Tavernes Blanques

De Viquipèdia

Tavernes Blanques és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord.

Limita amb Alboraia, Almàssera, Bonrepòs i Mirambell i amb la ciutat de València.

Taula de continguts 1 Geografia 2 Història 3 Demografia 4 Economia 4.1 Lladró 5 Monuments 5.1 Monuments religiosos 5.2 Monuments civils 6 Festes i celebracions 7 Enllaços externs

[edita] Geografia

Encara que oficialment dista 3 quilòmetres del centre de València, els nucli urbà d'ambdues poblacions formen una conurbació. L'únic aspecte significatiu del relleu està constituït pel barranc del Carraixet, la llera del qual discorre pel límit nord del terme municipal. La resta del terme resulta sensiblement pla.

[edita] Història

De les explicacions que tracten de justificar el nom de Tavernes Blanques, en primer lloc hi ha una referència a la possibilitat de l'existència d'unes tavernes en les quals es consentia la venda no només de vi sinó també d'aiguardents o "beguda blanca" la qual cosa va poder donar lloc a la seva denominació. D'altra banda existeix la possibilitat que aquestes tavernes estiguessin pintades amb calç i el color de les mateixes condicionés la seva denominació. També es comenta la possibilitat que el nom es degués a l'existència en la població de "blanquers" o curtidores de pell la qual cosa també podria haver donat lloc a la denominació del lloc. Finalment s'estima altra idea fonamentada en la suposició que el sòl en el qual s'assentaven les primeres construccions locals anés d'un color blanquinós, aquest fet juntament amb l'existència de les tavernes també podria haver determinat l'origen del nom de la població.

A partir del segle XV, Tavernes Blanques va constituir un senyoriu, concedit en 1445 a Bernardo Peris. N'Alfons d'Aragó, posteriorment, ho va cedir en el seu testament al Monestir de San Jerònim de Cotalba, en Gandia, que va exercir el senyoriu del lloc durant més de tres segles fins que, en 1835 l'Estat confisqués les propietats, exclaustrara als monjos i, després de la desamortització, els senyorius s'abolissin en 1837. L'escut oficial de Tavernes Blanques, aprovat pel ministeri de la Governació en 1951, fa referència als Peris (tres peres en camp de gules) als pares Jerònims (una cornucòpia curulla) i a les armes dels Fabra (llunes menguants i estrelles) a més dels camps amb les quatre barres de la corona d'Aragó.

La denominació oficial Tavernes Blanques va ser establerta en substitució de l'anterior "Tabernes Blanques" per un decret del Consell de data 25 de gener de 1982, publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana d'1 de febrer de 1982 i en el Butlletí Oficial de l'Estat de 20 d'abril de 1982.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2007
607	784	960	1.663	2.115	2.182	3.270	4.264	7.191	8.012	8.453	9.186	9.270

[edita] Economia

A pesar de les originàries tavernes, l'activitat econòmica del municipi es va centrar en la indústria càrnia. A diferència dels pobles confrontants, caracteritzats per una activitat econòmica lligada a les explotacions agrícoles i amb amplis termes municipals, Tavernes Blanques es va dedicar a l'explotació de bestiar porcí i boví, amb l'establiment de criadors de porcs (coneguts popularment com "porcateres"), escorxadors i carnisseries. L'existència del conegut vulgarment com "filato" o "garita dels consumers", que obligava a pagar drets de consum en el límit urbà de la ciutat de València) feia que el comerç del carn fora del seu límit resultés més econòmic. Així, gràcies a la proximitat entre ambdues poblacions, es justifiquen les activitats d'engreix de bestiar porcí i boví, el seu sacrifici i la venda de carn. Alguns establiments, com l'escorxador de José Marquès Cuñat, van persistir fins a ser seu de marques molt conegudes en el sector, com "Oscar Mayer" i després "Primayor". La carnisseria de Ramón Guanter va ocupar l'edifici que després es va destinar a seu administrativa i segon supermercat del grup Mercadona. No en va la família Roig va ser propietària d'alguns criadors en Tavernes. L'activitat d'altra família, els Montañana, va donar lloc a l'establiment de dues indústries de refrescs les marques comercials dels quals, "El Siglo" i "EKO", van arribar a ser molt populars, encara que no tant com "La Casera" que també va disposar d'un centre de producció i distribució en Tavernes: "Carbónica Valenciana, SA".

L'activitat industrial ha cessat gairebé per complet en el municipi, amb l'única excepció de "Lladró". La pressió demogràfica de la veïna València i l'auge del mercat immobiliari han convertit a Tavernes Blanques en un espai gairebé exclusivament residencial.

[edita] Lladró

A pesar de l'anterior, la indústria de major projecció de les nascudes a Tavernes Blanques és l'empresa de porcellana decorativa. Encara que els germans Juan, José i Vicente Lladró són originaris del veí poble d'Almàssera, on van instal·lar el seu primer taller en 1953, la seva producció industrial es va iniciar en una nau de Tavernes en 1958. Va ser allí on van inaugurar la seva escola de formació professional en 1962 i on, el 2 de novembre de 1967 es va iniciar la construcció de la seva Ciutat de la Porcellana, un complex industrial, formatiu i d'oci dels treballadors de la signatura la primera fase de la qual es va inaugurar el 13 d'octubre de 1969. En l'actualitat, la plantilla de l'empresa supera els 2.500 treballadors.

[edita] Monuments

[edita] Monuments religiosos

Església de la Trinitat

Inaugurada en 1948 després dels nou anys que va romandre el poble sense lloc de culte (1939-1948). Exteriorment, destaca també per la seva senzillesa, realitzada amb maó cara a vista. Interiorment, el temple presenta una planta rectangular a banda i banda estan situades les imatges, que es van realitzar mentre el culte es realitzava en el Casino.

Ermita de la Mare de Déu dels Desemparats

(1447). es troba situada al costat del barranc del Carraixet, el seu origen sembla datar ja des dels temps en els quals els ajusticiats en la Plaça del Mercat de València (enfront de la Llotja), eren soterrats, en el cementiri dels Ajusticiats, just enfront del monument, on trobem una replaça tancada. Perquè aquests tinguessin el "privilegi de ser soterrats", es va fundar la “Cofradia dels Desemparats”, i amb ella l'Ermita.

[edita] Monuments civils

Ajuntament

La data de construcció és anterior a 1862, la primera finalitat del qual va anar ser les escoles i habitatges per als mestres. L'estil arquitectònic de la façana és eclèctic, amb elements neoclàssics, modernistes i barrocs.

Mercat

Va ser construït al voltant de 1934, desconeixent-se qui va ser l'arquitecte. L'estratègica situació, en la mateixa carretera a Barcelona, afavoririen al comerç dels productes. La seva estructura és de ferro colat també cridat fosa, fabricat en els alts forns, i al seu torn està cobert de fustes de manera que la seva estructura resulta més evolupant. Després de la seva demolició, va tornar a ser construït en 1988, ampliant la seva superfície, i conservant la seva fisonomia, sent l'autor del projecte l'arquitecte Vicente Casanova Carratalá.

Casino "la Altruista"

Es va acabar de construir a la fi de 1931, encara que els orígens de la Societat de Socors Mutus, coneguda per tots com “La Altruísta” van ser anteriors (1905). El Casino va néixer amb les aportacions dels diferents socis que formaven la “Altruísta”, la seva funció, com totes les societats que van néixer a principis del segle XIX a Espanya, era la d'incrementar les relacions entre els socis, que començaven a tenir notables inquietuds, així com tenir un lloc per a l'oci, destacant sempre la convivència pacífica entre els membres, sense tenir en compte ideologies polítiques, creences religioses o la posició social de cadascun dels socis.

Quant al seu edifici, des del punt de vista arquitectònic, es tracta d'un espai summament auster, sense més que el pròpiament necessari. La seva senzilla façana, al costat de l'Ajuntament i al la Església, està composta per dos cossos units entre si per pilastres de maó rústic, l'inferior d'ells format per una porta central de forma ogival i dues grans arcs de mig punt en l'interior del qual s'alberguen sengles ventanals. I en el cos superior altres tres ventanals, enquadrats, de la mateixa forma que els anteriors, per arcs.

Dintre de la seva història, va servir de temple, durant nou anys, ja que l'anterior havia estat totalment devastat durant la Guerra Civil Espanyola, i per tant es van celebrar en els batejos, noces, festes patronals i altres celebracions, fins que en 1948 va ser inaugurada l'actual església.

[edita] Festes i celebracions

• Les festes patronals se celebren en honor de La nostra Senyora dels Desemparats i de Sant Roc. Tenen començament el dissabte anterior al tercer diumenge del mes d'agost, amb "la Passa", trasllat de la imatge de la Verge dels Desemparats des de l'ermita del Carraixet a la parròquia de la Santíssima Trinitat.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tavernes Blanques

• Ajuntament de Tavernes Blanques
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

editar	Municipis de l'Horta Nord
Albalat dels Sorells | Alboraia | Albuixec | Alfara del Patriarca | Almàssera | Bonrepòs i Mirambell | Burjassot | Emperador | Foios | Godella | Massalfassar | Massamagrell | Meliana | Montcada | Museros | la Pobla de Farnals | Puçol | el Puig | Rafelbunyol | Rocafort | Tavernes Blanques | Vinalesa