Museros

De Viquipèdia

Museros és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord.

Limita amb Albalat dels Sorells, Albuixec, Emperador, Massalfassar, Massamagrell, Montcada, Rafelbunyol i amb la pedanía valenciana de Mauella i Tauladella (a la mateixa comarca); i amb Nàquera (al Camp de Túria).

Taula de continguts 1 Geografia 2 Història 3 Demografia 4 Economía 5 Administració 6 Monuments 7 Llocs d'interés 8 Festes locals 9 Accessos 10 Enllaços externs

[edita] Geografia

El terme municipal es troba a la zona septentrional de l'Horta de València, comptant amb un clima mediterrani. La seua superficie és plana amb lleugera pendent de nord-est a sud-est. Els únics accidents geogràfics es troben a la zona nordoccidental del terme en els límits d'aquest amb els de Rafelbunyol i Nàquera on es troben les llomes que alcancen uns 96 metres d'alçada que són les darreres estribacions del sistema ibèric.

[edita] Història

Corresponents al període de plena romanització es coneixen diversos punts amb importants vestigis que poden atribuir-se a viles rústiques. Al Pla de Montalt de la partida de la Sénia; a Maquives junt al Camí Vell de la Calderona; en un montícul de la Marta, entre el Pont de la Gombalda i la masía de Bernals; en el Pinxo, pròxim al últim lloc citat, entre el Pont de la Gombalda i la Sèquia Reial de Montcada. També s'han trobat restes de la plena romanització a la bassa de Garró al nord-oest de la Marta en la caseta dels Pels, en el Xopar, en la Huitena, en la Lloma de Montalar, en el Mas del Palmiter i en la Pinada del Tort.

L'investigador Nicolau Primitiu Gómez Serrano assenyalà restes de conduccions d'aigua en distints punts d'aquest terme. Els més destacats s'apreciaven junt al Camí Vell de la Calderona.

L'origen de la actual localitat es islàmic éssent conquerida la torre de Museros per Jaume I en juny de 1235, juntament amb la de Montcada. La vila fou donada a l'Orde de Sant Jaume que li va concedir carta pobla a fur de València el 1279. Posteriorment, al 1553, l'Orde de Sant Jaume atorgà nova carta pobla si bé es reservà el castell, els forns i l'església.

Es diu dels muserencs i muserenques "Museros, pocs i punyeteros... i els que queden/venen embusteros".

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2006	2007
1.576	1.771	1.948	2.119	2.249	2.277	2.524	2.907	4.165	4.097	4.210	4.567	4.728	4.834

[edita] Economía

La seua riquesa econòmica es troba centrada en l'agricultura, éssent el principal conreu el taronger, amb més de 700 ha de les 1200 en regadiu. Altres conreus són les tomaques (que van ser el conreu predominant fins al 1960, amb el tradicional mercat de les tomaques), les carxofes, dacsa, cebes... L'aigua per al reg prové de la Séquia de Montcada i els pous. Cal agrair la gran tasca y consciència dels llauradors que han invertit en el regadiu localitzat a les seues parcel·les, amb sistema de reg per degoteig, substituint l'antic sistema de "reg a manta".

Al secà trobem garroferes, ametlers i vinya.Compta a més a més amb ramaderia vacuna, porcina i granges avicoles.

La recent construcció de polígons industrials ha fet que la indústria adquirisca una gran importància destacant els sectos de la metalúrgia, l'alimentació, magatzems de fruita i la construcció.

[edita] Administració

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit polític
1979-1983	José María Simón Gimeno	PSPV
1983-1987	José María Simón Gimeno	PSPV
1987-1991	José María Simón Gimeno	PSPV
1991-1995	José María Aznar Monferrer	PP
1995-1999	José María Aznar Monferrer	PP
1999-2003	Joaquin Albiña Gimeno	PSPV
2003-2007	José María Aznar Monferrer	PP
2007-2011	José María Aznar Monferrer	PP

[edita] Monuments

• Església de Santa Maria o de l'Assumpció. Es claustral i s'acabà al 1734.

• Masia de Sant Onofre. Antic convent dominicà fundat en 1471, del que va ser prior Sant Lluís Bertran. Després de la desamortització va passar a mans privades.

• Ermita de Sant Roc. Fou construïda en 1692 en estil barroc.

• Casa jardí de Teodor Llorente. Lloc de descans del famós poeta on es guarden diversos documents de l'escriptor de la renaixença.

[edita] Llocs d'interés

• Sèquia Reial de Montcada. Construïda l’any 850 pels reis romans Espero i Atles, fou denominada amb aquest nom per Jaume I. Rega les terres de 28 municipis.

• Via Augusta. Antic pas entre Sagunt i València, va ser reconvertida pels romans en immillorable via. El Cid, Jaume I i el mariscal Suchet se’n beneficiaren per als seus plans de conquesta.

• Jaciments arqueològics. A la partida dels Germanells, apareixen troballes arqueològiques centenàries, que ens indiquen l’origen del primer establiment humà a Museros. En l’actualitat, el nucli es troba uns quilòmetres més pròxim al mar Mediterrani.

[edita] Festes locals

Festes Majors en honor de Sant Roc i la Mare de Déu d'Agost (15, 16 i 17 d'agost). Dia del bou (14 d'agost. Altres festes: Sant Vicent, la Purissima, Falles, Sant Antoni, 9 d'octubre.

[edita] Accessos

antiga carretera N-340, de Barcelona; CV 32 o carretera de la Gombalda que comunica la V21 (València - Sagunt) amb l'A7 (bypass). CV300, línia 3 del metro de València.

[edita] Enllaços externs

• Pàgina web de Ajuntament de Museros
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

editar	Municipis de l'Horta Nord
Albalat dels Sorells | Alboraia | Albuixec | Alfara del Patriarca | Almàssera | Bonrepòs i Mirambell | Burjassot | Emperador | Foios | Godella | Massalfassar | Massamagrell | Meliana | Montcada | Museros | la Pobla de Farnals | Puçol | el Puig | Rafelbunyol | Rocafort | Tavernes Blanques | Vinalesa