Rafelbunyol

De Viquipèdia

Rafelbunyol
Rafelbunyol/Rafelbuñol

Localització
Municipi de l'Horta Nord
Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Espanya Comunitat Valenciana Província de València Horta Nord Mancomunitat l'Horta Nord Massamagrell
Gentilici	Rafelbunyoler, rafelbunyolera
Predom. ling.	Valencià
Superfície	4,20 km²
Altitud	32 m
Població (2007)   • Densitat	7.103 hab. 1.691,19 hab/km²
Coordenades	39° 35′ 32″ N 0° 20′ 03″ OCoordenades: 39° 35′ 32″ N 0° 20′ 03″ O
Distàncies	14,8 km de València
Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde:	2 8 PP, 3 PSPV i 2 BNV Jaime García García (PP)
Codi postal	46138
Festes majors	Primera quinzena de setembre
Patró/Patrons	Sants de la Pedra i Mare de Déu del Miracle
Web	Ajuntament de Rafelbunyol

Rafelbunyol (oficialment, de forma bilingüe Rafelbunyol/Rafelbuñol) és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord.

Limita amb Massamagrell, Museros, la Pobla de Farnals i el Puig (a la mateixa comarca); i amb Nàquera (a la comarca del Camp de Túria).

[edita] Geografia

Situat en la part septentrional de l'Horta de València, el seu terme té forma d'un rectangle molt allargat, de direcció nord-oest sud-est i acabant en la seva part nordoccidental en un triangle.

La sèquia de Montcada divideix el terme en dues parts i que creua transversalment pel nucli urbà. A la seva dreta, "l'horta" pròpiament dita; a la seva esquerra el secà, actualment transformat en regadiu de motor. La superfície del terme és fonamentalment plana, elevant suaument la seva altitud des dels vint metres a la vora de la sèquia de Montcada, fins als seixanta, en els vessants de Els Germanells.

Té un clima típicament mediterrani, caracteritzat per una marcada estacionalitat, amb estius secs i calorosos, hiverns temperats i plujosos i estacions intermèdies amb humitat constant.

[edita] Nuclis

• Rafelbunyol
• Urbanització Lladró

[edita] Història

Va pertànyer al Reial Patrimoni fins el 25 de maig de 1465, en què fou venut a Mossèn Jaume Dartés. El 1609 era propietat d'Antonio Belvís. El 1665 es reuniren Manel Exarch de Belvís, marqués de Benavites, i els oficials municipals per a pactar uns capítols amb què governar la població: fan referència als perjuis que causen els animals en el camp, a la vigilància del terme, prohibició de jocs, danys de les collites, cura de les sèquies, administració de l'Ajuntament i d'alguns comerços (forn, carnisseria, taverna). El 1676 Carles II concedí la suprema jurisdicció (civil i criminal) a canvi de 27.820 quinzets de velló. El 1775 els diputats del comú i el síndic presoner estaven en plet amb el marqués de Bèlgida per la llibertat de vendre alguns queviures independentment de les botigues que eren propietat o regalia del senyor.

[edita] Demografia

[edita] Economia

Emmarcat en una comarca històricament agrícola. Originàriament, la major part del terme municipal, era terra de secà, llevat de una zona situada al sud-est de la població, regada per les aigües de la Sèquia Reial de Montcada. En l'actualitat, l'explotació de les aigües subterrànies mitjançant els tretze pous de reg existents i l'aplicació de les tècniques de reg heretades dels àrabs, ha fet que canviï la fisonomia agrària del municipi. Del cultiu de la vinya, el garrofer o l'olivera s'ha anat passant a un cultiu de cítrics, principalment taronger, i, en menor proporció, hortalisses, guanyant així terrè al secà fins a quedar reduït a una porció de terreny pràcticament insignificant, situada al nord del terme municipal.

A partir de 1986 s'establix en el terme municipal un nucli relativament important d'indústries. Es tracta d'una activitat industrial molt diversificada, enquadrada majoritàriament dintre de la tipologia de la indústria lleugera que produïx alimentació, prefabricats de formigó, tèxtils, productes de bellesa.

[edita] Monuments

[edita] Monuments religiosos

• Església de Sant Antoni.
• Casa del Canonge.

[edita] Monuments civils

• El Sindicat.
• Jaciments Arqueològics. El dels Germanells és el de major importància. La seva adscripció cultural és la del poblat de l'Edat del Bronze. Els materials trobats són: dent de falç i varis milers de comptes plans discoidals de pedra negra. Fragments de ceràmica. Dos ganivets, un destral plana, quatre puntes de fletxa, un punxó de desecció quadrada, un pinzell, punxons d'ossos i escasses restes constructius.

[edita] Festes i celebracions

• Sant Antoni abat. Aquesta festa se celebra el cap de setmana més pròxim al 17 de gener amb els actes tradicionals: "plantà" de la foguera, "cremà" de la foguera, "coetà" i el sopar popular. A l'endemà es procedeix a la benedicció dels animals.

• Setmana Santa.

• Sants de la Pedra. El 30 de juliol es celebra la festivitat en honor als patrons del poble: els Sants de la Pedra, Sant Abdó i Sant Senent

• Festes patronals. Se celebren en honor dels Sants de la Pedra i Verge del Miracle iniciant-se el primer diumenge de setembre.

[edita] Fills il·lustres

• José Bellver Gamón "Canari" (Rafelbunyol 1978), pilotari professional.
• Francisco José Camarasa Castellar "Paco Camarasa" (Rafelbunyol, 1967) és un ex-futbolista del València CF.

[edita] Enllaços externs

• Ajuntament de Rafelbunyol
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.