Alboraia

De Viquipèdia

Alboraia (oficialment, en castellà Alboraya) és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Horta Nord, que conserva tot el sabor típic dels pobles de l'horta valenciana, de fet se li definix com "El portal de l'horta".

Limita al nord amb els termes municipals d'Almàssera i Meliana, al Sud amb la ciutat de València, a l'oest amb Tavernes Blanques i a l'est amb la Mar Mediterrània que banya aproximadament 4 kilòmetres de platges, des de l'anomenada "Platja Nord", que limita amb les noves platges condicionades de Meliana, fins a La Patacona, platja veïna de la Malva-rosa, una de les platges urbanes de la ciutat de València.

Taula de continguts 1 Geografia 2 Història 3 Demografia 4 Economia 5 Administració i política 6 Monuments 7 Festes 8 L'orxata: "El bressol de l'orxata", "Manantial d'orxata" 9 Fills il·lustres 10 Enllaços externs

[edita] Geografia

El terme municipal encara conserva àmplies zones d'horta, amb cultius intensius que constituïxen la riquesa fonamental que sempre ha tingut esta terra. A mesura que passen els anys, l'extensió d'horta s'ha anant reduint, a causa de la "pressió" urbanística, de diverses polítiques econòmiques de caràcter estatal i autonòmic i de l'erròniament anomenat "progrés".

No obstant això, atès que hi ha aqueixes grans zones de regadiu, el terme es dividix en vuit partides: Calvet, Desamparats, Mar, Massamarda, Masquefa, Miracle, Savoia i Vera.

[edita] Història

Alqueria musulmana que el rei Jaume I atorgà al bisbe d'Osca, Vidal de Canyelles. Teresa Gil de Vidaura, va assolir la propietat mitjançant una permuta de terres amb dit bisbe, amb la qual va engrossir el patrimoni de Jaume de Xèrica, fill seu i del rei Jaume II. L'any 1331, passà a mans de Gilabert de Sanoguera, qui va fundar el senyoriu. Durant el segle XV, passà a poder de la Corona. Al seu terme, es troba el despoblat de Rafelterras. L'església va ser construïda el segle XV sota l'advocació de Santa Maria. Junt al Barranc de Carraixet s'alçà una ermita dedicada la Mare de Déu dels Desemparats; el seu primer edifici data de l'any 1414 i va ser ordenada construir pel Consell General de València l'any 1400, per tal de consagrar els cementiris on eren soterrats els ajusticiats i els desemparats. L'edifici actual és de nova planta. La principal activitat es l'agrícola, i el conreu més important és el de la xufa, que ha fet famosa l'orxata d'Alboraia. El recompte poblacional de l'any 1646 ofereix un còmput de 88 cases; Cavanilles xifra la població, l'any 1794, en 560 veïns; a mitjan segle XIX Madoz apunta la quantitat de 3.301 habitants; Josep Sanchis Sivera, l'any 1922 dóna notícia de 4.265.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2006	2007
4.700	4.807	5.712	6.124	6.749	6.885	8.073	9.126	10.727	11.687	16.943	20.514	21.263	21.582

[edita] Economia

L'activitat econòmica de la població es distribuïx de la següent manera (dades de 1994): el 45,80% treballa en el sector servicis, el 33% en la indústria, el 16,70% en l'agricultura i, finalment, el 3,60% en la construcció.

[edita] Administració i política

Resultats electorals de Alboraia, 2007

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors/Consellers
	Partit Popular	Manuel Alvaro Manzano	4.894	11
	Partit Socialista del País Valencià	José Moratal	2.956	7
	Ciudadanos por Alboraya	Javier Balaguer	975	2
	Bloc Nacionalista Valencià	Àngels Belloch	773	1
	Unió Valenciana		526	-
	Esquerra Unida del País Valencià		514	-
	Altres		388	-
	En blanc		255	-
Total		11.353		21

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit polític
1979-1983	Enrique Ruiz Peris	UCD
1983-1987	Joan Josep Barres Paulo	PSPV
1987-1991	Francisco Pastor Gimeno	UV
1991-1995	Joan Josep Barres Paulo	PSPV
1995-1999	Joan Josep Barres Paulo	PSPV
1999-2003	Manuel Álvaro Manzano	PP
2003-2007	Manuel Álvaro Manzano	PP
2007-2011	Manuel Álvaro Manzano	PP

[edita] Monuments

Alboraia conserva encara el sabor típic dels pobles en una part important de la localitat, amb la particularitat de presentar a més un front costaner de quasi quatre quilòmetres de longitud, amb dos nuclis residencials separats per la desembocadura del barranc del Carraixet, Port Sa Platja i Patacona, el primer té un port esportiu que oferix la possibilitat de tindre la barca en la mateixa porta de casa, en un complex residencial i de passeig caracteritzat pels càlids ocres i sienes, els blauets i els roses pàl·lids, utilitzats tradicionalment en la pintura dels habitatges.

Del seu patrimoni monumental destacarem l'església parroquial de l'Assumpció de La nostra Senyora (s. XVIII) d'estil barroc i origen medieval. La façana és de maçoneria, amb la torre a la dreta. En l'interior trobem tres naus amb capelles laterals, la nau central presenta volta de mig canó. El poble d'Alboraia, compta amb altres ermites com la del Santíssim Crist de les Ànimes, en la masia de Vilanova; l'ermita de la Mare de Déu del Pilar, abandonada; l'ermita del Sagrat Cor de Jesús,(Retoret), en la masia del Rector; l'ermita de la Masia del Soc, de la qual només queden restes en la nomenada masia; l'ermita de Santa Bàrbara, (recentment restaurada), en el barri del mateix nom; l'ermita de la Mare de Déu dels Dolors; l'ermita de San Cristòfol pròxima al polígon industrial, i en la desembocadura del barranc de Carraixet l'ermita del Miracle dels Peixets, d'estil neogòtic, mostra façana dividida en tres cossos, amb ventanals ogivals i teulada a dues aigües, en el costat dret es pot observar un panell ceràmic amb l'al·lusió al miracle suposadament ocorregut en l'any 1348 en este mateix lloc. Totes elles custodien un important patrimoni històric artístic, ric en escultures, pintures, retaules, ceràmiques.

L'arquitectura civil d'Alboraia està representada per les modernistes cases urbanes de finals de segle XIX i principis del segle XX, així com les alqueries morisques i cases d'horta, testimoniatge d'un remot passat, esguitat de xicotets retaules ceràmics d'origen devocional. Cabria destacar l'alqueria del magistre, l'anomenat "Pont del Moro" de 5 metres d'ample per 8 de llargària, que salvava la sèquia de Vera, i que en l'actualitat es pot contemplar en els jardins del passeig d'Aragó.

[edita] Festes

Les festes d 'Alboraia són conegudes en tota la comarca i a elles acudixen moltíssimes persones de tots els pobles pròxims. Comencen el primer cap de setmana de juliol i s'estenen al llarg de tota la setmana següent, celebrant-se diverses vegades activitats de gran interés religiós, cultural i lúdic.

Per privilegi especial (dispensa Papal), Alboraia celebra la festivitat del Corpus Christi fora de l'Octava, concretament el diumenge anterior al 10 de juliol, festivitat de Sant Cristòfol, patró de la localitat.

Al voltant de les festes majors s'organitza una gran fira, amb la presència dels grups culturals de la població.

Però açò és només el principi. El calendari festiu d'Alboraia és un dels més complets de la comarca de l'Horta Nord. Són coneguts i admirats per tota la comarca la Processó dels Palmells del diumenge de Rams, el Viacrucis de l'Horta, les processons de Dijous i Divendres Sant i la Santa Trobada del Diumenge de Resurrecció.

Els carrers, barris i ermites aporten les seues especials celebracions festives dedicades a les seues particulars devocions, destacant entre elles la "Passa de Sant Cristòfol" el primer diumenge de maig, i la romeria el dilluns de Pentecosta a l'ermita del "Miracle dels Peixets".

Les Fogueres de Sant Joan inicien el cicle festiu de l'estiu i preparen el camí cap a les Festes Majors d'Alboraia, que té lloc al voltant del 10 de juliol, en honor al patró Sant Cristòfol i al Corpus Christi.

Estes festes estivals són el resultat de la concentració de diverses festes locals en una setmana lúdic festiva, on els actes religiosos processons del Corpus, San Roc, (amb la benedicció del rotllo i el ciri), Verge de l'Assumpció, Sant Cristòfol, (benedicció de cotxes), festa a Sant Isidre Llaurador (amb benedicció d'animals), conviuen amb actes civils com el dia dedicat als majors , concerts, fires d'atraccions, competicions esportives, tradicional "Trofeu de Galotxa", "vaquetes" i "bou embolat"; dia de l'orxata, desfilades de moros i cristians, exposicions, activitats culturals i tradicions populars. Els festejos de Port Sa Platja a la Verge del Carme i la devoció al Crist de la Providència el 6 d'agost tanquen el cicle estiuenc.

Les festes de la tardor, com les del complex de la Patacona, "quintos" a Sant Miquel, Santa Cecília, La Miraculosa entre unes altres, reobren el calendari festiu, que com tots els anys, arriba a la seua fi amb la setmana nadalenca i el canvi d'any.

[edita] L'orxata: "El bressol de l'orxata", "Manantial d'orxata"

Alboraia és coneguda arreu del món amb estos lemes, per ser la població on s'elabora la millor orxata del món; és sens dubte, el seu principal tret característic, al menys de portes enfora.

També, en aquest municipi s'elabora un dolç de reposteria, els fartons, per mullar a l'orxata.

[edita] Fills il·lustres

• Joan Baptista Basset i Ramos (Alboraia, 1654 - †Segovia >1725). Militar que va encapçalar la revolta valenciana contra Felip V al front dels maulets.
• Ferran Giner "Giner" (Alboraia, 1964) ex-futbolista que jugava de defensa central, quasi tota la seua carrera esportiva la va desenvolupar al València CF i era conegut com “El Xufa”.
• Rosana Pastor (Alboraia, 1960) és una actriu.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alboraia

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat
• Web no oficial d'Alboraia (castellà)
• Dimonis de l'Avern

editar	Municipis de l'Horta Nord
Albalat dels Sorells | Alboraia | Albuixec | Alfara del Patriarca | Almàssera | Bonrepòs i Mirambell | Burjassot | Emperador | Foios | Godella | Massalfassar | Massamagrell | Meliana | Montcada | Museros | la Pobla de Farnals | Puçol | el Puig | Rafelbunyol | Rocafort | Tavernes Blanques | Vinalesa