Burjassot

De Viquipèdia

Burjassot és una població de la comarca de l'Horta Nord.

Taula de continguts 1 Història 2 Localització, límits i context espacial 3 Geomorfologia i geologia 3.1 Geomorfologia i topografia 3.2 Geologia 4 Hidrografia 5 Vegetació 6 Clima 7 Demografia 7.1 Evolució demogràfica 7.2 Composició demogràfica 7.3 Estructura demogràfica 8 Política 9 Llengües 10 Activitats econòmiques 11 Urbanisme 12 Vies de comunicació 12.1 Autovies 12.2 Carreteres i grans carrers 12.3 Autobusos 12.4 Metro 12.5 Tramvia 12.6 Carrils bici 12.7 Camins rurals 13 Patrimoni 14 Galeria d'imatges 15 Referències 16 Enllaços externs

[edita] Història

Al seu terme s'han trobat peces d'un collar de petxines possiblement pertanyents a l'Eneolític o a l'Bronze valencians. El municipi naix d'una alqueria musulmana que el 1237 apareix ressenyada al Llibre del Repartiment com a donació a García Pérez de Figuerola, donació que el 1238 fou revocada per atorgar el lloc a l'abat del monestir de Ripoll, però reservant-se la Corona els drets sobre el forn i els molins. El 1258 passà de nou, per canvi, al seu primer propietari i més tard a la Corona, la qual va retindre la seua possessió fins el 1360, any en què fou atorgada a Sanxo Tena; l'any 1389 el jurista Doménec Mascó comprà els drets del terç delme i del morabatí i posteriorment adquirí la propietat del lloc. Aquest personatge realitzà importants obres al Castell i el transformà en palau, de l'esplendor del qual donen testimoni els artesanats mudèjars que actualment s’hi conserven. El 1401 Martí l'Humà signà els Furs al Castell. El 1425 passà per compra al capítol de la catedral de València. El 1525 fou mort a Burjassot el famós personatge de l'Encobert, a causa de la Guerra de les Germanies, després de fracassar en el seu intent i de buscar refugi al castell de Burjassot. El 1568 passà a propietat de Bernat Simó. Posteriorment fou heretat pel seu fill, Josep Alexandre Simó el 1582 qui, el 1600, el vengué al patriarca Joan de Ribera. Aquest, a la seua mort, cedí les seues rendes i la jurisdicció civil i criminal al Reial Col·legi del Corpus Christi, el qual hi exercí la plena jurisdicció fins l'abolició dels senyorius. Durant la Guerra de la Independència, Burjassot patí el saqueig de les tropes franceses, les quals espoliaren els seus temples, d'on s’emportaren tot allò de valor que trobaren. El general Sempere hi establí, l'any 1823, una junta encarregada de dirigir les operacions militars durant la invasió de los Cien Mil Hijos de San Luis. L'any 1837, durant la Guerra Carlina, foren afusellats al Mas del Rosari, al terme de Paterna, prop a Burjassot, 37 oficials liberals que havien estat enxampats en "l’Acció del Pla del Pou".

Quan ja Burjassot tenia Casa de la Vila independent, al voltant de 1870, destacà per la seua població agrícola al terme. Des de principi de segle s'establí molta gent de famílies acomodades de València ciutat, que tenien nombroses vil·les i xalets. Més tard, Burjassot rebé una allau de població immigrant de la part d'Andalusia i de Castella-la Manxa sobretot. Aquest corrent migratori, que arribà a la màxima expressió entre les dècades dels 50 i els 70, ha estat responsable de la gran transformació que ha experimentat la vila, augmentant la població en quasi uns 38.000 habitants.

La seua proximitat a València ha fet que s'hagen desenvolupat al terme grans infraestructures com ara el Centre de Producció de Televisió Valenciana i el Campus Universitari de Burjassot de la Universitat de València.

[edita] Localització, límits i context espacial

El terme municipal de Burjassot, té forma rectangular (1,5 km d'amplària els punts més pròxims i 2,5 els més distants) i un perímetre de vora 9 quilòmetres. Limita al nord amb el municipi de Godella; al sud amb els barris valencians de Bencalap i Beniferri; a l'est amb les pedanies valencianes de Borbotó i Carpesa; i, a l'oest, amb Paterna. La superfície del municipi és de 3,44 quilòmetres quadrats.

A una escala més ampla, Burjassot se situa dins l'àrea metropolitana de València i junt amb els municipis de Torrent, Paterna i Mislata, és un dels més importants pel que fa al nombre d'habitants. Representa, a més, una cruïlla molt important des d'antic en les comunicacions entre València i el rosari de poblacions que condueixen cap a Llíria i Bétera.

Pel que fa a la distribució dels habitatges del municipi de Burjassot, cal dir que es tracta d'un continu quasi totalment urbanitzat que representa les tres quartes parts de la seua superfície. L’altra quarta part correspon a dos espais d'horta que se situen a l'est i a l'oest del municipi, en els quals, la urbanització és mínima i només correspon a alqueries i vil·les diseminades pels camps, així com un escorxador i dos estables. Dins de la zona sud es troba un complex comercial (Parc Comercial Alban) que, degut a la proximitat amb l'espai urbanitzat del municipi, així com a les edificacions dutes a terme al veí municipi de València (Palau de Congressos), conforma una àrea que fa de lligam entre ambdós municipis i que els geògrafs urbans anomenen conurbació, només separada per la CV-30 o avinguda Joan XXIII, prolongació de la Ronda Nord. La conurbació, però, es produeix de manera molt més clara amb Godella i el barri valencià de Benimàmet.

[edita] Geomorfologia i geologia

[edita] Geomorfologia i topografia

Pel que fa a la geomorfologia, el municipi de Burjassot es troba al cor de la Plana Central Valenciana i forma part, la quasi totalitat de la seua superfície, dels últims reductes del Sistema Ibèric conservant la directriu principal d'aquesta formació: nord-oest-sud-est. La part plana correspon a sediments d'origen al·luvial quaternaris. Podem observar-hi dues zones diferents al terme municipal de Burjassot: una de terra baixa i uniforme, destinada al cultiu i a les àrees comercials i que continua per l'est, sud i oest; i una altra més alta que ocupa la part nord-centre on s’ubica la població. Aquesta última zona, en general, pren la forma d'un petit tossal amb pendents suaus i cap als costats, pel qual els carrers centrals queden un poc més elevats que els laterals. A més a més, el terreny calcari és molt sec, sobretot en les terres més elevades, sense evidències d'humitat. Les pendents es van suavitzant a mesura que avancem cap al sud del municipi, arribant quasi a desaparèixer als límits amb l'horta. Així, doncs, trobem pendents que oscil·len entre el 10 i el 30% a les zones més altes i, quasi imperceptibles com més cap a València ens aproximem. La seua altitud mitjana sobre el nivell del mar oscil·la entre els 40 i els 45 metres. La zona agrícola no supera els 30 metres i el casc urbà mai no baixa de 40 metres.

[edita] Geologia

Pel que fa a la geologia del municipi, com ja hem dit anteriorment, hi ha dues zones característiques que representen dos estadis geològics: terciari i quaternari.

Terciari: miocé (5,2-23,3 milions d'anys). Està present a la zona més alta i es tracta d'una estructura terrosa unida amb una petita proporció d'argila (terra rossa) i calcària compacta sense arribar a ser cristal·lina, formant capes de variable espessor constituïdes quasi exclusivament per allò que els antics porcers i paletes locals denominaven tap o tapat, i que es troben en quasi totes les excavacions que s’hi realitzen. La procedència d'aquestes calcàries és lacustre tal i com es pot evidenciar a les restes orgàniques que s’han trobat amb extraordinària freqüència en estat fòssil, tenint un analogia morfològica amb els éssers que poblen l'Albufera de València. Malauradament és pràcticament impossible veure aquesta roca perquè l'edificació i la pavimentació dels carrers ho impedeixen. Quasi únicament trobem calcària a la Deveses del Castell, a l'Eixereta i al Jardí d'El Mirador.

Quaternari: holocé (<10.000 anys) i Plistocé (<2 milions d'anys). L'holocé es troba, en la seua pràctica totalitat, a la part baixa del municipi, formant una superfície d'una pendent molt suau que arriba a València (cap al sud) i als pobles veïns de l'est. Tenint en compte la ubicació de Burjassot, podem afirmar que els sediments holocens quaternaris provenen de l'erosió de la Serra de Portaceli, transportats pel barranc del Carraixet en direcció NNO-SSE. El material sedimentari es pot apreciar perfectament als camps conreats de tot el municipi, així com a les excavacions dutes a terme al sud d'aquest, on s’hi diferencien molt bé els diferents estrats, corresponents a diferents etapes climàtiques, com així ho assenyalen les diverses grandàries de gra. El material plistocé, més antic, el trobem a l'oest del municipi, seguint el recorregut del Barranc d'En Dolçà (avui irreconeixible degut a l'asfalt i els edificis), des de RTVV fins Cantereria, aproximadament.

[edita] Hidrografia

Dins d'aquest punt a Burjassot tan sols destaca el sistema de reg: pous i sèquies. Entre les sèquies que passen per l'horta de Burjassot cal destacar la Sèquia de Montcada. Es destacable, tant pel seu cabal, com per les innumerables preses que la regulen. També cal destacar que la Sèquia de Montcada no està subjecta al Tribunal de les Aigües de València, té una junta que es compon de síndics. Travessa tot el terme de Burjassot de punta a punta, cal destacar que és la primera que agafa aigua del llit del Túria amb destinació a l'horta de València per mig d'un assut. Exceptuant l'últim tram, circula sempre pròxim als tossals que tanquen la secció septentrional de la vega, primer d'occident a orient, des de l'assut fins a Burjassot.

També te certa importància la Sèquia de Tormos. Aquesta sèquia té el seu assut en terme de Paterna, circula per la dreta del Túria, entre les sèquies de Montcada i la de Mestalla. Segueix una direcció paral·lela a la de la Sèquia de Montcada, però en arribar a Benimàmet es bifurca i el braç principal (anomenat Braç de Borbotó) va cap a Burjassot. El Braç de Borbotó segueix un recorregut quasi paral·lel al de la Sèquia de Montcada al seu pas pel terme de Burjassot, creuant abans pel sector sud de la pista d'Ademús. L’altre braç que es bifurca cap a Benicalap també passa pel terme de Burjassot, pròxim a l'Alqueria de l'Arquebisbe.

També hi altres sèquies destacables a Burjassot, però amb menor importància que les séquies comentades anteriorment. La Sèquia del Bollo, que surt de la Sèquia de Montcada, i serveix de límit amb Benimàmet fins al camí Fondo, on es deriva en diversos ramals. La Sèquia de Fartamals, va ser construïda per iniciativa de Sant Joan de Ribera al segle XVII. Partia prop del que actualment és l'estació de Cantereria, i seguia per la partida de l'Almara derivant-se en diferents ramals, que antigament es ficaven pel que actualment es el casc urbà, i després anaven a parar a la Sèquia de Montcada. El recorregut d'aquests ramals facilitava el funcionament de l'escorxador. La Séquia de Ferrando, va perpendicular a la frontera de l'Alqueria de la Torre. El seu recorregut també serveix de límit amb València.

Pel que fa als pous han quedat obsolets, actualment estan merament com a història de Burjassot. Destaquen el Pouet i el pou del Sagrat Cor. També hi ha basses per al reg, construïdes a la partida de la Coma. Antigament, on estan situades aquestes basses, hi havia pous. Cal destacar l'Aqüeducte de la Covatella, que actualment ha desaparegut a causa del procés d'urbanització. I també cal destacar la cisterna que hi havia a les Sitges, que va ser construïda sobre l'any 1582. Amb aquesta construcció es pretenia proveir-se d'aigua d'una manera natural, i estalviar-se les despeses de la compra i transport de la mateixa. Aquesta cisterna ha quedat desfeta al cap dels anys, en temps de l'última República, sobre els anys trenta.

Actualment la població de Burjassot fa servir la xarxa d'aigua potable de València per a avituallar-se’n, però antigament es feien servir cisternes i aqüeductes per a portar l'aigua a les cases.

El riu més pròxim és el Túria i el barranc a menor distància a Burjassot, el del Carraixet.

[edita] Vegetació

Actualment a Burjassot ja no queda pràcticament res de vegetació autòctona, tan sols hi ha algunes espècies d'arbres i arbustos mediterranis al parc de l'Eixereta i a la devesa del Castell, així com vora sèquia. D’aquestes espècies en destaquen: les canyes que hi ha pròximes a la Sèquia de Montcada, la Canya comú (Arundo donax), alguns pins com el pi comú (Pinus silvestris), i algunes moreres (Morus alba) repartides per alguns camps conreats. Cal destacar una varietat de figues única a la ciutat de Burjassot: la varietat bordissot (blanca o negra).

El municipi, però compta amb àmplies zones amb jardins i parcs, on destaca el parc de la Granja. Altres zones verdes destacables són el passeig del Rajolar, el passeig de Sant Roc o la plaça de la Concòrdia. Les instal·lacions de la Universitat de València (Campus de Burjassot) disposen d'una superfície arbrada molt significativa.

[edita] Clima

A causa de la seua reduïda superfície, el municipi de Burjassot no presenta variacions espacials del clima. Segons l'Atles del País Valencià, Burjassot es troba dins el subtipus B dels climes valencians i no es diferencia quasi res dels seus trets generals.

Es caracteritza per una temperatura mitjana anual superior als 16ºC, més concretament i per estacions, trobem que a l'hivern s'hi és entre els 9 i els 11ºC, a la primavera entre 15 i 16ºC, a l'estiu entre 24 i 25ºC i a la tardor entre 14,5 i 15,5ºC.

Pel que fa a les pluges, aquestes es concentren a la tardor i la primavera, tenint màxims als mesos d'abril i octubre. L’eixut estival comprén els mesos de maig, juny, juliol, agost i setembre, sent el mes d'agost el més sec. La quantitat de pluja caiguda al llarg de l'any és, doncs, 458 mm. Aquesta situació és deguda a la presència del Sistema Ibèric a ponent, la qual cosa fa que els sistemes frontals arriben esgotats a les nostres terres. Quan plou de llevant a la tardor, però, les pluges són molt més intenses, arribant a ploure una mitjana mensual a l'octubre de 74 mm.

Altres mesures relatives al clima de Burjassot són els 172 dies anuals en què el cel està totalment sense núvols, així com que la humitat mitjana anual és del 61%.

Segons la classificació climàtica de Köppen, el clima a Burjassot es correspon amb el tipus "Csa" (clima mediterrani). En aquesta classificació es tenen en compte les variacions de temperatura i humitat, així com la mitjana dels mesos més càlids i més freds. Köppen afegeix fins a tres lletres a cada tipus de clima. D'aquesta manera, la primera lletra fa referència al grup climàtic, la segona al subgrup i la tercera (si escau) a la subdivisió. Per tant, analitzem el cas de Burjassot:

C (Climes temperats i humits): Temperatura mitjana del mes més fred és inferior a 18ºC i superior a -3ºC i almenys un mes la temperatura mitjana és superior a 10 ºC.

s (Estació seca a l'estiu): sol en posició alta.

a: La temperatura mitjana del mes més càlid supera els 22ºC

[edita] Demografia

En el cens de 2007 hi havia empadronats 37.402 burjassoters, en una superfície de 3,44 quilòmtetres quadrats. Açò fa que la densitat de població siga de 10.873 hab./km². Però si tenim en compte que vora un 20% de la superfície del municipi l'ocupa l'horta (hi viuen 19 persones), ens resta una superfície urbanitzada de 2,72 km² i una densitat de 13.740 hab./km2, una de les més altes del País Valencià. A l'horta de llevant, però, la densitat és de 20 hab./km2. La concentració humana és, en resum, exageradament alta i caractarística de zones amb altes densitats. A la població de dret hi ha que afegir-hi una de nova i relativament important en nombre: els estudiants que s’instal·len al municipi degut al complex universitari de la Universitat de València.

[edita] Evolució demogràfica

Pel que fa a l'evolució demogràfica, les dades que utilitzarem corresponen a un periode de 147 anys, ço és, del 1.860 al 2.007. Cal dir que el comportament demogràfic del municipi de Burjassot és molt semblant al dels països del món desenvolupat i, més concretament, al d'aquells muncipis que més tard esdevingueren part d'una àrea metropolitana. S’hi diferencien cinc etapes en l'evolució demogràfica del municipi.

La primera comença a mitjans del segle XIX i conclou a finals de la mateixa centúria. Correspon al cicle demogràfic antic o a la primera fase del model de transició demogràfica. Hi ha unes taxes de natalitat i de mortalitat molt elevades que se situen entre el 35 i el 40‰, per tant, la població creix molt lentament o roman estable. Al 1.900 la població de fet és de 4.009 persones.

La segona fase arriba fins els anys trenta. La natalitat es manté estable, però la mortalitat cau, degut a mesures higienistes i a l'avanç de les ciències sanitàries. A finals del període la població ha experimentat un creixement significatiu, arribant l'any 1.930 als 8.538 habitants.

La tercera fase correspon a la dècada dels anys 30 i 40 influenciada per la Guerra Civil espanyola. El creixement demogràfic es desaccelera degut al fre de la natalitat. La mortalitat s’atura en un 20‰, aproximadament. L’any 1.950 hi havia 12.134 persones.

La quarta fase comença a la dècada dels 50 i conclou a finals dels 70. És aquest període el de més espectacular i ràpid creixement demogràfic. Hi intervinguren dos factors: l'increment de la natalitat, animada pel règim franquista i la bona situació econòmica; així com a la immigració castellana i andalusa (principalment, encara que de quasi tot el territori espanyol), deguda a les grans possibilitats econòmiques i laborals de l'àrea metropolitana de València i a l'autoexpulsió de les seues àrees d'origen, a causa de l'empitjorament de les condicions de vida. La població de Burjassot l'any 1.980 era de 35.583 persones.

La quinta fase coincideix amb l'arribada de la democràcia a l'Estat espanyol. Als anys 80 y 90 la natalitat cau i la mortalitat es manté. Aquestes taxes romandran estables més tard i seran del 10 i del 8‰ respectivament. En l'actualitat Burjassot compta amb 37.402 habitants (segons l'INE, per a l'any 2.007). L'any on més habitants hi hagué empadronats de la història de Burjassot fou el 2006, amb 37.756 persones. La piràmide de població ens dóna una proporció d'homes del 48,91% i de dones del 51,09%. La població disseminada presenta una distribució per gèneres del 73,68% d'homes i del 26,32% de dones.

Creixement acumulat de Burjassot
1860-77	1877-87	1887-1900	1900-10	1910-20	1920-30	1930-40	1940-50	1950-60	1960-70	1970-81	1981-91	1991-96
1,4	1,3	2,4	2,4	2,5	2,5	2,7	0,8	3,8	2,8	3,9	-0,3	0,3

Evolució demogràfica de Burjassot
1857	1887	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2007
1.981	2.942	4.009	5.101	6.532	8.538	11.235	12.134	17.624	23.283	35.583	34.595	35.171	37.402

[edita] Composició demogràfica

La composició de la població de Burjassot és reflexe de la immigració contínua que ha experimentat aquest municipi durant el segle passat. El fluxe migratori de les dècades dels 50 als 70, així com la nova immigració procedent d'altres països, configuren una barreja social pròpia també d'altres àrees metropolitanes del País Valencià. Les dades, però, són dignes d'anàlisi, ja que de vegades el lloc de naixement no és rellevant. Ens referim, per exemple a gran part dels nascuts a altres municipis de la província, la meitat de la població. Dins d'aquest sac trobem totes aquelles persones que sent els seus pares habitants de Burjassot (immigrants o no) han nascut als hospitals de la ciutat de València. Els grups d'edat els localitzaríem entre els 0 i els 35 anys, ja que abans el costum era donar a llum a la mateixa vivenda. Llavors, només una sisena part de la població ha nascut al mateix municipi i es tracta, en la seua pràctica totalitat de persones de mitjana i avançada edat.

Pel que fa als procedents de l'estranger cal fer una diferenciació. Estan aquells de nova immigració i tots aquells nascuts a l'estranger, presumiblement fills d'emigrants del municipi. El percentatge d'immigrants (2007), doncs, tant de la Unió Europea (27) com de la resta de països del món, és semblant al del País Valencià i al d'Espanya, tractant-se del 7,6%.

[edita] Estructura demogràfica

Pel que fa a l'estructura per edats de la població de Burjassot, ens trobem davant d'una població envellida (piràmide de l'any 2007). La població compresa entre els 0 i els 15 anys és del 15,4%; la que té entre 16 i 64 anys representa el 69,8%; i la que en té més de 65, el 14,8%. Aquesta estructura se sembla molt a la del País Valencià. L'estructura dels nouvinguts, però, és ben diferent: 14,8% (menors de 16 anys), 83,5% (de 16 a 64 anys) i 1,7% (majors de 65 anys). L'explicació és ben senzilla: els estrangers no han residit encara el temps suficient perquè hi haja hagut un envelliment en la seua subpiràmide, ja que la migració és selectiva i inclou principalment persones joves i de mitjana edat. Els immigrants presenten, a més, un major percentatge d'homes (52,6%) que de dones (47,4%). Els grups més nombrosos d'estrangers els representen romanesos, colombians i equatorians, seguits de marroquins i italians.

Procedència	Habitants (2007) INE
Total	37.402
Burjassot	7.627
País Valencià	25.615
Estat espanyol	33.864
Resta de l'Estat	8.249
Estranger	3.538

Nacionalitat	Habitants (%) (2007) INE
Espanyola	92,4
Estrangera	7,6
Europa	33,8
Àfrica	14,8
Amèrica	47,1
Àsia	4,4

Índex	Burjassot	País Valencià
Dependència (Pob. <15 + Pob >64) / (Pob. de 15 a 64)) x 100	40,9%	44,3%
Longevitat (Pob. > 74) / (Pob. > 64)) x 100(%)	44,9%	45,6%
Maternitat (Pob. de 0 a 4) / (Dones de 15 a 49)) x 100	18,0%	19,5%
Tendència (Pob. de 0 a 4) / (Pob. de 5 a 9)) x 100	106,6%	106,0%
Renovació de la població activa (Pob. de 20 a 29) / (Pob. de 55 a 64)) x 100	166,0%	143,2%

Hui en dia la població del municipi de Burjassot experimenta un creixement, encara que molt lent. En el futur la expansió demogràfica no serà significativa i inclús podria arribar a retrocedir. La causa fonamental és la manca de sòl urbanitzable. Nogensmenys, el sòl fèrtil que encara és conreat podria tenir els dies comptats. Per altra banda, l'augment de la població actual hi ha que buscar-lo a les noves construccions (de vegades especulatives) a la perifèria del municipi i a la proliferació de noves cases que abans han estat enderrocades i que patien un abandonament durant anys.

[edita] Política

Resultats electorals de Burjassot, 2007

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors/Consellers
	Partit Socialista del País Valencià	Josep Lluís Andrés i Chavarrías	7.460	9
	Partit Popular	Maria Cristina Subiela i Escribà	6.811	9
	Bloc Nacionalista Valencià	Jordi Sebastià i Talavera	1.610	2
	Esquerra Unida del País Valencià	José Blanco i Calvo	1.255	1
	Altres		854	-
	En blanc		215	-
Total		18.294		21

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit polític
1979-1983	Marcos González i Marimon / José López i Domingo	PSPV
1983-1987	José López i Domingo / Pedro Sánchez	PSPV
1987-1991	Josep Lluís Andrés i Chavarrías	PSPV
1991-1995	Josep Lluís Andrés i Chavarrías	PSPV
1995-1999	Josep Lluís Andrés i Chavarrías	PSPV
1999-2003	Josep Lluís Andrés i Chavarrías	PSPV
2003-2007	Josep Lluís Andrés i Chavarrías	PSPV
2007-2011	Josep Lluís Andrés i Chavarrías	PSPV

[edita] Llengües

Segons el cens del 1.991, un 40,5% dels habitants saben parlar valencià, un 84% l'entenen, un 39,5% saben llegir-lo i un 13,5% saben escriure'l. Això no obstant, el castellà és la llengua absolutament dominant en les relacions socials.

Pel que fa a la dialectologia, el valencià que es parla a Burjassot és l'apitxat. La sèrie dialectal seria, doncs, Català>Català occidental>Valencià>Valencià central o apitxat.

El municipi castellanoparlant més pròxim és Loriguilla, situat a només 13,8 quilòmetres de Burjassot, a la comarca veïna de la Foia de Bunyol. La isoglossa, però, es troba a 12 quilòmetres, al límit amb el terme de Riba-roja de Túria.

La retolació dels carrers és únicament en valencià des de l'any 2007 ja que el consistori va decidir substituir les antigues plaques metàl·liques que podien trobar-se tant en valencià, en castellà o en les dues llengües. Els rètols actuals són de taulell blanc amb tipografia clàssica de color blau, on veiem l'escut de Burjassot. La senyalètica que indica els punts d'interès o les direccions són quasi totes en valencià, llevat d'antigues indicacions escrites en castellà i que quasi mai respecten la toponímia oficial. Un cas a banda són els senyals de trànsit que observem quasi exclusivament en castellà, malgrat ser nous molts d'ells.

Pel que fa a les llengües nadiues dels nouvinguts, la castellana la parla vora la meitat d'aquests, seguida del romanès, l'àrab i l'italià.

[edita] Activitats econòmiques

De poble agrícola on a més a més s’hi instal·laren moltes famílies acomodades a principis del segle XX degut a la seua proximitat a València, ha passat, precisament per aqueixa proximitat que propicià la recepció d'un gran contingent d'immigrants en les dècades dels cinquantes i els seixantes, a convertir-se en un municipi dinàmic i superpoblat on la indústria (ceràmica, vidre, tèxtil, transformats metàl·lics, fusta i mobles, alimentació i confecció) i el sector serveis tiren amb força de l'economia. Malgrat això encara s’hi conreen taronges i hortalisses. També ha contribuït al seu desenvolupament i modernització la instal·lació del Campus de Ciències de la Universitat de València i de Canal 9.

[edita] Urbanisme

En la següent taula, les dades de la qual s'han extret de l'INE, podem observar el nombre d'habitatges construïts al municipi al llarg del segle XX. En destaquen les dècades del 60 i els 70, període on hi va haver un creixement espectacular de la població immigrant.

Període de construcció	Nombre
Abans del 1900	200
1900 - 1920	684
1921 - 1940	610
1941 - 1950	467
1951 - 1960	853
1961 - 1970	4.563
1971 - 1980	4.820
1981 - 1991	682
Total	12.879

[edita] Vies de comunicació

[edita] Autovies

Burjassot compta amb dues autovies:

• CV-35 o Carretera València - Ademús: Connecta Burjassot amb la ciutat de València i amb els municipis de la comarca del Camp de Túria, principalment. És la via d'accés natural cap a la circumval·lació de l'Autovia de la Mediterrània o A-7.

• CV-30: Important tram d'autovia que tanca la Ronda Nord, provinent de València. Passa pel sud de la ciutat de BUrjassot i va, des de l'Avinguada de Joan XXII de valència, cap a Paterna i Burjassot, buscant la V-30.

[edita] Carreteres i grans carrers

La carretera més llarga és la de Llíria (CV-3102), amb 1140 metres de longitud. Si juntem, però, els Carrers d'Isaac Peral, Colom i Blasco Ibáñez, que conformen un continu viari, trobem el carrer més llarg del municipi, amb 1780 metres.

[edita] Autobusos

L'eTM és l'Entitat de Transport Metropolità de València i està integrada per quatre empreses: MetroValencia i Rodalia Renfe, per una banda, i EMT (Empresa Municipal de Transportes de Valencia) i MetroBus, per l'altra.

L'EMT (Empresa Municipal de Transports de València) pertany a l'Ajuntament de València i ofereix un servei d'autobús urbà. Compta amb tres línies per a cobrir la demanda de Burjassot: la número 63 que connecta el Campus de Burjassot amb la ciutat de València, i la línia nocturna N3 que no té parades al terme municipal però sí molt a prop (Benicalap i Benimàmet). La línia 62, que fa part del recorregut de l'N3 i connecta València amb Benimàmet té quatre parades pròximes al terme de Burjassot.

Línia	Nom de la parada	Adreça	Trajecte	Localitat
63	Vicent Andrés i Estellés - Facultat de Farmàcia	Avda. de Vicent Andrés i Estellés	Noves Facultats - Xàtiva	Burjassot
63	Vicent Andrés i Estellés - Poliesportiu	Avda. de Vicent Andrés i Estellés	Noves Facultats - Xàtiva	Burjassot
63	Vicent Andrés i Estellés - Cementeri	Avda. de Vicent Andrés i Estellés	Xàtiva - Noves Facultats	Burjassot
63	Vicent Andrés i Estellés - Darrere Facultats	Avda. de Vicent Andrés i Estellés	Xàtiva - Noves Facultats	Burjassot
62	Felipe Valls - Luis Cano	Carrer de Felipe Valls, 59	Benimàmet - Colom	Benimàmet
62	Pintor Garnelo - Campament	Carrer del Pintor Garnelo, 3	Benimàmet - Colom	Benimàmet
62	Luis Cano	Plaça de Luis Cano, 6	Colom - Benimàmet	Benimàmet
62	Campament - Felipe Valls	Carrer del Campament, 8	Colom - Benimàmet	Benimàmet
N3	Florista - Pintor Dubón	Carrer de la Florista, s/n	Ajuntament - Benimàmet	Benicalap
N3	Campament - Felipe Valls	Carrer del Campament, 8	Ajuntament - Benimàmet	Benimàmet
N3	Pintor Garnelo - Campament	Carrer del Pintor Garnelo, 3	Ajuntament - Benimàmet	Benimàmet

MetroBus (Autobusos Metropolitans de València) ofereix transport d'autobús interurbà. L'operador que treballa a Burjassot és Edetania Bus i compta amb tres línies.

Línia	Nom de la parada	Adreça	Trajecte	Localitat
130	L'Empalme	Carrer d'Enric Valor, 13	G. V. Ferran el Catòlic - Empalme - La Coma	Burjassot
130	El Pouet	Carrer del Mestre Lope, 102	G. V. Ferran el Catòlic - Empalme - La Coma	Burjassot
130	Oficina d'Ocupació	Carrer del Mestre Lope, 53	G. V. Ferran el Catòlic - Empalme - La Coma	Burjassot
130	Plaça Gómez Ferrer	Plaça Gómez Ferrer	G. V. Ferran el Catòlic - Empalme - La Coma	Burjassot
130	Concòrdia	Plaça de la Concòrdia	G. V. Ferran el Catòlic - Empalme - La Coma	Burjassot
130	Pi i Margall, 40	Avda. Pi i Margall, 40	G. V. Ferran el Catòlic - Empalme - La Coma	Burjassot
130	Pi i Margall - Reformatori	Avda. Pi i Margall, 60	G. V. Ferran el Catòlic - Empalme - La Coma	Burjassot
130	Joan d'Àustria, 37	Carrer Joan d'Àustria, 37	G. V. Ferran el Catòlic - Empalme - La Coma	Burjassot
130	Joan d'Àustria - Santa Gemma	Avda. Pi i Margall, 60	G. V. Ferran el Catòlic - Empalme - La Coma	Burjassot
130	Carretera de Llíria - Santa Gemma	Carretera de Llíria, 212	La Coma - Empalme - G. V. Ferran el Catòlic	Burjassot
130	613 Vivendes	Carretera de Llíria, 168	La Coma - Empalme - G. V. Ferran el Catòlic	Burjassot
130	Ambulatori	Carrer de Rubert i Villó, 4	La Coma - Empalme - G. V. Ferran el Catòlic	Burjassot
130	Ajuntament	Plaça d'Emilio Castelar	La Coma - Empalme - G. V. Ferran el Catòlic	Burjassot
130	Mercat	Blasco Ibáñez, 71	La Coma - Empalme - G. V. Ferran el Catòlic	Burjassot
130	Plaça Sant Joan de Ribera	Plaça Sant Joan de Ribera	La Coma - Empalme - G. V. Ferran el Catòlic	Burjassot
130	L'Empalme	Carrer d'Enric Valor, 13	La Coma - Empalme - G. V. Ferran el Catòlic	Burjassot
135	Passarel·la	Mare de Déu de la Cabeça	València - Urb. Torre En Conill (Bétera)	Burjassot
146	Noves Facultats	Avda. Vicent Andrés Estellés	València - Benaguasil	Burjassot

[edita] Metro

Per Burjassot passa la línia 1 de Metrovalencia. Quan les vies eixen del túnel trobem la primera parada: l'Empalme. Es tracta d'un nus important, ja que a més del metro hi ha el tramvia i l'autobús. La via, doncs, es divideix en dos ramals: un que va cap a Llíria i un altre amb destinació Bétera. La via de Llíria compta amb una parada al municipi: l'estació de Cantereria. Aquesta estació serveix els barris propers com ara el que du el seu mateix nom i a tots els veïns a l'esquerra de la pista d'Ademús, així com tota la zona a est i oest del Parc de la Granja. D'aquí no massa temps també resultarà propera a la nova àrea urbana que substituirà les últimes hectàrees de l'Horta de Ponent.

Al ramal que va cap a Bétera hi ha tres estacions: Burjassot, Burjassot-Godella i Godella. Actualment han començat les obres de soterrament de les vies que afectarà totes tres estacions. L'estació de Burjassot la fan servir les persones que viuen al nucli antic i rodalies, majoritàriament. La de Burjassot-Godella és la més important perquè està situada a la zona amb més densitat del municipi i, l'estació de Godella, encara en terme de Burjassot, a l'extrem nord, també registra un nombre important d'usuaris. Segons un mapa isocrònic de mobilitat, cap estació es troba a més de deu minuts caminant des de qualsevol punt del municipi.

[edita] Tramvia

La línia 4 del tramvia té sis parades al terme de Burjassot: l'Empalme, la Granja, Sant Joan, Campus, Vicent Andrés Estellés i TVV. Santa Gemma, en la divisòria amb el terme de Paterna, també serveix els veïns de Burjassot. Hi ha vora quatre quilòmetres de via procedent de València i amb destinació Mas del Rosari, Lloma Llarga-Terramelar i Fira. El tramvia és un mitjà de transport de primer ordre per als estudiants que cada dia arriben al campus universitari i per als veïns del sector més occidental del municipi.

[edita] Carrils bici

Actualment Burjassot disposa d'alguns trams de carril bici, en concret metres. Això no obstant, no podem parlar-ne d'una xarxa, sinó de dos trams inconnexos.

El primer tram connecta amb el carril bici provinent de Paterna i comença al final de la Carretera de Llíria, passa davant de les 613 vivendes, gira a la dreta per travessar el Passeig del Rajolar i continua pel Carrer d'Hernán Cortés fins arribar a l'Avinguda Vicent Andrés Estellés, on mor. El trajecte compta amb 960 metres.

El segon tram se situa a l'extrem oriental de Burjassot. Connecta amb la zona del Parc de Benicalap i amb l'Avinguda Joan XXIII de València (Ronda Nord). Segueix el Camí Vell de València passant les noves rotondes d'accés al municipi fins arribar al Carrer de Joanot Martorell. Mor a la Plaça del Portalet després de recórrer 970 metres.

Burjassot compta, doncs, amb vora dos quilòmetres de carril bici. Segons la Guia 2006/2007 de Mobilitat Sostenible, de www.joves.net, hi hauria en projecte la construcció d'un tram de carril bici que uniria el tram nord i el tram sud, des del Passeig del Rajolar fins la Ronda del castell, passant per la Carretera de Llíria i el Carrer Mariana Pineda. Des de la Ronda del Castell també eixiria un altre ramal que connectaria amb Cantereria.

[edita] Camins rurals

L'horta de llevant compta amb set camins rurals, quasi tots ramificats i asfaltats.

Nom del camí rural	Longitud (m)
Camí Vell de València	1.659
Camí del Quadrat	1.368
Camí del Racó de Godella	1.010
Camí de l'Alqueria del Rosari	757
Camí de l'Alqueria del Pi	665
Camí del Molí de la Sal	445
Camí del Paretó	114

[edita] Patrimoni

El desordenat creixement urbanístic no ha impedit conservar-hi part del seu patrimoni, el qual detallem tot seguit:

• Les Sitges. Edificats des de 1573 per emmagatgzemar el blat de la ciutat de València. Des d'aleshores fins 1806 suportaren diverses ampliacions i millories. Al seu costat hi ha l'ermita de sant Roc, coneguda des de 1575 i reformada per ordre del Patriarca Joan de Ribera en 1605.

• Església Arxiprestal de Sant Miquel Arcàngel. Es la parròquia més antiga del municipi, inaugurada el 1780. Conserva pintures de Vicent López.

• Ermita de Sant Roc.

• Alqueries gòtiques del Moro, del Pi i del Rosari. En un estat de conservació lamentable.

• Molí de la Sal. Antic molí mogut per energia hidràulica.

• El Castell. Va ser una torre defensiva que donà origen a la població i les seues històries estan íntimament lligades. Actualment és propietat d'un Patronat fundat per Carolina Àlvarez Ruiz i alberga el Col·legi Major Universitari de Sant Joan de Ribera. El seu jardí, la Devesa del Castell, conserva exemplars botànics de gran interés i compagina al seu recinte tant els valors científics com els històrics i els paisatgístics.

[edita] Galeria d'imatges

Vil·la de Sant Josep	Molí de la Sal	Devesa del Castell i Sant Miquel	Convent de Sant Manel
RTVV	Plaça dels Furs

[edita] Referències

• LÓPEZ GARCÍA, Santiago (1989): Aproximación a la historia de Burjassot y su entorno, Ajuntament de Burjassot, ISBN 84-404-9009-4

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Burjassot

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment
• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor
• Institut Valencià d'Estadística
• Institut Nacional d'Estadística
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
• Ajuntament de Burjassot
• PSPV-PSOE de Burjassot
• Bloc Nacionalista Valencià de Burjassot
• Esquerra Unida de Burjassot

editar	Municipis de l'Horta Nord
Albalat dels Sorells | Alboraia | Albuixec | Alfara del Patriarca | Almàssera | Bonrepòs i Mirambell | Burjassot | Emperador | Foios | Godella | Massalfassar | Massamagrell | Meliana | Montcada | Museros | la Pobla de Farnals | Puçol | el Puig | Rafelbunyol | Rocafort | Tavernes Blanques | Vinalesa