Albalat dels Sorells

De Viquipèdia

Albalat dels Sorells

Localització
Municipi de l'Horta Nord
Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Espanya Comunitat Valenciana Província de València Horta Nord Mancomunitat l'Horta Nord Montcada (Horta Nord)
Gentilici	albalatà, albalatana
Predom. ling.	Valencià
Superfície	4,6 km²
Altitud	10 m
Població (2007)   • Densitat	3.708 hab. 806,09 hab/km²
Coordenades	39° 32′ 36″ N 0° 20′ 46″ OCoordenades: 39° 32′ 36″ N 0° 20′ 46″ O
Distàncies	8,8 km de València
Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde:	1 7 PP, 2 PSPV, 2 BNV Vicente Jesus Almenar Climent (PP)
Codi postal	46135
Festes majors	Primer diumenge de setembre
Web	http://www.albalatdelssorells.es

Albalat dels Sorells és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord.

Limita amb Albuixec, Foios, Montcada, Museros i amb València.

[edita] Geografia

El terme municipal se situa entre el glacis d'acumulació de Museros i el de vessament del glacis de Puçol-Meliana, sent un ambient de planura costera i pertanyent a un sistema aluvial-coluvial. Format per un material de tipus ventall al·luvial i atres. Quant al seu sistema hídric cal dir que el règim dels seus rius és perenne i la importància d'aqüífers de tipus detrític.

El seu relleu (pendent) és pla, inferior a 5%, que es considera, per tant, llisa.

[edita] Creixement i plans urbanístics

Tot i ser un poble de l'Àrea Metropolitana de València (a menys de 10 km de la ciutat) ha sabut mantindre la seua personalitat sense convertir-se en una ciutat dormitori, característica comú de la majoria de les poblacions de l'Horta Nord. No obstant això, esta situació podria canviar en els pròxims anys, com que el polígon industrial de la part nord del poble té un creixement molt significatiu i a més serà la seu de les instal·lacions matrius de Mercadona. A banda, existeixen diferents PAIs aprovats (La Macària, Espais Est) o en tramitació dins del nou PGOU (Espai Oest) amb previsió de 4.000 vivendes, allò que pot fer quadruplicar la població en els pròxims anys.

També cal anomenar els plans que han afectat recentment a municipis veïns (com ara Emperador, que ha duplicat la seua població en 5 anys) i que ha d'acudir a molts recursos d'Albalat (com are el col·legi públic). Un cas encara més significatiu serà Mauella, pedania de València, situada a l'Est de la població. El nou pla d'ordenació urbana de València proposat per l'equip de Rita Barberà (encara en debat) té previst l'edificació de 625 vivendes en esta pedania, tot i tenint en compte que en 2008 el nombre d'habitants era de 60 persones. Allò pot significar multiplicar per 30 la població d'esta pedania i canviar dramàticament el seu paisatge i forma de viure en els pròxims anys. Tot això afectarà lògicament als serveis i recursos del municipi més pròxim, Albalat dels Sorells.

[edita] Història

En època islàmica era una alqueria, dividida en dos sectors: Albalat Fanqui, o de dalt, i Albalat Aciflia, o de baix. Després de la conquesta, Jaume I efectuà diverses donacions al seu terme, probablement adquirides més tard per un dels beneficiaris, Pere d'Azllor, que apareix el 1242 com a senyor de la població. A partir d'aquesta època se succediran diferents famílies en la titularitat del senyoriu, fins a la seua extinció el segle XIX. A principis del segle XIV el posseïa Guillem Colom, ciutadà de València i jurat de la ciutat que l'aliena devers el 1330. El nou senyor d'Albalat fou el català Pere March, tresorer del rei Jaume II, que va fer donació del senyoriu al seu fill Jaume, ciutadà de València, avi del poeta Ausiàs March. El 1352, per compra, passaria el domini a Berenguer de Codinachs, també català, mestre racional de Pere el Cerimoniós, al llinatge del qual romangué vinculat per espai d'un segle i mig, afegint-se en aquest temps al nom del lloc, per tal de diferenciar-lo d'altres poblacions homònimes, l'apel·latiu de Codinachs o Codinats. La decadència de la família va determinar la venda del senyoriu per Lluís Agulló de Codinats, el 1480 a l'opulent ciutadà de València, Tomàs Sorell, fill d'un poderós burgès originari de Catalunya establert a la ciutat el segle anterior. El canvi de domini va comportar el de l'apel·latiu de la població anomenada des d'aleshores Albalat de Mossén Sorell o dels Sorells, i en aquest llinatge, ennoblit en la persona de Bernat Sorell, cavaller, nebot i hereu de Tomàs Sorell, es perpetuarà el senyoriu en l'Edat Moderna; elevat a comtat el 1626, aquest va passar el segle XVIII, en extingir-se la línia directa, als Toran. Quant a la qüestió eclesiàstica, Albalat va pertànyer des de la conquista a la parròquia de Foios, fins la creació de la parròquia independent el 1426 i la seua desmembració el 1454. Hom conserva el palau senyorial, notable exemplar del gòtic civil, construït per Tomàs Sorell poc després del 1480, de planta quadrada, amb torres en els angles i pati central amb galeria i escala descoberta.

[edita] Topònim

El nom prové de l'àrab "al-balat" (el camí) i de la família dels Sorells que comprà la població vora el 1.480. No té cap relació, per tant, amb el peix sorell ni tampoc amb alguna accepció d'albalat com estany.

[edita] Demografia

L'evolució demogràfica d'Albalat mostra un lent increment entre els segles XV i XVIII, en què registra un avanç notable --585 habitants (balatans) el 1794-- que es duplicaren en el segle XIX --1198 el 1900--, els 3.852 del 1981 són producte de l'elevat creixement de les últimes dècades, encara que en 1994 n’hi ha una lleugera devallada (3.548). L'any 2002 hi vivien 3.508 persones; el 66,01% parlaven valencià.

L'evolució més detallada es pot veure en la següent taula.

[edita] Economia

L'economia és tradicionalment agrària, la major part del terme (4,9 Km²) està formada per terra d'horta, regada amb aigües del Túria per la sèquia de Montcada. A hores d'ara hi predomina el conreu de la taronja, coincidint amb una apreciable activitat industrial.

[edita] Administració

El consistori consta de 11 regidors. En els primers 20 anys de democràcia, des de les primeres eleccions municipals de 1979 fins 1999, Daniel Ruix va ser l'alcalde de la població, sota les sigles d'UCD, grup independent i UV. En 1999, el PP va aconseguir majoria absoluta i Vicente Jesús Almenar va ser elegit alcalde, revalidant la majoria absoluta en les dues eleccions posteriors. En concret, en les eleccions municipals de 2007 el PP va obtindre 7 regidors, el PSPV-PSOE en va obtindre 2 i el Bloc altres 2.

Després de les eleccions de 2007, el consistori va nomenar alcalde al cap de llista del PP, Vicente Jesús Almenar. El 8 d'abril de 2008, i degut a les desavenències internes del PP de la població, els altres 6 regidors del PP van presentar una moció de censura que, amb el resultat de 6 vots a favor del PP, un en contra (el del propi Vicente Jesús Almenar) i 4 abstencions (PSPV i Bloc), van donar l'alcaldia a José Rafael Tamarit.

[edita] Monuments

• Església Parroquial. És del segle XVIII, d'estil barroc, amb una gran cúpula i frontera de pedra; té com a titulars als Santos Reis.
• Palau senyorial. Es conserva este notable exemplar del gòtic civil, construït per Tomàs Sorell poc després de 1480. De planta quadrada, amb torres en els angles i pati central amb galeria i escala descoberta. Hui dia és la seu de l'ajuntament.

[edita] Festes locals

• Festes Majors. Se celebren estes festes el primer diumenge de setembre dedicades al Crist de les Ànimes, a la Mare de Déu del Rosari, a la Puríssima Concepció i a Sant Gil Abad; amb este motiu té lloc la "Baixà" de la imatge del Crist des de la seua ermita del cementeri a l'església parroquial.

[edita] Esports

Albalat dels Sorells és també coneguda per ser el bressol del colpbol, esport creat pel professor d'educació física Juanjo Bendicho del col·legi municipal El Castell.

[edita] Enllaços externs

• Web Oficial del Municipi
• Una altra web oficial (però no mantinguda des de fa temps) del Municipi
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
• Web de Pedro Herraiz sobre Albalat dels Sorells