant a la lliga ACB el 17 de gener de 1999. Amb el club barceloní va guanyar dues Lligues ACB i una Copa del Rei. Amb només vint anys va convertir-se en un jugador tant determinant a la lliga espanyola, que immediatament va entrar al draft de la NBA. Triat en el tercer lloc del draft de la NBA de l'any 2001, va ser contractat pels Memphis Grizzlies. Va debutar la temporada 2001-02 guanyant el premi de Novell (rookie) de l'Any de la NBA aquella mateixa temporada. I va ser triat per votació dels afeccionats com Jugador de l'Any de la NBA el 2004. Líder indiscutible del seu equip ha aconseguit classificar-lo pels play-off tres cops consecutius (2004 a 2006, per primer cop en la història del club).

Ha jugat partits amistosos amb la selecció catalana, i ha passat per les diverses seleccions espanyoles. Amb la selecció júnior es va proclamar campió d'Europa (1998) i del Món (1999), derrotant a la final a la selecció d'Estats Units. El 15 d'agost del 2001 va debutar amb l'absoluta amb la que ha aconseguit tres medalles en campionats d'Europa (plata a Espanya 2007, plata a Suècia 2003 i bronze a Turquia 2001) i una medalla d'or al Campionat del Món de Japó 2006.

Ha rebut nombrosos premis i mencions per la seva trajectòria esportiva, però cal destacar-ne un de no esportiu. Fou triat Català de l'Any 2001 pel diari El Periódico de Catalunya, guardó atorgat per votació popular.

L'1 de febrer de 2008 Memphis traspassa el jugador a Los Angeles Lakers a canvi de Kwame Brown, Javaris Crittenton, dues rondes dels Draft del 2008 i 2010 i els drets sobre el seu germà Marc.

[edita] Trajectòria esportiva

[edita] Europa

Va començar a jugar al bàsquet en les categories escolars del seu col·legi, anomenat Col·legi Llor, d'allà va fitxar pel CB Cornellà que en aquella època feia les funcions de pedrera del FC Barcelona on ja li va començar a resultar més difícil compaginar estudis i esport d'elit. A Cornellà i amb 1,85 d'altura, feia les vegades de base, el qual serveix per entendre el magnífic control de la pilota que posseeix el santboià.

En la temporada 1997-98, amb 16 anys, Gasol va ingressar en el FC Barcelona, equip amb el qual es va proclamar Campió d'Espanya Júnior. Des de llavors, Pau començava a ser particip de les convocatòries amb la selecció espanyola en categories inferiors.

El 1998, la selecció aconsegueix el campionat d'Europa Juvenil i el trofeu Albert Schweitzer. En sengles campionats Pau va cridar l'atenció de diverses universitats americanes, que li van oferir beques que estudiés i jugués al bàsquet als Estats Units. El més curiós de tot és que Pau no comptava amb massa minuts, però la seva alçada, envergadura i coordinació va ser el que va cridar l'atenció dels observadors. Tanmateix, i malgrat que la idea seduïa al català, Pau va desestimar la idea per intentar triomfar a Espanya. Un home important en aquesta decisió va ser Joan Montes, que li va assegurar la seva ajuda per créixer a tots els nivells en el club. El temps donaria la raó a Gasol, que va debutar en la Lliga ACB el 17 de gener de 1999 davant el Càceres CB. Va jugar 3 partits més amb el primer equip, la resta el va passar amb l'equip de Lliga EBA.

En la temporada 1999-00 va pujar definitivament a l'equip de Lliga ACB però sense gaudir d'excessiu protagonisme, al contrari que en la 2000-01, on va explotar definitivament. Pau va haver de suplir el lesionat Rony Seikaly, fitxatge estrella del Barça. La seva irrupció total té dos punts claus: Els playoffs de la Lliga ACB i la Copa del Rei de Màlaga. En ambdós campionats va aconseguir el títol (era la seva 2a ACB) i el MVP. Tanmateix, l'equip no va poder lluitar per l'Eurolliga després de caure davant de la Benetton Treviso, contra qui Gasol no va poder jugar per una inoportuna apendicitis.

Promitjaria 11,3 punts i 5,2 rebots en 23,8 minuts de lliga regular. Amb l'interès de diverses franquícies NBA després d'ell, era el moment de provar en la NBA en el millor moment possible, després d'alçar-se amb el doblet i, posteriorment, aconseguir la medalla de bronze a l'estiu durant l'Eurobasket de Turquia.

[edita] NBA

[edita] Temporada 2001-02

Els pronòstics del draft li quadraven entre les eleccions 10 i 15, per la qual cosa l'opció que més força cobrava era la de quedar-se un any més a Barcelona ja que el no sortir entre els 10 primers no suposava un impediment econòmic en no poder rescindir el seu contracte. Tanmateix, va saltar la sorpresa, Pau va ser elegit per Atlanta Hawks al lloc|parada 3 del draft de 2001, convertint-se en el jugador no format a EUA elegit en el número|nombre més alt del draft en aquell moment (després el superaria Andrea Bargnani). Instants després a la seva elecció, Gasol va ser traspassat junt amb Lorenzen Wright i Brevin Knight a Memphis Grizzlies a canvi dels drets del llavors jugador franquícia Shareef Abdur-Rahim. La seva presentació oficial va tenir lloc l'1 d'octubre de 2001 amb el 16 a l'esquena.

En la seva primera temporada tot va sortir rodó, ningú no hagués imaginat semblant irrupció en un jugador europeu. Memphis va apostar fort per ell però fins a la pròpia franquícia es va sorprendre del creixement basquetbolístic tan ràpid que estava duent a terme el 16 dels Grizzlies. En la seva primera temporada en la NBA, en la 2001-02, o anant més enllà, el primer mes de competició, Pau es convertiria en l'estendard dels Grizzlies. Debutaria davant de Detroit Pistons, aconseguint els seus primers dos punts després d'assistència de Jason Williams i una esmaixada posterior. Acabaria anotant 4 punts. Una lesió de Stromile Swift en el 4t partit permet que Pau sigui titular davant de Phoenix Suns, aquella nit Pau se'n va anar a 27 punts i des de llavors no perdria la titularitat en l'equip.

Els seus promitjos en la seva primera temporada es van saldar amb 17,6 punts, 8,9 rebots, 2,7 assistències i 2,06 taps en 82 partits, únic jugador de l'equip en disputar tots els partits de lliga. Números impressionants que li van valer per aconseguir el premi de Rookie de l'Any per unanimitat després d'alçar-se amb el premi de millor principiant en els mesos de novembre, gener i març. Òbviament, va ser també inclòs en el Millor Quintet de Rookies. Va liderar els principiants en punts, rebots, taps i percentatges de tret|tir. Va anar el màxim anotador de l'equip en 37 ocasions, i el màxim rebotejador en 43, anotant en dobles dígits en 72 dels 82 partits, incloent 30 partits amb més de 20 punts i 3 amb més de 30. Va participar de l'espectacle de l'All Star jugant el Rookie Challenge, on va aportar a la victòria dels principiants 10 punts i 7 rebots. A destacar el seu primer partit com a titular, on va fer 27 punts a Phoenix Suns.

La seva millor actuació va arribar el 5 d'abril de 2002 amb 32 punts (màxima anotació personal aquella temporada) i 14 rebots davant d'Houston Rockets, contra qui va estar a punt de firmar seu primer triple-doble aquell mateix mes amb 18 punts, 11 rebots i 8 assistències. El seu màxim rebotejador va estar en 17, davant d'Orlando Magic. Per a la història també va quedar una espectacular esmaixada davant del seu jugador favorit, Kevin Garnett, qui una jugada abans li havia reptat aplaudint-li a la cara després de superar-lo. Tot La Piramide es va posar dreta a aplaudir esbojarradament el català, malgrat que el partit estava sentenciat per als Wolves. El moment més emocionant va ser el partit que el va enfrontar a Michael Jordan.

L'equip va aconseguir un balanç de 23-59 en una temporada de mera transició. La desgràcia també es va encebar amb els Grizzlies, que van veure caure a dos jugadors en qui hi havia grans esperances dipositades: Bryant Reeves i Michael Dickerson. Víctimes de lesions eternes, van anunciar la seva retirada del bàsquet professional, deixant bastant coix l'equip de Tennessee.

[edita] Temporada 2002-03

En la 2002-03 va millorar lleugerament les seves prestacions individuals amb 19 punts, 8.8 rebots i 2.8 assistències, però curiosament va jugar gairebé un minut menys de promig, a causa de la política de rotacions que va seguir el nou entrenador Hubbie Brown després d'haver estat acomiadat Sidney Lowe amb l'equip 0-8.

Un any més, va ser l'únic Grizzlie en no perdre's ni un partit. Va acabar 9è en percentatge de tir en la lliga (51%), 10è en dobles-dobles (32), 12è en rebots (8,8), 14è en taps (1,8) i 30è en anotació (19 de promig). Va acreditar 22,8 punts, 10,8 rebots i 2,5 taps el mes de gener, igualant el seu record en punts en fins 3 ocasions, davant New York Knicks, Philadelphia 76ers i Torontó Raptors. En rebots el va igualar en 4 ocasions, i en taps només una, igualant els seus 7. Va participar, novament, en l'All Star Weekend 2003, integrant l'equip dels sophomores (jugadors de 2ón any) en el partit contra els rookies (debutants), millorant en aquesta ocasió amb 17 punts i 11 rebots. Possiblement seu millor partit d'aquell any va tenir lloc davant de Boston Celtics un 3 de març de 2003 amb 23 punts i 17 rebots. L'equip va tornar a naufragar amb 28 victòries i 54 derrotes, però el rumb de la franquícia canviaria radicalment a partir del següent any.

[edita] Temporada 2003-04

En la 2003-04 l'equip provaria per primera vegada en la seva història les mels dels playoffs, liderats per un 50-32 en lliga regular. Amb la política socialista de Brown com a principal atenuant, Pau va disminuir els seus minuts considerablement (de 36 va passar a jugar 31,5) i per ende, les seves mitjanes, 17,7 punts, 7,7 rebots i 2,5 assistències. El sistema de Brown no convencia però donava resultats a nivell col·lectiu. En playoffs van caure per 4-0 davant de San Antonio Spurs en 1a ronda, amb uns números de Pau insuficients, 18,5 punts, 5 rebots i 2,5 assistències. Va liderar l'equip en anotació, rebots i taps. Es va perdre el seu primer partit en la NBA el 5 d'abril de 2004 per una lesió al peu, posant fi a la ratxa de 240 partits consecutius en pista, 6a millor ratxa de la lliga. Supero el seu record en anotació, rebots i taps. En punts davant de Cleveland Cavaliers amb 37, el 29 de novembre de 2003, en rebots amb 18 davant de Los Angeles Clippers i va igualar un record de la franquícia amb 8 taps, aconseguits davant de Phoenix Suns, a més de que anoti aquella nit 17 punts, capturar 10 rebots i repartir 5 assistències. Va aconseguir assolir els 3.000 punts el 31 d'octubre de 2003 davant de Boston Celtics, i els 1.500 rebots el 12 de novembre de 2003 davant Orlando Magic.

[edita] Temporada 2004-05

La temporada va començar amb la renovació de Gasol, Memphis va reconèixer el gran treball de Pau ampliant el seu contracte fins a 2011. Gasol acabava la seva relació amb els Grizzlies el 2005 i per la pròxima temporada anava a percebre 4,1 milions de dòlars, però es va firmar una ampliació per la qual passaria a cobrar uns 70 milions de dòlars pels pròximes set anys.

Per segon any consecutiu, l'equip assolia els playoffs rere un balanç de 45-37, en una temporada per la qual van passar fins tres entrenadors per la banqueta dels Grizzlies. Brown es va haver de retirar amb 5-7 per problemes de salut, sent substituït per Lionel Hollins, un interí de la franquícia que hi va haver al càrrec de l'equip fins que es va fitxar Mike Fratello, amb qui l'equip es va disparar amb 40 triomfs i 26 derrotes. El nou tècnic de la franquícia era un entrenador l'èxit del qual basava en la defensa, les possessions llargues i el bàsquet-control, aspectes que, indubtablement no afavorien al lluïment personal de Gasol. En 32 minuts de mitjana|mitja va estar en 17,8 punts, 7,3 rebots i 2,4 assistències, millorant les seves prestacions en posttemporada amb 21,3 punts, 7,5 rebots i 2,5 assistències en 33,3 minuts, encara que aconseguint el mateix resultat, 4-0, aquesta vegada davant Phoenix Suns.

Va ser elegit Jugador de la Setmana en la Conferència Oest del 27 de desembre al 2 de gener, després de firmar 23,6 punts, 7,7 rebots, 3,3 assistències i 1,3 taps. Va jugar el seu millor partit de la temporada davant els Sixers amb 34 punts, 15 rebots, 2 assistències, 3 taps i 1 recuperació. Aquella temporada, Pau tindria la seva primera lesió seriosa en la NBA, una fascitis plantar que l'obligaria a perdre's 23 partits. Això va ser el 25 de gener de 2005, a finals de novembre, una torçada de turmell el faria perdre's 3 partits. El 12 de novembre davant de Golden State Warriors igualaria un record de la franquícia de 5 taps en una primera part. L'11 de gener davant d'Indiana Pacers va anotar 31 punts i 4 taps assolint la xifra de 5.000 punts i 500 taps en la seva carrera.

[edita] Temporada 2005-06

En la temporada 2005-06 la fita més important va ser sens dubte la participació de Gasol en l'All-Star Game de la NBA, sent el primer espanyol i el primer jugador dels Grizzlies en aconseguir-ho, i aconseguint ser el màxim rebotejador del partit amb 12 rebotes[1].

Va assolir per tercera vegada consecutiva els playoffs, però l'equip seguia yendose de buit, aquesta vegada van caure a les mans de Dallas Mavericks, per 3a vegada seguida, 4-0. En 39,5 minuts Pau se'n va anar fins als 20,3 punts, 6,8 rebots i 3 assistències.

En temporada regular per fi va assolir la barrera dels 20 punts, amb 20,4, a més de 8,9 rebots i 4,6 assistències en 39,2 minuts, una quantitat que s'ajustava més al que el seu protagonisme en l'equip reclamava. Va liderar l'equip en punts en 40 ocasions, 44 en rebots, 39 en assistències i 49 en taps. Va acabar el 19è en la lliga en punts, 17è en rebots, 13è en taps i 11è en minuts. Va superar el seu record personal de punts davant Seattle Supersonics el 28 de març de 2006 amb 44, i va firmar el seu primer triple doble també davant els Sonics amb 21 punts, 12 rebots i 12 assistències. Va ser nomenat Jugador de la Setmana en la Conferència Oest en dues ocasions. A més, es va convertir en el màxim rebotejador en la història de la franquícia superant els 3.072 que lideraven l'esmentat apartat. Un dels seus partits més recordats aquella temporada és el que el va enfrontar a Dirk Nowitzki, guanyant-li la partida amb 36 punts, 15 rebots i 5 assistències. Va anotar bàsquets guanyadors sobre la botzina davant Golden State Warriors i Atlanta Hawks.

[edita] Temporada 2006-07

Pau va haver de perdre's l'inici de temporada (23 partits) a causa de la lesió que va sofrir en les semifinals del Mundial del Japó davant Argentina. Però va tornar amb les piles carregades, especialment en la faceta reboteadora, on va millorar substancialment les seves mitjanes. Va acabar la temporada amb 20,8 punts, 9,8 rebots, 3,4 assistències i 2,1 taps, la millor a nivell individual però entelada per la descafeïnada actuació del conjunt, 22 victòries i 60 derrotes. L'equip va destituir Mike Fratello i amb Tony Barone l'equip va jugar més a l'atac, malgrat no obtenir resultats. Llevat del mes de desembre, on Pau va estar jugant com a presa de contacte (tot i així va acreditar més de 17 punts per partit), Gasol ha firmat estadístiques excepcionals en cada un dels mesos que ha jugat. El gener 21,9 punts, 10,7 rebots, 3,4 assistències i 2,7 taps; el febrer 21,8 punts, 11,8 rebots, 3,6 assistències i 2,4 taps; el març 21,7 punts, 10,2 rebots, 3,5 assistències i 2 taps; l'abril 20,4 punts, 11,1 rebots, 4,4 assistències i 2 taps. Va quallar el seu millor partit, amb récord personal d'anotació de la temporada davant Los Angeles Lakers el 22 de març amb 35 punts i 15 rebots.

Qüestió a part mereix el partit més memorable d'una temporada en la que va caldre rescatar poc. Va ser el partit que el va enfrontar a Torontó Raptors el 7 de març de 2007. Aquella nit, Gasol necessitava nou punts per superar la marca de 7.801 punts que ostentava Shareef Abdur-Rahim i convertir-se així, en el màxim anotador en la història dels Grizzlies. Era qüestió de temps, va acabar el partit amb 16 punts i els jugadors espanyols José Manuel Calderón i Jorge Garbajosa van ser testimonis d'aquell històric moment.

Durant aquesta temporada el seu nom va sortir a la palestra en un hipotètic traspàs. Gasol volia sortir d'un equip ancorat i sense aspiracions a poder optar a l'anell, i al mercat existien molts equips que sospiraven pel català però les exigents pretensions de Jerry West van dificultar l'acord. L'equip que més va insistir va ser Chicago Bulls, però West insistia en Ben Gordon i Luol Deng com a peces clau en l'operació. Boston Celtics i New Jersey Nets, entre d'altres, van ser algunes de les franquícies de les que es va parlar.

[edita] Temporada 2007-08

Una temporada en què l'arribada d'un nou entrenador als Grizzlies, Marc Iavaroni que era un dels assistents de Mike D’Antoni als Suns, va propiciar un canvi radical en la forma d'entendre el joc, amb la recerca d'un joc més ràpid i més agressiu que el fes més atractiu de cara l'espectador, i en els rols de joc, que proporcionaven major protagonisme a Rudy Gay en detriment d'un Pau Gasol que cada vegada perdia més pes en el joc. Els canvis, emperò, no milloraren la situació, ja que l'equip no aconseguí retornar en els números de victòries que l'havien dut durant tres temporades consecutives als play-off. Pel que fa a Gasol, continuar al equip de Tenessee suposava un retrocès en la seva carrera, ja que es trobava falt d'objectius i motivacions. Només l'arribada de Navarro suposava un alenada d'aire fresc per ell. Però tot i així patí molts de problemes físics sobretot a l'esquena i també la falta de sintonia amb els seus companys, ja que el joc en equip brillava per la seva absència. Davant d'aquesta situació s'anava cuinant el rumor d'un traspàs per el català. Finalment, l'1 de febrer de 2008 és traspassat a Los Angeles Lakers a canvi de Kwame Brown (número 1 del draft de 2001), el rookie Javaris Crittenton, Aaron McKie, i, a més, els drets sobre el seu germà Marc Gasol i dues primeres rondes del draft de 2008 i 2010. D'aquesta manera s'acomplien les seues aspiracions de deixar Memphis i iniciar una nova etapa al costat de Kobe Bryant amb un equip les aspiracions del qual distaven molt de les dels Grizzlies. Pel que fa a Memphis, els punts positius de la sortida de Gasol, foren el fet d'iniciar un nou projecte jove a partir de nous jugadors com Rudy Gay i Mike Conley, tot aprofitant les futures eleccions del draft així com l'espai salarial que deixà Gasol per intentar adquirir agents lliures. La veritat es que després de 7 temporades a la ciutat que va veure nèixer Elvis Presley, molta seguidors estaven descontents amb Gasol i volien iniciar un nou projecte amb un altre jugador, encara que en el moment del traspas els altres equips van creure que els Grizzlies van rebre massa poc per la vàlua de Gasol.

Va realitzar el seu debut amb Los Angeles Lakers el 5 de febrer en l'Izod Center contra New Jersey Nets, on va culminar una magnífica actuació amb 24 punts, 12 rebots i 4 assistències. Després del partit, el seu nou company Kobe Bryant va declarar que "Pau Gasol és increíble". La arribada del de Sant Boi va suposar una injecció de entusiasme per l'equip angelí. Tot i estar ja realitzant una bona temporada la lesió al genoll de Andrew Bynum, estava posant en dubte la gran trajectòria de l'equip. Així, Gasol contribuí a que després de la seva arribada sumessin 11 victòries en els seus primers 12 partits. Aquest exel·lent nivell de joc propicià que l'equip aconseguís obtenir el primer lloc de conferència temporalment, però una inoportuna lesió al turmell en el pitjor moment de la temporada, faria que durant el 15 dies restès fora del les pistes, i així perdessin la posició que havien ocupat fins assolir el tercer lloc. Quan retornà a les pistes, l'equip es tornà a concentrar en el seu objectiu i amb una victòria a l'Staples davant els New Orleans Hornets, aconseguiren definitivament la primera plaça somiada. Així l'esforç de Kobe Bryant, que havia preferit aparcar una operació al dit per no deixar l'equip a l'estacada, com la resta del seu equip donà el fruït perseguit, i aconseguien així l'aventage de camp en totes les eliminatories per el títol de conferència. La tasca de Gasol havia esta imprescindible per ajudar a Kobe, així com la d'altres jugadors com Lamar Odom que havien millorat molts des de l'arrivada del català.

Així l'equip de Phil Jackson s'enfrontà davant dels Denver Nuggets en el primer duel dels play-off, aconseguin pasar fàcilment la eliminatoria per 4 victòries i 0 derrotes. El català ja va demostrar en el primer partit amb 36 punts 16 rebots i 8 assitències que volia oblidar les seves últimes participacions en els play-off, on fins llavors no havia aconseguit cap victòria. L'equip de Colorado tot-hi comptar amb dos grans estilets ofensius com Allen Iverson i Carmelo Anthony, va deixar a la llum gran part de les deficiències que patia; com ara la fluixa defensa i el poc joc en equip, i no va tenir res a fer davant del domini californià. El rival de segona ronda foren els Utah Jazz, els campions de la divisió Nord-oest. L'equip de Salt Lake City, entrenat per Jerry Sloan, estava basat en una forta defensa i en un pabelló pràcticament inexpugnable, on tan sols havien perdut 4 partits en tota la temporada. D'aquesta manera els Lakers s'imposaren de forma solvent en el dos primers partits a l'Staples. Tanmateix quan l'eliminatoria arribà a Utah la cosa canvià, i el principal duel que es produïa a l'interior de la zona entre Pau Gasol i Carlos Boozer favorable fins aquell moment pel català, canvià de signe en favor de l'americà. A més a més va aparèixer amb més força que mai la figura de Deron Williams, el millor jugador de l'equip mormó, el qual va permetre igualar l'eliminatòria. Finalment, però, l'equip angelí aconseguí superar la presió ambiental i aconseguir la victòria en el sisè partit a Utah, classificant-se així, per les finals de conferència. Allí s'enfrontaren davant dels vigents campions els San Antonio Spurs. Així a Pau Gasol se li presentà un dels duels més importants de la seva carrera, enfrontant-se cara cara amb el millor ala-pívot de l'història, Tim Duncan. En ell, el català acabà amb 13,2 punts i 9,6 rebots per 22,5 punts i 17,4 rebots de Duncan. Aquests números, emperò, no serviren per sobrepassar als Lakers, ja que van demostrar que comptava amb una major rotació d'homes (els Spurs no tenien a Manu Ginobili en totes les seves facultats) i sobretot tenien a Kobe Bryant, un dels pocs jugadors que per ell mateix podien decidir un partit. Així ho va demostrar en el primer, on l'equip angelí va remontar amb 15 minuts un desaventatge de 20 punts, amb 25 punts de l'escorta. El segon i el tercer partit van ser de domini total californià i texà respectivament. Mentre que el partit clau de l'eliminatòria fou el quart, que s'endugueren els Lakers en pista contrària, i que els situà en disposició de classificar-se per la final en cas de victòria al pròxim partit a l'Staples, com després succeirïa. Aconseguint així el títol de campions de confèrencia i el pas a la final de la lliga.

[edita] Títols

[edita] NBA

  • 1 Títol de la Conferència Oest (2008)
  • 1 All-Stars amb la conferència oest (2006)
  • Rookie de l'any (2001-02)

[edita] FC Barcelona

[edita] Selecció espanyola

  • Medalla d'or al Campionat del Món de Japó 2006 amb Espanya
  • Medalla de plata al campionat d'Europa d'Espanya 2007
  • Medalla de plata al campionat d'Europa de Suècia 2003
  • Medalla de bronze al campionat d'Europa de Turquia 2001
  • Medalla d'or al campionat del Món júnior de Lisboa 1999
  • Medalla d'or al campionat d'Europa júnior de Berna 1998
  • Medalla de bronze al campionat d'Europa juvenil Ohrid 2000
  • Medalla d'or al torneig júnior de Mannheim 1998

[edita] Estadístiques a la NBA

Fase Regular EQUIP PJ MPP PRPP TPP RPP APP PPP
2001-02 Memphis Grizzlies 82 36.7 0.5 2.1 8.9 2.7 17.6
2002-03 Memphis Grizzlies 82 36.0 0.4 1.8 8.8 2.8 19.0
2003-04 Memphis Grizzlies 78 31.5 0.6 1.7 7.7 2.5 17.7
2004-05 Memphis Grizzlies 56 32.0 0.7 1.7 7.0 2.4 17.8
2005-06 Memphis Grizzlies 80 39.2 0.6 1.9 8.9 4.6 20.4
2006-07 Memphis Grizzlies 59 36.2 0.5 2.1 9.8 3.4 20.8
2007-08 Memphis Grizzlies 39 36.7 0.4 1.4 8.8 3.0 18.9
2007-08 Los Angeles Lakers 27 34 0.5 1.6 7.8 3.5 18.8
Carrera 503 35.4 0.5 1.8 8.6 3.1 18.8
Play-offs EQUIP PJ MPP PRPP TPP RPP APP PPP
2003-04 Memphis Grizzlies 4 33.5 1.0 1.5 5.0 2.5 18.5
2004-05 Memphis Grizzlies 4 33.3 0.5 1.8 7.5 2.5 21.3
2005-06 Memphis Grizzlies 4 39.5 0.5 1.2 6.8 3.0 20.3
2007-08 Los Angeles Lakers
Carrera 12 35.4 0.7 1.5 6.4 2.7 20.0

PJ: Partits Jugats, MPP: Minuts per Partit, PRPP: Pilotes Recuperades per Partit, TPP: Taps per Partit,
RPP: Rebots per Partit, APP: Assistencies per Partit, PPP: Punts per Partit

[edita] Referències

  1. ↑ Biografia a la pàgina oficial de la NBA (en castellà): En septiembre del 2001, antes de incorporarse a la NBA, debutó con la selección española absoluta en el Torneo Europeo de Turquía; allí fue el máximo reboteador, y como uno de los jugadores más destacados, llevó a España a la medalla de bronce.
  2. ↑ Article al periòdic DiarioDirecto (en castellà): Pau Gasol, el jugador más destacado de la Selección.

[edita] Enllaços externs

Podeu trobar més informació en
els projectes germans de Wikimedia:
Commons
 Commons.
Commons
 [{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}|uselang=ca}} Commons].
Viccionari
 [[wikt:{{{Viccionari}}}|Viccionari]].
Viquidites
 Viquidites.
Viquiespècies
 [{{localurl:Wikispecies:{{{Viquiespècies}}}|uselang=ca}} Viquiespècies].
Viquillibres
 [[b:{{{Viquillibres}}}|Viquillibres]].
Viquinotícies.
Viquitexts
 [[s:{{{Viquitexts}}}|Viquitexts]].
Viquiversitat
 [[:en:v:{{{Viquiversitat}}}|Viquiversitat]].


v • d • e
Premis Català de l'Any
2000: Ernest Lluch  • 2001: Pau Gasol  • 2002: Manuela de Madre  • 2003: Ferran Adrià  • 2004: Joan Manuel Serrat  • 2005: Joan Massagué  • 2006: Neus Català  • 2007: Pasqual Maragall