Godella

De Viquipèdia

Godella és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord.

Taula de continguts 1 Geografia 2 Història 3 Administració 4 Demografia 4.1 Economía 5 Monuments 5.1 Monuments religiosos 5.2 Monuments civils 6 Pàgines relacionades 7 Poblacions agermanades 8 Enllaços externs

[edita] Geografia

Situat en l'Horta de València, al nord-oest de la capital. El terreny participa de la plana de l'horta i dels pujols calcaris que s'eleven cap a l'interior, fins a arribar a una altura superior als 120 m en Les Colònies i Camarena, en l'extrem nord-oest del terme. El relleu accidentat ve constituït per l'últim esglaó del suau anticlinal calcari que separa les conques del riu Túria i del barranc del Carraixet.

La part baixa de l'horta està formada per sediments quaternaris. El barranc dels Frares és l'accident de major importància.

El terme municipal de Godella limita amb les següents localitats: Bétera, Burjassot, Paterna, Rocafort i València, totes elles de la província de València.

[edita] Història

Dels primers temps de l'Edat dels Metalls (eneolític) procedeixen les restes més antigues trobats fins a ara en el terme de Godella. Procedeixen de la Covatella i formen un nivell inferior, possiblement d'un soterrament col·lectiu, sobre el qual es troba altre estrat de l'època romana. Els restants vestigis arqueològics són tots ells d'època romana.

En temps de la reconquesta cristiana era una alqueria àrab de les dues que apareixen amb el nom de Godayla en el Llibre del Repartiment. Jaume I la donà a l'aragonès Pedro Maza en 1238, però també va donar terres pertanyents a aquesta alqueria a Sancho Pérez de Novailes, a Pascual Castellet i a Pedro Azlor. Passà després a propietat de Sancho Tena, i a principis del segle XVI, a Bartolomé Almenar. Va passar després a les mans de la família Juliá Muñoz, i finalment als barons de Santa Bàrbara.

L a historiografia tradicional afirma que l'expulsió dels moriscs, en 1609, va deixar gairebé sense habitants a Godella, però va ser repoblada abans que altres llocs, donada la seva proximitat a la ciutat de València.Però Godella no quedà despoblada després de l'expulsió dels moriscos ja que era un poble de "cristians vells", és a dir, sense moriscos, tal i com ho relaten les relacions de l'època (Relación de las casas de christianos viejos y nuevos...(1609). Tampoc en els documents del segle XVI o anteriors s'esmenta cap habitant morisc. Si Godella perd població a l'inici del segle XVI és, tal i com s'afirma, per exemple, als Querns de Godella nº1, perquè el senyor del lloc Cristòfol Munyoz se'n dugué vassalls de Godella als pobles d'Aioder i Fuentes que sí que havien quedat despoblats després de l'expulsió dels moriscos (carta pobla d'Aioder i Fuentes de 1614. ARV. Real Justícia L.807, pp 591-612

[edita] Administració

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit polític
1979-1983	Eugenio Catalá Barrachina	CIDI
1983-1987	Eugenio Catalá Barrachina	CIDI
1987-1991	Eugenio Catalá Barrachina	PSPV
1991-1995	Enrique Bargues	PSPV
1995-1999	María José Serra	PP
1999-2003	Enrique Bargues	PSPV
2003-2007	María Rosa Roca Castelló	PP
2007-2011	Salvador Soler Chulià	PSPV

[edita] Demografia

La principal característica de Godella són les diverses urbanitzacions existents en la seva térme municipal que han fet que es produeixi una forta corrent d'immigració de classe mitja-alta des d'altres municipis de la comarca. Compte amb una població de 12.911 habitants en 2006.

Evolució demogràfica

1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2006
2.200	2.697	2.861	3.345	4.574	4.702	5.117	5.702	7.804	9.621	11.222	12.581	12.911

[edita] Economía

La principal activitat econòmica del poble és l'agricultura. La terra cultivada representa aproximadament el 58% del total. També hi ha activitat industrial (fundamentalment l'industria de la fusta) i comercial.

[edita] Monuments

[edita] Monuments religiosos

• Eglésia Parroquial de San Bertomeu Apòstol, d'estil renaixentista, amb una sola nau i creuer. Va ser inaugurada en 1754. En 1954 se li va incorporar, com a capella de la comunió, la primitiva església d'estil ogival, amb arcs de pedra i artesanat mudèjar, del segle XIV, de gran riquesa ornamental. En el seu interior es troba una escultura del Crist de la Pau, obra d'Ignasi Pinazo Martínez.

• Església Parroquial del Salvador. Edificada en 1730 sobre les restes d'un antic ermitori. En els seus voltants s'estén el Viacrucis, amb els seus casetons, jardins i escalinates.

[edita] Monuments civils

• Casa-palau de Serdanyola. Es conserva una esvelta torreta del segle XVIII adquirida per l'ajuntament.

Són dignes d'esment la casa-estudi del pintor Pinazo Camarlench, avui convertida en Museu, així com un monument erigit al mateix pintor en 1921. També un altre monument al tenor i pintor Lamberto Alonso, de 1930.

[edita] Pàgines relacionades

Associació Ferroviària de Godella

[edita] Poblacions agermanades

• Noisy Le Roi (França) des d'agost de 2006

[edita] Enllaços externs

• Pàgina del Ajuntament de Godella
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

editar	Municipis de l'Horta Nord
Albalat dels Sorells | Alboraia | Albuixec | Alfara del Patriarca | Almàssera | Bonrepòs i Mirambell | Burjassot | Emperador | Foios | Godella | Massalfassar | Massamagrell | Meliana | Montcada | Museros | la Pobla de Farnals | Puçol | el Puig | Rafelbunyol | Rocafort | Tavernes Blanques | Vinalesa