Portal:Història Militar de Catalunya/article del mes
De Viquipèdia
Articles per temàtica: Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Economia · Entreteniment · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · Videojocs
[edita] Articles seleccionats de la Història Militar de Catalunya
El Setge de Girona de 1711 fou un dels episodis de la Guerra de Successió, en el que els borbònics prenen la ciutat de Girona. Girona és assetjada a mitjans de desembre de 1710, i el 29 de desembre ja capitulava el Castell de Montjuïc, cosa que va permetre a Noailles emplacés bateries d'artilleria al Puig d'en Roca, des d'on bombardejà la ciutat, atac només aturat per les fortes pluges i la crescuda de l'Onyar del 9 al 12 de gener, que immobilitzà les tropes franceses. La ciutat capitulà el 14 de gener de 1711 i el dia 25 varen ser signades les capitulacions, per les que els ciutadans que havien estat mobilitzats no serien castigats.
- La Batalla naval de les Formigues tingué lloc els dies 28 d'agost i el 3 i 4 de setembre de 1285, durant el regnat de Pere II el Gran, prop de les illes Formigues. L'estol català, comandat per l'almirall Roger de Llúria, vencé el francès de Felip III l'Ardit[1].
- El 1285, el rei de França Felip III l'Ardit decidí envair Catalunya amb un gran exèrcit, al que el Papa Martí IV donà la consideració de croats, per a recolzar al seu cosí Carles I d'Anjou en conflicte amb la Corona d'Aragó pel tron de Sicília. El Rei de Mallorca, Jaume II, també el recolzava.
- A Catalunya, el rei Pere el Gran havia ofès als nobles degut al vigorós exercici de l'autoritat reial, rebent escàs suport per la seva part. No obstant, les atrocitats comeses pels invasors aixecaren a les ciutats i al camp en contra d'ells.
La Guerra dels 9 Anys (1688-1697), també coneguda com la Guerra de la Lliga d'Augsburg, la Guerra de la Gran Aliança, la Guerra d'Orleans, la Guerra de Successió del Palatinat, o la Guerra de Successió Anglesa, va ser una guerra lliurada a Europa i Amèrica del 1688 al 1697, entre França i la Lliga d'Augsburg — que des del 1689, amb l'entrada d'Anglaterra va ser coneguda com la "Gran Aliança".
La guerra es produí com a resistència a l'expansionisme francès al llarg del Rin, així com també, per part d'Anglaterra, per salvaguardar els resultats de la Revolució Gloriosa d'una possible restauració de Jaume II d'Anglaterra auspiciada pels francesos.
La Guerra dels 9 Anys i la Campanya de Catalunya: L'únic teatre d'operacions decisiu al continent europeu fou Catalunya. Les tropes espanyoles només podien oferir resistència, i els aliats eren incapaços de aportar el suport suficient. Els combats van estar dominats per una guerra amfíbia, amb el bombardeig naval de diverses ciutats costaneres de la Corona d'Aragó, com Barcelona, Vinaròs, Peníscola i Alacant. Les forces franceses comptaven amb uns 12.000 homes el 1690, però aquesta xifra va baixar a 10.000 homes el 1691.
El 1694, quan la resta de fronts estaven més tranquils, el front català va adquirir més ...
El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659, pels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans (al riu Bidasoa, en els límits del País Basc Nord), i posà fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys. Una de les conseqüències d'aquest tractat va ser la cessió a França del comtat del Rosselló i part del de la Cerdanya...
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants dels estats d'Aragó, València i Catalunya (tres per país), que tenien per objectiu decidir qui succeiria l'últim rei del casal de Barcelona Martí l'Humà, mort el 1410. Els tres estats s'havien compromès prèviament a respectar, fos quina fos, la decisió dels nou notables. Fou escollit el castellà Ferran de Trastàmara dit "el d'Antequera", en detriment de l'altre candidat Jaume II d'Urgell...
La revolta del comte d'Urgell és l'aixecament militar de Jaume II d'Urgell contra el rei Ferran d'Antequera, el juny del 1413, fruit del desacord amb el resultat del Compromís de Casp, en que Jaume es presentà com a candidat per a succeir al rei d'Aragó Martí l'Humà, però la decissió final dels compromissaris no li fos favorable. El setge de Balaguer acaba amb la rendició del comte al rei el 31 d'octubre de 1413. El castell de Loarre caigué a començaments de 1414, donant-se per sufocada la revolta. Processat i condemnat, tots els seus béns foren confiscats i malvenuts, així com els de la família i la seva germana Elionor d'Urgell. S'ordenà enderrocar el Castell Formós a Balaguer, que era palau comtal i símbol de la resistència.
La Batalla de Muret (Murèth en occità) lluitada el 12 de setembre de 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort, que participaven en la Croada albigesa. El resultat de la batalla fou una victòria francesa i Simó de Montfort es va convertir en duc de Narbona, Comte de Tolosa i vescomte de Besiers i Carcassona. Aquesta batalla va marcar el preludi de la dominació francesa sobre Occitània i la fi de l'expansió catalana cap al nord. A Occitània, durant tot el segle XIII i l'inici del segle XIV, els càtars van patir una dura persecució, duta a terme per la inquisició i dirigida pels monjos dominicans.
