Foios

De Viquipèdia

Foios (pronunciat amb la primera o oberta) és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord.

Taula de continguts 1 Geografia 1.1 Nuclis urbans 2 Història 3 Demografia 4 Economia 5 Administració 6 Monuments 6.1 Monuments religiosos 6.2 Monuments civils 7 Festes i celebracions 8 Enllaços externs

[edita] Geografia

L'allargat terme municipal de Foios limita pel sud-oest mitjançant el barranc del Carraixet amb la localitat d'Alfara del Patriarca. Al sud s'endinsa fins tocar les últimes cases de Vinalesa, arribant a l'extrem de exercir juridicció sobre la Venda del Sombrerer, llogaret pròxim a Vinalesa. Cases de Bàrcena (València) i Meliana la limiten pel sud-est, Moncada per l'oest i Albalat dels Sorells i les pedanies de Mahuella i Teuladella (València) pel nord.

La seua superfície és plana, amb un lleuger pendent de nord-oest a sud-est sense que existisca cap accident geogràfic destacat. La cota màxima està situada a uns 64 metres d'altura descendint lentament fins a la riba de la mar. El municipi disposa d'una longitud de costa d'uns cinc-cents metres si bé no és accessible des del nucli urbà ja que es troba aïllada per l'autopista V-21. Actualment, i a causa de la construcció de diversos espigons i ports esportius la línia de costa està situada uns dos-cents metres mes a l'interior que fa tot just cinquanta anys.

Sobre l'hidrologia del municipi, a banda del Carraixet, cal destacar el barranc de la Rambleta que, amb una longitud de 12km (la mateixa que la del propi terme municipal), constituïx un vessament autònom de les terres altes de Foios, des de la Lloma fins a la mar. Creua la població pel Carrer Major, antic Carrer de València i continua pel camí de la creu, i pel camí real fins a arribar a el barranquet entre els termes de Meliana i València. La llera ha desaparegut totalment, no obstant això, recull les aigües sobrants del Carraixet i de la Séquia de Montcada en les grans avingudes, inundant la població, fins a cotes superiors al metre en alguns carrers i paratges on l'aigua discorre a gran velocitat.

Altre element hidrològic característic és la Sèquia Reial de Montcada i els diversos braços que reguen l'horta de Foios, tals com la Séquia del Roll, que creua la població pel centre d'Oest a Est. A occident es troba la Séquia dels Alcavons, que és una de les poques situades en el marge esquerre de la séquia major. Totes aquestes séquies es troben connectades entre sí, permetent el reg de poc mes de la meitat del terme municipal de Foios, unes 314 has. En temps no molt llunyans, el comú denominador d'estes séquies era la contaminació que patien, ja que les aigüeres del poble de Foios estaven connectades directament a esta xarxa de séquies. Hui, gràcies als esforços econòmics realitzats, esta contaminació a disminuït en gran quantitat ja que les xarxes de clavegueram s'estan separant, la qual cosa ens permetrà, a poc a poc, acabar amb la contaminació de les aigües.

[edita] Nuclis urbans

Foios està compost per diversos nuclis urbans on es distribuïx, encara que de manera desigual, la població de la localitat; éstos són:

• Cúiper: es tracta d'un llogaret a vora mar, és a dir, en l'extrem est del terme municipal. Prop d'ell, circula la AP-7, així com les vies de trens de rodalies, és per allò que Cúiper compartix amb Roca una estació de rodalies.
• La Lloma: es troba en l'extrem oest del terme municipal, damunt d'una xicoteta alcúdia o tossal, pel que rep el nom de lloma. A més, en un futur, constituirà la zona verda de la població.
• Venda del Sombrerer: situat al costat del límit municipal amb la localitat de Vinalesa, més concretament, amb el barri de Gafaüt de dita població.
• Foios, (nucli central): anomenat de manera irònica i col·loquial com "París Xicotet". Està situat en la part central, aproximadament, del terme municipal, a més constituïx el nucli urbà amb major nombre d'habitants. També, per dins d'ell transcorre la línia 3 del metro de València, fent parada en la població. Per altra banda, l'antiga carretera de Barcelona o Camí Real fa el seu pas pel costat est del nucli central de Foios.

[edita] Història

El 1237 Jaume I donà a Lupo Eximén de Luna el llogaret de Foios. El 1247, Jaume I concedeix a Guillem Escribà la vila de Foios amb la jurisdicció civil i criminal. El 20 de gener del 1301, Jaume I dóna el terç delme al convent de Santa Maria Magdalena de València. El 1348, Pere IV confiscà aquest lloc al seu amo, Martí Roderic d'Isurre, i el vené a Blasco Fernàndez d'Herèdia. En juliol del 1368 fou reduït a la Corona i incorporat a la jurisdicció de la ciutat de València. En les Corts Valencianes del 1626, l'església de Foios demana l'exempció de pagar el dret d'amortització i segells de 800 lliures. En la primera meitat del segle XIX produïa dacsa, blat, seda -- que exportava a València -- , oli i vi; i melons que exportava fins l'Alger, Cadis i França. Tenia tres fàbriques de teixes i rajoles i tres molins. El 1572 tenia 44 famílies el 1609 eren 85 (uns 380 habitants). En 1787 comptava amb 948 habitants (foiers); en 1900, 1.548 i en 1994, 5.475.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2006	2007
1.548	2.126	2.376	2.909	3.017	3.321	3.565	4.341	5.255	5.352	5.372	6.287	6.358

[edita] Economia

L'economia de la localitat ha depès tradicionalment de l'agricultura sent el 100% dels seus cultius de regadiu no obstant això al llarg del segle XX han sorgit diverses indústries lleugeres.

[edita] Administració

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit polític
1979-1983	Franciso Rodrigo Muñoz	UCD
1983-1987	Vicente Ruiz Llistó	PSPV-PSOE
1987-1991	Concepción Martínez	PSPV-PSOE
1991-1995	Concepción Martínez	PSPV-PSOE
1995-1999	Jerónimo Montalt	PPCV-PP
1999-2003	Francisco Javier Ruiz Montalt	PSPV-PSOE
2003-2007	Francisco Javier Ruiz Montalt	PSPV-PSOE
2007-2011	Héctor Bueno	PPCV-PP

[edita] Monuments

[edita] Monuments religiosos

• Església de l'Assumpció. La seua construcció s'inicia el 1728 davall la direcció del mestre Josep Mínguez i és una de les més magnífiques de l'Horta. Destaquen el monumental campanar, la façana i dues obres d'art que s'hi custodien: un oli sobre taula atribuït al cercle de Macip, les "Lamentacions a la Mort de Crist" i la talla de la Mare de Déu del Patrocini, datable entre els segles XIII i XIV.
• Ermita del Crist de la Sang. Situada prop del punt on la Sèquia Reial de Montcada creua la carretera de la Lloma. Té un calvari al seu recinte i va ser construida en 1942.
• Creu de terme. Es tracta d'una de les quatre creus de terme històriques que es conserven a la comarca. Està datada cap el 1530 i el seu estilde transició del gòtic al renaixement. Com sol ser habitual en aquestes creus, té una cara de Crist crucificat i en l'altra la Mare de Déu amb l'infant. En el capitell hi ha l'escut reial de les quatre barres. Enderrocada durant la Guerra civil espanyola, va ser recuperada i restaurada el 1984 gràcies a la investigació de Josep Corell.

[edita] Monuments civils

• Jutera. Important instal·lació industrial establerta a Foios el 1926 per a la fabricació de sacs de jute i que, fins el seu definitiu tancament el 1988, ha donat feina a un nombrós contingent de treballadors i treballadores provinents de tota la comarca, més de 2000 durant els anys quaranta i cinquanta.
• Ajuntament.
• Casa de la Cultura.

[edita] Festes i celebracions

Se celebren del 15 al 18 d'agost en honor de l'Assumpció de la Verge, Sant Roc, Verge del Patrocini i Crist de la Sang. Se celebra també festa en el dia propi del Patrocini de la Verge, així com a Sant Antoni Abad.

[edita] Enllaços externs

• Ajuntament de Foios
• Notícies de Foios
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

editar	Municipis de l'Horta Nord
Albalat dels Sorells | Alboraia | Albuixec | Alfara del Patriarca | Almàssera | Bonrepòs i Mirambell | Burjassot | Emperador | Foios | Godella | Massalfassar | Massamagrell | Meliana | Montcada | Museros | la Pobla de Farnals | Puçol | el Puig | Rafelbunyol | Rocafort | Tavernes Blanques | Vinalesa