Vinalesa
De Viquip??dia
Localitzaci?? | |||
|
|||
Municipi de l'Horta Nord | |||
S??quia Reial de Montcada i F??brica de la Seda de Vinalesa | |||
Estat ??? CCAA ??? Prov??ncia ??? Comarca ??? Mancomunitat ??? Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Prov??ncia de Val??ncia Horta Nord Mancom. del Carraixet Montcada (Horta Nord) |
||
Gentilici | Vinales??, vinalesina | ||
Predom. ling. | Valenci?? | ||
Superf??cie | 1,5 km?? | ||
Altitud | 14 m | ||
Poblaci?? (2007) ??? Densitat |
2.783 hab. 1.855,33 hab/km?? |
||
Coordenades | 39?? 32??? 17??? N 0?? 22??? 14??? O | ||
Dist??ncies | 8,7 km de Val??ncia | ||
Sistema pol??tic Nuclis Ajuntament ??? Alcalde: |
1 6 PSPV, 5 PP Julio Cesar Mart??nez Blat (PSPV) |
||
Codi postal | 46114 |
||
Festes majors | Del 9 al 14 d'octubre | ||
Patr??/Patrons | Sant Honorat | ||
Dies de mercat | dijous | ||
Web |
Vinalesa ??s un municipi valenci?? que es troba a la comarca de l'Horta Nord.
Limita amb Alfara del Patriarca, Bonrep??s i Mirambell, Foios i amb Val??ncia.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
Vinalesa est?? edificada a l'esquerra del barranc del Carraixet i el seu casc urb?? forma un gran arc a trav??s de la carretera que va de Meliana a Montcada. El territori que ocupa ??s pla, amb una pendent suau de nord-est a sud-est i est?? situat a una altura de 21 metres.
El terme municipal t?? una extensi?? de 159 ha. En l'actualitat, 137 ha corresponen a s??l r??stic dedicat a l'agricultura de regadiu. El s??l urb?? est?? ocupat per 22,4 ha el que suposa el 14,4% del total del terme.
El clima de Vinalesa pertany al tipus mediterrani, amb temperatures suaus a l??hivern i caloroses a l??estiu. Les precipitacions s??n escasses donant-se pluges de forta intensitat hor??ria a la primavera i la tardor. T?? una temperatura mitjana de 17,3??.
[edita] Hist??ria
Alqueria musulmana que fou propietat de Bertomeu Matoses, a qui li va ser confiscada a causa dels deutes que havia contret. El 1394, va comprar-la la seua v??dua, Castellana, casada en segones n??pcies amb Pere Busquets. L'any 1472, el senyoriu era del metge Gabriel Garcia, a inst??ncies del qual es va desmembrar la capella, que fins aleshores havia pertangut al municipi de Foios i pass?? a ser independent. L'esgl??sia actual es va acabar de construir l'any 1779. Des de l'any 1694 hi existeix la Confraria de la Mare de D??u del Rosari. A finals del segle XVIII hom instal.l?? la important f??brica de filats Lapayesse.
[edita] Demografia
1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2005 | 2007 |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1.272 | 1.463 | 1.681 | 1.866 | 1.872 | 2.161 | 2.062 | 2.210 | 2.414 | 2.216 | 2.341 | 2.592 | 2.783 |
[edita] Economia
L'agricultura ha estat l'activitat hist??ricament principal. Al segle XVIII, el franc??s Joseph Lapayesse construiria la que seria una de les m??s importants i modernes f??briques de seda del Pa??s Valenci??, en un context de important desenvolupament d'aquesta activitat a Val??ncia (Vegeu: Ind??stria sedera de Val??ncia). Destacaria per l'innovadora font d'energia en l'industria: la for??a motriu de l'aigua de la S??quia Reial de Montcada i per l'integraci?? de les dones a la plantilla de treballadors. Els propietaris foren diversos durant la seua hist??ria: Jos?? Casadev??n o la fam??lia Trenor. Tamb?? va patir la crisi de la seda i es va reconvertir en f??brica de jute i espart.
La f??brica de sacs de jute Rafia Industrial S.A pren el testimoni d'aquesta hist??rica f??brica. Amb la recent construcci?? del pol??gon industrial s'espera desenvolupar l'activitat industrial i de terci??ria.
[edita] Administraci??
Legislatura | Nom de l'alcalde/essa | Partit pol??tic |
---|---|---|
1979-1983 |
Felipe Navarro Fuster
|
Grup Independent
|
1983-1987 |
Felipe Navarro Fuster
|
|
1987-1991 |
M?? Rosario Resurrecci??n
|
|
1991-1995 |
Rafael Pardo
|
|
1995-1999 |
Rafael Pardo
|
|
1999-2003 |
Julio C. Mart??nez Blat
|
|
2003-2007 |
Julio C. Mart??nez Blat
|
|
2007-2011 |
Julio C. Mart??nez Blat
|
[edita] Monuments
[edita] Monuments religiosos
- Esgl??sia de Sant Honorat. Va ser constru??da en el segle XVIII en estil neocl??ssic amb elements barrocs. Destaca la gran fa??ana amb front?? corb a l'esquerra de la qual se situa una torre amb dos cossos i una petita c??pula mentre que a la seva dreta es troba el cos d'una torre inacabada.
- Ermita de Santa B??rbera. T?? un aire senzill. La fa??ana amb rematada de front?? llu??x el seu un petit campanar en el v??rtex i una finestra quadrada sobre una boga recta. Es tracta d'una nau central ??nica i de car??cter i ??s religi??s, amb una antiguitat entre 250 i 300 anys.
[edita] Monuments civils
- Antiga F??brica de la Seda. Aquest edifici de finals del segle XVIII va ser el primer centre fabril valenci?? utilitzant la for??a motriu de l'aigua de la S??quia Reial de Montcada. Actualment s'utilitza com edifici per a diversos serveis socials de l'ajuntament.
- Escoles Velles. Estan formades per dues naus rectangulars i id??ntiques en estil modernista amb murs de ma??oneria i coberta de teula ??rab. Recentment s'han restaurat per a allotjar (en un futur) un Centre de Dia per a ancians.
- Alqueries. S??n un exemple de l'arquitectura tradicional. Les alqueries (o popularment "alcries") inventariades a Vinalesa, totes elles de propietat privada, s??n les seg??ents: Alqueria de P??ls, Alqueria del Ser??, Alqueria del Pic?? i Alqueria del Naso. Tenen unes caracter??stiques arquitect??niques comunes i estan orientades cap a llevant per a aprofitar la brisa del mar i la llum del sol. Algunes estan habitades, per?? majorit??riament estan en estat ru??n??s.
[edita] Llocs d'inter??s
- La Devesa. Era una casa de cultiu i oci que constava d'una casa, corrals per a animals diversos, un petit jard?? i una horta adjunta que s'estenia aproximadament des de la pla??a de l'Ermita fins a l'Anell de la S??quia Reial de Montcada. En total unes 75-80 Ha. Actualment, constitu??x un paratge natural format per un passeig i un ??rea natural el s??mbol de la qual ??s el Pi de l'Anell. Actualment, els terrenys s??n de propietat municipal on s'ha construit el Poliesportiu Municipal.
- Barranc de Carraixet. Separa el terme municipal de Vinalesa amb el d'Alfara del Patriarca i de Val??ncia. Transcorre pegat al nucli urb?? i ha sigut lloc d'encontre i passeig per als vinalesins. Les peri??diques "barrancades" que hist??ricament afecten el poble han alimentat diverses llegendes al voltant d'ell relacionant-lo amb miracles del patr?? Sant Honorat.
- El Cano. Sif?? per on la S??quia Reial de Montcada creua el Carraixet, entre Alfara i Vinalesa. Datable entre ??poca romana i musulmana.
[edita] Festes Locals
Pel que fa a les festes o cel??lebracions de car??cter religi??s, cal parlar de les Festes de Sant Honorat (patr?? de Vinalesa), de Santa B??rbera, Verge del Pilar i Verge del Roser, que es cel??lebren durant la primera quinzena del mes d'octubre, quan tamb?? es cel??lebra la festivitat del 9 d'octubre, de car??cter c??vic. Les Festes d'octubre est??n farcides d'elements religiosos com misses, processons, cants d'aurores, etc.; grans sopars populars on tot el poble es reuneix al pati del Centre C??vic, activitats culturals dedicades a la gent major, als xiquets o el concert de la Societat Renaixement Musical de Vinalesa; discom??bils, orquestres, ball de disfresses i altres activitats dedicades als joves. Les famoses ???calderes d'arr??s cald??s amb fesols i naps??? tamb?? s??n un element que aglutina i identifica a altres pobles de l'Horta Nord.
[edita] Gastronomia
La gastronomia del municipi t?? una gran autenticitat. A banda, de tots els plats valencians que s??elaboren, com totes les modalitats d??arr??s i hortalisses hi ha uns quants menjars aut??ctons i propis de Vinalesa.
- Calderes. ??s un plat amb molta tradici?? hist??rica i possiblement Vinalesa sigu?? el primer poble on es comen??aren a fer. En els seus or??gens era el menjar que es repartia per als pobres. Actualment, s??ha convertit en tot un ritual. L??elaboraci?? del plat ??s prou cost??s, ja que els cuiners comencen de bon mat?? a fer-les. La vesprada d??abans un grup de dones, anomenades les ???pelaores???, es dedica a pelar totes les verdures necess??ries per a fer les calderes. Normalment, es solen fer quinze o setze calderes. El nom correspon a l??aparell en qu?? es couen que, com el nom diu, ??s una gran caldera. El plat s??anomena arr??s amb fesols i naps, que s??n els ingredients b??sics. A m??s, tamb?? porta cre??lla, nap i col, penca, botifarra, carn de corder i ossos, tanda de porc i cansalada, orella, cua i morro de porc.
- Coques Cristines. ??s un dol?? t??pic de Vinalesa fet a base d??ametla i sucre en forma de coca.
[edita] Personalitats destacades
- Josep Blat i Gimeno, mestre
- Jos?? Enrique Guti??rrez, ciclista
- Vicent Pardo, escriptor
- Francesc Xavier Puchol i Ruiz, pilotari
[edita] Enlla??os externs
- Ajuntament de Vinalesa
- Pa??s Valenci??, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonz??lez Ram??rez, d'on se n'ha tret informaci?? amb el seu consentiment.
- Secci?? "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci?? amb consentiment de l'autor.
- Institut Valenci?? d'Estad??stica.
- Portal de la Direcci?? General d'Administraci?? Local de la Generalitat.
editar | Municipis de l'Horta Nord | |
---|---|---|
Albalat dels Sorells | Alboraia | Albuixec | Alfara del Patriarca | Alm??ssera | Bonrep??s i Mirambell | Burjassot | Emperador | Foios | Godella | Massalfassar | Massamagrell | Meliana | Montcada | Museros | la Pobla de Farnals | Pu??ol | el Puig | Rafelbunyol | Rocafort | Tavernes Blanques | Vinalesa |